Poemes curts (VI)
19 Febrer, 2019 09:15
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si la roda roda
i va fent camí
que porti la nova
puix ha de venir
a emplenar la bossa.
Deixeu-me posar,
al bagul dels somnis,
tots aquells dimonis
qui vindran demà,
tinc por de l'oprobi.
Mariner d'aigua ben dolça
quan apleguis a la mar,
has de dir-los que he guanyat,
però no he portat penyora.
Tot un reguitzell
de velles formigues:
caminen, caminen,
van al formiguer,
és el seu castell.
L'amor dormia
dessota l'om,
somnis hauria,
del tot, pregons,
era migdia.
Barca vella dorm a port,
sobrevola una gavina,
fora el moll tot és boirina,
barca endins tot és record.
Paraules emprades,
per parlar d'amor,
creixen estorades
ben plenes de por,
ella, no té cor.
Si la rosa parla,
que parli per mi,
conti, a l'estimada,
que la vull així,
sóc tan ruc encara.
Mourà el vent
les noves fulles
del tot dient:
Voleu, porugues!
El terra és verd!
M'ha dit el sol,
del tot conscient:
Viatjo sol
cap a ponent!
Ningú el sent?
Doneu-li la rosa
fresca del jardí,
si ha de ser promesa,
n'estarà per mi,
són minuts de festa.
A la lluna plena
no li cal galant,
ella és tan superba
que estimarà quan
no es senti ofesa.
La mar gronxava:
amunt i avall,
ones portava
al devessall,
desfent la platja.
No he de venir
si no em convides
ni podré sentir
quan a amor crides,
ploro tant per mi.
La jove estimada,
amb cistell florit,
passa per la plaça
per trobar l'amic,
no ha vingut encara?
El pobre pagès
tenia una filla,
però, amb pocs diners,
casar-la voldria,
feina per a fer.
Com sento el món
bastint els teus ulls,
tan farcits d'esculls,
tan fets a l'enyor,
com dir-te que et vull?
A la nova nit
on l'amor fugia,
vaig dir-li: Sabia
que restar adormit
no porta altre dia!
Suporto el bé,
el si de les paraules,
anar per taules
on mai em deixen ser,
vull noves baules.
Cansat, tot arraulit
frisós de sentir els llavis,
diran el savis:
Ja t'ho havíem dit!
Massa calvaris.
Pensaments divins (V)
14 Febrer, 2019 16:47
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu ens prohibeix escriure més de vint paraules seguides.
Déu proposa variants sexistes en algun manament.
Déu és el Pare, doneu-li les factures.
Sant Pere fa dues setmanes que busca un manyà.
No puc entrar al cel, necessito la fotocòpia compulsada.
Llogo àngel custodi tot el cap de setmana.
He triat ser catòlic, sóc pobre i vegetarià.
Ben mirat, el Judici Final es farà al capvespre.
Estic en gràcia de Déu, però voldria millorar.
Estimat Pere: Deixa les claus sota el ficus!
La Verge es queixa: Jesús no vol sortir de casa!
He tornat del cel decebut, hi ha poc ambient.
Satanàs es prepara per caure en la temptació.
Al cel, el metro tanca a les deu i deu de la nit.
Satanàs té problemes de pes, s’atipa de fregir pecadors.
He mort sense pecat, he anat al cel a peu.
Si has d’anar a l’infern és millor que demanis hora.
El pecat va ser mortal, però valia la pena.
Jesús mai juga als escacs, li fa cosa la sort del rei.
Satanàs no vol seguir, està tip de ser el dolent.
He provat d’anar al cel, tots els seients estan numerats.
Aniria al cel, però tinc al·lèrgia a la cera.
Déu vol estalviar, vendrà rosaris en persona.
Un Pare Nostre més i a l’esbarjo.
Déu recomana arribar a sants abans de la quaresma.
Es demana al personal de terra que passi per recepció.
Satanàs ha pujat al cel per concretar el dia del Judici.
Satanàs té molta pena, dos dimonis s’han fet bons.
Déu repassava els manaments i ha notat que en falten.
Déu és el meu Pare, crec que es va separar.
He anat a l’infern amb l’àngel de la guarda.
He fet la traveta a un dimoni, però sense mala intenció.
Per anar al cel, quin autobús he d’agafar?
Tinc pocs pecats, però me’ls estimo.
Satanàs diu que el seu cos és un pebrot.
Els sindicats d’àngels demanen una mica de marxa.
Satanàs obligarà la dutxa abans d’entrar a la caldera.
Déu no suporta els tests d’intel·ligència.
He fet tres pecats, però dos no entren a concurs.
Jesús necessita dotze ovelles que no mosseguin.
Anava cap al cel quan m’ha vingut el riure.
Déu m’escolta, li he vist una orella.
Satanàs rebrà els dissabtes de quinze a setze hores.
Jesús ha demanat la Setmana Santa al juliol.
Judes plora, ha perdut vuit monedes.
Déu farà tard, ha trobat un control.
Satanàs és infal·lible, mai encerta la grossa.
Ja era prop del cel quan he perdut el certificat.
Un sant fa miracles, l’altre els posa en caixa.
Només sóc un pecador, en voldria ser tres.
Deixeu-me entrar al cel, em portaré bé!
A cap d’any, canvien les portes del cel, les posen de torró.
Satanàs té la grip A, sempre està al dia.
Necessito caldera a la zona “wifi”.
Hagués pogut morir amb gràcia, però vaig ensopegar.
La lliga antialcohòlica ha decidit suprimir una de cada tres misses.
Jesús parla amb anglès, diu: “My God” (El meu vas).
Per anar al cel, cal tenir gràcia: Aprèn a ballar!
Jesús està disposat a fer miracles sense xarxa.
Pensaments educatius (V)
14 Febrer, 2019 16:41
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El mestre té vocació, sobretot boca.
Els nens porten un àngel, sovint es perd.
Els alumnes aprenen, caldrà desmotivar-los?
Quasi sabien com era la neu quan començà a ploure.
La classe anava bé, fins el gaiato era nou.
Com amb vint-i-cinc alumnes no n’hi havia prou, ara, volen aprendre els pares.
Per aprendre les piràmides he hagut de sacrificar tres faraons.
Els resultats han de ser bons, no cal saber la gravetat de les ferides.
La gran solució matemàtica ha estat no comptar amb pessetes.
No saben la composició de la pedra, però tenen bona punteria.
Si no són espavilats, siguin poca vergonyes civilitzats.
El millor mestre no és el sabut sinó l’adaptable.
Quan Jesús ensenyava, no hi havia objectius terminals.
La mare va fer-me saber que arribaria tard a escola.
El jove va anar dels nombres primers a conseller de banca.
Hi havia un temps on la saviesa viatjava amb guix.
Ensenyaven a les fosques, era una escola privada.
El llapis xiuxiuejava als dits les paraules que escriuria.
Si llegeixo amb el cap, qui esborrarà les errades.
Estic confós, he posat suficients insuficients?
M’ha costat menys comptar els grans de sorra que posar-los nom.
Demà les classes comencen a les nou, no obstant podeu agafar-les a l’esbarjo.
Va ser una lliçó ocasional, la vaig trobar a les rebaixes.
De les vegades que no m’han fet cas podria escriure un llibre.
Les respostes intel·ligents solen viure en un forat negre.
He provat nous aires a l’escola, no em trec els refredats de sobre.
Sortint d’una reforma educativa, he hagut de confessar-me.
Ajunteu dos mestres i començaran a plorar.
Cal mesurar la perillositat del saber.
Estic content, saben que un radi no es menja.
Els he deixat amb un dubte, no caldrà tancar la porta.
Mai he comprès perquè no surten volant.
Sóc feliç, només sis alumnes em malparlen.
Estan aprenent força, és la segona lliçó de física.
Hi ha silenci respectuós, la tronada és a prop.
Podeu seure, inclús fer servir cadires.
Va fer-me una crítica constructiva: una bona traveta.
Aquest curs m’han tocat dos aprenents de Judes.
De moment, m’han regalat una corona d’espines.
Són educats, se’n burlen d’un en un.
Li he dit al metge: Només els odio cinc dies cada setmana!
Hem de fer un experiment, ara, estem pregant.
Ja sé que el seu fill en sap més, però sigui discreta.
No hi ha escoles per a nens intel·ligents, no fan falta.
Sé que poden callar, però els ho recordo.
Cal pujar el preu dels paraigües, avui, hi són tots.
Es demana a l’alumnat que utilitzi les portes de tant en tant.
Ara, netejarem la classe i traurem els plàstics dels llibres.
Encara que el be sigui petit, no s’escriu amb be baixa.
El nen aprèn, ja menysté en català.
Ha estat mala sort, passava pel davant la porta quan sonà el timbre.
Un emperador és un nen a casa de l’àvia.
Per suportar millor els alumnes, m’he apuntat a fer castells.
L’alumne té memòria selectiva, no recorda cap nom de verdura.
Jesús va anar al desert, era un carrer sense pastisseria.
Si calleu, us deixaré triar la nota.
Tenen tants llibres que obliden per a què serveixen.
Epitafis (V)
14 Febrer, 2019 16:34
Publicat per jjroca,
Epitafis
No he dit a ningú que he mort.
Us recomano no morir en dilluns.
Suposo que no m’empaitareu.
Conservo un parell de dubtes vitals.
Més cianur, si us plau.
He mort sense trencar l’estadística.
Una vegada, era un home...
No he pogut llegit l’esquela.
No és veritat que me n’he anat sense adonar-me’n.
Què vol dir...? Ens ha deixat.
Per què no heu vingut a l’enterrament?
Gràcies per venir!
Crec que he descansat prou!
Cerco la pau per descansar plegats.
No hi ha manera de trobar feina.
Encara no m’he llevat la por de sobre.
Em faria il·lusió aprendre a cantar.
Suposo que no voleu diners.
Ho sento, no puc perdre més temps.
He apujat les tarifes per escoltar.
Us podria aconsellar, però resulta car.
Això, és com un fons d’inversions.
Reconec que no va ser una mort espectacular.
M’estic quedant en un no res.
He declarat la setmana sense flors.
Un dia, em van dir una missa.
Ara, resulta que la veïna està casada.
En podria dir de coses!
Ni sé com me’n sortiré!
Hauria de fer-me amic d’un dentista.
No tinc massa clar quan he de cobrar.
No és que la feina atabali.
Ara, estic d’amagatotis.
Si vols veure’m, truca tres cops.
Estic mort per interès.
He provat de conduir, però no.
Tinc ofertes per fer de dimoni.
Cerco viu que em faci d’apoderat.
He de canviar l’horari de visites.
No m’agrada la moda de ciris d’aquest any.
No ploris que ja et conec.
Ho sento, no recordo com et dius.
Trobo que encara et fas vell.
No m’importaria mudar-me.
No oblidis portar-me flors.
Fa dies que no puc escriure.
Estic castigat de cara al sostre.
Ho sento, però tinc feina.
Encara estàs enfadat?
He sortit a fumar.
Us puc revendre dues entrades del cel.
Tinc prohibit vendre il·lusions.
Estic trist, he de tornar en un mes.
El cor m’ha dit que té vacances.
De salut, ara bé, gràcies!
Menys crits i més pregar!
De què estàvem parlant?
Necessito una mica d’intimitat.
Pensaments festius (V)
14 Febrer, 2019 09:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El temps és l'amic que ens deixa.
El pensament del pobre ni, a ell, li importa.
El salari va fer veure a l'home: Els dies no passen debades.
El temps viu: Tots el voldríem matar.
El sol és l’amic que obliga i avergonyeix.
El savi sap llegir sense lletres.
El temps és un pertinença massa deslleial.
El sol mai dóna l'esquena.
El què m'empipa del temps és que no té preu.
El temps se'ns emporta a bocins.
El sol, a l'hivern, corre perquè fa tard.
El seient és l'únic company que ens suporta i mai s'ofèn.
El son és l'illa dels pobres.
El vent recorda: Res resta en pau.
El sentiment diví de l'home li ha fet fer un camí estret per als núvols.
El temps te'l prenen amb l’excusa de tornar-te’l.
El què molesta als vells és l'exposició de les seves mancances.
El sentit comú fa adonar a l'home que no necessita tants botons per viure.
El vent s'emporta el present a la casa del passat.
El silenci és el mut de la casa.
El què no he entès mai és com poden posar els músics dintre el disc.
El silenci viu al palau de la solitud.
Els anys són els prestatges de la vida.
El so del vent tremola de por.
El treball sembla ser l'única part imprescindible de l'home.
Els anys són l'orla dels malfeiners.
El sol corre darrera la fosca sense agafar-la.
El vent s'enduu de viatge l'aire que ens pertanyia.
El son és dolç però és la vigília qui omple l'olla.
El submarinista poruc es compra el gran aquari.
Els déus tenen ulls que miren endins.
El televisor em trenca la pau del castell.
El vi recull la fluïdesa del paisatge.
El temps del meu cos és temps que m'estimo.
Els diners no poden ser paper mullat.
El tocador ve a ser el sagrari de les deesses.
El treball més fructuós és la recerca de la inutilitat.
El tremolor és la finestra oberta de la vida.
El vidre és un ser clar, pla i gens avariciós.
El tren va ésser la primera cafetera mòbil amb grans blancs adelerats.
El valor és el cordill que uneix el cervell i l'entrecuix.
El vals és el pèndul musical vestit de festa.
El vidre vol ser la frontera freda del carrer.
El vent cerca a les faldilles el molí que no troba mai.
Els diners són les disfresses de paper més cares i estimades.
El ventall és un ocell captiu amb una sola ala.
El veritable miracle és la paciència de la mare Terra.
El vestit és la vergonya guarnida de colors.
El somni de la nit i set poemes més
12 Febrer, 2019 06:05
Publicat per jjroca,
Poemes
El somni de la nit
El somni de la nit
s’atura a l’albada
quan sento que s’enfada,
de sobte, el millor amic.
Venim de festa grassa,
de beure i de menjar,
tot ho deixem enllà
per si no guanyem massa.
El vent dirà que vol
parlar amb els molins
per a crear farina.
No vull aprendre quina
és l’hora dels mesquins
qui ens vestiran de dol.
Enmig d’exabruptes
No vull saber més
que quatre conceptes,
haig poques receptes
per guanyar interès.
El monstre desperta
innobles passions
ni els dolents són bons
ni la joia, ofensa.
La munió de dubtes
ens porta al recés
en passar les hores.
Vindran els tanoques
per a guanyar pes
enmig d’exabruptes.
Les mancances de la llum
Les mancances de la llum,
el desig de les pensades,
totes les taules parades
per a esclatar en un punt.
Batalles per a encetar,
ran de la joia, badallem,
els innocents no hi caben
i demanen demanar.
Un dimoni atrafegat,
un àngel qui s’ho rumia
i quatre causes de sant.
De pobres, no en volem tants
i un savi s’humilia
per trobar udols de gat.
Saltironar per les teulades
Com el miol del jove gat
omple balcons i finestres,
el febrer ha començat
i conviden a les festes.
Festejar li ve de grat,
saltironar per les teulades,
una mixa l’ha deixat
a punt d’haver les pensades.
Li contaria, a la nit,
una història de lloança
per arribar a promès,
puix el trobo, en el recés,
demandant una jornada
on convertir-se en marit.
Com som pocs
Com no hi havia
res a fer,
menjaria
un poc o més,
però el jou
és important
i l’enrenou
no serà menys.
Una història
se m’emporta
a altres llocs.
Com som pocs
ni ens pertoca
el fer cridòria.
Van a la feina
Les formigues,
al corriol,
són amigues,
però els dol.
Quan la feina
és amanida,
la veïna
ni la crida.
Les formigues
van a feina
a hora primera.
Primavera
vol ser reina
sense mides.
A resultes
A resultes
de no ser,
va el primer
a fer les mudes.
Com encara
és viu el fred,
vull ser a casa
tot l’hivern.
És un temps
massa feiner
i esporuguit.
Diu l’amic
que no pot ser
guanyar a l’ensems.
Queda el vent
Caminant
sense camí,
estadant
sense veí.
I tot va
on vol el Déu,
qui ha d’anar
ben lluny a peu?
Queda el vent
menant la pols
i criticant.
Vol l’infant
sortir de l’ou
perquè no el sent.
Poemes curts (V)
11 Febrer, 2019 18:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
El vent tafaner
entra per les golfes,
ho troba desert
sense nens ni dones,
fugir prefereix.
Com fer-li saber,
a mon preat amor,
que ho he perdut tot,
no em queda ni ser
nosa del seu cor.
La rosa portava
el semblant ben trist
ni troba el neguit
de l'enamorada,
algú l'haurà vist?
A poqueta llum,
quan el sol s'allunya,
com creix l'embalum,
com minva l'escuma
ni xerren els ulls.
El cavall del cavaller
no vol fortuna,
s'acomoda amb la llum
més bé freda del febrer,
sense aventura.
Quan l'hivern se'n va,
amb la galta freda,
crida a primavera
per si vol tornar,
era prop de l'era.
Per trobar la solitud,
la virtut com s'afanya,
em diu que ve de l'Espanya
carregada d'aixoplucs
i de migranya.
Perdut el temps
en pou pregon,
demano al món
que porti: fred,
abric i sou.
A poqueta nit,
ve el festejar,
quan el dia és clar,
tot és ensopit,
qui, aquest fet, no sap?
Anirem plegats,
sense melangia,
a prendre la mida
d'aquell temps passat
quan fèiem la via.
El desert proper
allunya el saber
tant com li convé,
com m'agradaria
que fos el darrer.
Amb les pedres,
que m'estimo,
he bastit el meu deler,
un reclam on us convido,
on em sento com un rei.
Les orenetes
avui pregonen
que han arribat,
trist m'han trobat
i m'esperonen.
No tinc ni son
ni hores feixugues,
totes són porugues
ni saben per on
trobaran les mudes.
Amb un pobre amic,
passo les vetllades,
com parlem de fades
i de déus antics,
són les acaballes.
Sentia, Maria,
a l'amor venir,
li digué que sí
perquè ho entenia,
com li cal mentir.
Paraules al vent
el món les recorda,
no li pregunteu,
mai respon quan toca,
potser és massa vell.
No he vingut al cementiri
per trobar un lloc,
he aplegat pel gran misteri
de saber on sóc.
Deixeu-me anar
on pugui sentir
aquell bell morir
que sembla llunyà,
però haurà de venir.
Al desert, dormien
els somnis daurats,
els qui no han estat
com penen i criden,
com volen la part.
Epigrames (V)
11 Febrer, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Al cel demano
un bosc amb redós,
allunyat de l'amo,
el riure és ben dolç.
Si mirar fóra pecat,
vull anar a l'infern,
la mossa que he trobat
de segur que hi és.
Vull una estrella
al meu sarró,
posaria el sol,
però no es queda.
Senyores i senyors
sigueu benvinguts,
al teatre hi caben tots:
sords, bornis, cecs i muts.
Per menjar, voldria:
farcidet de col,
plata de cargols,
després mitja síndria.
Cavaller sense cavall,
capità sense senyera,
poca lluita al capdavall
i guanyar sense cap guerra.
Mil anys per a no dir res,
fer l'amor sense concebre,
treure aigua del gran Ebre
i oblidar si l'aigua es ven.
Sabeu, Jesús m'ha dit:
No vull trobar cap pessebre,
prefereixo all i pebre
i un mal catre on dormir!
Tan gran sacrifici
fóra bogeria,
no us deixeu el vici,
ell mai ho faria.
Fadrinet com era,
avui, m'he casat,
ha estat primavera
qui m'ha enganyat.
Per anar sol,
al cementiri,
ni cal seguici
ni joies d'or.
Em moriré una nit
havent sopat,
he de partir
content i fart.
Quan lladra el gos,
sense mirar,
ni cal pensar,
es troba sol.
Quatre ciris
per al mort,
no l'ajuden
gens ni poc.
La mestressa diu
que té una feinada,
cal sortir de casa
amb un pas furtiu.
No tinc pressa
en arribar
puix la llenya
he de tallar.
He fet gran collita
de palla i de gra,
l'enveja no crida,
però em vol guanyar.
Mil orenetes
han aplegat,
cent retrobaven
cases de fang.
I la serp com plora
dessota una branca,
el bon Déu la troba,
somriu i li parla.
Per menjar una poma
cal anar al desert,
allí, Déu es perd,
s'amaga i escolta.
La cuca dormia
dessota la fulla,
com l'estiu li duia:
menja i alegria.
Una vegada,
un cop al mes,
perd l'interès,
però no cansa.
Estimar és trobar
tresor d'amor,
voler continuar,
sol portar dol.
A la casa tenia
mon paradís,
un infern el volia
del tot ferir.
No poseu pau
a les mentides,
poseu espines,
cremeu la nau.
Pensaments divins (IV)
09 Febrer, 2019 22:44
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Jesús ha suspès el primer curs d’economia.
Déu és omnipresent, s’ho hauria de fer mirar.
Sant Pere està buscant feina als bisbes de Roma.
La Verge té problemes amb les cortines del Saló del Regne.
Sant Pere proposa l’entrada gratis al cel tots els diumenges.
Déu crea, però no registra drets d’autor.
Satanàs ha provat de fer un home, no hi ha manera de posar-lo dempeus.
Satanàs afirma que no es considera comunista.
Amb mil pecats més, em faran caporal.
Satanàs afirma: Misses negres no vol dir sense declarar!
Déu plorava, l’havien deixat sense esbarjo.
Déu ha començat el testament, anem pel desè volum.
El món no es pot acabar al cel, no han finalitzat les obres d’ampliació.
Satanàs està que talla claus, li deuen fer mal les sabates.
Satanàs està a l’aguait, ha comprat calderes xineses.
Han començat a provar temptacions per correu electrònic.
Judes a proposat a Déu una companyia de teatre estable.
Jesús ha acabat el naixement amb un altre constipat.
Satanàs tempta Jesús amb creus climatitzades.
Satanàs sospita que s’acosta el Judici Final, han arribat tres jutges.
Déu va oblidar dir-li a l’home que es podia pintar les ungles.
Sant Pere s’ha fet un embolic amb l’horari de les misses.
Déu comprèn els homes de poca fe, però no prendrà mesures.
Judes està provant de passar inadvertit.
Satanàs està preocupat, tres jueus volen fer una urbanització a les portes de l’infern.
Una associació de sants han demanat a Déu, millores de govern.
Déu està temptat de millorar les condicions de Satanàs.
És difícil viure al cel, han prohibit l’avorriment.
Jesús tornarà a Jerusalem muntat amb un esportiu.
Els deixebles de Jesús no entenen massa la riquesa interior.
Judes diu que, aquest cop, farà un coma etílic.
Satanàs acceptaria una bona obra per procurar-se equilibri.
No acceptaré, de cap manera, una caldera de segona mà.
Satanàs està preocupat, set diablesses estan engreixant.
Al cel, patir gana és saludable.
Déu ha tingut que obrir una taverna al costat de l’església.
No creguis que, al cel, totes les anyades són bones.
Déu ha convocat els enòlegs per fer-los un sermó.
La Verge vol que, aquesta temporada es porti el blau.
Déu no em castigarà si no arribo a mig milió de lectors.
Satanàs em vol posar a ratlla, n’està cercant una.
Li he demanat, al Redemptor, un minut per a fer els deures.
No puc morir en gran pecat, no em cabria al taüt.
Déu governa el cel, no li abelleix més feina.
Que la terra és l’infern, ho confirmen els salvadors que tenim.
Per ara, Satanàs no sap on visc.
Aquí on som, Satanàs ha de ser estranger.
Al cel no hi ha lladres, les joies les guarda Satanàs.
Per anar al cel, seguiu la línia blava.
Satanàs ha anat al psiquiatra, assegura que no és el dolent.
La paciència de Déu és el gran misteri de la Creació.
El caos vindrà quan al cel arribin els salvadors.
El tresor de Déu és la grandària de la seva espluga.
Ara, estem a cinc punts per cada tres pecats mortals.
Déu vol fer un altre paradís amb justos sense recomanacions.
Satanàs encetarà una campanya de pecats virtuals.
Darrere la porta del cel, hi ha el llibre de reclamacions.
Pensaments educatius (IV)
09 Febrer, 2019 22:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Obriu el llibre per la pàgina vint i a veure què passa.
Ara, en saben més, sobretot de queixar-se.
Mai he entès com un i un fan un parell.
Mentre penso, continuo existint?
He ofert als pares tota la gama de qualificacions.
Estimada senyora: Veig que redacta millor que el seu fill.
Els nois no tenen deures, només els han de fer.
Hem de partir de la base que en saben més.
Sempre a poc a poc, que no s’ennueguin.
De les beceroles a la física quàntica només hi ha un pas.
Aprenen tant que demà ja és història.
Era invisible fins que va arribar el director.
Tinc la classe endreçada, el sostre segueix sent dalt.
Tenim ordinadors, algun deu funcionar.
És una sort ser mestre, ets lliure de pecat.
Confio amb la ciència, acull a tota mena d’éssers.
Un cop més i els deixaré manar.
Hem fet un examen, tres han començat a criticar-me.
Porten la creu i els claus, què volen fer?
Fins ahir, una a era una a.
Han posat nou mestre, es diu: Electró–man!
L’inspector ha destapat un parell de caps.
De fet, mai sé quan he de parlar.
Hi són tots, hi haurà motí.
La primera lliçó la deixarem reposar.
Estan aprenent anglès, és normal que no els entengui.
Estan ajaguts, no cal dir com s’esforcen.
Té un fill tan intel·ligent que mai el puc trobar.
Tinc les idees clares, però no les reconec.
Estan asseguts i callats, m’he tornat a dormir.
He fet un cercle i m’he amagat dintre.
Mai arriben tard, és el rellotge qui ve d’hora.
Els resultats no són bons, compraré més sucre.
Els nens aprenen déu-n’hi-do, sobretot do.
Estaven fent un examen i m’han descobert.
Estan prou contents de la poca salut que tinc.
Els posaré feina, però no els ho diré.
Començo la classe, acte primer.
La fornada no és bona, només tres fan campana.
Fa dos dies que plou, caldrà parlar del desert.
Compartirem feina: Posaré l’examen i, ells, les notes!
Els alumnes m’estimen, sabien que havia de dutxar-me sense sabó.
He deixat la porta oberta per si un es mareja.
Farem lectura, encertaran la pàgina?
Cada dos exercicis, faig un acte de penediment.
Hem fet una divisió, ara, netejarem la taula.
La velocitat lectora és notable, necessiten pàgines més amples.
Estem d’excursió, viatgem per internet.
Han assolit un concepte, necessiten un repòs digestiu.
Cada vint ratlles de lectura, posarem un control mèdic.
Tinc tres àvies de mestres de suport.
He vist anar Déu a cercar el segon nivell de concreció.
Els alumnes són vius, almenys ho estan.
El mestre plorava, tot i així la sequera intel·lectual era evident.
El fill volia ser mestre, el pare es recupera amb dificultat.
El que salva el món són les feinades inútils.
Hem fet una marató de lectura, hem arribat a quaranta lletres.
Els electrons no van a escola i Déu n’hi do com aprenen.
Déu és Pare, tampoc ve a l’escola.