La barca brandeja i set poemes més
25 Maig, 2019 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes
La barca brandeja
La barca brandeja
en sortir del port,
potser haurà enveja,
com cerca la sort.
El pescador vell,
les gavines joves,
els dilluns de pobres
ben buits d’atuells.
Peixos de colors
i parca menjada
amb dies feixucs.
A la nit, no puc
sentir com la fada,
s’enduu els colors.
Poseu-me el dret de la follia
Poseu-me el dret de la follia,
ben a l’abast, perquè caldrà somiar,
en el reialme, la pau no sap estar
i cerca casa, trobar la companyia.
Anem els uns cansats de tanta brega
a dormir poc i engegar mil pors,
em trobareu cercant els vells amors,
esperonant la gràcia i la fermesa.
Com vaig perdut per amples rodalies
a cercar un prec, a trobar un doll
i entaforar-me a la neciesa.
En un farcell, posaré la saviesa
entre grans pins i un segrestat bedoll
ben arrapat a un perdonavides.
Estiu traïdor
Com plora el ruc
mentre l’aigua sadolla
i es perd l’eixut
vora sínia ben folla.
Va ser un bon déu
qui un dia es llevà,
deixà la creu,
portà el treballar.
Un sol feixuc
s’enfila, sense pressa,
traient el caparró.
Estiu traïdor
qui guaita a la finestra
enmig regust.
Per no poder
En mon passar,
per terres prou eixorques,
com deixo anar:
uns pensaments tanoques.
Sóc cavaller
qui cerca una princesa
sense atuells
ni ordre ni saviesa.
Ella ha de ser:
el goig de ma fortuna
per a passar les nits.
Els esperits
s’amaguen a la lluna
per no poder.
Amics i amors
Amics i amors
porucs de la infantesa,
mancats de pressa,
plens de records.
No vull gaudir
de les terres llunyanes,
són ben estranyes
per a sentir.
Com vaig solcant
enmig terres pregones
fetes amb fang.
Ser benestant
demana altres golfes,
altres encants.
El més savi no haurà veu
El més savi no haurà veu
per avançar més de pressa,
va a lloms de la promesa,
amb la pensa haurà sa creu.
Com camina, corre i vola,
com s’atura en el desert,
per estalviar es perd:
l’abundància i la cassola.
Però sembla amatent
d’aprendre sense aturar
i resoldre els problemes.
De tant en tant, van les penes,
volen fer-lo claudicar
amb carona somrient.
I rodola temps amb fred
Recordo el somriure ample,
aquell dolç mirar de bleda,
com va enterrant la fera
enmig de topalls i nafres.
Millor amic de l’enemic,
m’entaforo cada vespre,
aspirant a no ser mestre,
massa jove per a ser antic.
I rodola temps amb fred
per un corriol somiador
on reposa la poncella.
En el cel, posaré estrella
per a dir-li, de bon cor,
com un xic d’amor es perd.
Ma solitud
Conversant,
amb ma solitud,
li he fet saber
com vaig perdut.
Que em llevo
de bon matí,
tafanejo
fins a la nit.
Però ploro
algun capvespre
quan fuig el sol.
No haig condol
ni prego un mestre
ni m’entaforo.
Pensaments divins (XVIII)
24 Maig, 2019 06:04
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu va tenir un Fill, li va sortir d'esquerres.
Vull viure com un déu, on he de fer cua.
Déu només ha treballat sis dies, té dret a l'atur?
Satanàs vol ser més dolent, però es cansa prompte.
Per anar a l'infern, només cal tombar la cantonada.
Espero anar al cel sense demanar un crèdit.
Una vegada hi havia un déu avorrit…
El botxí facilita estar ben preparat per salvar-se.
Si veniu de la terra, embarqueu per la porta set.
Es prohibeixen proves d'intel·ligència en tot el cel.
Volia netejar l'ànima, però sense centrifugar.
Déu volia fer un home, la primera vegada li sortí un simi.
Satanàs vol renovar l'infern, acomiadarà els pobres.
