Pensaments festius (XII)
05 Abril, 2019 06:02
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Podria ser déu però necessito el meu cos.
Per què hi ha dones que s'obstinen en posar-se pells i més pells?
Podeu venir amb mi però no us apropeu.
Per un camí estret, només passen peus petits.
Poc estima qui no perd.
Potser el mar va ser el plor de Déu per crear l'home?
Per veure-ho clar, he de posar pau entre els ulls.
Perdoneu les meves mancances que la plenitud ja la perdono jo.
Per què és mal rebut un pet després de tan llarga travessia?
Plorar és eixir del mar de la feblesa.
Potser al mariner li fa por arribar a terra?
Pobres n'ha d'haver, però lluny del meu camí.
Poc ensenya qui no tanca les portes dolentes.
Poder fer el mal és signe d'aprenentatge.
Puc triar una vida si accepto el fet de morir.
Podeu criticar-me en silenci.
Quan Déu creà l'home, se'n descuidà de la boina.
Podria anar més lluny si el camí hagués estat meu.
Posar lletres al cervell, és feina feixuga i dolça.
Posar-se maco, és fer-se guerxo per una estona.
Posem llum a la claror i tenebres a la foscor.
Potser és la porta del dubte.
Pregar és una necessitat humiliant.
Preguntes inútils, mitja vida; respostes estúpides, l' altra meitat.
Prendré cada dia camins guarnits de fosca.
Puc oblidar-me si el temps em deixa.
Puja la nit a la casa del silenci.
Quan canto, el meu alè viatja al damunt d'ones dolces.
Quan Déu creà l'home, oblidà fer-li una bossa per als diners.
Quan dormo es fan realitat els meus somnis.
Quan el bon Déu va fer el cap de l' home, creà el primer embolic d' idees.
Quan el sol se'n va, vol emportar-se les malifetes.
Quan els sants donaven la seva túnica, no sabien que existia la revenda.
Quan em parla l'amo, aprofito per mirar-li les sabates.
Quan estimo de veritat, deixo un buit a l'univers.
Quan intel·ligent deu ser el gat que només té set vides.
Quan l'aigua s'enfada, me'n recordo de la cara que fan els peixos.
Quan la mestressa no hi és, el terra vol acostar-se al sostre.
Quan les dones s'estiren els cabells, sembla que ho fan per convèncer.
Saber embrutar és més negoci que saber netejar.
Quan les dones tornen de la compra, sembla que van de promesa.
Quan més amics són els meus peus, més malament camino jo.
Saber morir és la darrera saviesa.
Quan parlem d'amor, és quan les dones ens deixen volar.
Quan podran els rics, regalar anys als pobres.