Pensaments festius (LIII)
13 Juny, 2020 16:24
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Hi havia una vegada un home fadrí, lleig, brut i feliç.
Sense dones, els carrers serien torts i les cases buides.
Les dones ens apropen al paradís per un sentiment de culpabilitat.
Em perdono sovint i, tot i així, em molesto.
Sense crits ni plors la vida seria prou llarga.
El pitjor de patir és la seva inutilitat.
He après poc, però he viscut tranquil.
Sóc tan pobre que ni us faré esperar.
El temps corre segons la pressa.
Desconfieu dels qui us compren.
Vestit de pobre, et triaran el camí.
Quan obro els ulls, sento el dia que em crida.
Entre sons de trompeta, hi ha un tambor que m'avergonyeix.
Puc ser un bon amic, però no trobo el temps.
Si els anys passessin, mai arribaríem a vells.
L'esperit es distreu quan em mira.
La missa és allí on el poble es renta i millora.
Sempre li dic al sol: No m'amoïnes!
Estimar una dona és dur, dues és feina d'herois.
A casa, sóc un dels mobles mòbils.
Sense diners, qui cridaria al futbol.
No visc perquè m'agradi, ho faig pel que diran.
El pensament és fosc, àgil i atabalat.
Em mantinc viu per trobar-me algun cop.
Les joies tenen el poder de fer perdre l'equilibri.
Ella no ha fet sort, jo no ho sé.
Si Déu és omnipresent, gairebé fa nosa.
Parlo amb Déu, encara que sé que tinc les de perdre.
El pitjor de l'església es fer cua per parlar amb Déu.
El capellà diu que Déu em perdonarà, i ell?
El millor dels negocis és no tenir-ne cap.
Si moriu en pecat, és que ha valgut la pena viure.
El millor d'escriure és que plores sense tafaners.
Si la dona em diu que em renti, primer m'oloro.
La dona està bé, és la sogra la qui empipa.
El meu dimoni ha decidit demanar el trasllat.
L'àngel de la guarda badalla a partir dels cinquanta anys.
He vist tants inferns que em quedo amb el meu.
Un motorista és un cavaller modern sense espasa.
Si Déu m'estimés em portaria d'excursió.
Cerqueu l'amor, però deixeu una porta oberta.
Al mercat m'afalaga veure que hi ha gent que em demana.
Si les dones no fossin maques, els homes no serien beneits.
Festejar és anar a una festa que no saps com s'acabarà.