Epitafis (XVII)
13 Maig, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Epitafis
Ara, visc millor.
No es requereix experiència.
Tenim un atur preocupant.
La majoria estàvem vius.
A reveure!
No ploreu abans d'hora.
Qui es vol morir primer?
Acabo de tenir un disgust.
El pagès és el qui renega.
Sóc dintre, no és broma.
Necessito un altre tallaungles.
Estic endreçant els ossos.
El veí de la dreta sempre té la raó.
Si vols anar al cel, vota P.P.
Estic provant de despertar.
Em vaig morir per l'enterrament.
Voleu un consell: No vingueu d'hora!
Professió...? Difunt!
Full de reclamacions a l'interior.
Et moriràs de riure!
Tot va bé!
Compte amb l'assegurança!
No vull més excuses!
Necessito un confessor.
He anat a demanar un crèdit.
Tinc el nínxol com a primera residència.
Busco taüt de dues places.
Es prega consultes ràpides.
De poc, no em trobes.
Ho sento, sóc un rialler compulsiu.
Estic pendent de judici.
Un moment...!
Ho sento, però em criden!
Seré a l'infern per un dia.
Retallaré les visites al psicòleg.
D'on has tret que he mort?
Farem un concurs de calaveres mullades.
Estic buscant una excusa per no sortir.
No trobo temps per enraonar.
Segueixo una dieta rigorosa.
He aconseguit no pagar impostos.
Demà mateix, demanaré pròrroga.
Tres anys més de mort i em regalen un joc de te.
Respecteu el dol.
Heu de venir recomanats.
Tard o d'hora ens veure'm.
Només rebo els dies parells.
T'estem esperant!
No paro de pensar.
Com anem de salut?
Vull tenir problemes!
No sé on havíem quedat.
Ni sé qui ha de pagar.
Ho sento, he perdut els nervis.
Compta cent i surto.
Abans, tampoc ho era viu.
Porta'm sis espelmes!
Necessito saber qui va empènyer.
Pensaments festius (XVII)
13 Maig, 2019 06:17
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Un coixí és una pedra tova.
Un cop dalt ens cal baixar.
Un home savi és un déu cregut.
Un cor de pedra és un cor poruc.
Un cuiner és un home ple d'olors.
Un dia feliç deu ser un dia en el que ningú diu res.
Un disc és una desfilada, desigual, de sons.
Un es pregunta on es lliguen els collars de les persones.
Un mariner és un pagès caragirat.
Un es va buidant sense reposar el que cal.
Un esternut és una afirmació forçada.
Un gegant és un nan decebut.
Un got buit és l'ombra d'un tresor.
Un home mana a casa quan hi ha ben poc que manar.
Un llaminer és un ocell sense ales.
Un llibre és un bosc mental on volen que em perdi.
Un mariner és un cavaller amb cavall de fusta.
Un mor quan ja no pot empènyer les hores.
Un nadó és un home que només tragina amb els ulls.
Un nuvi és, per principis, una mica caníbal.
Un optimista és un poal que puja ple del pou.
Un paraigua és un pop amb mànec.
Un pensament és un ésser intel·ligent i discret.
Un pessic és una collita minsa de carn.
Un quadre és una gàbia sense peu.
Un ramader és un rei destronat.
Un ric deu ser un vigilant que no acluca els ulls.
Un ruc li deia a un altre: No siguis tan home!
Un sap que ha de morir però té tot el dia per oblidar-ho.
Un separat és un desprès de companyia.
Un ser intel·ligent ignora les fronteres del coneixement.
Un sofà és una butaca que va engreixar molt de cintura.
Un sòlid és un líquid poruc.
Una dona seguda en un banc m'indica la dolçor del temps.
Un taxi és un cotxe amb orelles.
Un torna d'hora a la casa de l'oblit.
Un tren és un cuc amb els peus lligats.
Un ventre ple empeny les idees cap a la fosca.
Un vidu em fa creure amb gent d'altres galàxies.
Un xerraire és un home amb el cervell ple de portes obertes.
Una bombeta és un pont estret on els electrons volen ser els primers.
Una catifa és una tela condemnada a suportar tota mena de coses.
Una ciutat és una gran superfície d'espais retallats.
Una de les preocupacions de la dona és com li ha de caure un vestit.
Una dona enamorada és un capvespre dolç i etern.
Poemes curts (XVII)
13 Maig, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Vull haver el costum
de savi sabut,
aprendre del mut,
trobar la patum
per saber-me eixut.
No tinc per pensar
un retall de cel,
he trobat la mel,
no la puc comprar,
mai tinc tanta fe.
Si pensar pogués,
sense cap follia,
al cel aniria
quatre cops al mes
per a fer la via.
Vestit de captaire,
he vist pel carrer
aquell home amable
qui no es posa en ser,
ha d'estar el culpable.
Sortien estrelles
des del fons del llit,
tan blanques, tan belles,
fetes al dormir,
vull raure amb elles.
Si, en el gran desert,
el xerrar convida,
tingueu amanida
la llengua de serp,
hi ha qui necessita.
En el racó fosc
del somiar perdut,
he trobat vençut
el geni del bosc,
volia aixopluc.
Quan la jove badalla,
sense promès,
és quan hi ha massa palla
per trobar on és
l'agulla que cercava.
Poso, en el gran cel,
dolça primavera,
com l'amor m'espera
tot guarnit de mel
vora casa seva.
El gegant vivia
en gran embolic,
volia un amic
de nit i de dia,
massa gran desig.
Poseu-me, pare,
menja en el sarró
puix vull anar-me'n
a fer el gran vol,
com cada tarda.
Mireu-la com va,
sense massa pressa,
per sentir-se ofesa,
per haver pecat,
és lluny d'estimar.
La tarda plana
vora del mas,
no hi ha recança
ni un mal borràs
ni gent qui parla.
Vora del coixí,
prop de la finestra,
hi ha una princesa
plorant a desdir,
algú l'haurà ofesa.
Sense ganes
de marxar,
les mainades
dormen ja
dintre les cases.
Quan el sol demana
que vingui la nit,
una estrella clama:
Hauràs de complir
i sentir qui mana!
No he de demanar,
al monstre més dolç,
que vingui el repòs
fins a l'endemà,
diu que no hi és tot.
Amb una sabata
i un retall de nit,
parla l'esperit
de bona amistança,
com vol fer camí.
Amb poca fe,
passen les setmanes,
van totes plegades
sense voler fer:
llargues migdiades.
Orenetes demanen,
en fer-se fosc,
quatre o cinc cases
on posar els seus ous
i l'aixoplugar-se.
Epigrames (XVII)
13 Maig, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com el bon Déu,
em llevo d'hora,
cerco qui honra,
calla i no creu.
Entre llamps
i gran tempesta,
porto cresta
sota el braç.
Maria tenia
mil flors al jardí,
un sol cada dia,
lluna per la nit.
Mireu com el vent
envola les fulles,
són totes porugues,
baixen sense fe.
Estant tan cansat,
noto la follia,
la gana em crida,
no sé perquè ho fa.
A la bassa estant,
vénen els mosquits,
van voltats d'amics
ni porten menjar.
En el cel, les ànimes
viuen el seu món
ni porten emprades
vanes il·lusions.
Quan li plau al vent
tornar de la mar,
en Neptú l'empeny,
diu que ja fa tard.
Una bella dama,
amb preat somrís,
em demana casa
on passar la nit.
Ciutadans i camperols,
us demana el rei,
porteu-li fesols,
quelcom el restreny.
A la mar demano
la brisa lleugera,
l'amida, la pesa
i, si puc, reclamo.
Massa vell per festejar
les nits d'hivern,
a l'estiu, fan bon passar,
però no hi és.
En el temps modern,
quan no hi ha tempesta,
esdevé l'oferta
de tenir mal temps.
