I quan el seny se'n va i set poemes més
09 Abril, 2019 06:08
Publicat per jjroca,
Poemes
I quan el seny se’n va
I quan el seny se’n va,
a trucar una altra porta,
que arribi la resposta
per si em vol trobar.
Sóc pobre traginer
qui cerca el seu pervindre,
ho faig per tal de viure
sense res més a fer.
M’endollo, al capvespre,
els pensaments festius
i contes mentiders.
Estimo ser el primer,
el més valent dels vius,
mai aspirant a mestre.
No em porteu flors
No em porteu flors
quan sigui al cementiri,
no haig per vici:
sentir punyents olors.
Deixeu la rosa
gaudint al seu roser,
al clavell també,
que parli amb sa marona.
No em porteu flors
ni hivern ni primavera
ni els vespres de l’estiu.
Si plora el riu,
dieu-li que l’espera:
nova ànima entre pors.
Prop de l’era
Anem, tots dos,
a seure prop de l’era,
allí on la pols
ens parla de quimera.
De vells pagesos
lligats de nou al jou,
volten corpresos
dessota del gran sol.
Cerquem un arbre,
amb una ombra fresca,
per veure el vol.
Sentir, de nou,
el xiscle d’oreneta,
entre sorolls de batre.
El gran destí
He de pujar,
a cavall de les ombres,
quan siguin totes
per navegar.
Cercarem vent,
en terres llunyanes,
entre les fades
dels altres temps.
I si ens sobra,
un rajolí
d’enteniment,
direm, conscients,
que el gran destí
truca a la porta.
Vanes il·lusions
En el corriolet,
petita i bufona,
una papallona
parlava del fred.
És la primavera
la que sol portar:
ombres a l’envà
i neu a la serra.
Amb un sol poruc,
la lluna somia
entre mil raons,
vanes il·lusions
de tornar a la via
on passen els rucs.
Qui no gosa batallar?
És la força qui m’empeny
i la gana qui em cega,
hauré de salvar princesa
per guanyar el favor del rei.
Ser drac no és gran regal
i la vida es complica,
batallar és una enganyifa,
el cavaller farà mal.
Amb cavall, escut i espasa
qui no gosa batallar
en arribar primavera?
La derrota és malifeta
qui ben lluny em farà anar
mentre ploro d’avançada.
Li portaré flor
Li portaré flor,
del jardí joiós,
mentre va l’amor
jugant amb el cor.
Llarga primavera
crida a l’estiu,
cerca una escletxa
per fugir del niu.
Li portaré flor,
del fruit del roser,
a la bella mossa.
És mon cap qui gosa
esdevenir primer
quan arriba el sol.
Un drac valent
Un drac valent
recorre nostres terres
i el pensament
s’acosta a les feres.
Però no hi és,
ni lluita per lluitar,
hi ha vell pagès
qui el vol ensinistrar.
Sense cavall,
ignoro el cavaller
i vaig confós.
Vull un terròs
i dormir en el celler,
entre encenalls.