Poemes i pensaments

Na Mariona com es banya i set poemes més

18 Setembre, 2024 09:30
Publicat per jjroca, Poemes

Na Mariona com es banya

Na Mariona com es banya,

al capvespre, en el riu

mentre la lluna descriu

el gran somrís de la cara.

Ella és una deessa

atipada de somiar,

la miro, voldria anar

a estimar-la sense pressa.

Na Mariona ja no compta

els estius i primaveres

perquè no li queden dits.

És tan dolça d’esperit

tot demanant meravelles

a un nuvi ben poca-solta.

Tancada està l’escola

Ben tancada està l’escola,

el mestre feu la viu-viu;

va ser, en aplegar l’estiu,

quan prengué: maleta i bossa.

Un nou poble ha demanat

al capdamunt d’una serra,

però es veu que ha fet salat

i anirà a la costera.

Amb els fills dels mariners,

faran barques de paper

ben polides i pintades.

Nosaltres hem males cares

quan aplega un matusser

per lliurar-nos al saber.

Un carro de desig

Com un somiador,

allà, a la plaça vella;

guaitava una estrella

prou ple de la dolçor.

Un carro de desig,

polsim d’embranzida,

la ment afeblida

de dia i de nit.

Era un temps millor

del ballador mediocre,

mal vestit de pobre,

mancat de color.

Els temps amb ses voltes,

érem tots ben soques.

Avança pam a pam

Asseguda en un banc

d’una plaça propera,

com va passant la vella

calors com les d’abans.

Els joves traginers

ja són al cementiri;

per feina o per vici,

van acabar els primers.

Asseguda en un banc,

porta mitjons de llana

i un mocador de seda.

Anant a casa seva,

veig el món com s’escanya,

avança pam a pam.

El meu amic drapaire

El meu amic drapaire

cansat de prendre l’aire

a l’estiu i a l’hivern.

El dia com traspassa

provant no cridar massa

quan passa pel carrer.

El meu amic drapaire,

guarnit amb els cartrons,

va trobant mil raons

per a ser pidolaire.

Però el dimoni el sent

i comença l’engany,

ha de trobar un parany

mentre l’oblida el vent.

Una anell de plata

Us juro que haig son

i que dormo de pressa,

ben prop de la finestra

per a albirar el sol.

La festa estimada

com va anar cap amunt,

vaig cloure amb l’ensurt

de veue com passava.

Havia comprat flors,

una anell de plata,

un mocador de fil.

Vaig acabar la nit

segut de mala gana

empaitant mil records.

De núvies, cap ni una

Seré aquell senyor

si estreno la sabata,

menjant pastis de nata,

bevent copa de rom.

Els diners, que he trobat

guardats a la guardiola,

els he de posar a prova

per si creixen de grat.

Invertiré en l’ofici

de fer-me mentider

i cobrar una fortuna.

De núvies, cap ni una

per tal de quedar bé

quan aplegui el gran vici.

El jardí amagat

La flor, que s’encomana,

del jardí amagat,

diré com havia estat,

fa temps, perfumada.

Però passen les hores,

acoquina el sol,

necessito un bressol

on amagar-les totes.

Us deia que la flor

decandeix i sospira

abans d’encetar un ai.

Li faig creure que mai

he de deixar la vida

a mans d’un seductor.

Poemes curts (CLV)

15 Setembre, 2024 12:41
Publicat per jjroca, Poemes curts

I com deia,

l'aneguet:

Menjaria

un poc de verd

i cada dia!

A la casa

d'en Vicent,

quan hi ha gana,

en mengen cent:

col i patata.

I la lluna

quan s'adorm

vol llacuna

i la dolçor

anant a una.

A la casa

de la por,

sempre passa

la tardor,

però es cansa.

Una jove

em demanà

i un cove

li donà

en ser tan pobre.

Al racó

dels pobrissons,

ésser bo

és l'esglaó

i posar ponts.

El diumenge

pel matí

com el fetge

fa glatir,

és molt heretge.

Per camins

i caminois,

van els nins

cercant cançons

per als fadrins.

Com l'estimo

d'amagat

mai em privo

d'ésser grat

ni quan respiro.

A la porta

del castell,

hi ha qui es gronxa

com penell

sempre que toca.

Un gran home

em digué

que ser noble

és quedar bé

amb tot el poble.

Amb un llapis

a la mà,

com el savi

es deixa anar,

ho deia l'avi.

Al dematí,

soc eixerit,

un poc mesquí

i escanyolit,

millor a la nit.