Jesús és Fill del seu Pare, no es veu enlloc.
Ho sento, només he pecat en vuit manaments.
Si Déu és el meu Pare, perquè no és del Barça.
Dubto que Jesús arribés a bisbe.
Déu està esperant les darreres enquestes de popularitat.
Satanàs està convençut que té els peus plans.
La Verge assistirà a la propera desfilada de túniques.
Déu no s'atreveix amb el cant gregorià.
Sant Pere afirma que al cel hi ha set dones per home, no parla d'edats.
La Verge fa dos mil anys que busca una nora.
Déu oferirà vols regulars a l'església.
Judes va trair Jesús perquè li feia la traveta.
Jesús no vol anar al desert amb Moisès.
La Verge busca a Samsó per canviar els mobles.
Jesús debutà a Jerusalem, era una plaça difícil.
Procureu evitar al cel l'avinguda dels Sant Innocents.
Queda prohibit posar banyes als dimonis compromesos.
Tres sales de l'infern castiguen amb banys d'aigua freda.
Déu, a partir d'ara, viatjarà amb tren.
Aprenent de sant, ha deixat bornis a tres cecs.
Si voleu saber la data de defunció consulteu la cartellera del cel.
Satanàs cercarà dimonis al mercat d'hivern.
Resta prohibit temptar els dilluns abans del migdia.
Jesús fa dos mil anys que no beu vi jueu.
Satanàs ha somiat que vivia al cel.
Tres sales de l'infern tancades per la grip.
A l'escola celestial, no hi ha exàmens de consciència.
Satanàs espera convertir sis ovelles en cabres.
Queden suprimides, al cel, les misses de difunts.
Judes farà un curset de corresponsal de banca.
Déu estima el seu poble, però no s'hi acosta.
Jesús cerca noves paràboles a internet.
En temporades de veda marina, augmenten els pecats de carn.
Per anar a l'infern, es recomana pecar amb il·lusió.
És un dimoni malfeiner, només tempta els capvespres.
Dimoni díscol només tempta joves de divuit anys.
Per tal d'estalviar blat se suprimiran comunions.
Queda prohibit temptar si no hi ha cap advocat present.
A partir d'ara, els sants portaran corbata blava.
Jesús tornarà si prohibeixen la pena de mort.
Judes presenta un quadre d'al·lèrgia als arbres.
Satanàs no es pensa afaitar les banyes.
Moisès demanarà una brúixola per a Reis.
El dia del Judici Final haurà de començar ben d'hora.
He demanat un dimoni del Real Madrid.
Un dimoni ecologista vol fer anar els televisors amb llenya.
Pensaments educatius (XVIII)
24 Maig, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Explicant, explicant, he desfet la plica.
Saben prou i respiren suficient.
Augmentaran la "ratio", no volen alumnes antisocials.
No busquen resultats, el joc continua.
Si els alumnes pensessin, el caos arribaria d'hora.
Tinc el dret de creure i l'obligació de saber-ho.
He hagut de prohibir que escoltin.
No es permetrà volar en horari lectiu.
Noteu que un dos no és l'u que quequeja.
A una illa deserta, m'enduria un llibre de qualificacions.
Fa deu minuts que no parlen, ja dec tenir malnom.
Procureu respondre després de les preguntes.
Tinc un alumne notari, es fa notar.
Hem començat el curs, estem als ràpids.
Llegeixen quasi tan de pressa com obliden.
Quasi saben que sumar no és dividir.
Entre dues reformes, deu minuts d'esbarjo.
No fan faltes d'ortografia, només van mancats de precisió.
Els llibres són com els arbres, solen perdre fulles.
Procureu obrir el llibre abans de llegir.
Intenteu que la batalla comenci quan estiguin distrets.
Arribo el primer, no tinc altra victòria.
Cerco muntanyes, sense pedres, per a fer el sermó.
Es fa saber a tots els mestres que el Creador els ha donat tres punts.
Estic content, només quatre alumnes saben més que jo.
El fill del batlle té vuit preguntes obertes.