Quatre eugues em parlaven
de mals d'amor,
els cavalls no en tenen ganes,
els camins són plens de pols.
Si voleu tenir
una vida llarga,
sortiu pel matí
no hi ha ni canalla.
El monstre poruc,
sense cap frontera,
recerca una cleda,
vol trobar aixopluc.
Escriure és:
pobra alegria
i, si és poesia,
glatir de més.
Voldria una menja
de dues setmanes:
ous i botifarres,
pastissos d'ametlla.
Si a les sis em llevo,
perquè mana el llit,
mai trobo enemic
ni cançons de cego.
Un dia d'aquests,
ves-ho tu a pensar,
prenc el farcellet
i enceto el treball.
El dilluns em vull casar
per començar la setmana,
si és prou rica i galana,
de segur que l'he enganyat.
Al racó de la mar,
viuen les sardines,
les altres són fines,
no hi volen anar.
Amb el cor obert,
la panxa prou buida,
he passat per bruixa,
ho diu el mossèn.
Camí del cementiri
no hi vull anar,
hi va anar en Baldiri,
no hi ha tornat.
El riure agredolç i set poemes més
09 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes
El riure agredolç
Estic pendent del riure agredolç,
d’aquell passar solemne pel carrer,
són massa hores, dessota del gran sol,
per a esperar aquell parlar planer.
I vós aneu vestida de mudar
per a pregar al sant manifasser
amb moltes ganes de creure i de callar
per a obtenir la gràcia del moment.
És el meu cor un degotall de penes
perquè l’estimo de dia i de nit
car vull tenir-la vivint dintre la casa
mes un retret em fa la vida amarga
i m’entaforo, cansat, en el meu llit
per a somiar-la enmig de les tenebres.
Com vull ésser cavaller
Seguint amb la condició
d’humà al damunt la terra,
vull aplegar a l’ocasió
de guanyar batalla i guerra.
Com vull ésser cavaller,
del matí fins al migdia,
un bon ruc em compraré
puix cavall és gran porfídia.
Els camins seran tots meus
i, quan vulgui descansar,
cercaré un bon desert.
Com la gràcia mai es perd
no caldrà ni confessar
ni traginar massa creus.
Fila més prim
Sento, en passar,
parlar a les finestres
del seu anar,
d’un vent de malifetes.
Cerco el redós
de cases i carrer,
vaig mig confós
somiant amb un recer.
Ni un mentider
em conta, de passada,
el seu enginy.
Fila més prim
com una vella aranya
el dia primer.
Escriure és navegar
Escriure és navegar
per una mar incerta,
cercant a la saviesa,
trobant qui vol nedar.
És recercar camins
perduts entre les ones,
comptar les lletres totes,
xerrar amb els dofins.
Provar d’arribar a port
sense massa ferides
en vespres tardorals.
M’agraden els topants,
les penses amanides,
aquell trobar la sort.
M’agrada el riure clar
M’agrada el riure clar,
les dolces tombarelles,
aquell cruixir d’ametlles
torrades a la llar.
Omplir el vas de vi
o, a l’estiu, cervesa,
deixar la gran tenebra:
vençuda, lluny d’aquí.
M’agrada el riure dolç
de la jove poncella
qui estima el més valent.
Vestiu-me d’innocent,
feu-ho amb poca pressa
i, si pot ser, dejorn.
Com sentirem les branques
Després vindrà el vent
que allunyi la tempesta,
ha de ser un vent valent
sense massa disfressa.
Com sentirem les branques
parlant a tort i a dret,
és l’angúnia dels arbres
pensant en el desert.
Encara que captiu
d’aquestes quatre cases
i un pensament flairós,
m’acosto a ser l’espòs
vestit de pors i nafres,
però amb desig ben viu.
És la pensa
És la pensa qui acompanya
per planures i rierols,
va amb vestit i assedegada
al bell mig de dos mussols.
