Pensaments festius (XX)
06 Juny, 2019 06:36
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He caigut a la llum sense saber veure.
Si sóc un ser material, com pot penetrar en mi un llibre gros?
El dimoni em tempta però no em porta la pecadora.
Sembla mentida però Déu té més paciència que jo.
El pitjor del pecat és l'ajut de la imaginació.
La saviesa no es troba bé dintre d'un cap.
De la informació a la deformació només hi ha un cop.
Puc tardar més si m'esperen.
Treballo per ensopegar amb estris inútils.
Envejo la pedra perquè no li cal enganyar ningú.
Puc anar a dormir però..., em deixarà entrar el son?
Pensar és suar, ho demostra l'estiu.
Una conversa intel·ligent no necessita les paraules.
La dona és més intel·ligent perquè sempre té la raó.
Si us burleu de mi perdeu un temps preciós.
En un racó del meu cap viu el jo que s'avergonyeix.
Sempre he volgut anar sense saber on.
Em planyo abans que algú em passi al davant.
Un lluita sense espasa en una guerra sense fi.
Ser home és un defecte que em preocupa.
Sempre estic disposat a no fer res.
La millor de les medecines és no sentir dolor.
El camí del dia és, suposadament, imparable.
L'amistat és símptoma de indefensió.
Sempre hi ha la possibilitat de equivocar-se.
Sense defectes, quin sentit tindria la vida?
Treballar és digne, però deforma.
No cal ni dir que la llengua em descobreix.
Sento estar encara entre vosaltres.
La vida és bonica, però neguiteja.
Sento dir que m'estimo a pesar meu.
Festejar és un passadís massa curt.
El millor del dolor és que allargassa el temps.
Tenir problemes és més fàcil que solucionar-los.
Mai penso abans de despertar-me.
Només tinc la possibilitat de creure.
El millor del moble és l'aparent tranquil·litat.
Sempre que viatjo he d'anar amb mi.
L'avorriment és el senyal de la inseguretat.
Manar és un esforç on no falten voluntaris.
Com conèixer la solitud si no para enlloc.
El més dolç de l'amor és l'enyorança.
Seria bo tenir diners que no s'haguessin de retenir.
Una porta sol separar mons inconeguts.
Poemes curts (XX)
06 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si canta la sínia
quan es queixa el ruc,
lluito per ser mut
tot passant la vida,
odio cada ensurt.
No han de conquerir,
maleïdes feres,
aquelles figueres
on goso dormir
migdiades plenes.
Quan el sol arriba,
de nou, enfadat,
m'acosto a la riba
per sentir el combat
puix mai em convida.
Si fóra mariner,
d'una barca feinera,
aniria, sense treva,
no massa lluny del coster
per si el vent vol fer conversa.
Els camins del vi
porten la dissort
sense dir-me qui
em donarà or,
maleït amic.
Com demano,
per demà,
tenir amo
i treballar,
mai el guanyo.
I quan fuig la nit,
ens arriba el sol,
un sent l'esperit
qui viatja sol
a un país antic.
Les hores donades
a la fi del món
mai seran emprades
ni hauran raó,
són signes de fades.
Mireu si m'estimo
i miro per mi
que ni vull morir
sabent quant gotimo
quan em ve el desig.
Ple de dubtes,
gana i son,
el meu món
és massa abrupte,
massa tosc.
No vull els anys
sense dolcesa
ni faig paranys
per haver guerra,
sóc tan estrany.
A les portes de l'infern,
he posat una taverna,
bevem vi, bona cervesa
i mengem a tort i a dret,
no tenim queixa.
La pluja baixava
del núvol més vell,
feia mala cara,
era un passerell,
després es queixava.
Quan el sol somriu,
tot guaitant la plana,
el monstre reclama:
un xic de caliu,
ens estima encara?
Quan la Caputxeta
aplega en el bosc,
es troba amb un llop
enmig la desfeta,
sembla que és molt bo.
A la casa vella
no li falta clau
ni cambra ni cleda
ni un amo com cal,
és una desfeta.
En el riure de les flors,
la noia tendra,
va cercant els seus amors,
és vana empresa,
va fugir amb les olors.