Només enyoro les dents que tenia fa vint anys.
Procureu fer tots els controls amb quart creixent.
Tinc en oferta vuit suficients i un notable.
Comencen les rebaixes, escriu una paraula de quatre lletres.
Li he demanat el nom d'un satèl·lit i m'ha dit: El meu cosí!
Per precaució, canvio l'adreça electrònica cada sis hores.
Han aconseguit escriure lluna sense fer servir cap be.
Els he deslliurat del deure d'aprendre.
No saben gaire, però els resultats són bons.
Donaré la primera lliçó i estudiaré el mercat.
Procuro errar i els dono punts.
Intenteu ensenyar sense despertar moltes necessitats.
Mai està de més, desar els dubtes ordenadament.
Massa savis procuren passar lluny de l'escola.
Procureu traslladar la finestra a la pissarra.
És un alumne actiu, desfà la classe en trenta segons.
Cap pare pot encabir la intel·ligència del seu fill.
Els tinc ràbia, sé que enllestiran l'escola més aviat.
Estic preocupat, noto que els alumnes ploren menys.
L'inspector ha revisat l'escut i el casc.
Si es porten bé, m'amagaré més temps.
Els resultats del control me'ls he menjat.
Avui, els toca pensar entre línies.
Ofereixo alumne bo per a pujar la mitjana.
Ploren tan bé que ni goso despertar-los.
Hem fet una reforma, hem ampliat les hores de protestar.
Mestre, amb experiència, s'ofereix per educar ovelles.
Necessiten mestres joves amb esperit de córrer.
Aquest curs va durar un quart d'hora.
La darrera reforma incentiva les armadures.
Es demana als mestres corregir amb dejú.
Un catedràtic necessita sostres més alts i ploms.
El llibre de text dormia al balcó.
Epitafis (XVIII)
21 Maig, 2019 06:50
Publicat per jjroca,
Epitafis
Segueixo morint sol.
Si et mors aquest mes tindràs mil punts.
Estic mort, suposo que no et sap greu.
Podríeu dir-me la data de defunció?
Vist des d'aquí, no és el mateix.
Em sento com a dispers.
Afanyeu-vos o poso el cadenat.
Estic poc motivat.
No m'acabo de trobar bé.
Si vols estalviar, entra.
Ho tinc tot per fer.
Necessito una empenta.
Sé el número que toca.
Tenim tancat tot el dia.
La sogra em vol fer nosa.
No us aconsello treballar.
Ho sento, estic somiant.
Ni mort, tinc èxit.
Només unes paraules...
Ho veig tot negre.
Recordo fins l'enterrament.
Cerco excusa per sortir.
Suposo que vindràs.
Avui, no sé on anar.
Ho sé que tinc culpa.
Podeu continuar.
No em prenguis les flors.
Estaré dos anys més i me'n vaig.
Algun dia m'agradaria xerrar.
Encara ho porto prou bé.
L'àvia ho deia: És que no para!
Si heu de plorar, no vingueu.
I vostè, qui és?
He anat al nínxol de dalt.
Us faig saber que estic content.
Va ser un dia de rebaixes.
En sentir el xiulet, podeu entrar.
Estic buscant el pijama.
Cerco núvia grassoneta.
Acabo el contracte el mes vinent.
M'he de posar les piles.
M'ofereixo per donar ensurts.
Puc demanar un desig?
Penso que ja sé on sóc.
En algun lloc, hi havia d'encabir.
Ha estat una sorpresa.
Venc taüt a meitat de preu.
De fet, no em tocava.
Provaré d'explicar-ho.
A la dreta, està el llibre d'instruccions.
Pagaria per estar neguitós.
Queda prohibit menjar davant del nínxol.
Puc ressuscitar amb molt esforç.
Per al Judici Final, porteu-vos una gandula.
Sento dir-vos que no m'hi veig.
Torno en acabar el rosari.
És millor que demanis hora.
Ara, si que m'han encertat el pronòstic.
Pensaments festius (XVIII)
21 Maig, 2019 06:34
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Una frase és una idea desmuntada en peces.
Una idea és només un destriament de paraules.
Una vegada és poc però crea un espai nou.
Una mà bufeteja una altra quan hom creu que està bé.
Una màquina de cosir és un pica-soques que omple el forat de fil.
Una mena de somni m'allunya d'un cos servil.
Una núvia és una joia que anirà perdent lluminositat.
Una ratlla és quelcom que passa i deixa part d'ell.
Una revista del cor és una munió de grans personatges de paper.
Una rosa és un amor abreujat.
Una setmana és un tomb per la lluna.
Una tarda volia ser matí i va perdre el coneixement.
Una vegada almenys és necessari volar sense estavellar-se.
Una vida és un cos que acompanyar.
Uneixen els metges salut i calavera.
Us ho podria llegir, però estic cansat.
Us seré franc si em doneu prou temps.
Us voldria oferir un retall del meu somni.
Va el meu amic quan li cal tornar a l'enemic.
Va viure fins que la mort se li escapà.
Vaig a la feina per a què ella no em vingui a veure.
Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.
Vaig cap al pare, però m'aturo sovint.
Visc perquè encara no he fet els deures.
Vaig escollir ser pobre perquè no em van deixar escollir.
Vaig establir-me en el seu record perquè tenia por d'estimar-la.
Visc empresonat en el meu pensament.
Vaig perquè algú, que diu que sap més, em fa anar.
Viure és triar un camí sense retorn.
Val tant el temps que separen un segon en mil parts.
Van deixar per al nas la part més enutjosa i poc recompensada.
Volen fer de bronze i de cops el llenguatge celestial.
Xerrar massa és acostar-se a la confusió.
Van posar la nit per a dividir els homes.
Posarem el costum perquè ens fèiem nosa.
Volem llarga vida per a patir sense pressa.
Venim per aprendre que el nostre lloc no existeix.
Veritablement un cec és un home conscient.
Vestim a l'home de corb i a la dona de papallona.
Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.
Poemes curts (XVIII)
21 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La barca gronxa
en sortir de port,
va cercant, si pot,
una mar ben dolça
per cercar el tresor.
Quan sigui llop,
enmig de les ovelles,
les vull ben tendres,
amb poca sort,
són coses meves.
Com em plauria
la dolça mort
sense el record
de l'enganyifa,
però no es pot.
Poseu-me pare
la mel en el sarró
i un camí ample
cap a la sort,
si es pot, un patge.
Margarida, dolça veu,
amb galtes ben rialleres,
quan s'adorm entre roselles
mai demana cap hereu
ni fugir a altres terres.
Si m'estimes.
de valent,
posa riures
amb poc seny,
sóc prou enze.
La barca gronxava
per dormir el peix,
només es tractava
de sentir-lo fresc,
era ben galana.
A les voltes
de sant Joan,
els vells mobles
al foc van
per fer ombres.
Com he demanat,
a la bruixa vella,
ser l'enamorat
de gentil poncella,
prou que li he pagat.
Quaranta dimonis,
a l'infern estant,
van cercant desoris,
portant malvestats,
les posen a orri.
Sense res a dir,
a l'hora tardana,
l'esperit
reclama:
Que vingui la nit!
Una empresa isarda.
Com diríem, vaig
davant del seguici,
en el cementiri,
ens trobem plegats:
els sants amb el vici.
Al camí de l'era,
ja no hi ha cançons
ni cavalls ni pols
ni riures ni brega,
són massa records.
Parlarem, avui,
d'aquell gran tresor
que no sap ni pot
viure sense orgull
a la gran presó.
Quan demanes que t'estimi
perquè et sentes esquifida,
recorda quan amanida
estaves per a l'ofici
d'esperonar la mentida.
A les portes de la glòria,
tot burlant en Llucifer,
com sento i no vull ser
un esglaó a la memòria,
de segur, que no ho hauré.
Si he demanar
un retall de cel,
vull que sigui verd
i em pugui allitar
per somiar despert.
No porta el vent
les hores dolces,
no té un moment
per restar a soles,
corre com cent.
