Pensaments divins (VIII)
08 Març, 2019 06:52
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A l’infern hi ha vaga, demanen més pecadors professionals.
Jesús no comprèn perquè va nàixer en un pessebre.
Satanàs organitzarà un congrés d’alquimistes.
Sant Pere no sap on encabir tant sants.
Queda prohibit fer miracles a l’àrea de descans.
Déu està allargant la vida mentre fa reformes a l’univers.
Maria està interessada en la cuina mediterrània.
Déu està posant més pobres, sobretot d’esperit.
Jesús és massa intel·ligent, no hi ha manera de fer-lo tornar.
He demanat a Sant Pere ser un savi ruc.
Judes vol sortir de l’infern, acceptaria tornar a ser deixeble.
Sant Josep li ha dit a Maria que podrien tornar a Egipte.
Jesús no tornarà a les esglésies si no treuen el crucifix.
Si Déu és el meu pare, perquè he de pagar.
Déu no pot ser a l’església, no el deixarien descansar.
Satanàs és ecologista, està encantat amb els mosquits.
Si morts sense pecats, de segur que podràs volar.
Satanàs està trist, li han proposat fer de Déu.
He d’anar a l’infern algun cop, ho penso.
No és que no tingui fe, és que no sé on l’he deixat.
Déu no ha mort, de vegades, el sento plorar.
Necessitem dimonis per arbitrar partits de la lliga celestial.
Al cel, no es pot jugar a futbol, no deixen donar puntades de peu.
Al setè cel, mai ballen sardanes.
Déu podria parlar amb català, però les dretes no el deixen.
A l’infern dels catalans, mai fan calçotada.
Ara, posaran àrea de seny en totes les residències celestials.
No hi ha dubte: Fecsa segueix sent Déu.
Déu prohibirà els viatges pontificals, no sap on encabir els sants.
Satanàs vol vendre els pecats en paquets de sis.
Els fidels han proposat a Déu un master de comunicació.
Les confraries de pescadors necessiten Jesús un cop per setmana.
La Verge demana més pressupost per anar a la perruqueria.
Satanàs exigeix que se’l prengui més seriosament.
Judes havia apostat deu monedes a què guanyaria Jesús.
Satanàs vol renovar el carnet de pecador cada cent llunes.
Déu només farà sants els qui no tinguin al·lèrgia a les flors.
Sant Pere diu que vol lliurar deu caps de setmana.
A l’hora de dinar, a Sant Pere li porten gall.
Tomàs tampoc creu que Jesús hagi fet de fuster.
Déu ha de ser comunista, té el seu Fill assegut a la dreta.
Satanàs té un pla d’estalvi energètic: Estovarà els condemnats abans de posar-los a l’olla.
Tres dimonis protesten perquè estan tips de menjar carn.
Canvio àngel de la guarda per aprenent de dimoni.
Cada cinc pecats mortals: Un cap de setmana a l’infern!
Quasi era al cel quan vaig veure la diablessa.
Li he demanat a Déu: Cinc anys més de pròrroga!
Ho han promès: Ferrocarrils catalans portaran a la glòria!
Han obert una oficina al cel, venen viatges al purgatori.
Déu busca substitut per anar a fer un vol.
Satanàs està provant-se pells de corder.
Tomàs patrocina els científics.
Maria ha comprat un sarró per si Jesús vol fer de pastor.
Jesús pujarà a la creu si el peguen amb “Super glue”
Déu està conscienciat: Canviarà el sol per una estrella de baix consum!
Senyor Déu: Peco molt, però ho faig amb gràcia!
A l’infern fan misses amb pa sec i vinagre.
Tinc un dimoni amic, em tria els pecats.
Pensaments educatius (VIII)
08 Març, 2019 06:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He proposat, a la mare, que li posi la nota musical.
El proper examen el contestarem entre tots.
Una de les múltiples funcions de la cadira és oferir la possibilitat de seure.
He tingut sort, l'inspector és més optimista.
La classe anava bé, tots eren a la lluna.
Els alumnes saben pintar, amb els peus, sense treure's les sabates.
Van aprovar, el nom s'entenia prou.
Els objectius mínims seran la o.
Es pensaven que Nadal és el nom de l'arbre ple de regals.
Va llençar el llapis perquè no li va trobar les piles.
Era una lliçó ocasional, la vaig trobar en una paradeta del mercat.
La pobresa l'aprendran en acabar els estudis.
L'alumne era superdotat, volava sense escales.
Valoraré l'art de la còpia.
Han entès que un zero és un tortell sense greix.
Ho saben: Vuit és un buit petit!
Els nois van sols a l'escola, es a dir, sols hi van.
Els nens aprenen a pensar, sobretot, malament.
El cervell té massa revolts per anar de pressa.
La llengua ha d'anar la quarta part de l'oïda.
La democràcia és una escola amb pati vigilat.
La venjança és una pedra propera a un vidre.
El carrer és una escola sense exàmens de recuperació.
L'examen va anar bé, els he trobat qualitats a tots.
Es diuen lletres vocals perquè s'asseuen a la taula presidencial.
Les matemàtiques són més avorrides, només treballen deu actors.
Els pobres no poden resoldre problemes, només els donen una dada.
Si cada alumne té un ordinador, què ha d'ordenar?
Una divisió és una operació de resultats imprevisibles.
He sumat un llibre i una llibreta i m'ha donat deu euros.
Acabaré pensant que no tinc res per aprendre.
Li he dit al confessor que vaig a posar notes.
El nen necessita millorar, sobretot, quan mossega.
Porto mesos explicant els adverbis de temps.
No tinc alumnes dolents que necessitin millorar.
Comptar és un verb molt irregular.
Al setembre, l'han posat dos mesos endarrerit per no aprendre la lliçó.
Massa mestres no aprenen prou i han de repetir el nivell.
Tot i anant pel passadís, he sentit els tambors de guerra.
Semblen escoltar, s'apropa la tempesta.
M'ha salvat el dia: el molt que he après.
La prova va bé: ells pregunten i jo responc.
Els diré les notes: Do, re, mi,...
Suspendre'l va ser un cop fort, a l'ull.
Estic al tercer nivell de concreció: L'àtom!
No ho aprenen tot, tampoc cal!
La conselleria encetarà noves mesures: barcella, jornal i decalitret.
Els alumnes milloren en coneixements extra-escolars.
Dibuixen sense compàs i escriuen sense música.
El mestre no hi era ni els alumnes el ploraven.
Em faltes dues classes, només tinc nobles i infidels.
Han d'aprendre amb esforç, escurçarem les classes.
Avui, lliçó ocasional: Podeu sortir al pati!
Feu punta al llapis i encerteu la resposta.
Abans de respondre l'examen, poseu la meva adreça.
Gairebé em sento com Moisés enmig del desert.
Demà començarem els números enters, no sé quant duraran?
Menjaria almenys dos cops i set poemes mes
08 Març, 2019 06:33
Publicat per jjroca,
Poemes
Menjaria almenys dos cops
Menjaria,
almenys dos cops,
botifarres:
grans, d’arròs.
I perdria,
en un moment,
el meu caire
d’innocent.
Menjaria,
nit i dia,
amb gran goig.
Ésser boig
és dur alegria
sense pors.
En llevar-me
En llevar-me,
ja ho tinc fet:
pensar poc,
lliurar-me al vent.
Prendre part,
com cada dia,
de la festa
amanida.
En llevar-me,
ho he de dir:
Cerco l’ombra
del gran pi!
És amable,
sense fi.
Amb la porta oberta
Amb la porta oberta,
crida primavera,
com el terra espera
despertar llavors.
Com riuran les flors
si el temps les deixa,
és la vella queixa
on s’acullen tots.
Amb la porta oberta,
no hi ha ni paranys
ni aquells vells desitjos.
Són moments precisos
on, tots, seran grans
mentre hi ha la brega.
Com l’abella espera
Com l’abella espera:
collita de flors
i una primavera
posada en el bosc.
Prepara les ales
per anar al tancat
on riuran, plegades,
mentre van libant.
Com l’abella espera
al preat gran sol
dalt de la muntanya.
No pensa amb l’aranya
ni amb el gran bressol
on el cor delera.
En el clar país
En el clar país
on, tot, s’ha perdut,
he romàs callat.
Faig la mitja part,
sense ets ni uts,
lluny del paradís.
Car, avui, és fosc,
cercaré la llum
en penses llunyanes,
porteu-me aranyes
puix la menja és pobra,
no he de traure encara
les dents a guarir
si em vénen les ganes.
Anar-me’n al llit
Com demanaria:
anar-me’n al llit,
sense massa ràbia,
amb el cor petit.
Repassar, entre llums,
les fosques clarianes,
les necieses sàvies,
l’inodor perfum.
Com demanaria:
anar-me’n enlloc
i trobar el res.
No hi hauria més
que pujar un poc
i perdre alegria.
Com eixirem?
No crida el vent
ni abrusa la tempesta,
enmig la vall,
no priva l’enrenou.
Com eixirem
d’aquesta nova festa,
sense encenalls,
fugint del bosc?
Seran, després,
les més nobles paraules,
les portantveus
d’un aire dolç,
no ploraran
les meves pobres penses
mirant el cel,
somiant de nou.
La vida em deixa
Escric així:
sense pena ni oblit,
damunt paper
que un dia vaig comprar.
En el rebost,
hauré un bocí de pa,
un poc de dolç,
un xic de carn.
I els diners,
que rauen en altres llocs,
com sentiré
que vénen i se’n van.
En el futur,
hauré de saber com
la vida em deixa
per no tornar.
Epitafis (VIII)
05 Març, 2019 18:24
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vine prompte i porta la clau.
Ofereixo apartament petit i poc ventilat.
De poc, que no la mato a disgustos.
Es prega encendre el llum del portal.
De fet, vaig acumulant experiència.
He aconseguit el paper de la meva vida.
Vaig anar al cel, però he tornat.
Endevino que no voleu entrar.
De fet, no sé perquè he vingut.
Us asseguro que no he estat jo.
Aquí, també és difícil viure.
Tenim un advocat de causes perdudes.
Si guanyo el judici, sortiré a sopar.
Segurament, hauria de deixar la beguda.
Fins aquí, han vingut a cobrar.
La senyora bé, gràcies!
No m’avorreixo, però és prou monòton.
Sóc el qui no s’havia de morir.
Algú va canviar el fil de la vida.
Encara no m’he fet a ser a l’atur.
És la segona vegada que em jubilo.
Pots riure, però no et deixaré anar.
Si entres, et contaré un secret.
Canvio tres misses per un pecat mortal.
De fet, em vull operar les orelles.
Es prega somiar amb silenci.
Hi ha barra lliure per als nouvinguts.
Queda prohibit ressuscitar en diumenge.
No senyor, no; no era un conill!
Qui ho havia de dir: Va encertar-me el futur!
Ahir, em va caure l’altra orella.
He donat permís a l’àngel de la guarda.
Puc ressuscitar en qualsevol moment.
Estic esperant el miracle.
M’he quedat a les postres.
Ara, em vesteixo a la secció juvenil.
Només em falta recuperar la gana.
Quasi sóc independent.
Necessito taüt amb TDT.
De fet, havia de venir la veïna.
Vaig sentir: Arbre va!
De segur que demà desperto.
Dos dents més i podré mossegar.
Potser, ara, tindré més il·lusió.
Us aconsello un taüt amb tons verds.
A última hora, no em trobava bé.
He hagut de deixar el que tenia.
Vaig veure com venia la dalla.
Darrerament, ho veig amb altres ulls.
Encara no havia comprat el bitllet.
Dubto que vulguis venir.
Us escriuré una postal quan arribi.
El viatge va bé, sense presses.
Faré un parell de pecats més per si de cas.
Podeu venir quan us plagui.
Ho sento: No me n’he pogut sortir.
Tenia massa números.
M’han dit que véns demà.
Ara, ja sóc dintre.
Pensaments festius (VIII)
05 Març, 2019 18:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La tarda vol trencar l'alegria del sol.
La veritat és senyora que no obre mai la porta.
La televisió és el palau dels salvadors i desvalguts.
La Terra amaga en el seu si l'escalfor de marona.
La vida és un habitable buit ple de mancances.
La tolerància és la declaració pública del nostre fracàs.
La Terra és la presó i la societat ens vol omplir de cadenes.
Els homes perden més temps en aparentar que en ser.
La tolerància és una illa d'aire enmig de l' huracà.
La vida és un mareig suportable.
La veritat no es casa però vol ser festejada.
Els homes que no viuen enmig del camp se l' emporten a casa.
La tronada és una discussió terrible entre núvols.
La vida és una línia senzilla de mitges parts complicades.
La virtut del sucre és oferir dolcesa sense fer nosa.
La vella s'acluca per cercar el temps que va perdre.
La venjança de l'home es veure com el mirall es fa vell.
La vida és un viatge entre dues clarors.
La vergonya no és un tros de carn.
La veritat és el camí que no sé prendre.
La vergonya s'amaga darrera la cuirassa dels diners.
Les esglésies van ser fetes per anar amb el cap ben alt.
La veritat no es posa mai a la casa de ningú.
La vida passa al carrer de l'esperar.
La virtut del ric és un fet, la del pobre un dubte.
La xocolata és l'escut dels insatisfets i porucs.
Les parets podran mirar-se però no apropar-se.
Les abelles són ebenistes sense mans.
Les bombetes són la part amb més caràcter de la casa.
Les paraules són els pinzells bruts de la saviesa.
Les butxaques em fan caure els pantalons.
Les cases tampoc saben digerir el temps.
Les mans són els missatgers muts del cos.
Les catifes són els mitjons de les sabates.
Les hores són malfeineres empipadores.
Les celles marquen la frontera entre el pensament i la realitat.
Les cortines són les teranyines de la paret.
Les dents són guerreres empresonades.
Les paraules dormen dintre el llapis.
Les dones no tenen més plecs al cervell però els tenen més endreçats.
Els homes tenen més por al mirall que al confessor.
Les esglésies solen tenir una mamella al sostre.
Les formigues no necessiten ciris per anar a la processó.
Poemes curts (VIII)
05 Març, 2019 18:16
Publicat per jjroca,
Poemes curts
No et demano,
dolça fada del meu cor,
sinó un polsim d'amor
per sentir com esbatano
les finestres del meu cos.
Paraules em portaran
al regne de l'oblit,
allí, ni hi ha neguit
ni estols amb homes grans,
només setges per la nit.
Al regne de l'amor,
només les bruixes ploren,
cercant els qui s'abraonen
per gaudir el gran tresor
capficat entre hores.
En el si de l'hort,
les cebes s'envolen,
les tomates ploren
tot demanant sol,
sempre es troben soles.
L'oreneta ni sap
on parar casa,
a la teulada,
hi ha massa gats,
criar li espanta.
Ni parla el cargol
dessota la fulla,
la pluja poruga
aquest any no vol
ni un déu la belluga.
Al carrer on vius,
no hi ha primavera
ni la flor primera
al portal escriu
quan podràs ser meva.
Per estimar, et diria:
reina del meu cor,
que tan sols l'amor
cerca gosadia,
no deu ser-hi tot.
La flor del jardí
no vol més promeses
ni estima les festes
quan ve el morir,
li poden les penes.
Amb un rajolí
de vi o de cervesa,
enceta la festa
sense res a dir,
sofreix i fa pena.
Cada nit venia
la lluna del prat,
però ha fet salat
no hi és na Maria,
avui, no vindrà.
Del castell florit,
on no hi ha despulles,
com surt el brogit
de guerres perdudes,
massa els enemics.
Com voldria dir,
dona del meus somnis,
que haig deu dimonis
tots pregant per mi,
la meitat són bornis.
Per tal de plorar,
he vingut a veure't
ni sé perquè creure't
em porta a l'esclat,
callo i a reveure.
La casa petita
mai n'està per mi,
viu amb l'enganyifa
d'arribar al seu fi,
prendre nova mida.
Estic a l'espera
de tornar-me ric,
és un mal amic
aquest tan tronera
qui prega per mi.
Tot enmig d'un corriolet,
viu una abella,
com espera primavera
per anar a cercar indret
on tot riu i meravella.
El vent de dalt,
a poc a poc, s'inflama,
omple la plana
de malvestat,
després, s'enfada.
El rellotge parla
de dies de seny,
de sofrir un moment
i sentir com grana
el verd sense encert.
Per una rancúnia
o greu confusió,
que Déu em perdó
si parlo de pressa
o callo i responc.
Epigrames (VIII)
05 Març, 2019 18:07
Publicat per jjroca,
Epigrames
Per les terres
de la nit,
no hi ha estrelles
on dormir.
Amb paraules noves,
dolces, sense crits,
em donen les fades
ganes per a dormir.
Una plaça i una font
amb bona ombra,
són les portes del tresor
on raure i passar l'estona.
Maria, volia:
un pomet de roses,
vestit de colors,
dolços i alegria.
No comento ni demano
el ser valent,
només penso i proclamo
si vaig perdent.
A la porta franca,
no volen entrar:
ni dolents ni lladres
ni homes enfeinats.
He de prendre aire
i beure bon vi,
treballar no gaire,
mai s'ha de glatir.
Quan pugi la ràbia,
allà, dalt del cel,
lligueu-la tibada,
que no baixi més.
Les dolces cireres
han d'anar al mercat,
les porto en cistelles,
orelles i nas.
La mare demana
un noi eixerit,
deu tenir la gana
d'un drac adormit.
Amb quatre branques
i l'olla al foc,
que vinguin menges
i ho troben bo.
La senyora demana:
llit i vestit,
un menjar sense gana
i un bon marit.
La mare pensa,
la mare diu:
Voleu fer festa?
Porteu amics!
Un queixal,
ben foradat,
ho demanava:
Deixar aquest cap!
Amb poca gana
i molta son,
la tarda passa,
de sobte, és fosc.
La núvia demana:
la lluna i el sol,
festa tan galana,
l'ha de fer el mussol.
Vaig camí del cementiri
amb pas rabent,
vaig morir per tenir vici,
vull ser el primer.
Tinc tants diners
en aquest món
que, amb els sobrers,
faré un tresor.
Na Maria demana
al bon Jesús:
Aplega prompte a casa,
hi ha peix amb suc!
Totes les formigues
van en processó
i, les més amigues,
ni volen patró.
El sol matiner
em porta l'albada,
haig la llum emprada
ni pago lloguer.
El meu amic el llop
m'esguarda sempre,
quan es fa fosc,
es torna tendre.
M'han posat un déu
massa llunyà,
li puc parlar,
però hi ha un preu.
La cançó em porta
com cada dia,
després, se'n torna,
diu que fa via.
Fantasmes pidolaires i set poemes més
28 Febrer, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Poemes
Fantasmes pidolaires
Tard o prompte han de venir
els fantasmes pidolaires,
han de portar-nos nous aires,
hores toves i embolics.
Ells són així: entremaliats,
amb més demandes que dubtes,
ens tenen el cor robat
mentre van per les malures.
Fantasmes de cada dia,
de valls fosques i alturons,
com juguen a fer la gresca.
Sovintegen la tempesta
i claudiquen amb els trons
quan senten que ningú mira.
Un plat ben ple
Demanar per demanar:
m’agradaria l’enginy,
amplitud en el pensar,
aprendre dels enemics.
En una vall isolada
on reposen els pagesos
ben estirats, blancs de cara,
tot fugint dels malentesos.
Nosaltres, els benestants,
amb fortuna riallera,
anem tombant per la vida.
Poc després, a la partida,
demanarem alls i ceba
en un plat ben ple, dels grans.
Que no entrin visitants
Sentinelles de l’infern
hem de guarir el nostre lloc,
posarem un xic de verd,
pomes dolces i albercocs!
Que no entrin visitants
amb excuses rebuscades,
hem de fer cares d’espant
i incisives mirades.
Parlaré amb Llucifer
per haver bon pressupost
i trobar magna fortuna.
Hem de guanyar, tots a una,
sense deixar-ho del mos,
per no plorar ni un moment.
Quan s’acosta el vent
Quan s’acosta el vent,
al cap del carrer,
en sóc amatent
puix ho vull saber.
Tancaré la porta,
encendré el llum
per si el molt tanoca
mou els embalums.
I posaré llenya
al si de la llar
per si porta fred.
No vull cel obert
ni bosc on anar
amb vella espardenya.
Si el goig es vol posar
Quan la nit em va a la grenya,
em desperta un rajolí,
cerco gana i espardenya,
com m’allunyo perquè sí.
No hi ha hores ni setmanes
a la cova del tresor,
veig com passen hores vanes
on ni m’acosto a l’amor.
La mossa és prou formosa,
va lluitant a tort i a dret
sense saber a qui aturar.
Si el goig es vol posar,
de segur que serà ver,
no ha d’estar una altra cosa.
Na Mariona dels ulls grossos
Na Mariona, dels ulls grossos,
no es lleva al dematí,
es pentina els cabells rossos
i, algun cop, fins pensa amb mi.
Ella avança, tota sola,
pel carrer més ample i pla,
no cal dir que el tarannà
no faria altra cosa.
Na Mariona, qui m’estima,
mai no plora en ser a la font,
en el càntir, hi ha el remei.
Demanaria ser rei
per saber el què i el com,
és el fruit de l’enganyifa.
En la guerra de les flors
En la guerra
de les flors,
hi ha grandària
i colors.
Massa camps
són un jardí
on les presses
hauran risc.
En la guerra
de les flors,
no vull deures
ni tresors,
només calen
somiadors.
Les comandes de la nit
Les comandes
de la nit
com s’amaguen
sota el llit.
Hem perdut
massa batalles
per pensar
que anem debades.
Amb la pensa
del meu goig,
no hi ha dubtes,
passaré,
d’un lloc a enlloc,
amb poques mudes.
Pensaments divins (VII)
27 Febrer, 2019 19:00
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
De fet, els arbres viuen al cel.
Déu odia la novel·la històrica.
Jesús va ressuscitar en tres dies, va tardar prou en decidir-se.
Déu viu al paradís i no paga impostos.
Satanàs demana a Samsó que provi les noves cadenes.
Satanàs ofereix bistec els divendres de quaresma a meitat de preu.
Tres àngels nous temptaran l’estàtua de la llibertat.
Judes farà de pregoner per festes de Setmana Santa.
Vaig perdre la gràcia als seixanta anys.
El descompte començarà a partir de deu pecats.
Els pescadors convidaran Jesús en acabar la veda.
Satanàs decideix suspendre les temptacions els dilluns pel matí.
Satanàs proposa calderes individuals a la sala dels rics.
Sembla mentida que Déu no vingui quan el crido.
S’acceptaran temptacions si es poden justificar.
Senyor Déu: He trobat les claus del cel!
El preu dels miracles cotitzarà en borsa.
Es va condemnar per no saber contar mentides.
Tres dimonis apleguen sempre tard: Són daltonians!
Aquest dimoni és beneit, no sap renegar.
Satanàs demana Déu que salvi tots els vegetarians.
Sant Pere ha confós una banya de dimoni per una de brau.
La Verge pren banys solars, vol anar a Catalunya.
Jesús ha demanat un entès en sofrologia, per si ha de tornar.
Satanàs no vol més rics, es queixen del menjar.
La faldilla de les pecadores s’allargarà els dies de vent.
Satanàs vol menjar ecològic, reduirà el bull dels condemnats.
Déu proposa misses cantades i, a poder ser, entenedores.
Satanàs vol fondre campanes per fer forques.
Déu investigarà les construccions del paradís.
Estan descontaminant tres àngels que van entrar en zona nuclear.
Satanàs obliga a portar casc als diables banyuts.
Déu és prou jove, no és estrany que no sigui mai a casa.
La temporada serà baixa, només hi ha dos pecats nous.
Jesús diu: Posats a triar, vull grapes!
Judes es va penjar, mai havia vist tants diners.
Un dimoni miop està temptant una foto de campanya electoral.
A l’infern dels polítics, fan votades cada cinc hores.
Déu diu que no pensa posar-se corbata.
A les sales de fadrins, no fan falta tants sagraments.
Jesús demana passar menys hores al sagrari.
Satanàs rebaixarà les penes un cinc per cent.
La vaga de controladors pot afectar al servei de recollida de difunts.
Satanàs promourà concursos de poesia eròtica.
Satanàs vol fer una cursa de calderes.
Déu crearà botifarres sense colesterol dolent.
Sant Pere vol una samarreta amb el número u.
Han proposat a David per a patró de les fones.
Tres profetes no es posen d’acord amb la travessa del diumenge.
La Verge proposa desfilada d’estrelles el Diumenge de Pasqua.
Aquest Divendres Sant, Jesús es llevarà més d’hora.
Jesús diu: Canviaré de somera si he de tornar a Jerusalem!
Fa dos mil·lennis, Sant Pere ja va notar la crisi de pesca.
Déu presentarà un pla d’estabilitat per a tot l’univers.
Satanàs aplicarà la tàctica de terra cremada.
Han condemnat un just per primmirat.
Punxar-se una vena ha de ser pecat venial.
Déu no va crear l’univers, va ser un servent díscol.
Satanàs farà un màster de males costums.
Pensaments educatius (VII)
27 Febrer, 2019 18:55
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, les classes haurien de començar.
Jesús era bon mestre perquè podia fer miracles.
Tinc sort que una part dels alumnes no se'n surten.
Com puc suspendre un trenta per cent si només en tinc vint-i-sis?
Un bitllet de dos-cents euros no pot viatjar en regional.
En va suspendre vuit, quasi passa de nivell.
L'examen va ser un èxit, cadascú es va posar la nota.
Treballen en equip: Tres em fan la traveta i l'altre avisa el metge!
Hem fet un viatge de fi de curs, no cal dir que hem anat al delta.
Tot anava bé fins que la mare ho va entendre.
El jove millora, ja sap per a què serveix la cadira.
Estan educats, demanen perdó cada cop que mosseguen.
Hi ha retallades a ensenyament: Altura màxima dels mestres: cent setanta centímetres.
Hem reconvertit les regles de tres en regles de cinc.
Traurem la sisena hora: A les cinc, tots a dormir!
Saben tant que necessiten un altre cap.
No els puc suspendre, m'han pres tots els llapis.
Els resultats són bons, només tres poden estudiar.
Aprenen molt, ja saben què és un examen.
Tinc un dubte: Qui m'ha pres el rellotge?
Els Reis Catòlics no estaven a la bateria.
Hem fet una prova de maduresa, sis estaven verds.
El conseller vol un excel·lent, l'hauré d'ajudar.
La classe era bona, no fugia mai.
El resultat és excel·lent, el mestre no perdrà l'ull.
L'alumne és intel·ligent, mai deixa parlar el mestre.
Són ràpids, acabo d'arribar i ja se'n riuen.
Jesús no anava a l'escola, no podia deixar soles a les ovelles.
Un dels rectangles s'anomena triangle.
Aprenen a bon ritme, prompte ja podran ballar.
Estem esperant una reforma, inspireu fort.
No poseu palla a la lliçó, no en deixaran gens.
Els homes no vénen dels simis, no tenen cap i.
He anat a la farmàcia a comprar paciència.
El departament vol bons resultats, els aconsello canviar la pastanaga.
No sé si Colom va arribar a Amèrica, però arribà al supermercat.
Els mestres estan ben preparats, fan cent metres en quinze segons.
He començat la lliçó, vaig per la ella.
Si heu de multiplicar, feu servir pans o peixos.
Ensenyo trigonometria: Blat sense mesura!
El diumenge no hi ha escola, desapareix.
El mestre plorava, cercava el mar de la saviesa.
El mestre no té raó, li falta una magnitud.
Consideraré falta d'assistència amagar la farmaciola.
Mai sé si trenta alumnes són massa o es compten al pes.
Els alumnes no poden callar, els trepitjarien.
Els alumnes tenen dèria per les aigües tancades.
Els poso feina per entretenir la família.
Els homes primitius ja tenien jocs d'atzar.
El nen necessita millorar, escriu mestre amb be baixa.
Hem fet tres minuts de silenci, tres alumnes necessiten respiració assistida.
Amb la palla de l'examen menjarien deu rucs.
La classe romania en silenci, feien submarinisme.
Han passat tots el curs, el riu estava sec.
Aprenen molt, però no en saben gaire.
Amb el divorci pel mig, els costa assimilar els nombres parells.
Els donaré dos punts per examen.