Com demano

poder ser

i acabo

en mentider,

després, em planyo.

A la porta

del desert,

mai hi toca:

trobar encert,

és poca cosa.

Amb quaranta

solucions,

qui no parla

de raons

o mala traça.

En un cove,

hi ha remei

si hi ha ordre

i algun peix,

el goig de pobre.

Com havia

d'ésser ric,

menjaria

a l'abric

de la cobdícia.

Na Mariona,

del meu cor,

diu que és bona,

sobretot,

quan ja no hi toca.

Parlaria

tot el mes

si sabia

que l'ofès

no tornaria.

Quan l'ampolla

va a la font,

vol ser molla

i es queixa com

si es trobés sola.

Per a seure,

vull un banc,

per a creure,

no vull tant,

només el deure.

Cerca l'assegurança i set poemes més

15 Setembre, 2024 12:29
Publicat per jjroca, Poemes

Cerca l’assegurança

Mal menjat i ben begut,

m’entaforo en les necieses;

la vida porta sorpreses:

vells problemes, algun ensurt.

Com m’endinso a la botiga

per sentir-me traginer,

el guanyar no he de saber

ni trobar la mà amiga.

I, tot d’una, el desencís

com va prenent nova alçada,

em desvetlla del meu mal.

He de ser home mortal

i cercar l’assegurança

de concebre compromís.

Treballar de servent

Pels matins, com home boig,

al dimoni m’encomano,

li he pregat que sigui amo,

però diu que ha estat coix.

A les portes de l’infern,

ha fet cap tot el seguici,

quatre faran sacrifici

i vendran roba d’hivern.

Puix em plau el sol i el vent,

aquella noia bufona

qui em demana per anar.

Li he comprat: saber estar,

ben callat, tota una hora

i el treballar de servent.

Les festes han d’acabar

Prou gelat i camacurt

ni m’allunyo de la bassa,

hi ha un matí de cel carbassa

que, del tot, m’ha complagut.

Repassant tots els meus somnis,

m’he posat a treballar,

prou ben poc he de guanyar

si s’atansa aquest dimoni.

Correspon al Creador

regalar-me sa presència

per si vull anar a ballar.

Les festes han d’acabar

quan el sol prengui la pressa

i vulgui agafar el son.

Ni cerco cap mà amiga

Amb les penses d’un infant,

vaig cercant entre les fulles

les marietes porugues

per trobar son mos ben gran.

Las tardes de primavera,

ben dolces per a somiar;

sota un arbre deixo anar

aquella festa encisera.

No haig pressa ni diners

per a acudir a cap fira

on cap joia he d’atendre.

No m’agrada comprar o vendre

ni cerco cap mà amiga

que m’alliçoni després.

Passo hores rondinant

Les presses han de venir,

algun dia, a trobar-me,

com espero preocupar-me

el darrer dia al matí.

Passo hores rondinant,

tot mirant les orenetes,

van volant lluny de les festes,

han de fer família gran.

El vi nou de la taverna

diré que m’ha complagut

perquè va en un vas gegant.

Les penes venen i van,

no voldria anar eixut,

mig emboirat per la pena.

I nosaltres, al glatir

He vingut al clar país

on massa gent del defora

volen manar a deshora

i fugir del compromís.

Nostra pensa tan ferotge,

demanant que ens facin cas;

a casa de bordegàs,

han avançat el rellotge.

I nosaltres, al glatir

perquè fugen els hereus

a altres terres més galdoses.

Deixeu que passin les hores

per si apleguen els adéus

i tornem al dolç sentir.

En mon comiat

En mon comiat

apleguen hores baixes,

abelles passen

fins no sé on.

La primavera

és jove i s’allargassa,

veieu com dansa

entre les flors.

El dolç caliu

diria que es retarda

i encara és lluny.

Un vent s’esmuny,

fa ones a la bassa

i, a estones, riu.

Paraules surten

Paraules surten

de dintre el cor;

a poc a poc,

ben sovint, muden.

De cansat vell,

el tarannà,

es deixa anar,

no fa per ell.

La vida llarga,

el somni curt

i nova contalla.

Menys blat que palla

el tornen mut,

riu la canalla.

Epigrames (CLV)

15 Setembre, 2024 12:21
Publicat per jjroca, Epigrames

A la casa
de l'Enric,
qui no entra
no és amic.

Comentava:
posseir un ramat,
el pastor se'n reia
i anaven passant.

A les quatre 
del matí,
ve un lladre
i em pren la nit.

Com haig tanta son,
fins m'adormiria
vora l'establia
per veure qui es mou.

Les vacances
de l'estiu
cerquen platja,
bosc o riu.

He trobat
el rei Gaspar
i he provat 
de demanar.

A les ombres
de la cambra,
dormen totes
sense manta.

Mai demano
per dinar:
ni poc vi
ni massa pa.

A les festes
de l'hivern,
corre el dia
i prompte es perd.

Una mossa
em convida 
a penar
tota la vida.

En el regne
dels porucs,
dos són bornis,
tres són muts.

En el clos
del gran somiar,
tots s'avenen
per a entrar.

La feblesa
del meu cor 
diu que plou,
però fa sol.

A la lluita
dels valents,
n'hi van dos,
en conten cent.

Per la tarda
i al matí,
la fortuna
es riu de mi.

A la rambla
de les flors,
en negocis,
guanyen tots.

Com comenta
el meu amic:
Dintre el bosc,
només hi ha pins!

A la casa
d'en Romeu,
cadascú 
veu el que beu.

Com estimo
d'amagat,
m'enfado
si em ve de grat.

He demanat
el tenir:
Poques hores
de glatir!

Si la mort
em ve a buscar:
de segur
que em trobarà.

Si hagués hores
per donar,
les hauria 
d'amagar.

Amb les pedres
del camí,
em vull fer:
casa i abric.

I com era
el més valent,
sense pressa,
anava fent.

A l'illa
dels covards,
un vas d'aigua
és oceà.

L'oreneta,
cercant niu,
com pregona:
nou estiu.

La Mariona,
del meu cor,
es fa bona
quan s'adorm.

El pa haurà de ser i set poemes més

10 Setembre, 2024 07:47
Publicat per jjroca, Poemes

El pa haurà de ser

Diria que he vingut

manllevant una queixa;

la mossa no em deixa

gronxar-la el que puc.

Es lleva, es clenxina

i pren curt esmorzar,

el bol ha de ser enllà

amb la llet amanida.

Pren bossa i cistellet

per a anar a la botiga

i a ca del vell forner.

El pa haurà de ser

d’aquells ben grans de mida,

prou cuit i ben tovet.

Tou i minso ensurt

Camins cap a la serra

mai esdevenen tous,

un matxo, carro i pols,

la vida és ben severa.

Allí, dormen els pins,

somia l’olivera,

olives verdes fins

que el vent me les esvera.

Voldria un aixopluc

amb un tou jaç de palla

i una blanca llar.

Podria dormir llarg,

ben lluny de la canalla,

amb tou i minso ensurt.

Tragina en son palau

El rei, m’ha dit, sabeu:

Tragino en mon palau!,

ell és el gran esclau

qui va perdent la fe.

Els nobles i criats

li fan la reverència;

guaiteu quina paciència

en rebre convidats.

I, tot d’una, si val,

descobreix aquell misteri

d’heroi insatisfet.

Només soc homenet

qui no ha massa encanteri,

però, ara, ni cal.

Acostumo a definir

Acostumo a definir

que, perduda la paciència,

no caldrà trobar la ciència

per lliurar-se a esdevenir.

Som els homes malfactors,

pecadors de la Natura;

és l’infern qui ens procura

uns esglais reparadors.

Acostumo a definir

com començo a fer nosa

en anar de casa endins.

Beneïts els pelegrins

qui s’atipen, santa cosa,

d’avançar fins a finir.

Van perdre el saber

Soc feliç en perdre poc

i, en la lluita, m’entaforo;

guanyo poc, però no goso

decantar-me al tripijoc.

La veïna del carrer

mai es cansa de mirar,

veu l’aquí, el més enllà,

el galant i el matusser.

No confio que cap déu

em vulgui tenir a la vora

per si cau algun miracle.

Al poble, en queden quatre

i parlen del dia i hora

en què van perdre el saber.

La moixaina de la nit

La moixaina de la nit

em fa venir hores fosques,

a la plaça, he vist tanoques,

però disfressats de rics.

A la casa del cantó,

una jove es despentina;

voldria saber si es mira

o es va morint de por.

Sentinelles de l’avern

no em deixaran pas entrar

a pintar-me la caldera.

Satanàs, és cosa seva,

diu que, afora, he de restar

fins que s’acabi l’hivern.

Enceto un nou clam

El monstre de la sort

no sé on para casa,

però, sovint, li agrada

dormir en cambres d’or.

