Pensaments festius (LII)
01 Juny, 2020 14:39
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El millor del camí de la vida és que es va fent.
La millor fortuna és la que no es veu.
És inútil parlar al vent, està sord.
Si m'ha mirat deu ser que hi era.
No fa bé qui guanya.
Si no et mous, gairebé ni pagues.
No he d'oblidar, per si em perdo.
Penso poc, però porto pressa.
Del que jo faig, ni els morts se n'aprofiten.
Sóc optimista perquè tinc el somni consistent.
Saber manar és el defecte de no creure.
El temps perdut ocupa tota la terra.
El millor de ser jove són els espais oberts.
He descobert que els morts no menteixen.
Estic content, si faig poca nosa.
El pitjor del silenci és si no et deixa entrar.
Si escric mal, malaguanyada tinta.
Un llibre és un company que et demana atenció.
Si vol que l'escolti, que em doni temps.
Parlar és la variant de cavil·lar.
La sort dels morts ni els vius la volen.
La meva alegria me l'emportaré.
No vull més del suportable.
Sento el viure, els dies més feixucs.
Menjar seria meravellós si no quedessin restes.
Em plauen els cims, però visc a la vall.
Si ara estic viu, no és mèrit meu.
Aprendre a ser vell és gaudir del no res.
Sense pressa el canvi és més interessant.
Mai cap déu vol viure entre la gent.
Consideraré que vaig bé si no em moc.
Viatjar entre línies no necessita massa espai.
El sord viu en un poble més gran.
Li demano a la clau que em guardi la casa.
La força del jove resideix a la pell.
El temps és la gran cadena que ens va posar Déu.
El dia és la mitja part de la nit.
L'únic bo de ser primer és que pots veure les pedres.
A la primera casa, he de saber com posar els hostes.
El vent és l'aire enfeinat.
Un llibre és una sínia de fulls assenyats.
Un vell és un foc que s'apaga.
Els qui pensen, perden compressió.
Si em lleven el temps de treball, em queda l'anar a demanar.