Poemes curts (V)
11 Febrer, 2019 18:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
El vent tafaner
entra per les golfes,
ho troba desert
sense nens ni dones,
fugir prefereix.
Com fer-li saber,
a mon preat amor,
que ho he perdut tot,
no em queda ni ser
nosa del seu cor.
La rosa portava
el semblant ben trist
ni troba el neguit
de l'enamorada,
algú l'haurà vist?
A poqueta llum,
quan el sol s'allunya,
com creix l'embalum,
com minva l'escuma
ni xerren els ulls.
El cavall del cavaller
no vol fortuna,
s'acomoda amb la llum
més bé freda del febrer,
sense aventura.
Quan l'hivern se'n va,
amb la galta freda,
crida a primavera
per si vol tornar,
era prop de l'era.
Per trobar la solitud,
la virtut com s'afanya,
em diu que ve de l'Espanya
carregada d'aixoplucs
i de migranya.
Perdut el temps
en pou pregon,
demano al món
que porti: fred,
abric i sou.
A poqueta nit,
ve el festejar,
quan el dia és clar,
tot és ensopit,
qui, aquest fet, no sap?
Anirem plegats,
sense melangia,
a prendre la mida
d'aquell temps passat
quan fèiem la via.
El desert proper
allunya el saber
tant com li convé,
com m'agradaria
que fos el darrer.
Amb les pedres,
que m'estimo,
he bastit el meu deler,
un reclam on us convido,
on em sento com un rei.
Les orenetes
avui pregonen
que han arribat,
trist m'han trobat
i m'esperonen.
No tinc ni son
ni hores feixugues,
totes són porugues
ni saben per on
trobaran les mudes.
Amb un pobre amic,
passo les vetllades,
com parlem de fades
i de déus antics,
són les acaballes.
Sentia, Maria,
a l'amor venir,
li digué que sí
perquè ho entenia,
com li cal mentir.
Paraules al vent
el món les recorda,
no li pregunteu,
mai respon quan toca,
potser és massa vell.
No he vingut al cementiri
per trobar un lloc,
he aplegat pel gran misteri
de saber on sóc.
Deixeu-me anar
on pugui sentir
aquell bell morir
que sembla llunyà,
però haurà de venir.
Al desert, dormien
els somnis daurats,
els qui no han estat
com penen i criden,
com volen la part.
Epigrames (V)
11 Febrer, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al cel demano
un bosc amb redós,
allunyat de l'amo,
el riure és ben dolç.
Si mirar fóra pecat,
vull anar a l'infern,
la mossa que he trobat
de segur que hi és.
Vull una estrella
al meu sarró,
posaria el sol,
però no es queda.
Senyores i senyors
sigueu benvinguts,
al teatre hi caben tots:
sords, bornis, cecs i muts.
Per menjar, voldria:
farcidet de col,
plata de cargols,
després mitja síndria.
Cavaller sense cavall,
capità sense senyera,
poca lluita al capdavall
i guanyar sense cap guerra.
Mil anys per a no dir res,
fer l'amor sense concebre,
treure aigua del gran Ebre
i oblidar si l'aigua es ven.
Sabeu, Jesús m'ha dit:
No vull trobar cap pessebre,
prefereixo all i pebre
i un mal catre on dormir!
Tan gran sacrifici
fóra bogeria,
no us deixeu el vici,
ell mai ho faria.
Fadrinet com era,
avui, m'he casat,
ha estat primavera
qui m'ha enganyat.
Per anar sol,
al cementiri,
ni cal seguici
ni joies d'or.
Em moriré una nit
havent sopat,
he de partir
content i fart.
Quan lladra el gos,
sense mirar,
ni cal pensar,
es troba sol.
Quatre ciris
per al mort,
no l'ajuden
gens ni poc.
La mestressa diu
que té una feinada,
cal sortir de casa
amb un pas furtiu.
No tinc pressa
en arribar
puix la llenya
he de tallar.
He fet gran collita
de palla i de gra,
l'enveja no crida,
però em vol guanyar.
Mil orenetes
han aplegat,
cent retrobaven
cases de fang.
I la serp com plora
dessota una branca,
el bon Déu la troba,
somriu i li parla.
Per menjar una poma
cal anar al desert,
allí, Déu es perd,
s'amaga i escolta.
La cuca dormia
dessota la fulla,
com l'estiu li duia:
menja i alegria.
Una vegada,
un cop al mes,
perd l'interès,
però no cansa.
Estimar és trobar
tresor d'amor,
voler continuar,
sol portar dol.
A la casa tenia
mon paradís,
un infern el volia
del tot ferir.
No poseu pau
a les mentides,
poseu espines,
cremeu la nau.