Poemes curts (IV)
03 Febrer, 2019 21:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al ple del consell,
sàvia decisió:
si no hi ha anyell,
mataran el porc,
on deu ser el penell?
Com l'àvia deia
després d'esmorzar:
Guardeu la cullera
per si heu de dinar!
Un consell de vella.
Si pogués viatjar
enllà de la lluna,
sembraria una
llavor d'estimar:
ben dolça, ben bruna.
Tinc per al meu rei
noble encanteri:
Què no es faci vell,
que el son no el desperti
ni posi remei!
La més bella mossa
no n'està per mi
ni vol ser l'esposa
ni regnar on jo visc.
A la font pregona,
mai beuen ocells
ni l'aigua és tan dolça
ni s'atura el rei,
és talment preciosa.
Una formiga anava
trescant camins,
bocí de pa portava,
era un glatir,
tot per a fer casa.
Si l'amor doneu,
poncella eixerida,
us prendré partida,
vull aplegar a déu,
festejar convida.
Al vent li parlava
el més vell dels xops:
Per què no puc jo
venir a la gatzara?,
era un perdedor.
La pensa volia
viatjar cap al cel,
amb capsa de mel,
cove d'alegria,
com la pensa es perd.
Anem, amic,
al ball de la rotllana,
és festa i s'encomana
aquest ballar eixerit,
confesso que m'agrada.
No hi ha pedres al camí
de la recança,
allí, les valls i muntanyes
han parat casa,
no cerquen altre veí.
Per si encara un déu
em vol fer corprendre,
he de saber vendre:
a l'estiu, la neu,
sense por d'ofendre.
Amb el monstre parlava
del meu anar,
com reia, callava,
volia ser gran,
després, plorava.
La mel al pot
ni es plany ni gosa
ni demana altra cosa
que un xic de sort,
de sort galdosa.
La formiga al formiguer
somia el lleure,
li agradaria seure
sota el romer,
però ha de creure.
Quan sigui mort,
no vull albades
ni més rialles
ni més amor
ni dir: M'agrades!
Dessota un llum,
la cuca plora,
no va a l'escola
ni troba el cuc,
tota singlota.
En el regne de l'amor
no hi ha princesa,
va marxar per ser promesa:
sense ganes, sense dot.
Porta'm, quan demani,
al regne dels muts,
dels pobres porucs,
vull saber ser savi
amb els ets i els uts.
Pensaments divins (II)
02 Febrer, 2019 14:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Cinquanta sants han desafiat Déu a tirar de la corda.
Satanàs mai es queixa de Déu, més bé procura consolar-lo.
Jesús ha declarat jornada de portes obertes tots els Dissabtes Sants.
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
La Verge proposa dues tele-novel·les més.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.
Déu ha posat un nou manament: Estimeu-vos però no passeu comptes.
Al cel, el tabac no mata, faltaria més!
Al cel, et trauran els punts, però amb compte.
Tots els dimonis parlen, fins els muts.
Estic content, he aconseguit caldera amb el meu nom.
He quedat amb Déu, li he deixat el rellotge.
Déu no té pecats capitals, viu a pagès.
Canvio una setmana a l’infern per tres al desert.
Sant Pere ha demanat el trasllat, vol vigilar les campanes.
No es deixa entrar a l’infern sense carnet polític.
Al cel, no es pot cantar mentre duri el rosari.
Judes no vol ni tomates de penjar.
Sant Miquel no sortirà, hi ha àngels nous.
La Verge vol canviar dues constel·lacions a la saleta d’estar.
Satanàs posarà una mica de blau a les capes noves.
Déu està pensant en celebrar Nadal el mes de maig.
Déu ens vol salvar a tots, ha augmentat la pòlissa d’assegurances.
Déu està amb mi, però no aconsegueixo veure-li els peus.
Déu meu: Si m’augmenten el jornal, us convido a berenar!
Satanàs no m’estima, diu que faig bona olor.
A l’infern et prenen el cotxe si només saps anar amb quatre rodes.
Satanàs no confia en Déu, s’ha fet un pla de pensions.
Déu va crear l’home, no ho ha superat.
L’home anirà a l’infern, però es pagarà el bitllet.
Suposo que la clau del cel és de xocolata.
Al cel, per “maitines”, porten cafè amb llet.
Podeu pregar a Déu, però no sol venir abans de les onze.
Déu ha pensat que la segona creació serà per internet.
Déu no ho té clar, de vegades pensa que és Satanàs.
El cel té una crisi de principis, s’ha salvat un cantant de rock.
No ho entenc: Si el pa és meu, per què me l’heu de donar?
El cel romandrà tancat a les tardes per ampliació del local.
Si no fugen els pecats, proveu amb altres detergents.
Satanàs ha escurçat les faldilles sis centímetres, es peca poc.
Déu estudia vendre manaments en paquets de cinc.
Senyor Déu: Quins dies de la setmana no puc desitjar la dona del veí?
Si vull anar a l’infern, on he de signar?
Estava a punt de salvar-me quan vaig comprar el xalet.
El dimoni em tempta, però s’hauria de depilar.
Tinc por de morir-me, igual no em volen enlloc.
Si vaig al cel, on podré deixar les ulleres?
Com no feia prou, ara, Sant Pere, ha de vendre loteria.
Era a mig camí del cel quan he recordat que havia oblidat les recomanacions.
La dona m’ha dit: Ves al cel i agafa dues cadires!
Senyor dimoni: Si em vol temptar tregui la beina de la forca.
Reconec que sóc pecador, em sabria mal morir-me.
Estava confessant-me quan ha arribat l’absolució.
Estic trist, peco poc i mal.
Abans de redimir-me, ho consultaré amb l’àngel de la guarda.
Ofereixo àngel custodi depressiu.
Satanàs, fes el mal, però no cal que et llevis d’hora.
Si Jesús és el pastor, no cal dir qui farà de gos.
Judes ho sento, els ossos són teus.
La Verge té massa ciris, quelcom no és massa clar.
Ja era hora que canviessin les bombetes de la porta de l’infern.
No són les ànimes de l’infern, són els del curset de “sado”.
El millor de l’infern és que pots protestar sense censura.
A qui se li acut posar butlles de pecats de carn el mes de gener?
He vist passar el cap de logística tres cops, Déu deu estar enfadat.
Satanàs no m’agrada que em manllevis la caldera per fer conserva de tomata.
Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!
Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.
Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.
Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!
Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!
He fet un pecat de carn, he comprat estruç!
No us estranyin les capes de la Verge, la calefacció no funciona.
He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.
Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.
Satanàs necessita reduir l’horari infantil.
Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!
Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.
Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.
Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.
A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.
Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.
Satanàs vol unificar l’hora d’encendre calderes.
Moisès és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.
La Verge recomana aigua de mar per l’amanida.
Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries.
Déu traurà punts als àngels que no volin.
Satanàs proposa escales mecàniques per baixar a l’infern.
Déu proposarà jornal per als arbres.
Sant Pere està encès, se li han colat dos lladres.
Satanàs diu que, als lladres, ni aigua; tots rostits.
Resolució celestial: Posaran els Carnavals enmig la Quaresma.
Jesús està disposat a canviar ovelles per cabres.
Satanàs vol canviar el color de l’infern, proposa un gris verdós.
Els homes volen matar Déu, provaran amb fones.
Déu canvia el manament no robaràs, per no robaràs en temps de crisi.
Han aplegat cinc fidels al cel, Sant Pere està neguitós.
Per entrar al cel, es demanarà el llibre de vacunacions.
Déu està desconegut, accepta la cançó protesta.
Déu portarà el vi de la vinya.
Per a ser sant, primer s’ha de ser amic.
Déu vol sants amb tres fills com a mínim.
Déu ha restringit l’horari dels miracles.
Es recomana coure millor els sants abans d’erigir-los.
Déu ha inaugurat dues línies més de llarg recorregut.
Satanàs no té fe, vol l’or en efectiu.
Arriba el judici final, només falten els advocats.
No he arribat a fer miracles, han tancat el forn.
Jesús vol tornar, espera ofertes.
Satanàs vol vendre les accions d’empreses altruistes.
Déu no té pressa, està de vacances.
Déu és d’assaig, però surt a les novel·les.
El pobres tenen un déu, no poden comprar-ne més.
Déu És al cel i també fora.
Pensaments educatius (II)
02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.
Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.
Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.
Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.
He començat per la zeta: Zortiu al pati!
Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.
No els puc manar feina, no ho entendran.
A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.
Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.
Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.
El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.
Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.
A classe no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’actitud és bona, almenys, perversa.
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.
Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!
He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.
La mare coneix el fill, segurament sap on és.
He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.
Una ratlla és un llapis que es va morint.
Una paraula de tres lletres: Terminis!
No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.
Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.
Posen dos al cub i van a parar a la galleda.
Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.
La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.
Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.
Penseu que ells també perdran alguna vegada.
Estudiant els angles, m’he marejat.
Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.
Estic content, no m'han pres gaires coneixements.
Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.
Són tan macos que ni penso en despertar-los.
No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.
Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.
Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.
Tenen problemes de pes, escriuen bes.
Només em queden excel·lents, he acabat la resta.
Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.
Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.
Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!
Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.
Hem de ser al 2011 abans de Crist.
He decidit no fer aturades per pensar.
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’oració era passiva, no pregava ningú.
L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
Epitafis (II)
02 Febrer, 2019 14:21
Publicat per jjroca,
Epitafis
No aturem ni per dinar.
El teatre començarà en breu.
Pregueu per mi, vull un altre cel.
Puc oferir pecats mortals sense I.V.A.
Necessito cavall per lliurar la princesa.
No us penseu que tinc la solució.
Accepto les vostres disculpes.
Si us plau, llegiu-me l’horòscop.
Estic en període de proves.
Necessito company per jugar al guinyot.
La dona és la que fa més bona cara.
Digueu-li a la dona que no he trobat les flors.
Podràs avorrir-te sense pagar.
He mort per una bona causa, em va atropellar un avió.
Senyor metge: Veu com no eren manies!
Sóc aquí perquè a la dona li escau el color negre.
És el quart tren celestial que perdo!
Us puc acompanyar fins a la porta.
Ara recordo qui em va empènyer.
Avui és el meu dia de sort.
Vaig pel quart trasplantament de cabell.
He mort, però no cal fer comentaris.
Estic castigat per espantar els avis.
Ara resulta que el tumor no el tenia al cap.
Ho sento, tinc unes sortides!
Tres parents han plorat fins saber el testament.
Déu no ha mort, no està al llistat.
L’enterrament va ser amb poca gent i menys persones.
Tinc un dubte existencial: Existeixo?
No estic mort, són imaginacions teves.
Acabo de classificar tres ossos i surto.
Acabo de veure-la, està que no en queda.
No cal que us reprimiu.
Suposo que ja és força tard.
Accepto les excuses.
Vivia de miracle.
Perdoneu per l’ensurt.
No vingueu sense demanar hora.
Déu arribarà més tard.
Li vaig dir que volava malament.
Us donaré un consell…
Sempre acabo refredant-me.
Em va prendre el cor.
He decidit demanar el trasllat.
Estic llegint un llibre d’auto-ajuda.
Mai endevino com vaig vestit.
Necessito aigua del Carme, diuen que sóc mort.
No em deixeu, en passo de por.
Insisteixo: Vull venir a sopar!
Ara mateix, em trobo bé.
Senyor carter: Anoteu la meva adreça!
Tinc tanta sort que igual ressuscito.
Demà sabré els resultats de l’anàlisi.
Em podríeu dir si plou!
Truqueu fort, estic dur d’orella!
Ara puc menjar de tot.
Els comentaris amb veu alta.
No us puc fer costat.
Ha vingut la sogra a passar uns dies.
Tinc una cunyada que fa morir.
He sortit a fer una substitució.
Començo a perdre “glamour”.
Encara no m’he tret la faixa.
No fumeu, tinc al·lèrgia!
Si voleu, miro quan us toca!
Estic esbrinant el futur.
Aquesta operació dura massa.
He arribat a pensar...
Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.
Ofereixo genoll acabat d’operar.
Fins que la dona ho sàpiga.
Estic com a desaparegut.
Podeu dir que no treballo.
Us he preparat una til·la.
Toquen a morts, qui deu ser ara?
No heu de perdre el tarannà.
En quin tren arribeu?
Sí, dona, sí, ja m’he pres la medecina.
Igual agafo una grip.
He vingut a veure el nínxol.
On puc reclamar?
Compte, van estar els cigrons!
Ni sé l’hora que és!
Corre, que ara vinc!
Ho sento, però tinc l’olla al foc!
Estic cercant l’altra vida.
Fes veure que no hi sóc!
La setmana passada gastava una quaranta.
Sé on vius!
Necessito ovella per canviar el coixí.
Ja us podeu emportar el plat.
Necessito un pot de pintura.
Gairebé estic curat!
Us puc deixar la boina.
Ho sento, no compro res.
Publicitat, no!
Us asseguro que no he de dir res.
M’hauria de fer les celles.
Sembles més prim!
Procureu fer bondat.
He entrat sense pagar.
No porteu ciris, no estic per bufar.
Ara, viatjo menys.
Descanso molt, i què?
Tinc un dia tranquil.
Ho sento, em van robar ahir!
Passo mesos sense diari.
Algú em pot donar de baixa.
Per cobrar, passeu per caixa.
Porto anys sense pensar.
Sóc aquí per compromís.
De quin color m’he de vestir?
Sempre estic atrafegat.
Sóc aquí per mentider.
Em trobo amb dificultat.
Igual tinc el llum encès.
Demà començaré una vaga de fam.
Segueixo tenint la pressió baixa.