Quan la nit enceta
el meu badallar,
com la deixo anar
a cercar la vetlla,
mai l'ha de trobar.
Quan el meu dimoni
se sent prou culpable,
faig de miserable
sense que s'adoni,
és tan adorable.
Epigrames (XVIII)
21 Maig, 2019 06:05
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa cases
tenen son,
les més velles
ploren molt.
Una núvia tinc
en el carrer,
els dijous festejo,
els dimarts també.
A la font del comellar,
manta d'abelles,
esperonen els vianants,
fan de les seves.
He demanat, a l'amor,
un regne dolç,
com no sóc prou senyor,
l'omple la pols.
Porto el meu tresor
en un sarró,
el guarden les ovelles,
el gos i el llop.
A la plaça nova,
a dos quarts de nou,
s'enceta la festa,
menjarem i prou.
La mar portarà
la nau feixuga,
com tant remuga,
l'ennuegarà.
Amb les cartes
i un tapet,
passen hores,
van perdent.
A casa del pobre,
no hi ha embalums
ni flaires de pomes
ni menges de gust.
Amb un formatge
i un xic de blat,
cerco qui guanyi
en tot el prat.
Una noia sola
diu que està per mi
quan la trobo, sols
li ofereixo un sí.
Massa portes
al carrer,
però obertes
ni vuit ni set.
Li demano al sol
nova tardor,
que es llevi murri,
sorrut i tost.
L'estimaria
si ho demanés,
però no em veu
i vaig fent via.
Seria ric
havent diners,
però he après
a ser esquifit.
He estat nuvi
tot un capvespre,
anant, venint,
cercant un altre.
Per a ser déu,
ho he de tenir:
la vida eterna
sense glatir.
Tal vegada
s'esdevingué
que un rabadà
arribà a rei.
Ompliria
el meu jardí
amb mancances
dels veïns.
Si he de morir
que sigui tard,
a mitja nit,
havent sopat.
La jove em demanava
versos d'amor,
he regirat mil llibres,
n'he trobat pocs.
Per caminar,
sense espardenya,
cal una espelma
i un camí pla.
A l'infern,
l'amic dimoni,
diu que és borni
però hi veu.
Una escola sense mestre
a trenc d'albada,
diríem que és un projecte
enmig la calma.
Xisclen les formigues i set poemes més
17 Maig, 2019 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes
Xisclen les formigues
Xisclen les formigues
en el seu anar,
no volen ni amigues
ni res per fruitar.
Corren, desesperen,
s’emporten el gra,
apleguen al vespre
sense deturar.
I la pobre reina
és al formiguer
enllestint els ous.
Seran quatre sous,
el crit del guerrer,
dura la condemna.
He après els quatre versos
És bonica, jove, rossa
i més rica que un tresor,
com no hauré el seu amor
si ella frisa per ser esposa?
Sóc galant i mentider
qui va cercant la fortuna,
quan claudiquen, una a una,
haig un munt com un paller.
He après els quatre versos,
de memòria, a contracor,
per a ben ensarronar-la.
No cal ni fer queixalada
puix cauran en gran amor
i estarem ben compromesos.
La papallona m’ha dit
La papallona m’ha dit
en llevar-se, al migdia,
que ha feina, sense mida,
tot viatjant fins a la nit.
Com les roses del roser
són porugues i menteixen,
volen eixir, si les deixen,
per tornar el dia després.
La papallona m’ha dit
que ha bastit els seus colors
amb retalls d’or i de plata.
Voldria ser un xic més alta
i volar, enmig les flors,
amb un cos ben eixerit.
La reina és ferrenya
La formiga
com m’ha dit
que no oblida
tornar al llit.
Però la reina
és ferrenya
i, de la festa,
es queixa.
En el camp
com creix el blat
i s’atansa la collita.
La formiga ni fruita,
però pensa que fa tard
per no tirar endavant.
La meva força
A la lluna, hauré d’anar:
un vespre, qualsevol dia,
haig les ganes d’arribar,
però em canso de seguida.
