Epigrames (XII)

05 Abril, 2019 05:47
Publicat per jjroca, Epigrames



Si l'amor demana:
Cerca una flor!,
busca una mossa
que tingui balcó.

Al carrer, xerraven
totes les veïnes,
les pobres, les riques,
dolces i salades.

El rellotge vell,
treballant a cops,
vol aturar el temps,
batega i no pot.

Li demano al jutge:
Entrar a la presó!,
al carrer no es pot
ser home de sucre.

Un dimoni gepic
m'ho relatava:
He trobat un melic
sense cap gràcia!

El divendres, la feina
com m'ha deixat,
he perdut qui demana
fer mitja part.

Amb vaques i bous,
mosques i mosquits,
em faré una coma
on passar la nit.

Tot i despertant-me
a l'hora primera,
he pecat tan poc
que ni hauré pena.

La mare, enfadada,
m'ha fet el sermó,
li faig mala cara
cercant el perdó.

Si he de morir,
que sigui prompte,
si tardo massa
ni em surt a compte.

Estic aprenent
tan bé a mentir
que ja m'han cercat
en quatre partits.

Cavaller
sense cavall
és ferrer
sense metall.

Amb un xic de fred
i el vi d'una ampolla,
puc passar l'estona
cantant pel carrer.

Ai, mareta meva
com em vol casar,
la poncella és bleda
o potser s'ho fa.

A la una dino,
vull la sopa al plat,
poc després sospiro,
l'endrapo i me'n vaig.

Avui, si li plau,
parlaré amb la lluna,
és mossa qui muda
per pujar al palau.

Com he demanat
parlar amb mon amo,
com diu que no callo,
com he fet salat.

Amb deu roses
i un jardí,
com pregono
ser eixerit.

He guanyat el son,
avui, a l'albada,
el dormir m'agrada
sense cap esforç.

Pensant, pensant,
arriba el dia,
els entrebancs
i la família.

Posats a estimar,
poseu-me veïnes:
les joves, les primes,
puix les vull tractar.

Massa son
per no dormir,
massa por
per no glatir.

A les terres velles
els manca el somrís,
són massa tenebres
sense paradís.

Al cel, pujaria,
el mes de juliol,
un dia, al migdia,
tot fugint del sol.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El segon mes de l'any: