Pensaments divins (VI)
20 Febrer, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu vindrà demà, ha donat hora!
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb les tatxes!
Déu és omnipresent, gairebé un regal.
Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.
Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.
Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!
Déu va crear l’ univers, li va sobrar el temps.
Jesús no era un bon fuster, dubtava en el preu.
Satanàs necessita pecadors responsables.
En acabar la missa negra, hi haurà barra lliure.
Judes participarà en un concurs d’infidels.
Satanàs necessita una muntanya per convertir-la en magdalenes.
Jesús calmà la tempesta, el Meteocat no va participar.
Els Reis Mags seguien una estrella amb camell, eren altres temps.
Si hi ha una altra crucifixió, serà per canal de pagament.
Jesús va tenir més bon guia que Moisès per tornar d’Egipte.
Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.
El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.
Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.
No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.
La Bíblia encara no ha aconseguit cap premi literari.
Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.
Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.
La Verge ha fet anar Jesús al perruquer.
Judes no vol més inversions de risc.
Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.
Satanàs et dec set pecats, pren nota.
Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.
Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.
Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.
No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!
Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.
Era a punt d’anar al cel, quan va sonar el despertador.
Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.
Déu té tres persones, qui rep els dijous?
Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.
No volen a Judes com a patró dels tresorers.
Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.
Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.
Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.
Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.
Satanàs vol més cadenes de titani.
Déu no es pensava que el sol duraria tant.
No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.
Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.
He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.
Ara, aniré a l’ infern a perdre una mica de fe.
Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?
Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.
He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.
Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’ escala de Jacob.
Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.
Satanàs diu que si no pequen més haurà de tancar tres sales de calderes.
Si el pecat és massa gros es podrà compartir.
Déu repartirà la gràcia en fila de tres.
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts.
El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.
Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.
Jesús farà un master en noves tecnologies.
Pensaments educatius (VI)
20 Febrer, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.
No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.
Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.
Menteixo tant que m'equivoco.
Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.
Només heu de respondre les preguntes.
Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.
Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.
Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.
Tots passaran el curs, necessito tres barques.
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Aquest curs podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir, un excel·lent per a cada sis alumnes.
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estant treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia. Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Epitafis (VI)
20 Febrer, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Epitafis
Venc nínxol amb llogaters.
Sóc aquí des de l’alba.
He d’anar a comprar ciris.
Algú sap quan tornarà el corrent?
Us recomano no portar pressa.
Necessito tres forats a la corretja.
Estic estalviant per anar al cel.
La tieta encara em fa sermons.
No em llevo el fred dels peus.
No ho sembla, però estic bé.
La veïna es passa l’estona criticant-me.
Porto dies sense enfadar-me.
Tinc una cama dormida.
Em dutxo poc, tinc reuma.
Treballo de fantasma tots els carnavals.
La sogra ho deia: Fa cara de mort!
Tinc dues entrades, una és per a la sogra.
El xampú no era bo, estic calb.
M’han posat en una gerra, devia ser de vi.
Estic aprenent anglès per correu.
Si et mors, truca’m!
Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.
No suporto que m’obliden.
Llogo apartament sense dret a cuina.
Em queden anys de penitència.
De segur que no us conec?
Tinc pressupost per cinc paraules.
Us faig saber que sóc dintre.
He estat un home vital.
He vingut per l’anunci.
Endevina qui era!
Vull ser invisible!
Levito amb facilitat.
Ara, ja em poden dir missa.
No tinc res per posar-me.
Acabo de trobar la veritat.
Ni m’imagino l’ infern.
Accepto fórmules miraculoses.
Cerco peu per poder passejar.
Doneu-me deu minuts per prendre cafè.
Demà farem jornada de portes obertes.
He encetat una crisi d’identitat.
La policia em volia empaperar.
Tenim poca contaminació acústica.
Tinc núvia, però sortim poc.
Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.
Volem un toc de morts més alegre.
Després de les votades, tornem a casa.
Estic esperant!
Aquí, ni es pot viure!
Estic al primer curs de difunt.
No et penso votar més!
Ho sento, però he passat una mala nit.
He oblidat a qui devia diners.
Estic fet pols!
M’han demanat que em quedi.
Necessito, urgentment, la manicura.
M’han pres el pèl.
La flor de l'ametller i set poemes més
20 Febrer, 2019 06:13
Publicat per jjroca,
Poemes
La flor de l’ametller
I la flor de l’ametller
anuncia primavera,
vol aprendre a no voler
passejar per la quimera.
Com viurà enmig del tros
d’un pagès tossut i vell,
cada dia vol un mos,
però menja sense fe.
I l’ametller com brandeja
quan aplega el mestral
tot guarnit de la fermesa.
L’ametller haurà la pressa
i l’ametlla és al de dalt,
ben petita, sense enveja.
L’aranya com es desperta
Quan el sol posa escalfor,
l’aranya com es desperta,
vol filar, anar a la festa
per trobar un menjar bo.
L’aranya, ja ho sabeu,
és esquerpa i mentidera,
com fila sense cap pressa
per poder fer un bon mos.
La formiga, que la mira,
mentre recorre el corriol,
com s’enfada i quequeja.
Si no hagués tanta pressa
s’enfadaria amb el sol
i li faria una crida.
La mestressa enfadada
Quan aplega el febrer,
la xemeneia és encesa,
ben a punt, és la paella,
avui, toca de mariner.
I el vi com surt del cup,
l’aigua callada i fresca,
com s’enfada la mestressa
perquè no ho té tot a punt.
Però, ai, els comensals
porten gana, pa i cullera
per a encetar la menjada.
La mestressa enfadada
no trobarà cap escletxa
on encabir cebes i alls.
Parlaré a la nit
Parlaré, a la nit,
vora de la llar,
d’aquell temps passat
per matar l’oblit.
Era la feblesa
de cada matí
per deixar, al llit,
la vella peresa.
Poc o res a fer,
ni lluitar volia
amb el meu veí.
Poseu-me més vi
que em porti a la via
de somiar despert.
El riure entremaliat
El riure entremaliat,
la pensa fugissera,
ben posat a l’esclat,
ben galdós i tronera.
Amic dels seus amics,
garlaire i mentider,
lluitador sense fi,
heroi sense caler.
Però és un xic sord
i lluita, sense ganes,
en guerres sense dot.
Sempre agafat al got
com va llençant proclames
en platges sense port.
Cansat de fer lladrucs
Cansat de fer lladrucs,
lliurat al gran desig,
el viure enmig de rucs,
el porta al nou camí.
Voldria ser, al capvespre,
ben a prop de la llar,
el somni és el seu mestre,
el gaudi és amagat.
Empaita una mossa
qui el porta, al gran cim,
passant per la drecera.
Ella, diré, és bleda
i no en farà ni cinc,
però, en el fons, l’adora.
Vull posar residència
Ni sé per on es va
a la muntanya d’or,
però he llogat un ca
ferotge com un llop.
De segur que guanyem
tan ample paradís,
de segur que hi serem,
al vespre, abans de la nit.
Vull posar residència
al si del gran palau
i viure com un rei.
Algú posarà llei,
en ampla i dolça nau,
abans de la insolvència.
Doneu-me espardenya
En el regne llunyà
de savis incompresos,
la força he de posar
enmig de nous malmesos.
M’agrada esmicolar
la bona xocolata,
m’agrada endrapar
un gran tortell de nata.
Allí, en el bon convit,
com demano el tresor
i la gana ferrenya.
Doneu-me espardenya
per si aplega la por
o s’acosta la nit.