No haig eines a mig fer
ni miracles a la vora,
ella diu que no pot ser,
que precisa altra cassola.
A la lluna s’està bé
els capvespres de l’estiu
quan el cant va a la bassa.
La meva força és prou lassa
i necessito el caliu
per poder sentir i haver.
M’agrada el si del bosc
Amb la pobra solitud,
he hagut tractes,
no vull joia ni virtut
ni massa ganes.
M’agrada el lleure lleuger
sense massa ambicions,
procuro arribar el primer
per un parell de raons.
M’agrada el si del bosc,
la força de la muntanya
quan al vespre es recullen.
Ni el cos ni la sang bullen
quan passejo per la plana
i descanso sense pors.
La calor fa goig
La tortuga li comenta,
sense pressa, al cargol
que poc li agrada la festa
d’una cuina amb bon foc.
Estimo el soroll de pluja,
la tija d’un arbre incert,
és una força que m’enutja
quan trobo paradís verd.
Amb tres o quatre mossades,
diria que en tinc prou
i faig la resta debades.
Però la calor fa goig,
somio d’hora amb les fades
qui demanen fer un mos.
Quan sigui més gran
Quan sigui més gran,
aprendré, si puc,
a rodar i rodar
fins aplegar a ruc.
M’agrada la userda,
la palla ben feta,
la garrofa neta
i l’aigua ben fresca.
Quan sigui més gran,
poseu-me, a la vora,
un riu ben tranquil.
Viuré com un grill
cantant a tothora
i dormint cansat.
Pensaments divins (XVII)
16 Maig, 2019 07:06
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Estic tip de fer pecats, compraré un laxant.
Si aneu al cel, procureu no dir-ho als coneguts.
Satanàs està que talla claus, avui no hi ha crucifixió.
Portava tres setmanes parlant amb Jesús quan em van dir que no hi era.
Només té vint pecats, a la sala de postulants.
La Verge li recomana a Jesús un altre jersei de llana.
Demà mateix, m'apunto a un curset de miracles.
Judes fa dos mil anys que va al psicòleg.
Samsó és el patró dels espinacs.
David ha oblidat llençar amb la fona.
Jesús vol tornar al desert, allí, no hi ha cobertura.
Déu crearà un altre home, viurà al fons del mar.
Déu ha fet un esternut de grau set a l'escala de Richter.
Necessito un dimoni dormilega.
Satanàs vol fer un decàleg de bon pecador.
Jesús està provant noves corones d'espines.
Sant Pere vol gall un cop a l'any.
Dimoni tímid temptarà per correu.
Arribo al cel, no sento olor de sofre.
Dimoni vell no disposa de temptacions de la darrera temporada.
Judes no accepta targeta de crèdit.
Dimoni a l'atur, temptarà els caps de setmana.
Jesús tornarà als miracles, si baixa l'audiència.
El vi de Canaan era sense alcohol.
Satanàs farà d'àrbitre a la lliga d'ascens.
Es demana als àngels que no volin a la migdiada.
Al Judici Final, no s'acceptaran recursos.
Estava arribant al cel, quan vaig trobar una pecadora.
El millor de l'infern és que no et deixen portar la dona.
Sant Pere diu que els metges li emboliquen el llistat.
Enlloc diu que Jesús aprengués a nedar.
Jesús no tenia cap amic flequer ni encarregat de piscifactoria.
Déu m'estima tant que ni m'escolta.
Jesús vol canviar el desert per un balneari.
Judes li demana a Jesús una altra oportunitat.
Si he d'anar al cel, vull la reserva.
Judes s'atipa d'enviar-li missatges a Jesús.
Per anar al cel, us recomano el tramvia blau.
Déu i Satanàs han signat un pacte de no agressió.
Déu puja a vint miracles els mínims per accedir a sant.
He fet tres pecats al canvi de guàrdia dels àngels.
Jesús negocia amb Judes l'any de la nova traïció.
Satanàs odia les temptacions virtuals.
Déu no sap si emetrà bons celestials.
Jesús busca apòstols amb bona comprensió oral.
Déu estudia una nova creació amb homes muts.
Satanàs vol ampliar l'infern, entrarà a la borsa.
Déu adaptarà l'escala de Jacob posant una rampa.
Com l'home s'afebleix, Satanàs augmenta la compra de sal.
Queda prohibit pensar en tot el regne celestial.
Els carnívors de l'arca de Noè, estaven sedats.
Tinc sort, Déu ni recorda on visc.
Avui no puc pecar, hi ha vaga de dimonis.
Jesús feia miracles, va tenir tres mestres màgics.
Allò del refredat i Jesús, va començar a Betlem.
Satanàs diu que no temptarà més dones lletges.
Israel va tenir un fill savi, eren altres temps.
Déu li ha dit a Jesús: Prepara el sarró!
Pensaments educatius (XVII)
16 Maig, 2019 07:03
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els he donat un llapis i se l'han menjat.
Com poden sumar dos llibres i una llibreta i donar trenta euros.
L'angle era agut, es notava que pensava bé.
Les classes ja són aquí, sento acostar-se els vint-i-cinc braus.
Em sap greu demanar-los que no em trepitgin.
El nou curs, caldria regular els embassaments.
L'inspector m'ha regalat un escut i un barret de fusta.
Estudiarem els nombres racionals abans que es morin.
Farem servir el quadern gran per al càlcul binari.
He fet un bon informe i vint fotocòpies.
No necessita recuperació, li he amagat els rems.
Era a la pissarra quan ha aplegat l'aviació de paper.
No aprèn massa, però copia tan bé.
Porto mig curs esbrinant on tinc el seient.
He canviat deu notes, gairebé componc.
Tots passen el curs, he construït sis ponts més.
El seu fill aprèn i, gairebé, pensa.
Tinc dos opcions: a) Aprova, b) Canvio d'escola.
Poseu la nota abans de respondre l'examen.
Per escriure, apropeu la mina al paper.
Ensenyo a restar, m'hauré tornat boig?
Necessito un llapis de memòria i una goma d'esborrar.
Si els alumnes creixen, proveu de retallar les cadires.
A la darrera reforma, no ha fet falta anestèsia.
El mestre és bo, gairebé ni es veu.
L'examen no va anar bé, però fou entretingut.
Tinc paor que un dia m'escoltin.
Puc assolir desfetes intermitents.
Procureu no ensenyar més de cinc lletres alhora.
Recordeu als alumnes que no és bo llegir sense respirar.
He portat cinquanta claus per fer mots encreuats.
No tinc cap dubte, els hauré d'aprovar.
Que un ocell sigui una magdalena s'ha de saber justificar.
És difícil trobar un mestre que no faci miracles.
No ha contestat cap pregunta; sense respostes, no es pot jutjar.
En un número de tres xifres ni vull saber quina és la bona.
Hem reduït els objectius a microscòpics.
Si aprenen tant, no és culpa meva.
He comprat vuit sacs de ciment per a les reformes del mes.
He fet posar els pantalons curts per les retallades.
Hem programat l'energia per a la tercera setmana de setembre.
Per dimensions, els patis han de ser més llargs que les classes.
Tenen dubtes, però no em fan massa cas.
Segurament, tampoc calen tants savis.
He donat dues classes, la resta les he perdut.
Ara, proveu d'entrar a classe fent servir els peus.
He posat un examen de recuperació sense preguntes.
Aprofitaré les vacances per a levitar.
Jesús era mestre, feia miracles i va durar tres anys.
Queda prohibit aprendre més que el mestre.
Tenen llibres, algun deu funcionar.
Don Quijot sabia que un molí de vent pot electrocutar.
Estan aprenent sense ànim de lucre.
No sé si aprenen, però fan prou nosa.
La revenja és que acabin de mestres.
Noto que presenten certs indicis de saviesa.
Quina nota creu que es mereix el seu fill?
Acaba la lliçó i recullo els conceptes.
Demano perdó al ruc per personificar.