Pensaments festius (XIII)

12 Abril, 2019 06:00
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Saber tanca les portes d'aprendre.

Quan surt una idea, costa fer-la entrar de nou.

Sempre he après quan tot era oblidat.

Quan vaig cap al nord, el sol es pensa que no l'estimo.

Sabré com tornar si arribo enlloc.

Quan xipolleges l'aigua, trenques el tel del silenci.

Sempre he cregut que Déu s'ha tornat sord.

Que m'ofereixin el cel, demostra que sóc a l'infern.

Sempre he estimat, mai he aconseguit res més.

Sembla inútil tornar a ser.

Sempre que ella vol ser bona mare jo desitjo ser mal fill.

Qui informa, deforma els altres.

Sembla que Déu en set dies ja en va tenir prou.

Sempre que torna la mort, la troba a la perruqueria.

Qui li diu als meus peus que encara no som a casa.

Sembla que Déu, en un món, ja en va tenir suficient.

Sempre, m'enganyes mostrant-me guspires de claror.

Qui no coneix a la dona no sap perquè porta tacons.

Sempre, tinc l'esperança de ser un ric desgraciat.

Sembla que el caragol va inventar les antenes.

Reconec de tot cor que el dimoni és un venedor de mancances.

Sempre, hi ha qui cerca el meu buit.

Regalar roba interior és marcar el domini.

Saber escriure és saber col·locar les lletres sense que es barallin.

Sempre, hi ha una mà que ignora on es troben els diners.

Sabré potser demà com es va fer l'ahir.

Sempre, hi ha una veu que ningú escolta.

Sabria parlar, però val la pena?

Sempre, trobo tancada la porta del demà.

Sap l'enveja que només tenim dues mans.

Sé que el meu dubte em pertany.

Sense mi el món seria un altre.

Se'n van els anys i queden les joies.

Segurament l'amo pensa bé encara que jo ho ignori.

Si Déu ens volgués plantats faria els peus més grossos.

Sembla estrany que les rodes no es maregin.

Seure és connectar amb la realitat.

Sempre, el pensament lliure viu en un cos esclau.

Sense col·leccionistes ens creuríem que sempre tenim el mateix bitllet.

Sempre us queda el consol de poder tenir gos.

Si Déu no volgués l'home caigut llevaria les pedres.

Sense disfresses no hi hauria pau.

Ser amable és saber amagar la fera tafanera.

Si Déu volgués ajudar gairebé no sabria com fer-ho.

Seure és el replà de l'escala.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: