El somni de la nit i set poemes més
12 Febrer, 2019 06:05
Publicat per jjroca,
Poemes
El somni de la nit
El somni de la nit
s’atura a l’albada
quan sento que s’enfada,
de sobte, el millor amic.
Venim de festa grassa,
de beure i de menjar,
tot ho deixem enllà
per si no guanyem massa.
El vent dirà que vol
parlar amb els molins
per a crear farina.
No vull aprendre quina
és l’hora dels mesquins
qui ens vestiran de dol.
Enmig d’exabruptes
No vull saber més
que quatre conceptes,
haig poques receptes
per guanyar interès.
El monstre desperta
innobles passions
ni els dolents són bons
ni la joia, ofensa.
La munió de dubtes
ens porta al recés
en passar les hores.
Vindran els tanoques
per a guanyar pes
enmig d’exabruptes.
Les mancances de la llum
Les mancances de la llum,
el desig de les pensades,
totes les taules parades
per a esclatar en un punt.
Batalles per a encetar,
ran de la joia, badallem,
els innocents no hi caben
i demanen demanar.
Un dimoni atrafegat,
un àngel qui s’ho rumia
i quatre causes de sant.
De pobres, no en volem tants
i un savi s’humilia
per trobar udols de gat.
Saltironar per les teulades
Com el miol del jove gat
omple balcons i finestres,
el febrer ha començat
i conviden a les festes.
Festejar li ve de grat,
saltironar per les teulades,
una mixa l’ha deixat
a punt d’haver les pensades.
Li contaria, a la nit,
una història de lloança
per arribar a promès,
puix el trobo, en el recés,
demandant una jornada
on convertir-se en marit.
Com som pocs
Com no hi havia
res a fer,
menjaria
un poc o més,
però el jou
és important
i l’enrenou
no serà menys.
Una història
se m’emporta
a altres llocs.
Com som pocs
ni ens pertoca
el fer cridòria.
Van a la feina
Les formigues,
al corriol,
són amigues,
però els dol.
Quan la feina
és amanida,
la veïna
ni la crida.
Les formigues
van a feina
a hora primera.
Primavera
vol ser reina
sense mides.
A resultes
A resultes
de no ser,
va el primer
a fer les mudes.
Com encara
és viu el fred,
vull ser a casa
tot l’hivern.
És un temps
massa feiner
i esporuguit.
Diu l’amic
que no pot ser
guanyar a l’ensems.
Queda el vent
Caminant
sense camí,
estadant
sense veí.
I tot va
on vol el Déu,
qui ha d’anar
ben lluny a peu?
Queda el vent
menant la pols
i criticant.
Vol l’infant
sortir de l’ou
perquè no el sent.