Fantasmes pidolaires i set poemes més

28 Febrer, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Poemes


Fantasmes pidolaires


Tard o prompte han de venir

els fantasmes pidolaires,

han de portar-nos nous aires,

hores toves i embolics.

Ells són així: entremaliats,

amb més demandes que dubtes,

ens tenen el cor robat

mentre van per les malures.

Fantasmes de cada dia,

de valls fosques i alturons,

com juguen a fer la gresca.

Sovintegen la tempesta

i claudiquen amb els trons

quan senten que ningú mira.


Un plat ben ple


Demanar per demanar:

m’agradaria l’enginy,

amplitud en el pensar,

aprendre dels enemics.

En una vall isolada

on reposen els pagesos

ben estirats, blancs de cara,

tot fugint dels malentesos.

Nosaltres, els benestants,

amb fortuna riallera,

anem tombant per la vida.

Poc després, a la partida,

demanarem alls i ceba

en un plat ben ple, dels grans.


Que no entrin visitants


Sentinelles de l’infern

hem de guarir el nostre lloc,

posarem un xic de verd,

pomes dolces i albercocs!

Que no entrin visitants

amb excuses rebuscades,

hem de fer cares d’espant

i incisives mirades.

Parlaré amb Llucifer

per haver bon pressupost

i trobar magna fortuna.

Hem de guanyar, tots a una,

sense deixar-ho del mos,

per no plorar ni un moment.


Quan s’acosta el vent


Quan s’acosta el vent,

al cap del carrer,

en sóc amatent

puix ho vull saber.

Tancaré la porta,

encendré el llum

per si el molt tanoca

mou els embalums.

I posaré llenya

al si de la llar

per si porta fred.

No vull cel obert

ni bosc on anar

amb vella espardenya.


Si el goig es vol posar


Quan la nit em va a la grenya,

em desperta un rajolí,

cerco gana i espardenya,

com m’allunyo perquè sí.

No hi ha hores ni setmanes

a la cova del tresor,

veig com passen hores vanes

on ni m’acosto a l’amor.

La mossa és prou formosa,

va lluitant a tort i a dret

sense saber a qui aturar.

Si el goig es vol posar,

de segur que serà ver,

no ha d’estar una altra cosa.


Na Mariona dels ulls grossos


Na Mariona, dels ulls grossos,

no es lleva al dematí,

es pentina els cabells rossos

i, algun cop, fins pensa amb mi.

Ella avança, tota sola,

pel carrer més ample i pla,

no cal dir que el tarannà

no faria altra cosa.

Na Mariona, qui m’estima,

mai no plora en ser a la font,

en el càntir, hi ha el remei.

Demanaria ser rei

per saber el què i el com,

és el fruit de l’enganyifa.


En la guerra de les flors


En la guerra

de les flors,

hi ha grandària

i colors.

Massa camps

són un jardí

on les presses

hauran risc.

En la guerra

de les flors,

no vull deures

ni tresors,

només calen

somiadors.


Les comandes de la nit


Les comandes

de la nit

com s’amaguen

sota el llit.

Hem perdut

massa batalles

per pensar

que anem debades.

Amb la pensa

del meu goig,

no hi ha dubtes,

passaré,

d’un lloc a enlloc,

amb poques mudes.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: