Poemes curts (XII)

05 Abril, 2019 05:55
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una rosa sola

no n'està per mi,

dirà que molt plora

quan se'n va a dormir,

ni mirar-me gosa.


Al vell país meu

tot fa meravella,

ni mor la rosella

ni resta l'hereu

ni creix la tenebra.


Quan l'alba trenca

el reclau del son,

el cos va a la brega,

vol saber per on

la casa és oberta.


El riures de l'amor

no cerquen delmes,

força promeses

no tindran port,

només tenebres.


La senyora diu,

tan punt em llevo:

Fes el foc més viu

mentre trafego

i deso el niu!


Al carrer dels rucs,

els savis mai vénen,

diuen que entretenen

sense ser vençuts

puix mai assosseguen.


Per a fer camí,

a la terra ferma,

la il·lusió enceta

el corriol més prim,

diu que no té pressa.


En el gran desert,

on viure solia,

vingué l'alegria

per saber si és cert

que estimar volia.


No hauré d'haver

ni joia ni pena,

aquí, on s'espera

el trobar la fe,

la manca és severa.


És quan rius

que m'atabalo

i m'escanyo

en el gran dir,

després, planyo.


No hauran de venir

els cavalls a l'era

ni haurà primavera

on poder dormir,

pobra terra ferma.


Si m'estimes pel matí,

quan el sol fa mala cara,

has de viure en el meu si,

un mal lloc on tenir casa

puix la pau no rau aquí.


Sota l'ombra de l'estiu,

em meravella

com demano una estrella

per a fer el niu,

però no em deixa.


Al carrer del mig,

les cases són dolces,

obertes les golfes,

plenes de desig,

tancades les portes.


Una noia rossa,

amb cabells d'or,

com demana alhora:

riures i amor,

sóc tan poca cosa.


Maria demana

anar a la font,

com cada vesprada,

espera l'amor,

potser vindrà ara.


És el fet d'escriure

un viatjar impacient,

treballar la ment

per a poder viure

enmig de la gent.


Amb les pedres del camí

no vull parlar,

només criden perquè sí

ni saben enraonar,

com em planyen dia i nit.


Escriure dessota

d'aquell arbre amic

porta a l'embolic

en trobar sa ombra,

sense res a dir.


Quan l'estiu trascola

en camps massa altius,

demano el caliu,

la calor em sobra,

només sóc nadiu.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primavera, estiu, tardor i: