Pensaments festius (VII)
26 Febrer, 2019 09:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ella és i jo ho voldria.
Em deu estimar perquè m'ignora.
Em dóna força poder perdre la batalla de cada dia.
Em fan seure perquè no tenen tarima.
Em fastiguegen les adulacions mal presentades.
Em passo l'estona agradant-me i rebutjant-me.
Em preocupa el seriosos que són els que surten de l'església.
Em sentiria més lleuger si m'oblidessin.
Em sento estranger però desconec l' idioma.
Empresonar el temps no té preu.
Visc presoner d'un cos inservible i necessari.
En agafar-li la mà, va desfer la solitud dels déus.
Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.
En algun lloc, hi ha el temps amuntegat.
En aprendre poc, decidí tancar la porta de la reflexió.
En baixar del cavall, va perdre dues potes.
En cada carta, em despullava sense treure'm tota la roba.
En cada casa, he trobat les restes d'una desfeta.
En cada full blanc, hi ha un futur incert.
En cada llàgrima, hi ha un silenci estrident.
En cada ratlla de paper, deixo una taca del meu pensament.
Viure és l'allunyament de la innocència.
En caure el mirall dels déus, va deixar el món ple de llacunes.
En comprar la desena anell, va assumir que no podia fer tanta feina.
En el cor de tot home, hi ha un racó de quietud.
En el meu cos, he escrit tot el passat.
En el món del golf, el final es trobar un forat negre.
En estimar-la, em vaig perdre en el fons dels seus ulls.
En fer-me gran, m'he adonat que aquest món no és el meu.
Viure és un temps inestable.
Volia ser savi, però no tenia lloc on guardar la saviesa.
Xerrar és donar tombs pel país de les mentides.
Vestit d'home, que puc fer sinó ensopegar.
Vindran dies i tornaran les fosques.
Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.
Viu molt poca gent de la meva fermesa.
Viure és anar notant que et vas morint.