Pensaments divins (III)
07 Febrer, 2019 12:53
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Els nens coneixen Déu, però fa mal la panxa.
A l’escola celestial, han prohibit els deures.
Satanàs creu en les programacions educatives.
Es pot anar al cel, però sense ossos.
Tres condemnats més i podran tirar la sopa.
Satanàs torna a l’infern per fer inventari.
Si se salven tres justos més, hauran de comprar vaixella.
Satanàs porta pecats, però li treuen de les mans.
Déu va als enterraments, vol saber si hi ha algun parent.
Satanàs ha anat al magatzem, se li acaba el sofre.
Puc parlar amb Satanàs o depilar-me les celles.
Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.
Déu no fa miracles, senzillament, crea.
Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.
Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.
Al cel dels casats, no deixen manar ningú.
Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.
Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.
Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.
Jesús no va anar al calvari, el van portar.
Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo.
Jesús era mestre vell, no va agafar reformes.
Pregueu a Déu, li agrada sortir a les converses.
Si voleu anar a l’infern, compreu la caldera.
Dec ser al cel, fa dues hores que no em manen res.
Satanàs té dos judicis pendents per blasfemar.
Déu té molts oficis, no oblideu que és Pare de família nombrosa.
Sant Josep li ha proposat a la Verge fer un viatge sense Nen.
Jesús és al cel, però la creu no la va poder pujar.
Estava a segon curs de santedat quan va venir el dimoni.
Jesús pot tornar, però triarà un altre ruc.
Satanàs aplegarà tard, ara, fa servir un tren de vapor.
Déu ha anat a participar en un concurs de creadors.
Satanàs vol unes banyes amb sistema digital.
Déu ha decidit apadrinar un grup de rock.
Canvio àngel desmotivat per un parell de sermons.
Era a punt de convertir-me quan va arribar la publicitat.
Estic disposat a fer un curset accelerat de dimoni.
Vaig trobar la glòria, està prou desmillorada.
Tinc molta fe, però no sé on l’he posat.
Queda prohibit, a tots els dimonis, rematar de cap.
Jesús vol canviar la Setmana Santa per setmana blanca.
Jesús ha de salvar el món, no cal dir la feina que li queda.
He fet un pecat gros, hauré d’anar a buscar una altra capsa.
Judes està pendent d’entrar al regne de l’antic règim.
Els rellotgers són els més desenfeinats del cel.
Satanàs està trist, li falta cobertura.
Jesús va néixer en un pessebre, no en un supermercat.
Judes està invertint molt en un canvi d’imatge.
Havia de salvar-me, però l’àngel era molt maldestre.
Avui, ni m’abelleix fer pecats per quedar bé.
Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.
A l’infern mai treballen per menys d’un vint per cent de rèdit.
Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.
Satanàs està provant noves temptacions.
Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.
A l’infern, continuaran amb l’analògica dos segles més.
Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.
Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.
Pensaments educatius (III)
07 Febrer, 2019 12:48
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.
Es demana respondre sense pontificar.
Donaré una setmana per completar amb altres respostes.
A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.
Els resultats són bons, no hi ha comentaris.
Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.
Cada cop els pous de paciència són més pregons.
Obriu-los el cap, mai físicament.
Ser mestre és una altra manera de ser frare.
Ja saben que un timbre no és una esquella.
Tenim un conseller, hauria d’aconsellar.
Com no n’hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.
Quan tot anava bé, un es va despertar.
Mala sort, en tinc dos que pensen.
Epitafis (III)
07 Febrer, 2019 12:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.
He entrat a l’associació de prescindibles.
Només em queda el ball de disfresses.
Trobo que ja no em pesen les cames.
Estic de viatge, tornaré el dia del judici.
No perdeu les ganes de riure.
No patiu, morir-se és senzill.
Fins aquí arriben els neguits.
Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.
He provat cent dietes per guanyar pes.
Es prega pensar amb silenci.
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.
Acabo de rebre noves del més enllà.
Nosaltres tampoc us oblidem.
Em costa una fortuna mantenir aquest tren.
En arreglar els papers, torno.
El que tinc més sencer és el cap.
Em vaig morir de riure.
La qui matava a disgustos encara no ha vingut.
He de sortir a pagar.
Algú em pot llegir la mà?
Acabo de saber que he mort.
Estic de cos present.
Ho sento, no tinc canvi.
Em trobeu a faltar?
Algú sap arreglar taüts?
Vaig a un curset de fer por.
Aquí, els fantasmes no tenen vida.
Ni així, les puc enganyar.
Els dies de vent ni surto.
He tornat a perdre’m.
No torno ni begut.