Pensaments divins (V)
14 Febrer, 2019 16:47
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu ens prohibeix escriure més de vint paraules seguides.
Déu proposa variants sexistes en algun manament.
Déu és el Pare, doneu-li les factures.
Sant Pere fa dues setmanes que busca un manyà.
No puc entrar al cel, necessito la fotocòpia compulsada.
Llogo àngel custodi tot el cap de setmana.
He triat ser catòlic, sóc pobre i vegetarià.
Ben mirat, el Judici Final es farà al capvespre.
Estic en gràcia de Déu, però voldria millorar.
Estimat Pere: Deixa les claus sota el ficus!
La Verge es queixa: Jesús no vol sortir de casa!
He tornat del cel decebut, hi ha poc ambient.
Satanàs es prepara per caure en la temptació.
Al cel, el metro tanca a les deu i deu de la nit.
Satanàs té problemes de pes, s’atipa de fregir pecadors.
He mort sense pecat, he anat al cel a peu.
Si has d’anar a l’infern és millor que demanis hora.
El pecat va ser mortal, però valia la pena.
Jesús mai juga als escacs, li fa cosa la sort del rei.
Satanàs no vol seguir, està tip de ser el dolent.
He provat d’anar al cel, tots els seients estan numerats.
Aniria al cel, però tinc al·lèrgia a la cera.
Déu vol estalviar, vendrà rosaris en persona.
Un Pare Nostre més i a l’esbarjo.
Déu recomana arribar a sants abans de la quaresma.
Es demana al personal de terra que passi per recepció.
Satanàs ha pujat al cel per concretar el dia del Judici.
Satanàs té molta pena, dos dimonis s’han fet bons.
Déu repassava els manaments i ha notat que en falten.
Déu és el meu Pare, crec que es va separar.
He anat a l’infern amb l’àngel de la guarda.
He fet la traveta a un dimoni, però sense mala intenció.
Per anar al cel, quin autobús he d’agafar?
Tinc pocs pecats, però me’ls estimo.
Satanàs diu que el seu cos és un pebrot.
Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.
Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.
Déu no suporta els tests d’intel·ligència.
He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.
Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.
Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.
Déu m’escolta, li he vist una orella.
Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.
Jesús ha demanat la Setmana Santa al juliol.
Judes plora, ha perdut vuit monedes.
Déu farà tard, ha trobat un control.
Satanàs és infal·lible, mai encerta la grossa.
Ja era prop del cel quan he perdut el certificat.
Un sant fa miracles, l’altre els posa en caixa.
Només sóc un pecador, en voldria ser tres.
Deixeu-me entrar al cel, em portaré bé!
A cap d’any, canvien les portes del cel, les posen de torró.
Satanàs té la grip A, sempre està al dia.
Necessito caldera a la zona “wifi”.
Hagués pogut morir amb gràcia, però vaig ensopegar.
La lliga antialcohòlica ha decidit suprimir una de cada tres misses.
Jesús parla amb anglès, diu: “My God” (El meu vas).
Per anar al cel, cal tenir gràcia: Aprèn a ballar!
Jesús està disposat a fer miracles sense xarxa.
Pensaments educatius (V)
14 Febrer, 2019 16:41
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
La gran solució matemàtica ha estat no comptar amb pessetes.
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.
Estic confós, he posat suficients insuficients?
M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.
Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.
Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.
De les vegades que no m’han fet cas podria escriure un llibre.
Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.
He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.
Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.
Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.
Cal mesurar la perillositat del saber.
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Epitafis (V)
14 Febrer, 2019 16:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
No he dit a ningú que he mort.
Us recomano no morir en dilluns.
Suposo que no m’empaitareu.
Conservo un parell de dubtes vitals.
Més cianur, si us plau.
He mort sense trencar l’estadística.
Una vegada, era un home...
No he pogut llegit l’esquela.
No és veritat que me n’he anat sense adonar-me’n.
Què vol dir...? Ens ha deixat.
Per què no heu vingut a l’enterrament?
Gràcies per venir!
Crec que he descansat prou!
Cerco la pau per descansar plegats.
No hi ha manera de trobar feina.
Encara no m’he llevat la por de sobre.
Em faria il·lusió aprendre a cantar.
Suposo que no voleu diners.
Ho sento, no puc perdre més temps.
He apujat les tarifes per escoltar.
Us podria aconsellar, però resulta car.
Això, és com un fons d’inversions.
Reconec que no va ser una mort espectacular.
M’estic quedant en un no res.
He declarat la setmana sense flors.
Un dia, em van dir una missa.
Ara, resulta que la veïna està casada.
En podria dir de coses!
Ni sé com me’n sortiré!
Hauria de fer-me amic d’un dentista.
No tinc massa clar quan he de cobrar.
No és que la feina atabali.
Ara, estic d’amagatotis.
Si vols veure’m, truca tres cops.
Estic mort per interès.
He provat de conduir, però no.
Tinc ofertes per fer de dimoni.
Cerco viu que em faci d’apoderat.
He de canviar l’horari de visites.
No m’agrada la moda de ciris d’aquest any.
No ploris que ja et conec.
Ho sento, no recordo com et dius.
Trobo que encara et fas vell.
No m’importaria mudar-me.
No oblidis portar-me flors.
Fa dies que no puc escriure.
Estic castigat de cara al sostre.
Ho sento, però tinc feina.
Encara estàs enfadat?
He sortit a fumar.
Us puc revendre dues entrades del cel.
Tinc prohibit vendre il·lusions.
Estic trist, he de tornar en un mes.
El cor m’ha dit que té vacances.
De salut, ara bé, gràcies!
Menys crits i més pregar!
De què estàvem parlant?
Necessito una mica d’intimitat.
Pensaments festius (V)
14 Febrer, 2019 09:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El temps és l'amic que ens deixa.
El pensament del pobre ni, a ell, li importa.
El salari va fer veure a l'home: Els dies no passen debades.
El temps viu: Tots el voldríem matar.
El sol és l’amic que obliga i avergonyeix.
El savi sap llegir sense lletres.
El temps és un pertinença massa deslleial.
El sol mai dóna l'esquena.
El què m'empipa del temps és que no té preu.
El temps se'ns emporta a bocins.
El sol, a l'hivern, corre perquè fa tard.
El seient és l'únic company que ens suporta i mai s'ofèn.
El son és l'illa dels pobres.
El vent recorda: Res resta en pau.
El sentiment diví de l'home li ha fet fer un camí estret per als núvols.
El temps te'l prenen amb l’excusa de tornar-te’l.
El què molesta als vells és l'exposició de les seves mancances.
El sentit comú fa adonar a l'home que no necessita tants botons per viure.
El vent s'emporta el present a la casa del passat.
El silenci és el mut de la casa.
El què no he entès mai és com poden posar els músics dintre el disc.
El silenci viu al palau de la solitud.
Els anys són els prestatges de la vida.
El so del vent tremola de por.
El treball sembla ser l'única part imprescindible de l'home.
Els anys són l'orla dels malfeiners.
El sol corre darrera la fosca sense agafar-la.
El vent s'enduu de viatge l'aire que ens pertanyia.
El son és dolç però és la vigília qui omple l'olla.
El submarinista poruc es compra el gran aquari.
Els déus tenen ulls que miren endins.
El televisor em trenca la pau del castell.
El vi recull la fluïdesa del paisatge.
El temps del meu cos és temps que m'estimo.
Els diners no poden ser paper mullat.
El tocador ve a ser el sagrari de les deesses.
El treball més fructuós és la recerca de la inutilitat.
El tremolor és la finestra oberta de la vida.
El vidre és un ser clar, pla i gens avariciós.
El tren va ésser la primera cafetera mòbil amb grans blancs adelerats.
El valor és el cordill que uneix el cervell i l'entrecuix.
El vals és el pèndul musical vestit de festa.
El vidre vol ser la frontera freda del carrer.
El vent cerca a les faldilles el molí que no troba mai.
Els diners són les disfresses de paper més cares i estimades.
El ventall és un ocell captiu amb una sola ala.
El veritable miracle és la paciència de la mare Terra.
El vestit és la vergonya guarnida de colors.