Poemes curts (IV)
03 Febrer, 2019 21:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al ple del consell,
sàvia decisió:
si no hi ha anyell,
mataran el porc,
on deu ser el penell?
Com l'àvia deia
després d'esmorzar:
Guardeu la cullera
per si heu de dinar!
Un consell de vella.
Si pogués viatjar
enllà de la lluna,
sembraria una
llavor d'estimar:
ben dolça, ben bruna.
Tinc per al meu rei
noble encanteri:
Què no es faci vell,
que el son no el desperti
ni posi remei!
La més bella mossa
no n'està per mi
ni vol ser l'esposa
ni regnar on jo visc.
A la font pregona,
mai beuen ocells
ni l'aigua és tan dolça
ni s'atura el rei,
és talment preciosa.
Una formiga anava
trescant camins,
bocí de pa portava,
era un glatir,
tot per a fer casa.
Si l'amor doneu,
poncella eixerida,
us prendré partida,
vull aplegar a déu,
festejar convida.
Al vent li parlava
el més vell dels xops:
Per què no puc jo
venir a la gatzara?,
era un perdedor.
La pensa volia
viatjar cap al cel,
amb capsa de mel,
cove d'alegria,
com la pensa es perd.
Anem, amic,
al ball de la rotllana,
és festa i s'encomana
aquest ballar eixerit,
confesso que m'agrada.
No hi ha pedres al camí
de la recança,
allí, les valls i muntanyes
han parat casa,
no cerquen altre veí.
Per si encara un déu
em vol fer corprendre,
he de saber vendre:
a l'estiu, la neu,
sense por d'ofendre.
Amb el monstre parlava
del meu anar,
com reia, callava,
volia ser gran,
després, plorava.
La mel al pot
ni es plany ni gosa
ni demana altra cosa
que un xic de sort,
de sort galdosa.
La formiga al formiguer
somia el lleure,
li agradaria seure
sota el romer,
però ha de creure.
Quan sigui mort,
no vull albades
ni més rialles
ni més amor
ni dir: M'agrades!
Dessota un llum,
la cuca plora,
no va a l'escola
ni troba el cuc,
tota singlota.
En el regne de l'amor
no hi ha princesa,
va marxar per ser promesa:
sense ganes, sense dot.
Porta'm, quan demani,
al regne dels muts,
dels pobres porucs,
vull saber ser savi
amb els ets i els uts.
Pensaments divins (II)
02 Febrer, 2019 14:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Cinquanta sants han desafiat Déu a tirar de la corda.
Satanàs mai es queixa de Déu, més bé procura consolar-lo.
Jesús ha declarat jornada de portes obertes tots els Dissabtes Sants.
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
La Verge proposa dues tele-novel·les més.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.
Déu ha posat un nou manament: Estimeu-vos però no passeu comptes.
Al cel, el tabac no mata, faltaria més!
Al cel, et trauran els punts, però amb compte.
Tots els dimonis parlen, fins els muts.
Estic content, he aconseguit caldera amb el meu nom.
He quedat amb Déu, li he deixat el rellotge.
Déu no té pecats capitals, viu a pagès.
Canvio una setmana a l’infern per tres al desert.
Sant Pere ha demanat el trasllat, vol vigilar les campanes.
No es deixa entrar a l’infern sense carnet polític.
Al cel, no es pot cantar mentre duri el rosari.
Judes no vol ni tomates de penjar.
Sant Miquel no sortirà, hi ha àngels nous.
La Verge vol canviar dues constel·lacions a la saleta d’estar.
Satanàs posarà una mica de blau a les capes noves.
Déu està pensant en celebrar Nadal el mes de maig.
Déu ens vol salvar a tots, ha augmentat la pòlissa d’assegurances.
Déu està amb mi, però no aconsegueixo veure-li els peus.
Déu meu: Si m’augmenten el jornal, us convido a berenar!
Satanàs no m’estima, diu que faig bona olor.
A l’infern et prenen el cotxe si només saps anar amb quatre rodes.
Satanàs no confia en Déu, s’ha fet un pla de pensions.
Déu va crear l’home, no ho ha superat.
L’home anirà a l’infern, però es pagarà el bitllet.
Suposo que la clau del cel és de xocolata.
Al cel, per “maitines”, porten cafè amb llet.
Podeu pregar a Déu, però no sol venir abans de les onze.
Déu ha pensat que la segona creació serà per internet.
Déu no ho té clar, de vegades pensa que és Satanàs.
El cel té una crisi de principis, s’ha salvat un cantant de rock.
No ho entenc: Si el pa és meu, per què me l’heu de donar?
El cel romandrà tancat a les tardes per ampliació del local.
Si no fugen els pecats, proveu amb altres detergents.
Satanàs ha escurçat les faldilles sis centímetres, es peca poc.
Déu estudia vendre manaments en paquets de cinc.
Senyor Déu: Quins dies de la setmana no puc desitjar la dona del veí?
Si vull anar a l’infern, on he de signar?
Estava a punt de salvar-me quan vaig comprar el xalet.
El dimoni em tempta, però s’hauria de depilar.
Tinc por de morir-me, igual no em volen enlloc.
Si vaig al cel, on podré deixar les ulleres?
Com no feia prou, ara, Sant Pere, ha de vendre loteria.
Era a mig camí del cel quan he recordat que havia oblidat les recomanacions.
La dona m’ha dit: Ves al cel i agafa dues cadires!
Senyor dimoni: Si em vol temptar tregui la beina de la forca.
Reconec que sóc pecador, em sabria mal morir-me.
Estava confessant-me quan ha arribat l’absolució.