Com m'agradaria
trobar, enmig l'herbei,
corona d'un rei,
almenys per un dia,
no en caldria més.
Dolces hores del matí
que, en aplegar la tempesta,
em volen donar gran festa,
no sé si parlen amb mi.
Al brocal del pou,
m'estic una estona
per si vol la mossa
un xic d'enrenou,
il·lusió pregona.
Epigrames (XX)
06 Juny, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Epigrames
Pujaré al cel
a mitja tarda,
dolç com la mel,
sense basarda.
Una noia mira
del balcó estant,
somnis l'han deixat
amb carona trista.
Bruixes les d'abans,
viatjant amb escombra,
ara, van per l'ombra,
per si hi ha cristians.
M'agrada sentir
el murmuri suau,
quan baixa al catau,
aquell negre vi.
A la glorieta,
tinc l'estimada,
tota contenta,
mai enfadada.
Tinc massa diners
per posar-los nom,
quan era pobret,
parlava amb tots.
Sent conscient
de ma misèria,
la platxèria
és mon tresor.
A la tarda llarga,
quan el sol se'n va,
va deixant les ombres:
pobres, sense llar.
El vi m'enlaira
a poc a poc,
quan ja acaba
em deixa tou.
Per a ser independent,
cal patir gana
i fer-ho saber
a aquell qui mana.
Una mossa demana
amb mi sortir,
sembla ser que, a sa casa,
la fan glatir.
Al racó de l'era
hi havia raons,
el pagès no mena,
fa volar coloms.
Si fóra ric, la fortuna
em vindria a demanar:
Posa'm palau i la lluna,
cent diamants a cada mà!
Com m'agradaria
obtenir la dot,
miracles faria
amb cent coves d'or.
Els lletjos i la pobresa
solen venir,
però si els hi dónes pressa
ja són aquí.
A la porta vella
ni li plany la clau
ni mostra fermesa
ni aplega el sarau.
Poseu-me a les mans:
la festa planera,
el fruit de l'enveja,
el cullo de franc.
El gegant de melangies
no tindrà sort,
massa guerres amanides
quan aplega la tardor.
Mireu-la com gronxa,
fulla esblaimada,
el vent se l'emporta
ni fa mala cara.
La vida lluitava
en guerres perdudes,
la mort fa mil mudes
i sempre l'enganya.
Una estrofa sola
viu al camí de dalt
ni mena ni estova
ni vol massa sal.
La noia que estimo
no n'està per mi,
diu que només gotimo
i em perdo en neguits.
Quan el cel rogenc
ens arriba a casa,
es veu com el vent
ens mulla la cara.
Hauria pogut ser i set poemes més
02 Juny, 2019 07:14
Publicat per jjroca,
Poemes
Hauria pogut ser
Hauria pogut ser
aprendre sense vici,
haver un bon ofici:
mestre de mentider.
Pujar dalt de la carena,
jugar amb el senglar,
aturar-se per dinar
una herba dolça i tendra.
Hauria pogut ser
el viure com un ric,
el morir com un pobre,
però la sort de l’ogre
es perd en trobar amic:
captaire i sorneguer.
Feinejant com la formiga
Feinejant, com la formiga,
m’he trobat amb un topant:
aprendre sense mentida
i perdre com ho fan tants.
No demano altra cosa
que viatjar sense pagar,
el dubtar em farà nosa
i, a la fi, caldrà callar.
M’agrada dormir, a la palla,
amb una rosa formosa
i un clavellet escaient.
Després, afirma la gent,
que és senzill emplenar bossa
amb somriure de canalla.
De bon matí
En gran encert,
sentir la tarda plana
i anar-me’n lluny
per albirar altre món,
mon cor pregon,
viure en un retruny
mentre desgrana
la pensa a cel obert.
I raure allí
on moren les promeses
cercant tresor.
Veniu amor,
amb les ales esteses,
de bon matí.
Per l’altre carrer
Pensa de guitarra
com et vas perdent,
del tot inconscient,
enmig la recança.
Pobres benestants
enmig de tenebres,
les cases ben plenes,
massa vanitats.
Com tot esdevé:
raó de follia
escric ben poruc.
Cercant aixopluc
em passa la vida
per l’altre carrer.
Malgrat no ho notis
La lluna plena,
com llum amb força,
cerca la golfa
de casa meva.
Allí, es queda
a passar nit,
prop l’esperit
de la feblesa.
Amor no ploris
cercant el foc
del sacrifici.
No vull ofici
d’ésser traïdor
malgrat no ho notis.
Disbauxa i disbarat
En el vi,
trobo el camí
i la lluerna.
És la pena
qui em duu aquí
sense cap pressa.
En el vi,
trobo el mirall
de les mancances.
És així
com l’espantall
troba les cares.
I la resta, ja se sap,
és disbauxa i disbarat.
Cercant records
No he de cercar
les melangies
ni vull trobar
les altres vies.
En mon desert,
viu la noblesa,
del tot estesa,
a cor obert.
Porteu-me son,
al tou del llit,
quan fuig el sol.
Vull l’enrenou,
ben esllanguit,
cercant records.
Un jove aprenent
El pare pagès
com demana un fill,
són penses de grill,
saviesa de res.
Aplega una filla,
maca com un sol,
es vesteix de dol,
demana altra vida.
El pare pagès
rondina, en el tros,
amb un ase vell.
Com cerca el cervell,
pensament galdós,
un jove aprenent.
Pensaments divins (XIX)
01 Juny, 2019 06:06
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs ha prohibit les sèries infantils.
Judes no vol veure Jesús abans de Pasqua.
Per entrar al cel, necessito el certificat de defunció.
Tomàs tampoc es creu que Jesús sigui fuster.
Satanàs ha demanat una treva a Déu per a fer inventari.
Tres dimonis fan cursets de mímica per a temptar sords.
S'ajornen els precs a la Verge, mentre durin les rebaixes.
Déu li ha dit a Moisès que vol posar un altre manament.
Jesús ha demanat canviar la somera per a entrar a Jerusalem.
Judes li ha demanat a Jesús que millori la defensa.
Pilats proposa canviar el fuet per l'espardenya.
Jesús li ha proposat a Sant Josep que treballi l'alumini.
Satanàs està preocupat per la campanya d'imatge.
Sant Pere vol anar de creuer en acabar la Quaresma.
Déu estudia un impost per l'energia solar.
Jesús estudia màgia, per si de cas.
Judes ha preguntat: Quants euros són un denari?
Jesús vol una creu de la sort.
Fa molt temps que Déu no treballa set dies seguits.
Vés a saber on deu ser Pilats.
Jesús encara no té mòbil.
No crec que Jesús vulgui multiplicar els peixos.
Aquest cop, Jesús vol fer el darrer sopar al Bulli.
Al Gòlgota, només podran accedir els convidats i residents.
Déu enviarà una nova plaga de polítics.
Satanàs no acceptarà condemnats sense recomanacions.
Déu està disposat a treure dos manaments.
Jesús acceptaria un doble per a pujar a la creu.
La Verge assumeix que el seu Fill no surt de casa.
Déu va on no vol perquè no s'ha casat.
La Generalitat vol anar al cel sense escales.
Cada cop és fa més difícil pecar.
A la vinya del Senyor, la collita ha estat fluixa.
Els sants faran miracles, però són prou avorrits.
Satanàs vol temptar Jesús amb pans de figa.
Moisès creu que, amb vaixell, arribaran més prompte.
Es comenta que la propera creació no tindrà ni simis.
Jesús vol tornar al cel sense passar per Judea.
Satanàs es proposa pecar sense mala intenció.
Satanàs està fent una porra amb la data del Judici Final.
Déu va educar el seu Fill sense tenir dona.
Encara no he aconseguit trobar la dreta de Déu.
La carn és dèbil, però té bon gust.
Déu sap com l'estimo, de vegades, fins ho entén.
Tinc dimoni pessimista amb bon ús.
Satanàs vol aprendre a temptar corders.
Déu parla amb Satanàs del preu de les ànimes.
Judes aconsella Jesús allunyar-se de Jerusalem.
Satanàs ha prohibit temptar persones de més de setanta anys.
Retallades al cel: Una aureola per cada tres sants.
Divendres Sant: Cel tancat per defunció del Fill de l'Amo.
Déu convocarà el Judici Final en acabar les obres d'ampliació.
Déu m'estima, però no ho vol fer saber.
Hi ha menys pecats de carn tendra, és la crisi.
No vull anar al cel: quan no hi ha dejuni, hi ha abstinència.
Satanàs està tip dels pecadors morosos.
Jesús està neguitós, Maria de Magdala ha comprat olis.
Déu és amb mi, però la seva casa és més gran.
Pensaments educatius (XIX)
01 Juny, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els he proposat corregir els controls amb la família.
Hem fet un estudi amb dues finestres.
Els he posat feina sense dir-los on.
Sempre aprenen amb molta cura.
Els controls milloren, de fet, els responen entre tots.
Han millorat molt en el pla d'evacuació del centre.
He aconseguit que m'odien sense repòs.
Sempre n'hi ha algun que fa servir el paper per a escriure.
He aconseguit fer un dictat de quatre paraules.
Per tal de millorar el rendiment, els diré les notes cantant.
Reconec que lluito per no mossegar-los.
Cal repartir la feina sense demanar que la facin.
No sabia restar i ja és batlle.
De fet, només analitzem els contes.
Porto dues setmanes sense sortir volant.
Cada setmana, pujo al cel per a rebre els cupons.
Dues classes més i podreu emportar-vos les cendres.
El nen no té deures, el seu pare és banquer.
Aprofitaré que respiren per levitar.
Si aplego a saber anglès, demano auxili.
Quasi aprenen sense mossegar.
He aconseguit respostes sense cap mena de preguntes.
La classe començarà quan el mestre agafi el son.
Cal reduir el monstre del silenci.
Estic fent cursets per tornar-me invisible.
Els proposaré un pla de bons resultats.
He aprovat per raonament suggestiu.
Estava suspenent quan arribà el seu pare.
Acabaré pensant que tinc quatre cames.
Donades les respostes, les hauré d'encabir.
Cinc setmanes més i sabran que una a no és una dièresi.
Millorada la qualitat d'ensenyança, haurem d'incidir amb l'aprenentatge.
Acabo de saber que el castellà és un dialecte del llatí.
Farem sumes d'emportar, prepararé les carmanyoles.
Necessito saber qui és el primer? El conill o la cassola.
He manat un exercici, n'he posat dos i he fet un test de memòria.
Per a un pobre, tots els números són irracionals.
Aprendran dels errors, no ho provéssiu dels encerts.
Hem comentat un text complicat de dues paraules.
Estan escoltant, he caigut de prou alçada.
Mestre jove està assajant amb els lleons.
La classe ha començat, després s'ha perdut.
Tinc vint enemics lliures de prejudicis.
Ha estat una lluita de llapis i paper.
Li he posat excel·lent, deu faltes d'ortografia en quatre paraules.
He aconseguit octosíl·labs de catorze.
Necessito hores de vint-i-quatre minuts.
Voldria aprendre, però em distreuen molt.
Sempre amago les respostes intel·ligents.
És lògic escriure dia amb hac, està compost per hores.
La Nova Normativa obligarà a ensenyar català en castellà.
Es nota, que els polítics han fugit de l'escola.
Només faltaria que reviséssim les dents als alumnes.
He perdut tres alumnes entre la ma i la sa.
Els deixaré aprendre si em tornen la clau.
La revenja és posar el temps en coves més grossos.
Els llibres tenen moltes més fulles que llavors.
Epitafis (XIX)
29 Maig, 2019 06:33
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ni ho noto que sóc mort.
He aconseguit ser mort preferent.
Ahir, vaig vendre un peu.
Ho sento, no tinc cap altre cap.
Segueixo tenint els peus gelats.
Porto dies sense canviar els coixins.
Estic esperant un cop de sort.
Quant ha de durar la dieta?
Sóc a la caldera 78-Am.
Fins ahir, era un neguit.
Us puc endevinar el futur.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
Fins ara, no paro d'estalviar.
Per fi, he arribat!
Em va perdre, ser curiós.
Estic d'incògnit.
No paro ni per dinar.
Em queden tres Parenostres.
Deus venir per la feina.
M'he quedat mort!
Visca la llibertat!
No vinguis amb presses.
Bona nit i tapat!
No em tornis a enganyar.
Només diré: Amen!
Voteu-me, si us plau.
He decidit quedar-me a casa.
Sóc un difunt demòcrata.
Segueixo opinant de tot.
Entreu i us sorprendré.
Vine de seguida!
Treu-me el gos del davant.
Passaré a cobrar.
No siguis poruc.
No vinguis a disgustar-me.
Ho vull tornar a provar.
Ara, que estava aprenent.
El metge diu que he de sortir més.
Em costa callar el secret.
Crida més fort!
Només necessito un ull.
Necessito intimitat.
No t'amoïnis, ja et pagaré.
Pensa-t'ho abans d'entrar.
Només cobrem per Nadal.
He perdut les ganes de viatjar.
Cerco núvia que sigui xerraire.
Estic buscant el temps.
Sempre arribes tard.
Àrea reservada per a vianants.
Devien ser les mongetes!
Vull presentar una queixa.
Necessito llet amb calci.
Els diners els tinc a...
Tot va començar quan...
Estalvieu-vos les presentacions.
He anat a buscar els papers.
Pensaments festius (XIX)
29 Maig, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El caixer va anar al metge i li van trobar, sobretot, diners.
L’únic bo de ser pobre és que no et prenen el lloc.
L'únic segur que els passa als vius és que es moren.
Si espatllem el silenci que sigui a causa d'una bona música.
El gandul aprèn ben prompte a jeure.
Crec en la bellesa interior, però prefereixo l'altra.
Parlar d'una dona i no pecar és deixadesa o quelcom pitjor.
Intento estimar-me, però m'enganyo.
L'únic bo d'estar sol és que no hi ha cues.
Li volia dir que l'estimava, però menteixo molt malament.
Sempre estic fugint del meu passat.
Estimo la buidesa perquè és tota meva.
La llum és la mare dels pecats grossos.
Pensar és anar pel desert de la saviesa.
El pitjor de ser viu és suportar els altres.
Com puc parlar bé si no sé on es fabriquen les paraules.
No planyo els demés perquè tinc prou feina amb mi.
El millor de ser pobre és que estalvies molt temps en triar.
Ser ric és no saber qui viu a casa.
Volia ser ric, però no sabia riure.
Sempre m'he trobat a faltar.
Com puc pensar amb l'infern si ja hi visc.
Sembla mentida com, carregat de pecats, camino.
L'únic bo de ser pobre és que ja has arribat.
Saber poc és bo perquè pots millorar.
Si pensar fora bo, tindríem més caps.
Per què se'n recorden de totes les mares dels àrbitres, si elles no juguen?
La paciència deu ser més cara que l'or.
Estic gras per a tenir la presó més gran.
L'alegria, de l'avar que mor, és que deixarà de pagar.
El millor de cantar és deixar de parlar.
El televisor és l'única finestra que pots emmudir.
Els polítics prometen, però mai tenen temps.
Sobren jutges, però falten botxins.
Entre tots fem país: Pobret!
El millor del cartró és el munt de pobres que coneix.
Les models duren poc perquè estan massa magres.
Ser pobre és gaudir de la presència dels rics.
La pobresa allargassa la durada de les dones de casa.
Sembla mentida com es torna jove la dona d'un ric.
Com puc dir que estic ric si tinc la dona tan magra.
Ofendre una dona és fàcil i breu.
Poemes curts (XIX)
29 Maig, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per voltar la sínia
ni cal ser bon ruc,
cal venir a l'ensurt
per cercar alegria
en moments prou durs.
Demano, a la nit,
que porti un coixí,
matalàs i un llit
on poder dormir:
somnis d'un país.
La mare demana,
mentre gronxa el nen:
que sigui prudent,
no perdi la gana
en sentir qui el ven.
Passats els anys,
cercant mil dreceres,
no crec en promeses
dels homes estranys
qui tot ho captenen.
Avui, m'he perdut,
brandant per uns ulls
qui troben esculls
al regne perdut,
m'he fet tan poruc.
No me'ls doneu
els vostres tresors,
no vull plata ni or,
no m'ensaboneu,
no tinc tantes pors.
Us dono el rei
i la cobdícia,
amb l'avarícia
no vull remei
ni prego guia.
Al camí del bosc,
enmig de les ombres,
dormen velles obres
cansades de tot,
només serem homes.
Les paraules dolces,
quan l'amor se'n va,
sonen com a mosques
tot la pau cercant
al regne dels ogres.
Com moria la jove
de mals d'amor,
aquell nuvi era pobre,
minso de cor,
un festeig mediocre.
Massa pedres al camí
per no perdre la fortuna,
les conec una a una,
totes parlen mal de mi,
no tinc ni cove ni lluna.
Al desert primer,
on rau primavera,
vol dormir la serra
cada nit quan ve
la lluna viatgera.
A la casa on visc,
sense gens de seny,
el món ni s'ofèn
ni enveja l'amic
el llit que no té.
Per anar de pressa,
com baixo del ruc,
és ric en orella,
el trobo poruc,
fem bona parella.
Cantar, cantaria
si plagués al vent,
quan corre ni sent
tanta fellonia,
ni em plany quan em veu.
A la platja, sota el sol,
cada vespre és una crema,
els ciutadans volen brega:
jugar, córrer, fer un vol,
és la nit qui me'ls serena.
Amb un carro
i dos bous,
cerco sou
per al meu amo,
ell no pot.
A la casa vella,
ja no sento el crit
quan ve el marit
des de la taverna,
és temps qui ha fugit.
Sense massa pressa,
prenent bossa i fil,
veig seure la vella,
capvespre tranquil,
la lluna vermella.
No cerco raons
ni bones paraules
ni he trobat les baules
on lligar els records,
massa empreses magres.
Epigrames (XIX)
29 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Un sac de paraules
com regalima,
ella, que les escolta,
diu que m'estima.
Poso pedres al coixí
per a dormir com un roc,
algú diu que sóc mesquí,
no hi està tot.
Vull ser traginer
d'hores ben dolces,
no tinc altre deler
que haver-les totes.
Seré a l'infern
quan aprenguin allí:
els joves, els veïns,
homes i remei.
Al racó de l'era,
no són els cavalls,
ells són més avall,
davant la taverna.
Vull ser perdedor
si és prou barat,
en mals d'amor,
he fet salat.
Tinc un déu
enmig l'Olimp
i quatre o cinc
cercant remei.
Amb prou seny
i força gana,
la baldana
s'enalteix.
Si ser ric fora barat
i el caminar convidés,
voldria rostre content
i caixes per als diners.
Les vaques pasturen
tot fugint del sol,
tot cercant consol
en dolces planures.
Si l'estiu convida
a fugir del sol,
vull sentir enrenou
de fulla qui crida.
Massa pedres
del camí
formen part
del meu destí.
T'estimaria
quan surti el sol
perquè la lluna
diu que no vol.
Podria volar
enmig les tenebres,
però en ser clar,
les ales es cremen.
Margarida
pren les flors,
si m'estima,
ho tinc tot.
La Verge plorava
cada primavera,
en Jesús no hi era,
només predicava.
Una font sense cervesa,
una ampolla sense vi,
una guitarra s'esguerra,
tota sola, per la nit.
Amb una mesada,
compraré un castell,
posaré un cartell,
faré de fantasma.
L'oreneta jove
cerca llibertat,
la vella contempla
com s'ha estavellat.
Amor, em dirà potser
el camí que he de seguir,
de moment, estic fadrí,
queda feina per a fer.
Les nines pregonen
amb dolces cançons,
els nins les escolten,
badallen de son.
El camí em porta
a un país llunyà,
un regne on hi ha força
i bous per menjar.
Tinc una mossa
qui n'està per mi,
és maca, preciosa
i no em fa glatir.
Porto, a la butxaca,
un mocador fi,
per si plora massa
o se'n riu de mi.