Nosaltres, pobrissons,

no hem conquerit riquesa

ni resultem els bons

replets de calidesa.

Em llevo pel matí

enmig d’un somni estrany

que va allargant el dia.

Quan dolça lluna em crida,

enceto un nou clam

per si gosa venir amb mi.

Quan se li acosten amors

En llevar-se al dematí,

amb una gràcia infinita,

sento el sol com passa i pica

al més pobrissó i al ric.

Són empentes mentideres

les qui li demano al cos,

ell voldria estar reclós

fins a noves primaveres.

Però el sol és eixut

i l’escalfor magnifica,

es consola, omple la vida,

oblida els vius i morts;

diria que és pretendent

quan se li acosten amors.

Pensaments educatius (LXXXVI)

02 Setembre, 2024 10:11
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Per a poder avançar, he tret les restes.

Escolten tant que no els queda temps per a aprendre.

Són discrets, no es queixen per no molestar.

N’he aprovat dos més per concurs.

O hi ha terratrèmol o es mostren neguitosos.

He prohibit lectures ràpides de menys de tres paraules.

Els divendres em trec els cilicis.

Els resultats milloren, però sublimen.

De moment, vaig a cursets de supervivència.

Només suspendré els qui em posen petards sota la cadira.

Els diumenges no haig problemes de disciplina.

Avui,toca: donar notes i rebre queixes.

No em solen convéncer, però m’agrada ser seduit.

Porto un ruc ensenyant a perdre paciència.

Saben tant que no sé si els cap res més.

D’aquí un temps, només necessitaran restar.

M’he posat seriós, però no s’espanten.

Estic en un curs de suggestió.

Tampoc cal que tots escriguin un llibre.

A la classe dels rics, he tret els decimals.

Normalment, em paguen les hores perdudes.

He fet tres avaluacions, però no n’he donat cap.

La primera condició per a aprovar és respirar amb educació.

Haig tres savis i dinou supervivents.

Ells em menystenen, jo en prenc nota.

Llegeixen bé, però n’encerten poques.

De moment, tres de cada deu no em suporten.

Ja han llegit set paraules senceres, no sé quan aturaran.

Al darrer control, totes les respostes seran obertes.

Han descobert que un riu no és causa d’un acudit.

He allargat el pati fins on la supervivència em deixa.

La reforma educativa canvia: Progresa adequadament passa a ser, progressa i au!

Els alumnes han superat el curs, tres quasi s’ofeguen.

Si m’amago darrere un llibre ni em veuran.

Es pensaven que els reis només sabien jugar a les cartes.

A la fi, he hagut de completar deu exàmens.

No sé si ho entenen, però badallen força.

Dues reformes més i començarà el deliri.

Haig bona relació amb els alumnes, però no en puc veure cap.

Pensarien millor si els podés allitar.

Venir, venen; però no ens trobem.

Assumeixo la volatilitat de la memòria.

He demanat els deures amb boca tancada.

No tenim problemes d’ordre, cadascú fa el que vol.

Estic aconseguint que em passin per sobre.

He amagat el llibre per si de cas.

Estic preocupat, tres ja dubten.

Només tres endevinen quan soc a classe.

Aprenen més quan tanquen els ulls.

Gràcies a la política, un tres és un cinc.

Des que faig el mut, m’entenen millor.

El problema d’aprendre és la velocitat.

He aconseguit dos cabdills i un malfactor.

No els dono feina per si perden el son.

El curs acabarà bé si podem eixir.

Els ensenyo a no estalviar conceptes.

Llegeixo, a poc a poc, per no haver columnes de dubtes.

Estem entre el concepte i la solució.

M’agrada canviar una idea prou sovint.

Pensaments divins (XCV)

02 Setembre, 2024 10:09
Publicat per jjroca, Pensaments divins

La Verge en cerca una altra que sigui obedient.

Satanàs vol millorar, ha contractat un assessor d’imatge.

Si voleu anar al cel; comenceu, aviat, l’entrenament.

De moment, només soc un sant de pobres.

Judes cerca soci per a fer un negoci.

Necessito un miracle per a ensarronar la núvia.

He guanyat categoria; ara, em posen en calderes d’aigua amb gas.

Porto dies dolents, l’ascensor del cel s’ha espatllat.

Enguany no hi ha conversió, la collita de vi ha anat bé.

Provà de fer de profeta, però era lamentable.

Pecaria, però no estic motivat.

Han pujat el preu dels miracles dels sords.

He estat al paradís, però no em deixaven seure.

Judes tornarà, vol el sarró més gran.

Jesús, aquesta vegada, multiplicarà pans i costelles.

Déu és omnipresent, odia viatjar.

La veritat mai s’acosta als homes.

Si no peco més, hauré de remenar la caldera.

He hagut de salvar-me, no quedaven papers de dolents.

Déu ha tret del cel els dies feiners.

Satanàs està tip de les males olors.

A l’infern; si no vols manar, no s’està tan mal.

Judes es va penjar, per a estalviar les despeses.

Jesús rebaixarà la comprensió de les paràboles.

Els diumenges només es faran miracles per recomanació.

Déu li ha dit a Jesús que, amb quatre deixebles, ja n’hi ha prou.

Si trobo la gràcia, em posaré a ballar.

Vull anar a l’infern, treballava fent gelats.

Estic content, Déu ha encetat la segona capsa de peticions.

Com s’ho farà Satanàs per a condemnar els peixos?

A Judes, no li venen cordes ressistents.

Jesús tornarà al desert si Déu posa més oasis.

Abans del diluvi, ni calia dutxar-se.

He anat al cel, però no hi ha enrenou.

No badallo, per si lliuro algun dimoni.

No entenc l’infern: hi ha llenya, però no hi ha boscos.

Satanàs farà peses; amb els anys, s’està fent tou.

Per a ser déus, eviteu sopars abundosos.

Hauré d’anar a l’infern, m’han preparat una caldera.

És possible anar a l’infern sense recomanació?

M’ha tocat un dimoni ploraner.

M’avorreixo, porto tres hores sense pecar.

De moment, Jesús col·laborarà al «facebook».

Déu està temptat de canviar d’ofici.

Déu no m’escolta, però tampoc em fa cas.

Judes es defensarà sol, no vol pagar un advocat.

Aniria al cel, però no tinc coneguts.

Seria sant, però m’agraden les vacances.

Jesús no acostuma a comptar les ovelles.

Per a ser sant, és important tenir paciència.

Satanàs ha renovat el contracte set anys més.

És el tercer déu que canvio aquest mes.

Aniria a l’infern, però s’ha de matinar massa.

Volia ser déu, però m’han passat al davant.

Darrerament, faig més pecats que miracles!

Estic al cel, però enyoro les temptacions.

Jesús té seguidors, però volen cobrar.

Satanàs vol calderes per a rics.

A l’infern, és on viu el sol.

Pensaments divins (XCIV)

02 Setembre, 2024 10:08
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Déu porta el regne del cel, però sense cavall.

Sant Pere és pescador, però arreplega totes les vedes.

Només faig dos pecats, tinc poca memòria.

He comprat un ruc per si Jesús vol tornar a Jerusalem.

Necessito una altra fe que no sigui tan feixuga.

No vull anar a un cel que no estigui ben reclòs.

Si aplego a sant, quant temps podré seure?

Al cel, no hi ha eleccions.

Tot i pregant molt, no em trec la gana de sobre.

He aconseguit llogar el meu dimoni a un veí.

Davant de la crisi, Satanàs posarà els pecadors en ramats.

A la quaresma, el menjador del cel té horari reduït.

Aprofiteu l’ocasió, ser sant està d’oferta.

Jesús ha deixat de banda: curar els muts.

Hi haurà diluvi, si baixa el preu de l’aigua.

Sant Josep provarà de pastor per si pot millorar.

No m’he pogut salvar i m’han dut al cel.

A més de pecar, quines altres distraccions hi ha?

Jesús necessita dotze apòstols i dos de reserva.

Ara, només em puc permetre pecats de deu euros.

Jesús ni pensa en el Diumenge de Rams.

Quan Déu va crear l’home va prioritzar el segon cervell.

Déu ha d’existir, però encara no m’ho ha fet saber.

Déu és un misteri, però dels grossos.

Satanàs està cercant qui li ha posat un llaç a la cua.

Des que tinc diablessa, ni discutir puc.

Porto un dia, ja he venut l’ànima tres vegades.

Va ser entrar al cel i apuntar-me a l’atur.

He deixat de ser sant, tenia poc temps de lleure.

No peco perquè el confessor viu lluny.

Haig un polsim de fe i mig d’esperança.

Satanàs, per a estalviar, no escalfarà l’aigua.

Treballo de dimoni, però sense cap assegurança.

Déu està estudiant: el fer pagar la llum del sol.

He perdut la fe, deu estar en un reclau del camí.