Estic trist, peco poc i mal.
Abans de redimir-me, ho consultaré amb l’àngel de la guarda.
Ofereixo àngel custodi depressiu.
Satanàs, fes el mal, però no cal que et llevis d’hora.
Si Jesús és el pastor, no cal dir qui farà de gos.
Judes ho sento, els ossos són teus.
La Verge té massa ciris, quelcom no és massa clar.
Ja era hora que canviessin les bombetes de la porta de l’infern.
No són les ànimes de l’infern, són els del curset de “sado”.
El millor de l’infern és que pots protestar sense censura.
A qui se li acut posar butlles de pecats de carn el mes de gener?
He vist passar el cap de logística tres cops, Déu deu estar enfadat.
Satanàs no m’agrada que em manllevis la caldera per fer conserva de tomata.
Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!
Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.
Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.
Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!
Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!
He fet un pecat de carn, he comprat estruç!
No us estranyin les capes de la Verge, la calefacció no funciona.
He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.
Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.
Satanàs necessita reduir l’horari infantil.
Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!
Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.
Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.
Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.
A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.
Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.
Satanàs vol unificar l’hora d’encendre calderes.
Moisès és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.
La Verge recomana aigua de mar per l’amanida.
Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries.
Déu traurà punts als àngels que no volin.
Satanàs proposa escales mecàniques per baixar a l’infern.
Déu proposarà jornal per als arbres.
Sant Pere està encès, se li han colat dos lladres.
Satanàs diu que, als lladres, ni aigua; tots rostits.
Resolució celestial: Posaran els Carnavals enmig la Quaresma.
Jesús està disposat a canviar ovelles per cabres.
Satanàs vol canviar el color de l’infern, proposa un gris verdós.
Els homes volen matar Déu, provaran amb fones.
Déu canvia el manament no robaràs, per no robaràs en temps de crisi.
Han aplegat cinc fidels al cel, Sant Pere està neguitós.
Per entrar al cel, es demanarà el llibre de vacunacions.
Déu està desconegut, accepta la cançó protesta.
Déu portarà el vi de la vinya.
Per a ser sant, primer s’ha de ser amic.
Déu vol sants amb tres fills com a mínim.
Déu ha restringit l’horari dels miracles.
Es recomana coure millor els sants abans d’erigir-los.
Déu ha inaugurat dues línies més de llarg recorregut.
Satanàs no té fe, vol l’or en efectiu.
Arriba el judici final, només falten els advocats.
No he arribat a fer miracles, han tancat el forn.
Jesús vol tornar, espera ofertes.
Satanàs vol vendre les accions d’empreses altruistes.
Déu no té pressa, està de vacances.
Déu és d’assaig, però surt a les novel·les.
El pobres tenen un déu, no poden comprar-ne més.
Déu És al cel i també fora.
Pensaments educatius (II)
02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.
Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.
Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.
Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.
He començat per la zeta: Zortiu al pati!
Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.
No els puc manar feina, no ho entendran.
A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.
Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.
Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.
El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.
Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.
A classe no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’actitud és bona, almenys, perversa.
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.
Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!
He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.
La mare coneix el fill, segurament sap on és.
He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.
Una ratlla és un llapis que es va morint.
Una paraula de tres lletres: Terminis!
No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.
Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.
Posen dos al cub i van a parar a la galleda.
Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.
La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.
Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.
Penseu que ells també perdran alguna vegada.
Estudiant els angles, m’he marejat.
Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.
Estic content, no m'han pres gaires coneixements.
Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.
Són tan macos que ni penso en despertar-los.
No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.
Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.
Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.
Tenen problemes de pes, escriuen bes.
Només em queden excel·lents, he acabat la resta.
Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.
Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.
Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!
Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.
Hem de ser al 2011 abans de Crist.
He decidit no fer aturades per pensar.
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’oració era passiva, no pregava ningú.
L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!
Epitafis (II)
02 Febrer, 2019 14:21
Publicat per jjroca,
Epitafis
No aturem ni per dinar.
El teatre començarà en breu.
Pregueu per mi, vull un altre cel.
Puc oferir pecats mortals sense I.V.A.
Necessito cavall per lliurar la princesa.
No us penseu que tinc la solució.
Accepto les vostres disculpes.
Si us plau, llegiu-me l’horòscop.
Estic en període de proves.
Necessito company per jugar al guinyot.
La dona és la que fa més bona cara.
Digueu-li a la dona que no he trobat les flors.
Podràs avorrir-te sense pagar.
He mort per una bona causa, em va atropellar un avió.
Senyor metge: Veu com no eren manies!
Sóc aquí perquè a la dona li escau el color negre.
És el quart tren celestial que perdo!
Us puc acompanyar fins a la porta.
Ara recordo qui em va empènyer.
Avui és el meu dia de sort.
Vaig pel quart trasplantament de cabell.
He mort, però no cal fer comentaris.
Estic castigat per espantar els avis.
Ara resulta que el tumor no el tenia al cap.
Ho sento, tinc unes sortides!
Tres parents han plorat fins saber el testament.
Déu no ha mort, no està al llistat.
L’enterrament va ser amb poca gent i menys persones.
Tinc un dubte existencial: Existeixo?
No estic mort, són imaginacions teves.
Acabo de classificar tres ossos i surto.
Acabo de veure-la, està que no en queda.
No cal que us reprimiu.
Suposo que ja és força tard.
Accepto les excuses.
Vivia de miracle.
Perdoneu per l’ensurt.
No vingueu sense demanar hora.
Déu arribarà més tard.
Li vaig dir que volava malament.
Us donaré un consell…
Sempre acabo refredant-me.
Em va prendre el cor.
He decidit demanar el trasllat.
Estic llegint un llibre d’auto-ajuda.
Mai endevino com vaig vestit.
Necessito aigua del Carme, diuen que sóc mort.
No em deixeu, en passo de por.
Insisteixo: Vull venir a sopar!
Ara mateix, em trobo bé.
Senyor carter: Anoteu la meva adreça!
Tinc tanta sort que igual ressuscito.
Demà sabré els resultats de l’anàlisi.
Em podríeu dir si plou!
Truqueu fort, estic dur d’orella!
Ara puc menjar de tot.
Els comentaris amb veu alta.
No us puc fer costat.
Ha vingut la sogra a passar uns dies.
Tinc una cunyada que fa morir.
He sortit a fer una substitució.
Començo a perdre “glamour”.
Encara no m’he tret la faixa.
No fumeu, tinc al·lèrgia!
Si voleu, miro quan us toca!
Estic esbrinant el futur.
Aquesta operació dura massa.
He arribat a pensar...
Dues cerveses més i guanyo el “Guiness”.
Ofereixo genoll acabat d’operar.
Fins que la dona ho sàpiga.
Estic com a desaparegut.
Podeu dir que no treballo.
Us he preparat una til·la.
Toquen a morts, qui deu ser ara?
No heu de perdre el tarannà.
En quin tren arribeu?
Sí, dona, sí, ja m’he pres la medecina.
Igual agafo una grip.
He vingut a veure el nínxol.
On puc reclamar?
Compte, van estar els cigrons!
Ni sé l’hora que és!
Corre, que ara vinc!
Ho sento, però tinc l’olla al foc!
Estic cercant l’altra vida.
Fes veure que no hi sóc!
La setmana passada gastava una quaranta.
Sé on vius!
Necessito ovella per canviar el coixí.
Ja us podeu emportar el plat.
Necessito un pot de pintura.
Gairebé estic curat!
Us puc deixar la boina.
Ho sento, no compro res.
Publicitat, no!
Us asseguro que no he de dir res.
M’hauria de fer les celles.
Sembles més prim!
Procureu fer bondat.
He entrat sense pagar.
No porteu ciris, no estic per bufar.
Ara, viatjo menys.
Descanso molt, i què?
Tinc un dia tranquil.
Ho sento, em van robar ahir!
Passo mesos sense diari.
Algú em pot donar de baixa.
Per cobrar, passeu per caixa.
Porto anys sense pensar.
Sóc aquí per compromís.
De quin color m’he de vestir?
Sempre estic atrafegat.
Sóc aquí per mentider.
Em trobo amb dificultat.
Igual tinc el llum encès.
Demà començaré una vaga de fam.
Segueixo tenint la pressió baixa.
Pensaments educatius (I)
31 Gener, 2019 19:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
La lliçó és fàcil, es deixa enganyar.
Aprenien tant que dubto sabessin res.
Arribarem a tenir tres ordinadors sense cap nen.
El mestre és bo, però no vol entrar a l’olla.
La classe va ser un èxit, van sortir de seguida.
Estudien anatomia, van per la cabeça d’all.
Cap resposta era adequada, però se’n van sortir.
He conegut prou alumnes per saber que anava errat.
Tinc ganes de ser a classe, vaig per la nit.
Tinc la solució, ara, cercaré el problema.
He trobat tres alumnes dolents, els altres no els he buscat.
Aprenen bé, saben copiar sense despertar-me.
He posat les notes, ara, les canviaré de lloc.
Saben més que jo, saben quan no hi sóc.
No podem anar bé, tinc la taula enfront de la seva.
He aconseguit posar-los en una classe i només n’he trencat dos.
He trobat el llibre perdut, estava tremolant.
He d’anar a l’escola, que poc canvia el món.
Fem matemàtiques, de moment, els nombres són naturals.
Estudien mètrica, calculen quant falta per sortir.
Saben tant que ni goso preguntar-los.
Puc assegurar que Jesús no és un esternut.
Suposo que es troben bé, de fet, se’n burlen sovint.
Estic pensant, espero que no sigui contagiós.
Ha aprovat sense estudiar, es nota que el seu pare és l’ alcalde.
Aprenen molt, saben distingir l’olla dels cigrons.
El curs va bé, he tret els ràpids i les avingudes.
La classe començarà en dos minuts, es prega deixar d’esmolar les ungles.
He encès l’ordinador, no cal dir que s’ha cremat.
L’examen va anar bé, no penso corregir-lo.
La mare té un fill savi, no ho sabia.
He escrit una paraula de tres lletres, esperaré que passin noranta dies.
Un tres i un quatre donen una mitjana de set.
De moment, xisclen bé.
Hauré d’examinar a tota la família.
Es prega respondre després.
Tinc un dubte, qui ofereix més?
La lliçó ha acabat, cal recollir les sobres.
El mestre ha entrat a classe, han fet falta dos subalterns.
Els reis francs no regnaven sense cobrar.
Han dibuixat un triangle, els ha sobrat un costat.
Anem a començar la classe: Era una vegada...
Han aprés dues lletres en un mes, hauré de negociar el deute.
Hem parlat d’economia, uns vint-i-cinc segons.
Vivim en un país petit, no podem ni tenir idees.
La classe anirà definint-se en crítica destructiva.
En connectar internet, desperten les sangoneres.
Mireu: Una ema i una a poden ser un peu.
Ara sortirem de la fosca per entrar en la ignorància.
Estava fent de mestre quan aparegué un alumne.
No us puc ensenyar res més, tinc fred.
El millor del saber és quan la paciència et posseeix.
Hem d’aprendre a conviure amb déus petits.
