I quan el seny se'n va i set poemes més

09 Abril, 2019 06:08
Publicat per jjroca, Poemes

I quan el seny se’n va


I quan el seny se’n va,

a trucar una altra porta,

que arribi la resposta

per si em vol trobar.

Sóc pobre traginer

qui cerca el seu pervindre,

ho faig per tal de viure

sense res més a fer.

M’endollo, al capvespre,

els pensaments festius

i contes mentiders.

Estimo ser el primer,

el més valent dels vius,

mai aspirant a mestre.


No em porteu flors


No em porteu flors

quan sigui al cementiri,

no haig per vici:

sentir punyents olors.

Deixeu la rosa

gaudint al seu roser,

al clavell també,

que parli amb sa marona.

No em porteu flors

ni hivern ni primavera

ni els vespres de l’estiu.

Si plora el riu,

dieu-li que l’espera:

nova ànima entre pors.


Prop de l’era


Anem, tots dos,

a seure prop de l’era,

allí on la pols

ens parla de quimera.

De vells pagesos

lligats de nou al jou,

volten corpresos

dessota del gran sol.

Cerquem un arbre,

amb una ombra fresca,

per veure el vol.

Sentir, de nou,

el xiscle d’oreneta,

entre sorolls de batre.


El gran destí


He de pujar,

a cavall de les ombres,

quan siguin totes

per navegar.

Cercarem vent,

en terres llunyanes,

entre les fades

dels altres temps.

I si ens sobra,

un rajolí

d’enteniment,

direm, conscients,

que el gran destí

truca a la porta.


Vanes il·lusions


En el corriolet,

petita i bufona,

una papallona

parlava del fred.

És la primavera

la que sol portar:

ombres a l’envà

i neu a la serra.

Amb un sol poruc,

la lluna somia

entre mil raons,

vanes il·lusions

de tornar a la via

on passen els rucs.


Qui no gosa batallar?


És la força qui m’empeny

i la gana qui em cega,

hauré de salvar princesa

per guanyar el favor del rei.

Ser drac no és gran regal

i la vida es complica,

batallar és una enganyifa,

el cavaller farà mal.

Amb cavall, escut i espasa

qui no gosa batallar

en arribar primavera?

La derrota és malifeta

qui ben lluny em farà anar

mentre ploro d’avançada.


Li portaré flor


Li portaré flor,

del jardí joiós,

mentre va l’amor

jugant amb el cor.

Llarga primavera

crida a l’estiu,

cerca una escletxa

per fugir del niu.

Li portaré flor,

del fruit del roser,

a la bella mossa.

És mon cap qui gosa

esdevenir primer

quan arriba el sol.


Un drac valent


Un drac valent

recorre nostres terres

i el pensament

s’acosta a les feres.

Però no hi és,

ni lluita per lluitar,

hi ha vell pagès

qui el vol ensinistrar.

Sense cavall,

ignoro el cavaller

i vaig confós.

Vull un terròs

i dormir en el celler,

entre encenalls.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: