Epitafis (IV)
09 Febrer, 2019 22:36
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara feinejo sense mans.
Només parlen de morts.
Acabaré per no pensar.
Ara, lliguem els gossos amb ossos.
Ni proveu de tossir.
Continuo sent un ignorant.
Proveu de parlar amb el psicoanalista.
Segueixo sense escoltar la dona.
Vaig anar-me’n a la Salve.
Estic aprenent a morir.
He perdut la meitat de les peces.
Pots entrar sense gaires estudis.
Procureu no tocar-me el nas.
He vingut perquè en faltava un.
El viatge va acabar en arribar el metge.
La llumeta encara és al fons.
No estic ni cansat.
Només parlo amb l’enterrador.
Necessito un canvi de terra.
Us prometo que m’he tornat sord.
Dos mesos més i li dic que sí.
No puc anar al cel, em falta un padrí.
Avui, és un bon dia per morir-se.
Ni recordo on treballava.
Estic assolint que tinc poques esperances de vida.
Es demana, als nouvinguts, una mica d’educació.
Ara, tinc més temps per pensar.
Em sembla que no ens entendrem.
Ara torno, he anat a pagar l’hipoteca.
Espero que, ara, no em faran fora.
Em trobo en fora de joc.
Afanya’t, he sentit el toc de morts.
La dona m’ha posat el mòbil.
Necessito el llibre de reclamacions.
Aquest cel no és el que vaig comprar.
Ves-te acostumant a passar fred.
Estic pensant en canviar de religió.
He de dir que estic desconcertat.
He hagut de deixar els calmants.
Si entreu, igual us dono una sorpresa.
No puc deixar de pensar en el testament.
Mai responc a les enquestes.
Fa tres dies que no dormo.
Estic entrant a la casa de l’oblit.
Us tinc present.
No vingueu sense passaport.
Noto que vaig perdent color.
Necessito, urgentment, una ampolla de perfum.
Acabo de demanar el traspàs.
No responc a cap insinuació.
Estic fent un màster de promoció.
He comprat un pot de pintura per la caldera.
Perdoneu, però no m’abelleix xerrar.
Només em queda una mica d’esperança.
Ni aprenc dels meus errors.
És ben cert que no som res.
Déu diu que estic poc motivat.
Hauria pogut ser pitjor.
Procuraré no canviar d’adreça.
Pensaments divins (III)
07 Febrer, 2019 12:53
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Els nens coneixen Déu, però fa mal la panxa.
A l’escola celestial, han prohibit els deures.
Satanàs creu en les programacions educatives.
Es pot anar al cel, però sense ossos.
Tres condemnats més i podran tirar la sopa.
Satanàs torna a l’infern per fer inventari.
Si se salven tres justos més, hauran de comprar vaixella.
Satanàs porta pecats, però li treuen de les mans.
Déu va als enterraments, vol saber si hi ha algun parent.
Satanàs ha anat al magatzem, se li acaba el sofre.
Puc parlar amb Satanàs o depilar-me les celles.
Satanàs vol fer votacions, només hi ha una candidatura.
Déu no fa miracles, senzillament, crea.
Satanàs aprofita les ofertes i viatja sense pagar.
Els àngels no tenen sexe, han d’estimar tothom.
Al cel dels casats, no deixen manar ningú.
Un mestre va arribar al cel, no li van deixar entrar la pissarra.
Vint alumnes són suficients per no estimar Déu.
Quan Déu creà, no esperava tants comentaris.
Jesús no va anar al calvari, el van portar.
Satanàs no té núvia, odia fer-se el bo.
Jesús era mestre vell, no va agafar reformes.
Pregueu a Déu, li agrada sortir a les converses.
Si voleu anar a l’infern, compreu la caldera.
Dec ser al cel, fa dues hores que no em manen res.
Satanàs té dos judicis pendents per blasfemar.
Déu té molts oficis, no oblideu que és Pare de família nombrosa.
Sant Josep li ha proposat a la Verge fer un viatge sense Nen.
Jesús és al cel, però la creu no la va poder pujar.
Estava a segon curs de santedat quan va venir el dimoni.
Jesús pot tornar, però triarà un altre ruc.
Satanàs aplegarà tard, ara, fa servir un tren de vapor.
Déu ha anat a participar en un concurs de creadors.
Satanàs vol unes banyes amb sistema digital.
Déu ha decidit apadrinar un grup de rock.
Canvio àngel desmotivat per un parell de sermons.
Era a punt de convertir-me quan va arribar la publicitat.
Estic disposat a fer un curset accelerat de dimoni.
Vaig trobar la glòria, està prou desmillorada.
Tinc molta fe, però no sé on l’he posat.
Queda prohibit, a tots els dimonis, rematar de cap.
Jesús vol canviar la Setmana Santa per setmana blanca.
Jesús ha de salvar el món, no cal dir la feina que li queda.
He fet un pecat gros, hauré d’anar a buscar una altra capsa.
Judes està pendent d’entrar al regne de l’antic règim.
Els rellotgers són els més desenfeinats del cel.
Satanàs està trist, li falta cobertura.
Jesús va néixer en un pessebre, no en un supermercat.
Judes està invertint molt en un canvi d’imatge.
Havia de salvar-me, però l’àngel era molt maldestre.
Avui, ni m’abelleix fer pecats per quedar bé.
Tinc mala sort, ara, m’ha tocat un dimoni emprenedor.
A l’infern mai treballen per menys d’un vint per cent de rèdit.
Déu sembra intel·ligència, però ha d’afinar més.
Satanàs està provant noves temptacions.
Sant Miquel està estudiant una reducció de jornada.
A l’infern, continuaran amb l’analògica dos segles més.
Sant Pere no sap on posar els inspectors d’hisenda.
Satanàs no veu clar el projecte de nou estatut.
Pensaments educatius (III)
07 Febrer, 2019 12:48
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El nen té ordinador, ja el reptarà.
Aprendre és un temps prou indefinit.
És una classe notable, es fa notar.
Mireu la pluja, ella també va a l’escola.
He sortit de classe prou motivat, tenia por de quedar-me.
He sortit un moment per a què em puguin criticar.
Estic confós, la classe era programada i no ha començat.
Aprenen poc, però sense pressa.
Els llibres volen, però no prou lluny.
He posat les notes damunt la taula, no ha sobrat cap excel·lent.
Estic content, sis alumnes saben amb qui viuen.
He llogat un voltor per dibuixar cercles.
Quasi afirmaria que els Reis Mags no van arribar amb un circ.
N’havia de suspendre un i tinc quatre voluntaris.
Els estic motivant, els he portat els lleons.
Hem fet comprensió lectora, hem llegit dues paraules.
Coneixen el zero i l’u, no calen més presentacions.
En sap de llegir que ni ho comento.
Darrere la tapa, comença el llibre.
Necessito enganyar-los cada cinc minuts.
Aprenen tant que dubto puguin respirar.
No suporto que facin preguntes intel·ligents.
Vint-i-tres parlaven i el mut donava cops.
El mestre no hi era, tampoc estava.
Es prega la participació del veïnat per respondre l’examen.
He fet un examen trimestral, de noranta dies.
Es demana respondre sense pontificar.
Donaré una setmana per completar amb altres respostes.
A cada pregunta, donaré tres respostes suggerides.
Els resultats són bons, no hi ha comentaris.
Els pares saben que, tot l’esforç, el faré jo.
Cada cop els pous de paciència són més pregons.
Obriu-los el cap, mai físicament.
Ser mestre és una altra manera de ser frare.
Ja saben que un timbre no és una esquella.
Tenim un conseller, hauria d’aconsellar.
Com no n’hi havia prou amb els alumnes, ara, tenim ordinadors.
M’he llevat d’hora, sabia que era festiu.
Tinc un alumne impacient, l’hauré de posar a hora.
Tenim un circ on creixen els nans.
Volen resultats, en tinc de tota mida.
Han fet un informe educatiu sense demanar-me permís.
He tret les pitjors notes de l’examen.
He pujat els excel·lents a dos pernils.
Em deixen els alumnes perquè no els espatllaré.
Tenen telepatia, he obert la boca i han sortit corrents.
L’àvia m’ho deia: Acabaràs parlant sol!
Estan aprenent que els llibres no mengen.
Proveu d’endollar-los els ulls al cap.
Repartiu la lliçó, un mosset per a cadascú.
Ara, hauria de venir: Podeu seure!
Si hem de tornar a pensar, malament!
Si xerren més de tres, intentem fer una coral.
No porteu el món a l’escola, no el podreu encabir.
El nen és molt intel·ligent, encara no hem topat.
He començat la classes després de desar els àngels de la guarda.
Estic content, tinc tots els alumnes mirant per la finestra.
Quan tot anava bé, un es va despertar.
Mala sort, en tinc dos que pensen.
Epitafis (III)
07 Febrer, 2019 12:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
El metge em diu que no em desanimi.
Al sepeli, va haver riures i plors.
Crec que estic acomiadat.
Més val que no pregunten al veïnat.
M’ha arribat la medalla al treball.
He passat un control d’alcoholèmia sense dificultat.
Es prega no aparcar davant el nínxol.
Em feia il·lusió firmar una hipoteca.
He entrat a l’associació de prescindibles.
Només em queda el ball de disfresses.
Trobo que ja no em pesen les cames.
Estic de viatge, tornaré el dia del judici.
No perdeu les ganes de riure.
No patiu, morir-se és senzill.
Fins aquí arriben els neguits.
Ofereixo els meus serveis, estic a les pàgines negres.
He provat cent dietes per guanyar pes.
Es prega pensar amb silenci.
Necessito consell, voldria estudiar piano.
Deu ploure, la veïna ha tret la catifa de goma.
Canvio sis pecats per una mica de coïssor.
No cal dir que ha estat una desgràcia.
Ara mateix, tinc una conferència de premsa.
Necessito el taüt totes les setmanes.
Estic disgustat amb manteniment.
Ahir vaig rebre un telegrama de condol.
Compraria nínxol amb vistes a la mar.
Ni recordo el que he menjat.
He mort perquè he perdut la salut.
El metge ho encertà: No feia bona cara!
Ahir en van arribar dos de l’I.M.S.E.R.S.O.
Us puc vendre l’ànima, no guanyo res.
Necessito només una empenta.
Tinc una núvia trencada de color.
Estic en un moment transcendental.
En aquest moment, no puc rebre senyores.
Estic en deute amb el meu cos.
De fet, no m’he explicat mai bé.
Acabo de rebre noves del més enllà.
Nosaltres tampoc us oblidem.
Em costa una fortuna mantenir aquest tren.
En arreglar els papers, torno.
El que tinc més sencer és el cap.
Em vaig morir de riure.
La qui matava a disgustos encara no ha vingut.
He de sortir a pagar.
Algú em pot llegir la mà?
Acabo de saber que he mort.
Estic de cos present.
Ho sento, no tinc canvi.
Em trobeu a faltar?
Algú sap arreglar taüts?
Vaig a un curset de fer por.
Aquí, els fantasmes no tenen vida.
Ni així, les puc enganyar.
Els dies de vent ni surto.
He tornat a perdre’m.
No torno ni begut.
Encetem les dates i set poemes més
04 Febrer, 2019 06:23
Publicat per jjroca,
Poemes
Encetem les dates
Encetem les dates
d’aquest jove any,
prou seques les branques
dintre un somni estrany.
Benvinguts els núvols
qui porten la neu,
lluny els dies rúfols
qui porten sa creu.
I tot s’esdevé:
calmat i mediocre,
gelat i furtiu.
Desfet trobo el niu
d’aquell ocell pobre
qui tot ho perdé.
Era dormilega
Era dormilega
en el cru hivern,
ple d’una saviesa,
buit de minsa fe.
Quan, la casa nova,
vella esdevingué,
restà la cassola,
tou el pensament.
El carrer, desert,
enyora la plaça
i els vailets jugant.
No trobarem sant
que ens deixi la gràcia
vora del cloquer.
Somiar i no fer res
I tot d’una l’ametller,
el gran fill de la nissaga,
com em diu que ja es cansa
de somiar i no fer res.
És llençarà a l’aventura
de bastir les noves flors,
les vol maques de color
i ben fines de textura.
Ben posat en tal empresa
ignora el sol i el fred
perquè se sent obligat.
Li demano que l’embat
sigui tou, prou estrafet
mancat de ràbia i enveja.
Segurament, el llop
Segurament, el llop
es posa la disfressa
per si troba l’ovella
i estima fer un mos.
Però el seu present
és trist i mentider,
voldria ser primer,
el pot el pensament.
Com udola a la lluna
en ser en ple hivern
i raure a la nostàlgia.
Voldria altra màgia,
però el somni es perd
en ombra inoportuna.
Podria ser a l’espera
Demano per a mi:
la pausa sense guerra,
la taula amb una gerra,
escalf enmig la nit.
Sóc vell i matusser
enmig de la gran pensa,
estimo la fermesa,
un riure escadusser.
Però m’agrada el seny
bastit en aigua clara
amb una pluja vera.
Podria ser a l’espera
de la fruita estimada
per si joia esdevé.
Per fer i desfer castells
M’agrada el sentir:
la pausa de la nit,
el bon abric del llit,
la joia de dormir.
Per fer i desfer castells,
hauré les hores plenes,
enmig vindran les penes
per emplenar atuells.
I ric perquè me’n ric
de les hores perdudes
cercant la bona sort.
Lliurat al meu amor,
accepto noves mudes
mentre somio un pic.
Els dubtes i volers
La pressa de la por
ha pujat a les golfes,
allí, romanen totes
les tardes sense or.
Barques i mariners
enmig de la fortuna,
com petjo, una a una,
les places del mai més.
Els dubtes i volers
han de perdre mesura
en pobra solitud.
Em deixo la virtut
posada a gran altura
per a no perdre més.
La rauxa és amanida
Com haig molta peresa,
ni penso en el mai més,
escric sense interès,
sense somiar ni pressa.
Vindran els lladregots
a prendre’m l’alegria,
espero la companyia
de tres o quatre amigots.
I vaig, entre murmuris,
a traspassar els camins
i lliurar-me a la vida.
La rauxa és amanida
i demana arribar fins
que, de guanyar, et curis.
Pensaments festius (IV)
03 Febrer, 2019 21:27
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El pany és el fruit de l'esclavitud.
El que deixen els anys són afebliments i rebel·lia.
El pobre no té cove on guardar els somnis.
El parlar dóna minsa collita.
Qui deu diners és més recordat que qui en té.
El passat viu en el carrer del record.
El peix i l'escriptor empresonen les paraules.
El que molesta dels altres és la seva necessària presència.
El pensament de la dona vola sense perdre de vista la terra.
Ens perd les ganes de mostrar les nostres qualitats.
El pensar vol viure al carrer del saber.
M'agrada la casa si em deixa entrar.
El perruquer de dones és un dissecador d'ones.
Qui ha escrit onze línies ja ha superat a Déu.
El pitjor de la llum és quan t'obliga a veure.
Mata a l'home: No deixar de viure al carrer del temps.
El plor d'un nen és un discurs seriós d'impotència.
Admiro la pedra perquè mai quequeja.
El poble ha de tenir la boca petita i els ulls closos.
Molesta de l'infern que mai passin llista.
El pobre du el seu tresor sota del cor.
Em preocupa de la nit: La grandària de les ombres.
Ens amoïna als homes: Quant maregen les dones.
El primer diluvi va ser l'inici d'un esclat turístic.
Què ha portat al Creador al seu silenci?
El problema de la dona és saber perquè l’home no és intel·ligent.
Li costa molt a un ull acceptar el seu company.
El problema del banquer és l'empatx insistent.
M'agrada del dia: Acabar com he començat.
El progrés és una necessitat inventada.
El prometatge és la recerca dels espais més amagats.
Qui coneix les lletres necessita llegir poc.
El ramat humà es governa amb la paraula.
El rei no pot mirar ni el cel ni la terra.
El rellotge és el secretari del temps.
El què voldria la cadira és poder seure.
El rellotge es pica el cap per recordar les hores.
El ric ignora l'estretor dels carrers.
El silenci separa els regnes del saber.
El ric no vendrà mai el què no té el pobre.
Qui sap actuar sap sortir, a punt, de l'escenari.
El ric plora la manca de desinterès.
Què voldria l'home ric? Tenir una pobra dona.
El rellotge m'amaga les seves veritables intencions.
El riu és el carrer on sol xisclar l'aigua.
El sol és l'etern emigrant d'un antic país.
El ruc diu: Hi..ha..! Però no diu el què hi ha.
Perd a la dona: Aquest cor que li agreja.
El saber estar d'un home a casa és passar desapercebut entre els mobles.
El sac és la més humana de les eines.
Epigrames (IV)
03 Febrer, 2019 21:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
El bon Déu creà:
somni i paradís,
l'home malaltís
ho volgué canviar.
Diu que m'estima
fins a l'infinit,
l'amor definit
es perd, es desinfla.
El sol trafegot
es lleva a trenc d'alba,
a l'estiu, s'enfada,
vol cremar-ho tot.
De jove, tenia
secrets d'amor,
en ser vell, volia
guariment de cor.
Si m'estimes, et diré:
He d'oferir-te el sol,
una plaça, un castell
i un cove ben ple d'or!
Vol que la festegi
sense mentir,
com li he de dir:
Millor que ho deixi!
Hi havia un drac:
tan innocent,
tan inconscient,
tan espantat.
Si l'amor reposa
vora del camí,
deixeu-lo dormir
amb flaire de rosa.
He perdut la fe
prop de l'establia,
la tindrà Maria,
l'haurà en Josep.
Un pecat mortal
a morir em convida,
veniu de seguida,
no el vull deixar.
Caminant tan pobre
mai l'he trobat,
anava d'emprat
amb estels al sostre.
La nit em duu
fama i fortuna,
em plau quan dura,
em dol quan fuig.
Sóc pescador
de barca vella,
ni nit ni estrella
em fan paor.
Una jove em regala
llum dels seus ulls,
la miro mentre passa,
l'envejo mentre lluu.
No he comprat
ni cel ni estrella
ni em meravella
el teu comiat.
Porta massa paraules
el meu escrit,
no he fet servir més baules,
em cal finir.
Vols haver més meravella
que somiar despert,
sentir pau a cada orella,
viure al recés.
El nuvi contava
històries d'amor,
de fer bona estada,
de trobar condol.
Una abella volava
entre les flors,
una noia sembrava
dolços d'amor.
El vent em parla
del tot foll
ni atura ni calma
ni se sent cofoi.
I quan sigui primavera,
una festa he de fer
amb el vol de l'oreneta
i la flaire del roser.
I diu que m'estima,
en aplegar el dia,
després em convida,
es perd de seguida.
Si s'allunya el fred
i ve l'oreneta,
porteu-me a la festa,
vull ser-hi també.
Poso herba al camí,
estels al cel,
les dèries de l'amic,
el riure amb ell.
A la bossa buida
ni flors ni diners,
posaré una bruixa,
vull cremar-la bé.
Poemes curts (IV)
03 Febrer, 2019 21:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al ple del consell,
sàvia decisió:
si no hi ha anyell,
mataran el porc,
on deu ser el penell?
Com l'àvia deia
després d'esmorzar:
Guardeu la cullera
per si heu de dinar!
Un consell de vella.
Si pogués viatjar
enllà de la lluna,
sembraria una
llavor d'estimar:
ben dolça, ben bruna.
Tinc per al meu rei
noble encanteri:
Què no es faci vell,
que el son no el desperti
ni posi remei!
La més bella mossa
no n'està per mi
ni vol ser l'esposa
ni regnar on jo visc.
A la font pregona,
mai beuen ocells
ni l'aigua és tan dolça
ni s'atura el rei,
és talment preciosa.
Una formiga anava
trescant camins,
bocí de pa portava,
era un glatir,
tot per a fer casa.
Si l'amor doneu,
poncella eixerida,
us prendré partida,
vull aplegar a déu,
festejar convida.
Al vent li parlava
el més vell dels xops:
Per què no puc jo
venir a la gatzara?,
era un perdedor.
La pensa volia
viatjar cap al cel,
amb capsa de mel,
cove d'alegria,
com la pensa es perd.
Anem, amic,
al ball de la rotllana,
és festa i s'encomana
aquest ballar eixerit,
confesso que m'agrada.
No hi ha pedres al camí
de la recança,
allí, les valls i muntanyes
han parat casa,
no cerquen altre veí.
Per si encara un déu
em vol fer corprendre,
he de saber vendre:
a l'estiu, la neu,
sense por d'ofendre.
Amb el monstre parlava
del meu anar,
com reia, callava,
volia ser gran,
després, plorava.
La mel al pot
ni es plany ni gosa
ni demana altra cosa
que un xic de sort,
de sort galdosa.
La formiga al formiguer
somia el lleure,
li agradaria seure
sota el romer,
però ha de creure.
Quan sigui mort,
no vull albades
ni més rialles
ni més amor
ni dir: M'agrades!
Dessota un llum,
la cuca plora,
no va a l'escola
ni troba el cuc,
tota singlota.
En el regne de l'amor
no hi ha princesa,
va marxar per ser promesa:
sense ganes, sense dot.
Porta'm, quan demani,
al regne dels muts,
dels pobres porucs,
vull saber ser savi
amb els ets i els uts.
Pensaments divins (II)
02 Febrer, 2019 14:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Cinquanta sants han desafiat Déu a tirar de la corda.
Satanàs mai es queixa de Déu, més bé procura consolar-lo.
Jesús ha declarat jornada de portes obertes tots els Dissabtes Sants.
Satanàs ha prohibit la dieta mediterrània.
Déu està valorant els costos d’aigua en un altre diluvi.
Jesús tornarà si li posen dotze diplomàtics.
Jesús necessita quatre sants més per trepitjar raïm.
La Verge proposa dues tele-novel·les més.
Satanàs acceptarà un càrrec d’àngel custodi si el jubilen.
Déu no s’equivoca, sol canviar la veritat de lloc.
Déu hauria de començar on no puc arribar.
Tinc problemes de fe, són difícils de vendre.
Déu no vol premis, és tan tímid.
Déu ha posat un nou manament: Estimeu-vos però no passeu comptes.
Al cel, el tabac no mata, faltaria més!
Al cel, et trauran els punts, però amb compte.
Tots els dimonis parlen, fins els muts.
Estic content, he aconseguit caldera amb el meu nom.
He quedat amb Déu, li he deixat el rellotge.
Déu no té pecats capitals, viu a pagès.
Canvio una setmana a l’infern per tres al desert.
Sant Pere ha demanat el trasllat, vol vigilar les campanes.
No es deixa entrar a l’infern sense carnet polític.
Al cel, no es pot cantar mentre duri el rosari.
Judes no vol ni tomates de penjar.
Sant Miquel no sortirà, hi ha àngels nous.
La Verge vol canviar dues constel·lacions a la saleta d’estar.
Satanàs posarà una mica de blau a les capes noves.
Déu està pensant en celebrar Nadal el mes de maig.
Déu ens vol salvar a tots, ha augmentat la pòlissa d’assegurances.
Déu està amb mi, però no aconsegueixo veure-li els peus.
Déu meu: Si m’augmenten el jornal, us convido a berenar!
Satanàs no m’estima, diu que faig bona olor.
A l’infern et prenen el cotxe si només saps anar amb quatre rodes.
Satanàs no confia en Déu, s’ha fet un pla de pensions.
Déu va crear l’home, no ho ha superat.
L’home anirà a l’infern, però es pagarà el bitllet.
Suposo que la clau del cel és de xocolata.
Al cel, per “maitines”, porten cafè amb llet.
Podeu pregar a Déu, però no sol venir abans de les onze.
Déu ha pensat que la segona creació serà per internet.
Déu no ho té clar, de vegades pensa que és Satanàs.
El cel té una crisi de principis, s’ha salvat un cantant de rock.
No ho entenc: Si el pa és meu, per què me l’heu de donar?
El cel romandrà tancat a les tardes per ampliació del local.
Si no fugen els pecats, proveu amb altres detergents.
Satanàs ha escurçat les faldilles sis centímetres, es peca poc.
Déu estudia vendre manaments en paquets de cinc.
Senyor Déu: Quins dies de la setmana no puc desitjar la dona del veí?
Si vull anar a l’infern, on he de signar?
Estava a punt de salvar-me quan vaig comprar el xalet.
El dimoni em tempta, però s’hauria de depilar.
Tinc por de morir-me, igual no em volen enlloc.
Si vaig al cel, on podré deixar les ulleres?
Com no feia prou, ara, Sant Pere, ha de vendre loteria.
Era a mig camí del cel quan he recordat que havia oblidat les recomanacions.
La dona m’ha dit: Ves al cel i agafa dues cadires!
Senyor dimoni: Si em vol temptar tregui la beina de la forca.
Reconec que sóc pecador, em sabria mal morir-me.
Estava confessant-me quan ha arribat l’absolució.
Estic trist, peco poc i mal.
Abans de redimir-me, ho consultaré amb l’àngel de la guarda.
Ofereixo àngel custodi depressiu.
Satanàs, fes el mal, però no cal que et llevis d’hora.
Si Jesús és el pastor, no cal dir qui farà de gos.
Judes ho sento, els ossos són teus.
La Verge té massa ciris, quelcom no és massa clar.
Ja era hora que canviessin les bombetes de la porta de l’infern.
No són les ànimes de l’infern, són els del curset de “sado”.
El millor de l’infern és que pots protestar sense censura.
A qui se li acut posar butlles de pecats de carn el mes de gener?
He vist passar el cap de logística tres cops, Déu deu estar enfadat.
Satanàs no m’agrada que em manllevis la caldera per fer conserva de tomata.
Déu ho té clar: Si volen ser sants, que paguin el setial!
Déu volia fer un teatre, però té problemes amb els seients reservats.
Satanàs es fa tou, ha posat beina a les banyes.
Déu ha abolit la gana, ara, es dirà: Dietètica!
Pecaria menys, però tinc tanta gràcia!
He fet un pecat de carn, he comprat estruç!
No us estranyin les capes de la Verge, la calefacció no funciona.
He mort amb gràcia, gairebé ni m’han pentinat.
Jesús provarà convertir la fusta en melmelada.
Satanàs necessita reduir l’horari infantil.
Adam ha demanat: Més cucs a les pomes!
Déu no veu massa clar el futur del seu Fill.
Déu posarà més àngels per guardar les bones intencions.
Satanàs compra terrenys celestials per reconvertir-los.
A la terra hi ha caos, Déu i Satanàs estan dormint.
Déu està pensant, desitjo que no trobi la solució.
Satanàs vol unificar l’hora d’encendre calderes.
Moisès és a la biblioteca divina, vol un plànol del desert.
La Verge recomana aigua de mar per l’amanida.
Satanàs ha descobert que el sol dóna llum sense avaries.
Déu traurà punts als àngels que no volin.
Satanàs proposa escales mecàniques per baixar a l’infern.
Déu proposarà jornal per als arbres.
Sant Pere està encès, se li han colat dos lladres.
Satanàs diu que, als lladres, ni aigua; tots rostits.
Resolució celestial: Posaran els Carnavals enmig la Quaresma.
Jesús està disposat a canviar ovelles per cabres.
Satanàs vol canviar el color de l’infern, proposa un gris verdós.
Els homes volen matar Déu, provaran amb fones.
Déu canvia el manament no robaràs, per no robaràs en temps de crisi.
Han aplegat cinc fidels al cel, Sant Pere està neguitós.
Per entrar al cel, es demanarà el llibre de vacunacions.
Déu està desconegut, accepta la cançó protesta.
Déu portarà el vi de la vinya.
Per a ser sant, primer s’ha de ser amic.
Déu vol sants amb tres fills com a mínim.
Déu ha restringit l’horari dels miracles.
Es recomana coure millor els sants abans d’erigir-los.
Déu ha inaugurat dues línies més de llarg recorregut.
Satanàs no té fe, vol l’or en efectiu.
Arriba el judici final, només falten els advocats.
No he arribat a fer miracles, han tancat el forn.
Jesús vol tornar, espera ofertes.
Satanàs vol vendre les accions d’empreses altruistes.
Déu no té pressa, està de vacances.
Déu és d’assaig, però surt a les novel·les.
El pobres tenen un déu, no poden comprar-ne més.
Déu És al cel i també fora.
Pensaments educatius (II)
02 Febrer, 2019 14:27
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes entren a classe, no aconsegueixen enfilar-se a les parets.
Són prou intel·ligents, però suporten el temps perdut.
Déu anava a l’escola, va preferir exercir de Déu.
El mestre era vell, la batalla avorrida.
Cap alumne pot ser dolent, només intentar-ho.
Hi ha suficients escoles per saber que no en saber prou.
Jesús va ser mestre, va haver de fugir del món.
Aprendre és saber treure la bola adequada del mar dels dubtes.
He començat per la zeta: Zortiu al pati!
Tinc dos alumnes nous, els altres són pinyons.
No els puc manar feina, no ho entendran.
A classe parlo, no cal ni dir que no escolten.
Tinc un llibre obert, igual li fugen les idees.
Són tan intel·ligents que ni gosen demostrar-ho.
El mestre es moria amb els dubtes sobre el cap.
Tres alumnes m’han preguntat, he anat a tocar les campanes.
El vent arriba a l’escola, segurament no aprendrà gaire.
Estic quasi convençut que es riuen de mi.
Arriba l’inspector, traure els mètodes a prendre el sol.
No puc perdre, m’he lligat a l’ esperança.
Els nens seran homes, com els creix la vergonya.
Els nens no són maons, mai podré tenir casa.
El dolent d’ensenyar és que sempre s’amaga l’après.
A classe no hi ha enemics, només desertors.
Volia anar al psicòleg, però me’l porten a classe.
El mestre té problemes, els alumnes no són la solució.
Els alumnes no em creuen, només volen posar-me a la creu.
He fet un descans, acabo d’estavellar-me.
La classe començarà prompte, sento els tambors de guerra.
No tinguéssiu por, entreu i ja provareu de sortir.
El rellotge no corre, té massa deures.
Entro a classe, hi ha una pissarra que m’espera.
El mestre era allí, només calia despertar-lo.
El món és una taronja, només es pot menjar la pell.
L’actitud és bona, almenys, perversa.
Assoleix els continguts i beu sense dificultat.
Necessita millorar: Calla, però tard!
No sé si ho entén, però en sap d’empipar.
No podem declarar guerres obertes, només intentar la rebel·lió.
Poseu feina fins que arribi el silenci.
He fet una reflexió, ara, estic esguerrat.
Tinc alumnes amb dos ulls, però un no mira.
La lliçó anava amb un desordre respectuós.
He posat les notes de l’examen: No n’he encertat cap!
Els alumnes aprenen, em posen millors paranys.
He de creure amb Déu, alguna cosa ha d’haver després del nou.
Les matemàtiques modernes diuen: Una regla de tres és difícil de compartir!
He posat uns exercicis, no han parat de moure’s.
La mare coneix el fill, segurament sap on és.
He preguntat la lliçó, no ha volgut respondre.
Una ratlla és un llapis que es va morint.
Una paraula de tres lletres: Terminis!
No puc amb tots, els he perdut quan he posat sucre.
Tres alumnes contesten bé, els tinc ordenats.
Posen dos al cub i van a parar a la galleda.
Tinc sort de ser mestre, mai em faltarà un enemic.
La classe avançava, tot i que els alumnes eren asseguts.
Hauré d’entrebancar-me altre cop, els noto tan contents.
Penseu que ells també perdran alguna vegada.
Estudiant els angles, m’he marejat.
Amb els fulls, es pot fer quelcom més que avions.
Estic content, no m'han pres gaires coneixements.
Les classes comencen a les nou, caldria saber-ho.
Són tan macos que ni penso en despertar-los.
No em trepitgen de mala fe, ho fan per inèrcia.
Hem parat per pensar i vuit s’han adormit.
Hem passat a escriure les respostes de l’examen, les preguntes les posaran ells.
Tenen problemes de pes, escriuen bes.
Només em queden excel·lents, he acabat la resta.
Ens sobren conceptes, ens falten encabidors.
Ho he intentat, però segueixo sense saber volar.
Tenen problemes d’aprenentatge: Vénen tots els dies!
Tot i sent el mestre, no me’n sé avenir.
Hem de ser al 2011 abans de Crist.
He decidit no fer aturades per pensar.
Química no vol dir: Quim i el gos!
Ara, faran una pluja de respostes fins que es mullin.
Aprenen tant que necessiten tres mans.
Hauria de saber que un bou, almenys, rumia.
Ja són a classe, puc lligar el gos.
Obriu el llibre per la pàgina nou, si encara hi és?
Fa un quart d’hora que no hi sóc, deuen estar preocupats.
És un nen tan intel·ligent que dubto aprengui res.
Els ensenyaré a restar, però no puc assumir riscos morals.
L’home evoluciona, prompte menjarà palla.
Un cop engeguen els ordinadors veus com van desconnectant.
Els alumnes no fallen en matemàtiques, sempre, saben els qui són.
No odio els alumnes, només les seves expressions.
Les classes començaran els dilluns, si no hi ha més remei.
Els parlava de l’u i la meitat s’han enfadat.
Arribarà un dia que anar a l’escola serà un somni.
Una escola era un reialme que ha esdevingut república.
Us diré les respostes de l’examen sense cap mena d’ordre.
Arquímedes ho va dir: Llença’ls a l’aigua per veure si suren!
Els matemàtics grecs no en sabien gaire, mira com tenen les cases!
No tenen faltes d’ortografia, no fan servir les mateixes lletres.
Ho he aconseguit: Llegeixen sense escriure!
Com l’oració era passiva, no pregava ningú.
L’avaluació continua, acabarà als trenta anys.
Han fet una composició literària amb dues lletres.
M’escolten amb tanta atenció que semblen dormir.
Parlava d’un riu quan s’han posat a plorar.
Un llibre és un component de l’armari.
La intel·ligència dubta de la saviesa.
El complicat de ser mestre és la manca d’orientació espacial.
Entre crit, cal cultivar el silenci.
Dono per suposat que sóc el pitjor de la classe.
L’escola espera, té tot el temps.
Estudiaven matemàtiques per saber com qualificar-se.
Trenta minuts d’absència poden portar la reflexió.
Mai dubto que la mare no entén.
He repetit el curs trenta vegades, ja sé on comença.
No tinc alumnes dolents, només autònoms.
El nen resta sense portar, no li farà falta.
En matemàtiques, posem pins per fer rodones.
La lliçó va anar bé, de fet no la va interrompre ningú.
Quan el guix em veu, s’amaga.
Sempre queda el consol d’explicar-ho malament.
He arribat a una conclusió: No sé on sóc!