Si aplego a sant, ja tinc un plec de comandes.

Déu diu que la nova arca serà més petita.

Sovint peco, però no m’il·lusiono.

El Baptista només treballarà a l’estiu.

Si peco més, el dimoni em regalarà loteria.

Déu no m’escolta, estarà aprenent a fer-se sord?

M’agradaria estar en gràcia, però resulta car.

Ja he canviat de sant protector tres vegades.

De moment, converteixo pa en pa sec.

El Creador vol deixar el paper de Pare.

Avui, no he pecat per mandra.

Si perdeu la fe, no patiu; algú la trobarà.

Déu està reconsiderant la posició del cel.

Déu és una font de saviesa, però l’aixeta està espatllada.

Abans d’entrar al cel, cal resoldre un qüestionari.

Fa tres anys que arribà a l’infern, estic a la sala d’espera.

No sé com s’ho farà Satanàs per a portar el cos del cementiri.

Satanàs ha avorrit la carn d’olla.

He buidat la capsa de la fe per a encabir dubtes.

Ofereixen tres miracles al preu de dos.

Va deixar de ser mossèn, no li agradava el vi.

Satanàs està desesperat, ha anat a l’INEM a buscar dimonis nous.

Déu farà un altre diluvi quan trobi algú per a fer el paper de Noé.

Els nouvinguts a l’infern, aniran a les calderes grans.

Pensaments festius (CXLIII)

02 Setembre, 2024 10:05
Publicat per jjroca, Pensaments festius

M’allito prompte per si toca el somiar.

He hagut de donar de baixa a tres amics.

No sé si envelleixo o el terra és a prop.

He deixat la promesa, ja sabia on m’hostatjava.

De moment, seré ric sense diners.

Ha estat: arribar la núvia i amagar les orelles.

El negoci és senzill: ser ric un dia i pobre tres anys.

He après a dir la veritat i escapolir-me.

Vull canviar una sogra per dues cunyades.

He aconseguit ser hereu dels meus defectes.

No sé si pensar o ja he fet tard.

No aniré per si he de tornar.

He arribat al temps de fer nosa.

Si m’odia, de segur que canviarà.

Si he perdut temps, on l’he pogut posar?

No et cal fugir, els veïns et trobaran.

S’ha espatllar el televisor, he de tenir algun llibre.

Va ser posar-me a la feina i perdre’m.

Vaig anar a sopar, el sol eixia a les postres.

Puc ser ric, però no em demanéssiu diners.

Porto un mes cercant una raó.

Cerco un metge que begui sense compromís.

Vull tres núvies; ara, canviaré les hores de festeig.

El cap vol governar, però hi ha massa súbdits.

La mesura és: un encert i tres errades.

Si voleu plorar, convideu els amics.

Em llevo cada dia amb l’esperança de no enfadar-me.

He comprat un paraigua, no puc ser més temps un heroi.

Al mateix carrer, ja he festejat tres vegades.

El millor de ser ric és que les encertes totes.

En un moment, ja soc on era.

De moment, m’aplaudeixo.

Estic estudiant un manera amable de no fer nosa.

He aturat per pensar i no sé on vaig.

Necessito un amo per a poder-lo criticar.

He deixat descansar el cap, no el cor.

He aprovat tots els controls per a poder ésser pobre.

He comprat un cotxe nou; de moment, tinc el volant.

He deixat el festeig, em fa mandra sortir de casa.

Estic aprenent a treballar sense cobrar.

Ho sento, m’ha tocat un fill intel·ligent.

Dec tants favors, que no en pago cap.

La núvia nova tarda menys de dues hores en estocar-se.

M’estic lliurant al vici de pensar.

Com no haig armari, em poso els tres pantalons.

Com la núvia era rica ni li feia falta.

Des que estic enfeinat, el gos ni em veu.

Tinc hores lliures, però no les puc vendre.

No m’agrada la mar, veig massa aigua.

Necessito diners, he perdut la gràcia.

Com era impacient, va envellir als deu anys.

Necessito carrers estrets per a oblidar la llum.

No treballo, però m’agrada descansar.

Menys mal que respiro sense pagar.

Estic disposat a fer-me ric i perdre la memòria.

No haig sort: Arribà al desert i es posà a ploure.

He demanat posar tres diumenges per setmana.

Va ser: Allitar-se i guanyar més!

He comprat un ruc; ara, llogaré una sínia.

Basat en CitySlicker of OSWD. Passat a LifeType per Sarit Dissenyat per OASI