Encetem les dates i set poemes més

04 Febrer, 2019 06:23
Publicat per jjroca, Poemes

Encetem les dates


Encetem les dates

d’aquest jove any,

prou seques les branques

dintre un somni estrany.

Benvinguts els núvols

qui porten la neu,

lluny els dies rúfols

qui porten sa creu.

I tot s’esdevé:

calmat i mediocre,

gelat i furtiu.

Desfet trobo el niu

d’aquell ocell pobre

qui tot ho perdé.


Era dormilega


Era dormilega

en el cru hivern,

ple d’una saviesa,

buit de minsa fe.

Quan, la casa nova,

vella esdevingué,

restà la cassola,

tou el pensament.

El carrer, desert,

enyora la plaça

i els vailets jugant.

No trobarem sant

que ens deixi la gràcia

vora del cloquer.


Somiar i no fer res


I tot d’una l’ametller,

el gran fill de la nissaga,

com em diu que ja es cansa

de somiar i no fer res.

És llençarà a l’aventura

de bastir les noves flors,

les vol maques de color

i ben fines de textura.

Ben posat en tal empresa

ignora el sol i el fred

perquè se sent obligat.

Li demano que l’embat

sigui tou, prou estrafet

mancat de ràbia i enveja.


Segurament, el llop


Segurament, el llop

es posa la disfressa

per si troba l’ovella

i estima fer un mos.

Però el seu present

és trist i mentider,

voldria ser primer,

el pot el pensament.

Com udola a la lluna

en ser en ple hivern

i raure a la nostàlgia.

Voldria altra màgia,

però el somni es perd

en ombra inoportuna.


Podria ser a l’espera


Demano per a mi:

la pausa sense guerra,

la taula amb una gerra,

escalf enmig la nit.

Sóc vell i matusser

enmig de la gran pensa,

estimo la fermesa,

un riure escadusser.

Però m’agrada el seny

bastit en aigua clara

amb una pluja vera.

Podria ser a l’espera

de la fruita estimada

per si joia esdevé.


Per fer i desfer castells


M’agrada el sentir:

la pausa de la nit,

el bon abric del llit,

la joia de dormir.

Per fer i desfer castells,

hauré les hores plenes,

enmig vindran les penes

per emplenar atuells.

I ric perquè me’n ric

de les hores perdudes

cercant la bona sort.

Lliurat al meu amor,

accepto noves mudes

mentre somio un pic.


Els dubtes i volers


La pressa de la por

ha pujat a les golfes,

allí, romanen totes

les tardes sense or.

Barques i mariners

enmig de la fortuna,

com petjo, una a una,

les places del mai més.

Els dubtes i volers

han de perdre mesura

en pobra solitud.

Em deixo la virtut

posada a gran altura

per a no perdre més.


La rauxa és amanida


Com haig molta peresa,

ni penso en el mai més,

escric sense interès,

sense somiar ni pressa.

Vindran els lladregots

a prendre’m l’alegria,

espero la companyia

de tres o quatre amigots.

I vaig, entre murmuris,

a traspassar els camins

i lliurar-me a la vida.

La rauxa és amanida

i demana arribar fins

que, de guanyar, et curis.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs