Poemes curts (V)

11 Febrer, 2019 18:50
Publicat per jjroca, Poemes curts

El vent tafaner

entra per les golfes,

ho troba desert

sense nens ni dones,

fugir prefereix.


Com fer-li saber,

a mon preat amor,

que ho he perdut tot,

no em queda ni ser

nosa del seu cor.


La rosa portava

el semblant ben trist

ni troba el neguit

de l'enamorada,

algú l'haurà vist?


A poqueta llum,

quan el sol s'allunya,

com creix l'embalum,

com minva l'escuma

ni xerren els ulls.


El cavall del cavaller

no vol fortuna,

s'acomoda amb la llum

més bé freda del febrer,

sense aventura.


Quan l'hivern se'n va,

amb la galta freda,

crida a primavera

per si vol tornar,

era prop de l'era.


Per trobar la solitud,

la virtut com s'afanya,

em diu que ve de l'Espanya

carregada d'aixoplucs

i de migranya.


Perdut el temps

en pou pregon,

demano al món

que porti: fred,

abric i sou.


A poqueta nit,

ve el festejar,

quan el dia és clar,

tot és ensopit,

qui, aquest fet, no sap?


Anirem plegats,

sense melangia,

a prendre la mida

d'aquell temps passat

quan fèiem la via.


El desert proper

allunya el saber

tant com li convé,

com m'agradaria

que fos el darrer.


Amb les pedres,

que m'estimo,

he bastit el meu deler,

un reclam on us convido,

on em sento com un rei.


Les orenetes

avui pregonen

que han arribat,

trist m'han trobat

i m'esperonen.


No tinc ni son

ni hores feixugues,

totes són porugues

ni saben per on

trobaran les mudes.


Amb un pobre amic,

passo les vetllades,

com parlem de fades

i de déus antics,

són les acaballes.


Sentia, Maria,

a l'amor venir,

li digué que sí

perquè ho entenia,

com li cal mentir.


Paraules al vent

el món les recorda,

no li pregunteu,

mai respon quan toca,

potser és massa vell.


No he vingut al cementiri

per trobar un lloc,

he aplegat pel gran misteri

de saber on sóc.


Deixeu-me anar

on pugui sentir

aquell bell morir

que sembla llunyà,

però haurà de venir.


Al desert, dormien

els somnis daurats,

els qui no han estat

com penen i criden,

com volen la part.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (V)

11 Febrer, 2019 18:35
Publicat per jjroca, Epigrames


Al cel demano
un bosc amb redós,
allunyat de l'amo,
el riure és ben dolç.
 

Si mirar fóra pecat,
vull anar a l'infern,
la mossa que he trobat
de segur que hi és.
 

Vull una estrella
al meu sarró,
posaria el sol,
però no es queda.
 

Senyores i senyors
sigueu benvinguts,
al teatre hi caben tots:
sords, bornis, cecs i muts.
 

Per menjar, voldria:
farcidet de col,
plata de cargols,
després mitja síndria.
 

Cavaller sense cavall,
capità sense senyera,
poca lluita al capdavall
i guanyar sense cap guerra.
 

Mil anys per a no dir res,
fer l'amor sense concebre,
treure aigua del gran Ebre
i oblidar si l'aigua es ven.
 

Sabeu, Jesús m'ha dit:
No vull trobar cap pessebre,
prefereixo all i pebre i un mal catre on dormir!
 

Tan gran sacrifici
fóra bogeria,
no us deixeu el vici,
ell mai ho faria.
 

Fadrinet com era,
avui, m'he casat,
ha estat primavera
qui m'ha enganyat.
 

Per anar sol,
al cementiri,
ni cal seguici
ni joies d'or.
 

Em moriré una nit
havent sopat,
he de partir
content i fart.
 

Quan lladra el gos,
sense mirar,
ni cal pensar,
es troba sol.
 

Quatre ciris
per al mort,
no l'ajuden 
gens ni poc.
 

La mestressa diu
que té una feinada,
cal sortir de casa
amb un pas furtiu.
 

No tinc pressa
en arribar
puix la llenya
he de tallar.
 

He fet gran collita
de palla i de gra,
l'enveja no crida,
però em vol guanyar.
 

Mil orenetes
han aplegat,
cent retrobaven
cases de fang.
 

I la serp com plora
dessota una branca,
el bon Déu la troba,
somriu i li parla.
 

Per menjar una poma
cal anar al desert,
allí, Déu es perd,
s'amaga i escolta.
 

La cuca dormia
dessota la fulla,
com l'estiu li duia:
menja i alegria.
 

Una vegada,
un cop al mes,
perd l'interès,
però no cansa.
 

Estimar és trobar
tresor d'amor,
voler continuar,
sol portar dol.
 

A la casa tenia
mon paradís,
un infern el volia
del tot ferir.
 

No poseu pau
a les mentides,
poseu espines,
cremeu la nau.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs