Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius
06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella mira
Mireu-la,
a la saviesa,
com rondina
pel carrer,
mai critica
ni té pressa
ni demana
ser res més.
De vegades,
quan comenta
algun deure
per a fer,
el dimoni
l'amonesta,
li engega:
Calla i pren!
Li ofereix
una caixa
on guardar
tot l'esperit,
ella mira,
pensa, absorta,
i posa força
per fugir.
La saviesa obre la porta
Amics, sense penyora
ni un tou assentiment,
porteu-me on reposa
la saviesa en tot moment.
Han dit que la cambra és fosca,
no té joies ni embalums,
només un retall de llum
que s'enlaira mentre plora.
La saviesa obre la porta
per si se m'acut entrar,
no té dia ni té hora
ni m'oblida l'endemà.
Tantes hores dissortades,
que he posat en el camí,
la saviesa arriba aquí
i m'ensenya tot debades.
Però com la ment és bleda,
passa rancúnia per tot,
la saviesa dóna dot:
una llengua mentidera.
Assolida la desgràcia,
ens aproparà a la mort,
ens vendrà, com a dissort,
hores baixes i fal·làcia.
Pensaments educatius
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Dos poemes de pares i deu epitafis
04 Juny, 2013 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Naixement eixerit
La divina providència,
prenent part de la consciència
d'un passat indefinit,
esbatana el bé escrit
i l'acosta a la ciència,
amb aquests avantpassats
continua el punt i a part
i arriben a ser essència,
meravelles del misteri,
sense pausa ni senderi,
aplegant al món cridant.
Tota aquesta fellonia
ens acosta, nit i dia,
a un naixement eixerit,
la senyora té marit
ni cal cercar companyia.
Batejat amb aigua clara
arriba la filigrana
d'ésser nadó consentit,
després vindrà tot l'oblit.
una escala de desgana
i un pare qui demana:
calla, menja, a dormir.
El temps passa
A la casa més humil
no hi haurà menja
de llagosta, de pernil
o de peix serra.
Però l'home pot ser pare
si la natura
li ofereix el tenir cura
de nadó i mare.
I tots tres ben enfeinats
en assolir el comentari:
Aquest nen és un calvari,
sempre és a punt per plorar!
El tenir el mal de panxa
és oprobi del veïnat:
- De segur que menja, encara,
semoleta a cada plat?
Ser pobre és santa cosa
si els pares són com cal,
l'ocupació principal
serà aprendre a no fer nosa.
Però el temps passa i no atura
i el minyó que home es fa,
de segur que es vol casar
i tenir altra criatura.
Epitafis
Tinc la dona viuda.
He sortit a prendre cafè.
Menjo com un ocellet.
Demà, passaré per pagar.
Compte amb l'anorèxia.
A casa, també feia nosa.
Si us plau, feu servir el timbre.
Senyor jutge: No volia entrar.
Estic a la classe de relaxació.
Auxili, em volen fer fora!
El temps
02 Juny, 2013 05:36
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El temps:
1) És el present enverinat dels déus.
2) Té massa enemics per manifestar estabilitat.
3) Sol amagar-se en aixoplucs discrets.
4) És la mesura arbitrària dels éssers vius.
5) Tendeix a fugir de gojos i festes.
6) Suporta, amb resignació, la condició humana.
7) Presenta una opinió formada de cadascun de nosaltres.
8) Acostuma a viatjar en tota mena de transport.
9) Posseeix unes dimensions difícilment governables.
10) Desitja perdre's en una mar de silenci.
Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins
31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veniu
Veniu,
vora del llit,
les dolceses,
les boniors
i porteu-me
dintre el si
on governa
la il·lusió.
Amatent,
de cada nit,
com somio
el seu amor,
és tan noble,
de paraula,
és tan bella
que fa goig.
Veniu,
vora del llit,
a cantar-me
una cançó
i deixeu-me:
la tendresa,
la feblesa,
tot el cor.
Somnis nous
Sent tan pobre, he de somiar
amb retalls i poca llum,
però el son no s'ha perdut,
el dormir no vol tardar.
Vinguen totes les vegades
a la cambra més humil,
de guerres, en vinguen mil
i resten fins a les albades.
Sent tan pobre, ni un dimoni
em demana per pecar
ni em proposa per guanyar
ni em posarà cap negoci.
Vinguen tots els turments
a cavall de la fortuna,
els donaré: una a una,
les estrelles del meu cel.
Sent tan pobre, he de finir
com un roc dintre d'un cove
amb un pensament mediocre
tot voltat per l'infinit.
Com posaré, els somnis nous,
a les capses de cartró,
envoltats de paper bo,
per a vendre'ls si els vols?
Pensaments divins
La Verge està discutint amb el mestre de protocol.
Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.
Déu és tan pobre que ni paga impostos.
Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.
Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.
Déu no em vol, puc viure molts anys.
Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.
Sant Pere porta un mes buscant les claus.
Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.
En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.
Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius
29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els déus
Sabeu, els déus
no tenen paciència
ni volen la ciència
feta pels humans,
són talment violents,
farcits d'abundància,
viuen la recança
dels herois valents.
Els homes moderns,
tan plens de neguit,
de treure profit
en tots els afanys,
emprenen dreceres
sense to ni so,
posats en mil guerres,
demanant perdó.
Pobrissons els déus,
tan lluny de l'olimp,
trobant el despit
de reis i servents.
Tornaran a ser:
vells desconeguts,
cercant aixopluc
en badocs del temps.
El neguit
El trobar-la,
per la plaça
o amb cistell
d'anar a comprar,
és sentir
com em traspassa,
el neguit,
sense aturar.
I sentir-la
com raona
i pregona
sa bondat,
és joiós,
és meravella,
em transporta
més enllà.
Dolça dona
dels meus somnis
els dimonis
són pesats,
m'han posat
un cor de llauna
i s'esberla
a l'instant.
Pensaments educatius
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Dos poemes per a un minyó i deu epitafis
27 Maig, 2013 07:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mareta, meva
Mareta, meva,
la síndria era bona
i tan fresquívola
com llum de mitjanit,
ha estat la sort,
el prendre-la de pressa,
quan la desfeta
ha esdevingut dolor.
Mareta, meva,
la panxa es fa tibada
i és nou martiri
qui el riure m'ha llevat,
mil fiblonades
emplenen la contrada
i el plor arriba,
al vespre, es vol quedar.
Deixeu la síndria,
en el portal de casa,
per si la volen
les feres o els ocells,
no en vull més,
com la sofreixo encara,
com maleeixo
aquell menjar-ne més.
Que vinguin
Quan vagi a allitar-me,
en fugir el gran sol,
hauràs de contar-me
històries de por.
Que si Caputxeta,
la filla del rei,
el gegant ferotge,
aquells tres porquets.
I tot entre ombres
de llum de cresol,
dessota les mantes,
tapat fins al coll.
Vull contes de fades,
de dolços follets,
de nines ben maques,
de grans homenets.
Quan vagi a allitar-me,
posa'm, al coixí,
el millor dels somnis
per passar la nit.
Que vinguin estrelles,
en un cel plantat:
les roges roselles,
el dormir de grat.
Epitafis
Es busca difunta per a possible relació.
Fa un mes que no dormo.
En vint minuts, ens veiem.
Tenim descomptes fins al migdia.
Ara mateix, sóc al túnel.
Un altre dia sense esmorzar.
Gairebé faig cara de llumí.
Em vaig fent a la idea.
Hauria de fer esport.
No entenc com no arribes.
Déu
25 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Déu:
1) Ha de ser, obligatòriament, el Pare de tots.
2) Ni puc arribar a imaginar com té la sala d'expedients.
3) Va fracassar en l'educació dels dos primers fills.
4) Necessita governar el més gran i invisible dels exèrcits.
5) No acostuma a sortir de casa.
6) El seu Fill predilecte ni té temps per tornar a la terra.
7) Sap que haurà de treure els homes del món quan no hi càpiguen.
8) Està condicionant un espai per celebrar el Judici final.
9) Està tip de trobar savis que no creguin amb Ell.
10) Accepta que va errar en la capacitat de resposta del cervell humà.
Dos poemes lents i deu pensaments divins
23 Maig, 2013 07:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Es lleva el temps
Es lleva el temps
a l'hora maltempsada
després d'haver
viatjat a altres llocs,
no té res més
que somnis de vesprada,
pobre innocent
vençut a poc a poc.
Aixeca el cap,
observa la tempesta,
cerca una cova,
albira un lloc,
allí, reposa,
batega sense pressa,
a casa seva,
mai troba el seu món.
Es lleva el temps
a punt de migdiada
i menja, ensems,
febrades i ferums,
de tard a tard,
s'ajeu vora la plana
i passa un carro
tibat pel pobre ruc.
A poc a poc
A poc a poc,
mentre el camí serpeja,
el carro empeny
el més tossut dels muls,
el vell pagès,
paraules arrossega,
mentre li crema
la cigarreta el puny.
De tant anar,
ni ha de comptar les passes
i, sovint, troba
el sol un xic amunt,
la seva dona
li posa carmanyola
amb botifarres
i cebes del disgust,
són tan esquerpes
que, en tallar-les, plora
i va sentint
la queixa del conreu,
el sol se'n va
ni tan sols l'acomiada,
demà, a l'albada,
no trobarà qui el veu.
Pensaments divins
Samsó ha amagat totes les tisores de casa.
Tres apòstols estan fent un curset de comprensió oral.
Jesús està preparant deu paràboles noves.
Jesús no va trobar editor per escriure les memòries.
No sé on he perdut el meu dimoni.
Necessito dimoni que es posi pesat en beure.
No aconsegueixo pecat sense fer un somrís.
Judes invertirà les trenta monedes en pagar el psiquiatra.
Si heu d'anar al cel, no us descuideu la carmanyola.
Per morir amb gràcia, cal aprendre art dramàtic.
Dos poemes amb mort i deu pensaments educatius
21 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
La mort
La mort,
qui acull,
de nou,
em foragita,
diu que mai més
se'n fiarà de mi.
De nit, m'assec
i sento com em crida,
és una vella
vestida per no res.
De tant en tant,
com aixequem les veus
i, en un desert
de riures i desfetes,
ensarronem,
perdem el que hem après
i capgirem
la fúria amb paciència.
La mort,
de nou,
em xiscla i se'n va,
tot ve a dir
que, ara, és demà
i el mes vinent
caurà en primavera.
Creà la mort
El cor poruc
ni té la cuina encesa
ni el sentiment
vol viure a les golfes,
la mort punyent
com dorm a casa seva,
allí, ni vol
sentir les males noves.
Un déu cansat
de trafegar per terra,
guarint els caps
de lluites i enrenous,
arriba al prat
amb més cabres que bous
i vol pensar
que tot és obra seva.
Creà la mort
perquè li feien nosa
tots aquells savis
vinguts al gran pensar,
sobtadament,
retroba la fermesa
i ens posa al foc
per fer-nos enfadar.
Pensaments educatius
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Dos poemes d'honor i deu epitafis
19 Maig, 2013 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Diuen
Ai mare,
que m'han deixat,
un ramat d'irreverents,
amb vergonya, sense dents
i posat de tercer plat.
Diuen que sóc lladregot,
d'esperit decebedor,
brut, captaire, somiador
i, a cops, entremaliat.
No prendré,
per al problema,
ni espasa ni escut,
només vull un ruc
que valgui la pena.
Com he de lluitar
tombant els gegants,
guerrers com abans
no en queden, no n'hi ha.
La venjança
La venjança m'ha traït,
sóc el fill de la fortuna,
vull el sol, em donen lluna,
és aquest mon enemic.
He treballat per a ser
un heroi en terra estranya
ni coneguí la lleganya
ni cobrà com el qui més.
I vivint entre banquers,
entre gent de gran saviesa,
he passat per la pobresa
enmig places i carrers.
He acabat, del tot veient,
com els sants es tornen monstres,
com els rics es tornen pobres,
com els bons serem dolents.
Epitafis
Estic esperant un taüt nou.
Continuo disgustat.
Pràcticament, ni menteixo.
Abans, mai parlàvem de difunts.
No tinc pressa, però porta'm un pastís.
Puc canviar el testament?
Nínxol tancat per inventari.
Ofereixo corona de flors de segona mà.
Tenim obert fins a les deu.
Ofereixo nínxol assolellat per a caps de setmana.