Epigrames (V)
11 Febrer, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al cel demano
un bosc amb redós,
allunyat de l'amo,
el riure és ben dolç.
Si mirar fóra pecat,
vull anar a l'infern,
la mossa que he trobat
de segur que hi és.
Vull una estrella
al meu sarró,
posaria el sol,
però no es queda.
Senyores i senyors
sigueu benvinguts,
al teatre hi caben tots:
sords, bornis, cecs i muts.
Per menjar, voldria:
farcidet de col,
plata de cargols,
després mitja síndria.
Cavaller sense cavall,
capità sense senyera,
poca lluita al capdavall
i guanyar sense cap guerra.
Mil anys per a no dir res,
fer l'amor sense concebre,
treure aigua del gran Ebre
i oblidar si l'aigua es ven.
Sabeu, Jesús m'ha dit:
No vull trobar cap pessebre,
prefereixo all i pebre
i un mal catre on dormir!
Tan gran sacrifici
fóra bogeria,
no us deixeu el vici,
ell mai ho faria.
Fadrinet com era,
avui, m'he casat,
ha estat primavera
qui m'ha enganyat.
Per anar sol,
al cementiri,
ni cal seguici
ni joies d'or.
Em moriré una nit
havent sopat,
he de partir
content i fart.
Quan lladra el gos,
sense mirar,
ni cal pensar,
es troba sol.
Quatre ciris
per al mort,
no l'ajuden
gens ni poc.
La mestressa diu
que té una feinada,
cal sortir de casa
amb un pas furtiu.
No tinc pressa
en arribar
puix la llenya
he de tallar.
He fet gran collita
de palla i de gra,
l'enveja no crida,
però em vol guanyar.
Mil orenetes
han aplegat,
cent retrobaven
cases de fang.
I la serp com plora
dessota una branca,
el bon Déu la troba,
somriu i li parla.
Per menjar una poma
cal anar al desert,
allí, Déu es perd,
s'amaga i escolta.
La cuca dormia
dessota la fulla,
com l'estiu li duia:
menja i alegria.
Una vegada,
un cop al mes,
perd l'interès,
però no cansa.
Estimar és trobar
tresor d'amor,
voler continuar,
sol portar dol.
A la casa tenia
mon paradís,
un infern el volia
del tot ferir.
No poseu pau
a les mentides,
poseu espines,
cremeu la nau.
Pensaments divins (IV)
09 Febrer, 2019 22:44
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Jesús ha suspès el primer curs d’economia.
Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.
Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.
La Verge té problemes amb les cortines del Saló del Regne.
Sant Pere proposa l’entrada gratis al cel tots els diumenges.
Déu crea, però no registra drets d’autor.
Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.
Satanàs afirma que no es considera comunista.
Amb mil pecats més, em faran caporal.
Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!
Déu plorava, l’havien deixat sense esbarjo.
Déu ha començat el testament, anem pel desè volum.
El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.
Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.
Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.
Han començat a provar temptacions per correu electrònic.
Judes a proposat a Déu una companyia de teatre estable.
Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.
Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.
Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.
Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.
Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.
Déu comprèn els homes de poca fe, però no prendrà mesures.
Judes està provant de passar inadvertit.
Satanàs està preocupat, tres jueus volen fer una urbanització a les portes de l’infern.
Una associació de sants han demanat a Déu, millores de govern.
Déu està temptat de millorar les condicions de Satanàs.
És difícil viure al cel, han prohibit l’avorriment.
Jesús tornarà a Jerusalem muntat amb un esportiu.
Els deixebles de Jesús no entenen massa la riquesa interior.
Judes diu que, aquest cop, farà un coma etílic.
Satanàs acceptaria una bona obra per procurar-se equilibri.
No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.
Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.
Al cel, patir gana és saludable.
Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’església.
No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.
Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.
La Verge vol que, aquesta temporada es porti el blau.
Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.
Satanàs em vol posar a ratlla, n’està cercant una.
Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures.
No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.
Déu governa el cel, no li abelleix més feina.
Que la terra és l’infern, ho confirmen els salvadors que tenim.
Per ara, Satanàs no sap on visc.
Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.
Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.
Per anar al cel, seguiu la línia blava.
Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.
La paciència de Déu és el gran misteri de la Creació.
El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.
El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.
Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.
Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.
Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.
Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.
Pensaments educatius (IV)
09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.
Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.
Mai he entès com un i un fan un parell.
Mentre penso, continuo existint?
He ofert als pares tota la gama de qualificacions.
Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.
Els nois no tenen deures, només els han de fer.
Hem de partir de la base que en saben més.
Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.
De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.
Aprenen tant que demà ja és història.
Era invisible fins que va arribar el director.
Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.
Tenim ordinadors, algun deu funcionar.
És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.
Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.
Un cop més i els deixaré manar.
Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.
Porten la creu i els claus, què volen fer?
Fins ahir, una a era una a.
Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!
L’inspector ha destapat un parell de caps.
De fet, mai sé quan he de parlar.
Hi són tots, hi haurà motí.
La primera lliçó la deixarem reposar.
Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.
Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.
Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.
Tinc les idees clares, però no les reconec.
Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.
He fet un cercle i m’he amagat dintre.
Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.
Els resultats no són bons, compraré més sucre.
Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.
Estaven fent un examen i m’han descobert.
Estan prou contents de la poca salut que tinc.
Els posaré feina, però no els ho diré.
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.
Epitafis (IV)
09 Febrer, 2019 22:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara feinejo sense mans.
Només parlen de morts.
Acabaré per no pensar.
Ara, lliguem els gossos amb ossos.
Ni proveu de tossir.
Continuo sent un ignorant.
Proveu de parlar amb el psicoanalista.
Segueixo sense escoltar la dona.
Vaig anar-me’n a la Salve.
Estic aprenent a morir.
He perdut la meitat de les peces.
Pots entrar sense gaires estudis.
Procureu no tocar-me el nas.
He vingut perquè en faltava un.
El viatge va acabar en arribar el metge.
La llumeta encara és al fons.
No estic ni cansat.
Només parlo amb l’enterrador.
Necessito un canvi de terra.
Us prometo que m’he tornat sord.
Dos mesos més i li dic que sí.
No puc anar al cel, em falta un padrí.
Avui, és un bon dia per morir-se.
Ni recordo on treballava.
Estic assolint que tinc poques esperances de vida.
Es demana, als nouvinguts, una mica d’educació.
Ara, tinc més temps per pensar.
Em sembla que no ens entendrem.
Ara torno, he anat a pagar l’hipoteca.
Espero que, ara, no em faran fora.
Em trobo en fora de joc.
Afanya’t, he sentit el toc de morts.
La dona m’ha posat el mòbil.
Necessito el llibre de reclamacions.
Aquest cel no és el que vaig comprar.
Ves-te acostumant a passar fred.
Estic pensant en canviar de religió.
He de dir que estic desconcertat.
He hagut de deixar els calmants.
Si entreu, igual us dono una sorpresa.
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.
Pensaments divins (III)
07 Febrer, 2019 12:53
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Els nens coneixen Déu, però fa mal la panxa.
A l’escola celestial, han prohibit els deures.
Satanàs creu en les programacions educatives.
Es pot anar al cel, però sense ossos.
Tres condemnats més i podran tirar la sopa.
Satanàs torna a l’infern per fer inventari.
Si se salven tres justos més, hauran de comprar vaixella.
Satanàs porta pecats, però li treuen de les mans.
Déu va als enterraments, vol saber si hi ha algun parent.
Satanàs ha anat al magatzem, se li acaba el sofre.
Puc parlar amb Satanàs o depilar-me les celles.
Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.
Déu no fa miracles, senzillament, crea.
Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.
Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.
Al cel dels casats, no deixen manar ningú.
Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.
Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.
Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.
Jesús no va anar al calvari, el van portar.
Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo.
Jesús era mestre vell, no va agafar reformes.
Pregueu a Déu, li agrada sortir a les converses.
Si voleu anar a l’infern, compreu la caldera.
Dec ser al cel, fa dues hores que no em manen res.
Satanàs té dos judicis pendents per blasfemar.
Déu té molts oficis, no oblideu que és Pare de família nombrosa.
Sant Josep li ha proposat a la Verge fer un viatge sense Nen.
Jesús és al cel, però la creu no la va poder pujar.
Estava a segon curs de santedat quan va venir el dimoni.
Jesús pot tornar, però triarà un altre ruc.
Satanàs aplegarà tard, ara, fa servir un tren de vapor.
Déu ha anat a participar en un concurs de creadors.
Satanàs vol unes banyes amb sistema digital.
Déu ha decidit apadrinar un grup de rock.
Canvio àngel desmotivat per un parell de sermons.
Era a punt de convertir-me quan va arribar la publicitat.
Estic disposat a fer un curset accelerat de dimoni.
Vaig trobar la glòria, està prou desmillorada.
Tinc molta fe, però no sé on l’he posat.
Queda prohibit, a tots els dimonis, rematar de cap.
Jesús vol canviar la Setmana Santa per setmana blanca.
Jesús ha de salvar el món, no cal dir la feina que li queda.
He fet un pecat gros, hauré d’anar a buscar una altra capsa.
Judes està pendent d’entrar al regne de l’antic règim.
Els rellotgers són els més desenfeinats del cel.
Satanàs està trist, li falta cobertura.
Jesús va néixer en un pessebre, no en un supermercat.
Judes està invertint molt en un canvi d’imatge.
Havia de salvar-me, però l’àngel era molt maldestre.
Avui, ni m’abelleix fer pecats per quedar bé.
Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.
A l’infern mai treballen per menys d’un vint per cent de rèdit.
Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.
Satanàs està provant noves temptacions.
Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.
A l’infern, continuaran amb l’analògica dos segles més.
Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.
Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.
Pensaments educatius (III)
07 Febrer, 2019 12:48
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.
Es demana respondre sense pontificar.
Donaré una setmana per completar amb altres respostes.
A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.
Els resultats són bons, no hi ha comentaris.
Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.
Cada cop els pous de paciència són més pregons.
Obriu-los el cap, mai físicament.
Ser mestre és una altra manera de ser frare.
Ja saben que un timbre no és una esquella.
Tenim un conseller, hauria d’aconsellar.
Com no n’hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.
Quan tot anava bé, un es va despertar.
Mala sort, en tinc dos que pensen.
Epitafis (III)
07 Febrer, 2019 12:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.
He entrat a l’associació de prescindibles.
Només em queda el ball de disfresses.
Trobo que ja no em pesen les cames.
Estic de viatge, tornaré el dia del judici.
No perdeu les ganes de riure.
No patiu, morir-se és senzill.
Fins aquí arriben els neguits.
Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.
He provat cent dietes per guanyar pes.
Es prega pensar amb silenci.
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.
Acabo de rebre noves del més enllà.
Nosaltres tampoc us oblidem.
Em costa una fortuna mantenir aquest tren.
En arreglar els papers, torno.
El que tinc més sencer és el cap.
Em vaig morir de riure.
La qui matava a disgustos encara no ha vingut.
He de sortir a pagar.
Algú em pot llegir la mà?
Acabo de saber que he mort.
Estic de cos present.
Ho sento, no tinc canvi.
Em trobeu a faltar?
Algú sap arreglar taüts?
Vaig a un curset de fer por.
Aquí, els fantasmes no tenen vida.
Ni així, les puc enganyar.
Els dies de vent ni surto.
He tornat a perdre’m.
No torno ni begut.
Encetem les dates i set poemes més
04 Febrer, 2019 06:23
Publicat per jjroca,
Poemes
Encetem les dates
Encetem les dates
d’aquest jove any,
prou seques les branques
dintre un somni estrany.
Benvinguts els núvols
qui porten la neu,
lluny els dies rúfols
qui porten sa creu.
I tot s’esdevé:
calmat i mediocre,
gelat i furtiu.
Desfet trobo el niu
d’aquell ocell pobre
qui tot ho perdé.
Era dormilega
Era dormilega
en el cru hivern,
ple d’una saviesa,
buit de minsa fe.
Quan, la casa nova,
vella esdevingué,
restà la cassola,
tou el pensament.
El carrer, desert,
enyora la plaça
i els vailets jugant.
No trobarem sant
que ens deixi la gràcia
vora del cloquer.
Somiar i no fer res
I tot d’una l’ametller,
el gran fill de la nissaga,
com em diu que ja es cansa
de somiar i no fer res.
És llençarà a l’aventura
de bastir les noves flors,
les vol maques de color
i ben fines de textura.
Ben posat en tal empresa
ignora el sol i el fred
perquè se sent obligat.
Li demano que l’embat
sigui tou, prou estrafet
mancat de ràbia i enveja.
Segurament, el llop
Segurament, el llop
es posa la disfressa
per si troba l’ovella
i estima fer un mos.
Però el seu present
és trist i mentider,
voldria ser primer,
el pot el pensament.
Com udola a la lluna
en ser en ple hivern
i raure a la nostàlgia.
Voldria altra màgia,
però el somni es perd
en ombra inoportuna.
Podria ser a l’espera
Demano per a mi:
la pausa sense guerra,
la taula amb una gerra,
escalf enmig la nit.
Sóc vell i matusser
enmig de la gran pensa,
estimo la fermesa,
un riure escadusser.
Però m’agrada el seny
bastit en aigua clara
amb una pluja vera.
Podria ser a l’espera
de la fruita estimada
per si joia esdevé.
Per fer i desfer castells
M’agrada el sentir:
la pausa de la nit,
el bon abric del llit,
la joia de dormir.
Per fer i desfer castells,
hauré les hores plenes,
enmig vindran les penes
per emplenar atuells.
I ric perquè me’n ric
de les hores perdudes
cercant la bona sort.
Lliurat al meu amor,
accepto noves mudes
mentre somio un pic.
Els dubtes i volers
La pressa de la por
ha pujat a les golfes,
allí, romanen totes
les tardes sense or.
Barques i mariners
enmig de la fortuna,
com petjo, una a una,
les places del mai més.
Els dubtes i volers
han de perdre mesura
en pobra solitud.
Em deixo la virtut
posada a gran altura
per a no perdre més.
La rauxa és amanida
Com haig molta peresa,
ni penso en el mai més,
escric sense interès,
sense somiar ni pressa.
Vindran els lladregots
a prendre’m l’alegria,
espero la companyia
de tres o quatre amigots.
I vaig, entre murmuris,
a traspassar els camins
i lliurar-me a la vida.
La rauxa és amanida
i demana arribar fins
que, de guanyar, et curis.
Pensaments festius (IV)
03 Febrer, 2019 21:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El pany és el fruit de l'esclavitud.
El que deixen els anys són afebliments i rebel·lia.
El pobre no té cove on guardar els somnis.
El parlar dóna minsa collita.
Qui deu diners és més recordat que qui en té.
El passat viu en el carrer del record.
El peix i l'escriptor empresonen les paraules.
El que molesta dels altres és la seva necessària presència.
El pensament de la dona vola sense perdre de vista la terra.
Ens perd les ganes de mostrar les nostres qualitats.
El pensar vol viure al carrer del saber.
M'agrada la casa si em deixa entrar.
El perruquer de dones és un dissecador d'ones.
Qui ha escrit onze línies ja ha superat a Déu.
El pitjor de la llum és quan t'obliga a veure.
Mata a l'home: No deixar de viure al carrer del temps.
El plor d'un nen és un discurs seriós d'impotència.
Admiro la pedra perquè mai quequeja.
El poble ha de tenir la boca petita i els ulls closos.
Molesta de l'infern que mai passin llista.
El pobre du el seu tresor sota del cor.
Em preocupa de la nit: La grandària de les ombres.
Ens amoïna als homes: Quant maregen les dones.
El primer diluvi va ser l'inici d'un esclat turístic.
Què ha portat al Creador al seu silenci?
El problema de la dona és saber perquè l’home no és intel·ligent.
Li costa molt a un ull acceptar el seu company.
El problema del banquer és l'empatx insistent.
M'agrada del dia: Acabar com he començat.
El progrés és una necessitat inventada.
El prometatge és la recerca dels espais més amagats.
Qui coneix les lletres necessita llegir poc.
El ramat humà es governa amb la paraula.
El rei no pot mirar ni el cel ni la terra.
El rellotge és el secretari del temps.
El què voldria la cadira és poder seure.
El rellotge es pica el cap per recordar les hores.
El ric ignora l'estretor dels carrers.
El silenci separa els regnes del saber.
El ric no vendrà mai el què no té el pobre.
Qui sap actuar sap sortir, a punt, de l'escenari.
El ric plora la manca de desinterès.
Què voldria l'home ric? Tenir una pobra dona.
El rellotge m'amaga les seves veritables intencions.
El riu és el carrer on sol xisclar l'aigua.
El sol és l'etern emigrant d'un antic país.
El ruc diu: Hi..ha..! Però no diu el què hi ha.
Perd a la dona: Aquest cor que li agreja.
El saber estar d'un home a casa és passar desapercebut entre els mobles.
El sac és la més humana de les eines.
Epigrames (IV)
03 Febrer, 2019 21:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
El bon Déu creà:
somni i paradís,
l'home malaltís
ho volgué canviar.
Diu que m'estima
fins a l'infinit,
l'amor definit
es perd, es desinfla.
El sol trafegot
es lleva a trenc d'alba,
a l'estiu, s'enfada,
vol cremar-ho tot.
De jove, tenia
secrets d'amor,
en ser vell, volia
guariment de cor.
Si m'estimes, et diré:
He d'oferir-te el sol,
una plaça, un castell
i un cove ben ple d'or!
Vol que la festegi
sense mentir,
com li he de dir:
Millor que ho deixi!
Hi havia un drac:
tan innocent,
tan inconscient,
tan espantat.
Si l'amor reposa
vora del camí,
deixeu-lo dormir
amb flaire de rosa.
He perdut la fe
prop de l'establia,
la tindrà Maria,
l'haurà en Josep.
Un pecat mortal
a morir em convida,
veniu de seguida,
no el vull deixar.
Caminant tan pobre
mai l'he trobat,
anava d'emprat
amb estels al sostre.
La nit em duu
fama i fortuna,
em plau quan dura,
em dol quan fuig.
Sóc pescador
de barca vella,
ni nit ni estrella
em fan paor.
Una jove em regala
llum dels seus ulls,
la miro mentre passa,
l'envejo mentre lluu.
No he comprat
ni cel ni estrella
ni em meravella
el teu comiat.
Porta massa paraules
el meu escrit,
no he fet servir més baules,
em cal finir.
Vols haver més meravella
que somiar despert,
sentir pau a cada orella,
viure al recés.
El nuvi contava
històries d'amor,
de fer bona estada,
de trobar condol.
Una abella volava
entre les flors,
una noia sembrava
dolços d'amor.
El vent em parla
del tot foll
ni atura ni calma
ni se sent cofoi.
I quan sigui primavera,
una festa he de fer
amb el vol de l'oreneta
i la flaire del roser.
I diu que m'estima,
en aplegar el dia,
després em convida,
es perd de seguida.
Si s'allunya el fred
i ve l'oreneta,
porteu-me a la festa,
vull ser-hi també.
Poso herba al camí,
estels al cel,
les dèries de l'amic,
el riure amb ell.
A la bossa buida
ni flors ni diners,
posaré una bruixa,
vull cremar-la bé.