Tinc més reformes educatives que anys d’experiència.
Una escola ha de ser una guarderia instruïda.
Partirem de la premissa que un home és un ruc intel·lectual.
No tinc alumnes, tinc mestres inacabats.
Avui no volen aprendre, els deixaré somiar.
L’escola és l’últim país on es voldrien perdre.
Estic tip, no puc assaborir cap concepte més.
Quasi estaven convençuts que un triangle no era un cercle.
Dubto que la porta d’entrar sigui la mateixa que la de sortir.
Li estava preguntant al llapis perquè escriu tonteries.
El vent els portarà la saviesa, procureu que estiguin asseguts.
En un bosc de paraules, alguna ha de semblar entenedora.
Agafats a un llibre, és difícil fer-los volar.
Hem començat el curs, estem estudiant els ponts.
El mestre volia aprendre, algú ho havia de fer.
Eren alumnes bons, molestaven però menys.
Estava donant la lliçó, no podia treure’m el casc.
Estic fent un curs accelerat d’aprovats a l’engròs.
Vaig trobar la raó, la portava la seva mare.
Estic impacient, fa una setmana que no hi ha reforma.
Els alumnes no creuen, però ploren tan bé.
Estaven fent un exercici, ningú sabia quin.
Els nens no són monstres, no estan classificats.
En entrar a l’aula, mai sé com en sortiré.
Déu creà les escoles abans de descansar.
El curs s’acabava, s’endevinava la mar.
Doneu-me guix, m’he de defensar.
He tingut un dia dolent, hi eren tots.
Volen resultats, posarem sis a un.
Han fet una nova llei, l’han reformat abans d’estrenar.
Tinc alumnes bons, sobretot els de llimona.
Anava a aprovar-ne un i m’ha agafat singlot.
He fet un examen, l’he amagat de seguida.
Estic aprenent força, estic guanyant múscul.
La mare em coneix, hauré d’aprovar.
Tenen un bon rendiment acadèmic, un vuit per cent.
Ha arribat la primavera, no sé on la faré seure.
Ha portat una pissarra digital, fa hores que busco el guix.
Han resol un problema que no tenien.
Abans d’entrar, els nombres eren enters.
He programat la lliçó, li he posat força pomada.
Jesús és el mestre, què deu fer clavat a la creu?
Han agafat el llapis, no sé com s’acabarà?
Han obert el llibre, crec que no ha pres mal ningú.
Recolliu, podeu fer-ho sense xarxa.
Jesús caminava pel damunt de l’aigua, s’amagava dels nens.
Els nens no creuen al mestre, van per altres camins.
He donat una lliçó, no l’he pogut vendre.
Avui hi ha classe, es noten els diners.
Els nens fan vacances, no empipen el mestre.
El nen és molt intel·ligent, té un quocient i un residu.
Els volia ensenyar, no he pogut ni treure’m el barret.
Tinc els resultats de l’examen, l’he portat a urgències.
Una classe és navegar, amb vaixell, pel mar dels dubtes.
Sense lluita, aprendre és gairebé extraordinari.
La lliçó anava entre silencis i badalls.
En entrar a classe, és millor amagar un xic d’esperança.
Ells són prou crítics per saber el que haurien d’aconseguir.
No cal mestres bons, igual els voldran cremar.
Negociant la feina, el mestre acabarà perdent.
Ningú sap on és, la veritat sempre surt volant.
Pensaments divins (I)
31 Gener, 2019 10:05
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Davant la caiguda de vendes s’imposarà la gola.
Es demana llop per empaitar el Corder de Déu.
Per quaresma, les tavernes només obriran els dilluns.
Els Reis Mags han signat la pau amb el pare Noel.
He venut l’ànima tres cops, però encara no he cobrat res.
No he pogut entrar al cel, acaben de pintar la porta.
Es prega als àngels portar identificats els fidels.
Déu acaba d’abolir la guerra Santa.
Déu farà una reducció ministerial.
Satanàs evita negociar amb els jueus.
Satanàs necessita espia que no porti cua.
Satanàs té por d’una reducció del vici.
Déu sol anar a estiuejar a la residència de Satanàs.
Satanàs acceptarà la vida eterna si millora el contracte.
Si heu de fer miracles, eviteu els testimonis.
Déu no vol més sants, es quedarà sense glòria.
Satanàs descarta l’energia solar.
Jesús voldria canviar per cervesa i xips.
Déu es troba sol, no crec que ho pugui solucionar.
Voldria ser intel·ligent, però Satanàs no pot fer miracles.
Al cel, l’aire és sense condicions.
Satanàs té problemes amb els ciris per dir missa.
A l’infern, tanquen els dilluns.
Fa anys que intento repintar la caldera.
Déu ens estima, té problemes de timidesa.
Satanàs, el dimoni que m’has donat no sap beure!
Jesús farà un “master” per aclarir les paràboles.
Satanàs vol millorar el sistema de ventilació.
Els àngels han de cantar bé, no es mouen del conservatori.
La Verge no vol punt de creu.
El cel estava tranquil, tots eren al futbol.
El cert és que Déu fa vots de silenci.
Satanàs provarà banyes de disseny.
Els àngels proposen un blau una mica més intens.
Jesús no acceptarà moneda per tornar.
A l’infern, han obert la bústia del pecador.
Satanàs m’està temptant des de les sis.
A l’estiu, s’imposarà la missa nocturna en tot el cel.
Tres àngels dissidents han passat a cantar “rap”.
Déu estudia: Creació i disseny.
Satanàs cerca ànimes ecològiques.
Amb trenta pecats mortals, regalen una cua.
Un home va morir sense pecar, li han fet un encefalograma.
Cerco apartament celestial pintat de vermell.
Em donaven vida eterna i he preferit una mort digna.
He arribat al cel i he demanat el llibre de reclamacions.
He conegut dos justos, no donaven més.
Compro tres pecats venials per completar l’àlbum.
Satanàs és amic, però prefereixo que no ens vegin junts.
Déu era a la glorieta, és tan bufona.
Déu està cansat, es va triar el diumenge.
Satanàs no pot anar al cel, canta massa malament.
He fet cinc pecats, puc repetir-ne?
Déu no m’estima, mai surto al “ranquing”.
Judes acceptaria treball a preu fet.
No he pogut entrar la núvia a l’infern, és una santa.
A l’infern, sempre donen carn massa feta.
No hi ha política celestial, no troben candidats.
Déu està preocupat: Darrerament, no el critiquen tant.
Tres homes volien ser déu, en faltaven set.
Al cel, no accepten models de talles petites.
Canvio dimoni perfeccionista per no poder atendre.
El millor del cel és que mai trobes l’Amo.
Hi ha problemes de protocol, Jesús només era mestre.
La Verge està provant d’introduir la corbata.
Sant Miquel estudia escacs per si torna la guerra.
No em puc salvar, tinc vertigen.
Tinc cinc pecats repetits, on els puc canviar?
Jesús ha demanat calefacció en totes les esglésies.
Satanàs no porta cotxe, no li queden punts.
Satanàs accepta el “bany Maria”, hi ha crisi.
Satanàs us disculpo, però deixeu d’enforcar-me.
Judes ha descartat jugar al penjat.
Jesús ha de demanar permís per predicar en el temple.
Déu no vol reparar amb el temps.
Satanàs es disfressà de capellà i guanyà el concurs.
Déu s’ha vist obligat a crear un concurs de poesia.
Tres apòstols demanen fer un partit de dretes.
Déu està negociant per sortir a les revistes del cor.
Déu ho sap, el cervell humà no ha traspassat l’adolescència.
Déu parla, però oblida canviar la freqüència.
L’home és intel·ligent, però Déu posa els llibres en el fons.
L’home entendrà Déu quan aprengui on escriu.
Satanàs vol guanyar, però no tots volen jugar.
Seria dimoni, però em molesta el disseny de la cua.
Aquest any, a l’infern, es portarà un vermell més rosat.
Satanàs crea “aliens”, de moment, li surten sense cap.
Infern tancat per obres, pas restringit a paletes i peons.
Moisès proposa canviar “manà” per entrepans de formatge.
Satanàs regalarà ganivet per pelar patates cada cinc pecats mortals.
Només deixaran entrar a l’infern si portes els dos padrins.
Satanàs està que peta, li han colat una jove de setanta anys.
Tardaré en entrar al cel, ha arribat un autocar de jubilats.
Senyor Satanàs: Li prego posi la sal prop la caldera!
L’infern no ha d’estar massa lluny dels banys turcs.
Déu està estudiant reduir un deu per cent l’energia solar.
Déu ha de viure a la vora del Passeig de Gràcia.
Jesús ha demanant un percentatge de la loteria de Nadal.
Mai vi sense alcohol, on posaríem l’esperit.
Déu està pendent dels resultats d’un test d’intel·ligència.
Déu vol millorar la intel·ligència, haurà de prescindir de l’home.
L’home ve del simi i el seu pare no era el més llest de la colla.
Satanàs, procura no fer servir ciris robats.
Sant Pere ha demanat dutxes per als que arriben a peu.
Déu ha deixat el cel, no l’ha pogut llogar.
Satanàs ha cessat el ministre del medi.
Judes està penedit, ha donat les trenta monedes a una O.N.G.
Tres àngels canvien espasa de foc per una de làser.
Els àngels seguiran tenint ales, malgrat el preu de les plomes.
Jesús ja ha portat el “curriculum” a tres multinacionals.
Maria diu: Si Jesús torna, aprofitaré per endreçar l’habitació!
Jesús és un bon partit: És fadrí i fa miracles!
El diluvi va ser fer dissabte al cel.
Jesús posarà denominació d’origen al seu vi.
Satanàs odia el vi, el fa pensar.
Déu no creu en els miracles. Només és “marqueting”, afirma.
Sereu sant quan sortireu al Butlletí Oficial del cel.
Epitafis (I)
31 Gener, 2019 09:39
Publicat per jjroca,
Epitafis
Porto dies sense fer-me les ungles.
Ocupo poc espai vital.
Penso que he perdut visió.
Encara no he decidit que posar-me.
Busco núvia que tingui cotxe.
No aconsegueixo fer-me el llit.
Quin és el número de la grossa?
Tinc bona excusa per no sortir.
He acabat el llistat dels enemics.
He guanyat el judici!
Ara resulta que tinc incontinència.
Si us plau, deixeu la porta lliure.
Acabo d’encertar la travessa.
Prou de cervesa sense alcohol.
Canvio tres ossos grans per un ull petit.
Ni penso en provar-me el febre.
Necessito taüt amb videojocs.
Encara conservo les claus del cotxe.
Necessito xampú contra la caspa.
He aconseguit una núvia magra.
He decidit canviar d’imatge.
No aconsegueixo desnonar la sogra.
Ella no sap que l’enganyo.
Li he dit a la dona que era al cafè.
Les darreres voluntats les té l’home del frac.
Treballem per millorar la qualitat.
Necessito quilos de vitamines.
He promès que faré bondat.
A poc a poc, si us plau!
M’he enamorat d’un polsim de pols.
Llogueu-me, menjo poc.
Els dijous vaig al mercat.
No entreu sense mirar.
Salvem els arbres, prou taüts!
Només estic hivernant.
Ara, penso sense cap.
Tinc un present decebedor.
Fins aquí, arriba la crisi de treball.
Disculpi senyor, quin dia fa?
M’he convertit en un perfecte pacient.
Tinc prou temps per canviar d’idea.
Excuseu-me, estan passant el llistat.
Alguns encara estan de cos present.
No cal que em féssiu més misses.
Presento símptomes d’abstinència.
He hagut de suprimir el rebost.
De fet, el dia de difunts dura tot l’any.
Estic content, he perdut la meitat dels parents.
No sóc esquerp, és que sóc mut.
A partir d’ara, només dictaré.
Ofereixo cos amb males condicions.
Em poso les orelles i surto.
Ha arribat un veí, sembla mut.
Oblideu els plans de prevenció.
Ahir ens van posar pla d’evacuació.
M’hauria de posar a fer feina.
Tancat per vacances del personal.
Si has de dir, millor ho escrius.
He acabat el síndrome d’abstinència.
Necessito una dieta sense sucre.
Noto que vaig perdent la memòria.
Algú em pot donar corda al rellotge.
Zona tractada amb fungicides.
Ara, resulta que no m’havia d’operar.
Li asseguro que tinc hipotensió.
Només estic experimentant.
No vull més ciris al pastís.
Aquestes flors les tenia el veí de la dreta.
Aniria al cel, però fa fred.
Encara tinc pessigolles.
Si us plau, amb mim.
He aconseguit treure’m deu anys.
Necessito llet enriquida amb calci.
Digueu-li al metge que el trobo a faltar.
Engega el cotxe que surto corrents!
Encara no m’han donat l’alta.
Fa dies que no acluco els ulls.
Necessito vi i una esponja.
Estan a punt de retirar-me el carnet de conduir.
Us dono permís per posar-me: Absent!
Ho provo, però em fallen les cames.
Us estem preparant la benvinguda!
Sembla mentida, però curen el neguit.
El del nínxol de sota té G.P.S.
Prompte, prompte: Començarem el dia de difunts!
Precisament, ara, no fem festes de carnaval.
Si us plau, no trepitgeu els fantasmes!
Ni proveu de fumar.
Em manifesto indiferent.
Podeu quedar-vos a passar la nit!
Ho sento, no tinc cafè!
Necessito minyona per enllestir nínxol.
No hi sóc, de fet, ni he estat!
He deixat la vida, m’amoïnava.
Viure era molt pitjor.
He anat al cel, deixeu el vostre missatge en sentir el senyal!
Sortiria, però em fa vergonya.
El metge diu que puc menjar de tot.
He mort sense el permís del meu cap.
De fet, m’estic reciclant!
Algú em pot cridar a les sis!
Segueixo tenint el son pesat.
He deixat la clau sota el coixí.
Em moro, és broma!
Ho sento, estic molt enfeinat.
Si porteu flors, entreu-les!
No patiu, ja ens veurem!
Crec que hauria d’anar a l’oftalmòleg.
No patiu, ja us portaran!
Estic al darrere de la cortina.
He trobat la porta del temps.
Estic al dia en models de taüts.
Déu vol que torni, pobrissó!
Llogo tres dents en bon estat.
He sortit a fer un mos.
Epigrames (III)
27 Gener, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Epigrames
Dalt de la muntanya,
el fresc és més dolç,
l'herba més galana,
l'estel més a prop.
Com que no treballo
ni tinc els diners,
els dies els passo
i les nits també.
Mataré l'hivern
vora de la llar
i deixaré el fred
per si vol marxar.
He posat els anys
dintre del cove
per si, algun jove,
en vol uns quants.
Tinc per bona llei:
fugir de la feina,
esmolar bé l'eina
per trobar remei.
No he de morir
a mitja albada,
tal matinada
no és per a mi.
Sent cavaller,
sense cavall,
vull, per plaer,
seure i menjar.
A la verema,
veuré el raïm
i aquella jove
qui em fa glatir.
Pagesot com sóc
vull anar a l'era,
allí, m'espera:
la pols i el sol.
A la casa pobra,
no hi ha averanys,
ni massa roba
ni força guanys.
M'ha dit que la festegi
tots els dijous,
que li conti mentides
a poc a poc.
Mare, quan sigui gran,
valent del tot,
vull anar a la ciutat
per veure el sol.
Penso tant,
tant em capfico,
que tot m'obligo
a perdre el cap.
Quan la font rajava
tot era ben verd,
un cop assecada
comença el desert.
Maria, com vull morir-me
un dia gris, sense sol,
si és hivern, no vull condol,
si és estiu, no vull queviures.
M'ha dit el senyor batlle:
Avui no has de pagar!,
ho sap, li vaig deixar
la hisenda i l'equipatge.
Mai el sol em trobava
jagut al llit,
mai la feina em deixava
prendre el coixí.
A casa la senyora
no hi ha repòs,
ni criada qui plora
ni un mal espòs.
Una noia no espera
vora la font,
aquesta primavera
no hi ha ni flors.
M'he llevat de matí
amb gran pecat,
no cal dir que he somiat:
Era molt ric!
No és maca com daina
ni rica en perfum,
però tant m'agrada,
tant em ve de gust.
A la barca vella
no li agrada el port,
però allí ho té tot:
calma, llit i cleda.
Una dona jove
diu que m'estima
ni tan sols rondina,
em tracta de pobre.
Amb quatre lletres
i un xic de paper,
volo sense ales,
somio sense més.
Vull, per a casar-me:
missa i anell,
arribar d'hora,
trobar que hi és.
Porto les sabates
lligades al coll,
he trobat mil dolls,
no puc embrutar-les.
Tinc desavinences
amb el meu company,
el ruc no té presses,
per a mi, es fa tard.
He de fer mil tombs
abans d'arribar,
el treball és bo,
però no ho tinc clar.
He deixat la fortuna
a casa seva,
no vull primavera
ni blanca ni bruna.
El vent mestral
mai troba casa,
arriba i passa
com un sidral.
Assegut al carro
el camp és pla,
com vaig i passo
ni vull baixar.
A la missa amonesta
el bon mossèn,
no vol riures ni festa,
ningú el sent.
La mare demana
que assegui el cap,
he provat a l'albada
i m'he passat.
I Déu es pregunta,
una mica ofès:
Amb dos Papes vius,
amb qui parlaré?
Mireu si m'agrada
fer un bon xarrup
que la bóta declama:
Un hivern eixut!
Com parla i es queixa
el bon Sant Miquel:
Satanàs ni lluita,
s'ha tornat fidel!
A la vinya jove
ni deixo raïm,
mentre que a la vella
només veig gotims.
Pensant en treballar,
m'he llevat d'hora,
en acabar d'esmorzar,
la mandra és tota.
La mare ho demana,
una feina he de cercar,
amb una hora per setmana,
Suposo que prou n'hi haurà.
Home, sense bona traça,
estudia filosofia,
el parlar enmig la plaça,
dóna força i convida.
Amb quatre ciris
i una tauleta,
viurà l'asceta
sense cilicis.
I Déu posà
cel i habitatge,
vingué el diable
i s'enfadà.
La vida em conta,
la meitat de nits,
que el mestre i l'escola
són per a glatir.
El dimoni posà
cove amb diners,
Déu el castigà,
mai seria ple.
Les noies maques
són un neguit,
com s'engalanen,
volen marit.
Pare, Creador,
feu-me prou lleig,
hauré, en escreix:
temps i ocasió.
Una jove gemega
enmig del llit,
mala nit encisera,
com l'ha traït.
Han vingut les bruixes
a fer turment,
singloten, xisclen,
ningú les sent.
Mare, per a triomfar,
em cal mentir?
- No has de dubtar:
El no és sí!
El mixino diu:
Acosta't un poc!,
m'allunyo i li dic:
Prefereixo el foc!
Tenia saviesa
en trobar un desert
on el neci perd
voltat de tenebra.
Pensaments festius (III)
27 Gener, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El consol de la pobresa és la misèria.
El cervell no pot emmagatzemar tot el que els ulls li porten.
El dolor és la unió entre el cos i la vida.
El consol del pobre és atipar-se de riure.
El cop d'ull és el mut dels cops.
El dolor és un bé que tots voldríem compartir.
El cor és el diapasó que fa moure tota l'orquestra.
El cos m'empeny per les foscúries de la vida.
El Creador confiava innocentment amb la seva obra.
El dolor és el cordó umbilical humà.
El criat sap qui mana, l' amo s' ho pensa.
El dolor és un monstre deformador.
El diner és menja que no atipa.
El crit és el guardià de la frontera.
El curandero vol trobar els buits que ha oblidat el metge.
El dolor és l' agutzil que senyala on s' acaba el meu poble.
El defecte de l' amor és fer servir els ulls.
El delicat d'un pobre és que no sap el seu preu.
El demà no cap en aquest món.
El dolor és el bon company que no ens deixa quasi mai.
El diari és l'acte de constricció dels rics.
El diari vol emportar-se el neguit del dia darrer.
El diccionari és el sac on trobem les paraules perdudes.
El dimoni no és més intel·ligent, però pensa molt.
El diner és el segon fill de Déu a la terra.
El dolor em dóna cos i no em deixa volar.
El fred i la terra són amants antics.
El gos sembla entristit en veure'ns.
El dubte és un angle de tres-cents seixanta graus.
El fadrí és un corredor d'obstacles sense entrebancs.
El ferum dels diners molesta però menys.
El millor de festejar és que després te'n vas.
El fet de seure és tornar a tenir més cames.
El llapis omple de dol el full.
El millor de l' amor és l'omissió de les paraules.
El gos parla a glops, suposadament, intel·ligents.
El fet de viure demostra que fem quelcom malament.
El millor de l'enemic és que mai et dóna la bona raó.
El fil de la vida és trenca perquè no parem de gronxar - nos.
El meu cos somriu quan l' ànima plora.
El millor de la nit és que s'emporta el dia.
El foc, que odia l'aigua, sempre l'expulsa cap al cel.
El fred és la sensació més universal i solitària.
El fum és una mena de núvol lleig i escalfat.
El millor de la vida és que segueix el seu pas.
El gelós és un amant impresentable.
El gos intel·ligent treu l'home a passejar.
El millor de la vida són els espais tous.
El gran desig de l'avar és deixar la terra sense estrelles.
El licor ve de la solitud i torna cap a ella.
El millor de morir-se és estalviar-se la vetlla.
El llapis és un bolígraf de tinta seca.
El llibre és el lloc on s'enganxen més fulles brutes.
El millor de parlar és deixar de fer-ho.
El llit pot ser el pou d'on, un, no voldria sortir mai.
El llum és una ràbia, degudament, empresonada.
El millor de ser pobre és la manca de compromisos.
El manoll de les claus demostra quan insegur em sento.
El mar es creu que la platja és una llepolia.
El millor del dimoni és que mai et voldrà salvar.
El més gran dels absurds és veure passar els anys.
El millor del diumenge és que sap com comença la setmana.
El més nou de cada jornada és el diari no escrit.
El metge intenta posar tots els animalons al seu lloc.
El meu cos està tot marcat pels números.
El millor del ric sol ser la seva dona jove.
El meu déu no serveix per comprar i vendre.
El millor dels diners és veure quan savi i estimat em faig
El meu esperit s'atipa de veure'm.
El millor que pot passar és que no us conegui mai.
El meu preu és a la borsa de valors.
El mirall ens va estalviar dur l' estany a casa.
El missatge de cada dia pocs el coneixen.
El meu problema és saber ocupar el meu lloc.
El mirall és el pitjor invent dels déus.
El meu rei viu amb mi en el seu palau.
El mirall és un vidre dolent que no ens deixa sortir afora.
El meu somni és seguir somiant.
El mirall li recorda a l'home que envelleixen tots dos.
El meu tresor no necessita claus.
El mexicà sempre té les faldilles al cap.
El millor de cada dia passa quan no hi som.
El mirall em vol fer creure que el de davant sóc jo.
El missatge d'un pastor s' assembla molt a una pedra.
El pitjor de ser estimat són les punxades.
El mocador és el bagul de les misèries humanes.
El món del somni és el món on no em deixen entrar.
El pitjor de ser rellotge és que et passa el temps per sobre.
El pany espera la clau per a posar-se a ballar.
El món és com una persona, però amb menys espais agradables.
El pitjor de tenir molt és que oblides els seus noms.
El problema del treballador és el temps d'esbarjo.
El naixement és l'expulsió del paradís etern.
El pitjor del ric és el pes del seu estat.
El problema humà és l'incontrolada regressió.
El nas és la línia que separa el terra del cel.
El pobre és un rebost on deixar el menjar.
El negre veu, en el blanc, un ser malaltís.
El neguit és un enrenou exagerat.
El nostre desert pot durar més de quaranta anys.
El núvol vol viatjar, però plora en emplenar-se d'aigua.
El pa és bo perquè de petit l' apallissen i no es queixa.
El pobre estima l' ombra perquè és quelcom seu.
Entre tants paranys i set poemes més
27 Gener, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Poemes
Entre tants paranys
Entre tants paranys
i lluny de l’escola,
com passen els anys
fent la xerinola.
Llevar-se al matí
abans de les vuit
i saber com si
hauré el que vull.
No demano més
que fortuna llarga
i bon averany.
Em plaurà aquest any
si la vida enganya
aquest cos corprès.
A la sínia, plora el ruc
A la sínia, plora el ruc
mentre l’aigua s’esvalota,
va pujant, a poc a poc,
i, quan surt, tot ho sadolla.
Com se’n riuen els enciams,
una ceba obre la boca,
una festa s’endevina,
el pagès gairebé vola.
A la sínia, plora el ruc,
com s’espanta sense mida,
vaig passejant per l’ensurt
tot sentint l’aigua com crida.
A la sínia, plora el ruc,
escoltar-ho duu regust.
Que em porti el vent
Que em porti el vent
de nou a la infantesa,
com vull ésser amatent,
per viure en la tebiesa.
No vull palaus
on regni la fortuna,
no vull cataus
ni joia inoportuna.
Que em porti el vent,
sense ràbia ni fressa,
a mon volgut paradís.
I, si fóra precís,
que deixi la neciesa
dormint a cel obert.
Aquest petit desig
On raurà el seny
perdut de l’olivera
quan no hi ha més
que vius guarnits amb pensa?
Com l’home va
darrere la follia
i el seu anar
ni cerca companyia.
La gran ciutat
com menja deslliurada
d’aquest petit desig.
No he de sentir
la veu enamorada
qui oblida eixe combat.
El vell fumeral
Tardes hivernals d’un futur incert
amb un sol proper, vingut a maldestre,
no em portéssiu, ara, rancúnies de mestre
anant a l’escola per trobar l’encert.
Els nens tafaners acomiaden l’any
pensant en històries i llargues vacances,
les dones no solen anar per les places
per buscar aixopluc i trobar l’engany.
Tot d’una, m’atura el petit teuladí
dessota un fanal qui espera el llum,
ser malaguanyat és haver el costum
de cercar, a les ombres, penses d’un botxí.
M’agrada el capvespre quan s’enfila dalt
per veure com parla el vell fumeral.
Assegut, faig la becaina
Assegut, vora la taula,
amb un llapis a la mà,
sento fressa fins a l’alba
mentre el somni es desfà.
L’estimaria, al capvespre,
quan eixia a comprar,
aprenent per no ser mestre,
fredolic per ésser humà.
Aquella fada encisera
com trascola pel carrer
avançant com una daina.
Assegut, faig la becaina,
però em sento matusser
per bastir una nova empresa.
El perd, el neguit.
He viatjat, avui,
per estrets carrers,
sense calabruix,
amb ben poca fe.
En els alturons,
la neu com renilla,
demana una filla
de poques raons.
El monstre adormit
somia amb més menja
i lluna en el cove.
És talment mediocre,
espera revenja,
el perd, el neguit.
Un seient en banc de fusta
A resultes de no ser,
escolto les hores baixes,
com em trobo matusser
per anar entre grimpaires.
Un seient en banc de fusta,
una boca entre embolics,
un núvol qui vol la tusta
per trobar-me ensopit.
Som nosaltres, pobrissons,
qui lluitem, entre temences,
per trobar-se en el gran clos.
Si el dimoni se n’adona
com posarà, en aquest solc,
les tebieses al darrere.