Pensaments divins (IV)
09 Febrer, 2019 22:44
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Jesús ha suspès el primer curs d’economia.
Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.
Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.
La Verge té problemes amb les cortines del Saló del Regne.
Sant Pere proposa l’entrada gratis al cel tots els diumenges.
Déu crea, però no registra drets d’autor.
Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.
Satanàs afirma que no es considera comunista.
Amb mil pecats més, em faran caporal.
Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!
Déu plorava, l’havien deixat sense esbarjo.
Déu ha començat el testament, anem pel desè volum.
El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.
Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.
Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.
Han començat a provar temptacions per correu electrònic.
Judes a proposat a Déu una companyia de teatre estable.
Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.
Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.
Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.
Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.
Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.
Déu comprèn els homes de poca fe, però no prendrà mesures.
Judes està provant de passar inadvertit.
Satanàs està preocupat, tres jueus volen fer una urbanització a les portes de l’infern.
Una associació de sants han demanat a Déu, millores de govern.
Déu està temptat de millorar les condicions de Satanàs.
És difícil viure al cel, han prohibit l’avorriment.
Jesús tornarà a Jerusalem muntat amb un esportiu.
Els deixebles de Jesús no entenen massa la riquesa interior.
Judes diu que, aquest cop, farà un coma etílic.
Satanàs acceptaria una bona obra per procurar-se equilibri.
No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.
Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.
Al cel, patir gana és saludable.
Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’església.
No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.
Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.
La Verge vol que, aquesta temporada es porti el blau.
Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.
Satanàs em vol posar a ratlla, n’està cercant una.
Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures.
No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.
Déu governa el cel, no li abelleix més feina.
Que la terra és l’infern, ho confirmen els salvadors que tenim.
Per ara, Satanàs no sap on visc.
Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.
Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.
Per anar al cel, seguiu la línia blava.
Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.
La paciència de Déu és el gran misteri de la Creació.
El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.
El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.
Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.
Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.
Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.
Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.
Pensaments educatius (IV)
09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.
Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.
Mai he entès com un i un fan un parell.
Mentre penso, continuo existint?
He ofert als pares tota la gama de qualificacions.
Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.
Els nois no tenen deures, només els han de fer.
Hem de partir de la base que en saben més.
Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.
De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.
Aprenen tant que demà ja és història.
Era invisible fins que va arribar el director.
Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.
Tenim ordinadors, algun deu funcionar.
És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.
Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.
Un cop més i els deixaré manar.
Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.
Porten la creu i els claus, què volen fer?
Fins ahir, una a era una a.
Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!
L’inspector ha destapat un parell de caps.
De fet, mai sé quan he de parlar.
Hi són tots, hi haurà motí.
La primera lliçó la deixarem reposar.
Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.
Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.
Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.
Tinc les idees clares, però no les reconec.
Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.
He fet un cercle i m’he amagat dintre.
Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.
Els resultats no són bons, compraré més sucre.
Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.
Estaven fent un examen i m’han descobert.
Estan prou contents de la poca salut que tinc.
Els posaré feina, però no els ho diré.
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.
Epitafis (IV)
09 Febrer, 2019 22:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara feinejo sense mans.
Només parlen de morts.
Acabaré per no pensar.
Ara, lliguem els gossos amb ossos.
Ni proveu de tossir.
Continuo sent un ignorant.
Proveu de parlar amb el psicoanalista.
Segueixo sense escoltar la dona.
Vaig anar-me’n a la Salve.
Estic aprenent a morir.
He perdut la meitat de les peces.
Pots entrar sense gaires estudis.
Procureu no tocar-me el nas.
He vingut perquè en faltava un.
El viatge va acabar en arribar el metge.
La llumeta encara és al fons.
No estic ni cansat.
Només parlo amb l’enterrador.
Necessito un canvi de terra.
Us prometo que m’he tornat sord.
Dos mesos més i li dic que sí.
No puc anar al cel, em falta un padrí.
Avui, és un bon dia per morir-se.
Ni recordo on treballava.
Estic assolint que tinc poques esperances de vida.
Es demana, als nouvinguts, una mica d’educació.
Ara, tinc més temps per pensar.
Em sembla que no ens entendrem.
Ara torno, he anat a pagar l’hipoteca.
Espero que, ara, no em faran fora.
Em trobo en fora de joc.
Afanya’t, he sentit el toc de morts.
La dona m’ha posat el mòbil.
Necessito el llibre de reclamacions.
Aquest cel no és el que vaig comprar.
Ves-te acostumant a passar fred.
Estic pensant en canviar de religió.
He de dir que estic desconcertat.
He hagut de deixar els calmants.
Si entreu, igual us dono una sorpresa.
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.