Són els savis d’aquest bosc
qui descansen amb la llum,
mai hauran d’encendre foc,
han la dèria d’aquest fum.
És la pensa qui m’endinsa
en paratges venturers
fins aplegar a l’albada.
No hi haurà enamorada,
amb aires manifassers,
tot demanant anar a missa.
Algun cop m’he de casar
Amb la força de la ment,
em faré unes estovalles,
car m’agrada el parament
i sardines ben torrades.
Ha de ser el meu destí:
ser pescador des de l’alba,
sortir de port per sortir
i tornar a la migdiada.
Quatre peixos de bon preu,
la resta per quatre rals
o una barra de bon pa.
Algun cop m’he de casar
com manen els principals,
el somiar no ha de ser meu.
Pensaments divins (XVI)
08 Maig, 2019 05:55
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Samsó ha de reforçar les classes de musculació.
Déu creu que la segona cuita serà millor.
Déu va crear l'home i la dona encara no li ha perdonat.
Canvio dos pecats d'orgull per un de gola.
Déu no accepta regals de més de deu euros.
Ordeneu-vos els pecats en capses de deu.
Satanàs no accepta pecadors de segona regional.
Satanàs estudia temptar per correu.
Jesús ha decidit no fer més sopars amb amics.
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega als sants que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.
Habilitaran el purgatori com a sala de fumadors.
Déu ha superat dos controls d'intel·ligència.
Satanàs ha demanat a Déu una treva per enllestir calderes.
Satanàs ha triat "Las Vegas" per temptar Jesús.
Satanàs deixarà entrar, a la sala de jocs, als majors de divuit segles.
Tomàs tampoc creu que Sant Josep sigui fuster.
El mestre confrare cerca a Jesús per anar a la processó.
La Verge vol comprar una túnica per al seu Fill a les rebaixes.
Tres jueus concediran un crèdit a Jesús per a les despeses de viatge.
Per reducció horària, es faran rosaris de deu minuts.
A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.
Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.
Sant Josep ha anat a ferrar la burra.
Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.
Satanàs no té clar el seu pla de pensions.
El sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.
Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.
Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.
Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.
Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.
Sant Lluc mai privaria la festa nacional dels toros.
Al Judici Final hi haurà un recés cada sis hores.
Si voleu parlar amb Jesús truqueu al seu mòbil: 025122012
Sant Cristòfol demanarà a Jesús que mengi menys o vagi a peu.
Abans de fer un miracle, acoteu la zona.
Jesús tornarà quan endevini el seu futur.
Tinc un problema de fe, els altres els he venut.
Déu vol una Bíblia on no hi hagi tan mala sort.
Caïm va matar el seu germà perquè les ovelles se li menjaven les pomes.
Per a ser sant, primer has de fer un curset de primers auxilis.
Judes ha provat d'ensarronar a dos dimonis novells.
Per anar a l'infern, oblidi la línia blava.
Satanàs necessita un expert en malifetes.
Estimat Satanàs: Prepara'm el vestit i la caldera!
Anava a pujar al cel, quan he perdut les butlles.
He portat unes cartes per si la cua de l'infern és llarga.
Podria anar al cel, però no es porta.
Es prega pecar sense pressa i anotar-ho al full d'incidències.
Dues ales valen més que dues banyes.
Pensaments educatius (XVI)
08 Maig, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els catalans són homes de céntcia.
He canviat els dictats per suggeriments.
Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.
Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.
La Verge Maria no era una nau de Colom.
Augmenten la ratio perquè són més covards.
Després de les retallades els caragols seran cargols.
Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.
Els polítics van a escola quan inauguren i quan cau.
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.
He aconseguit que una suma es deixi emportar.
Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.
Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.
Fa sis hores que busquen la gallina Kinder’s.
És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.
Cada tres conceptes nous, sal de fruites.
Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.
Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.
He de remar tant que ni necessito barca.
He posat deures però els he amagat bé.
Estan educats, es queixen en equip.
La veritable evolució la va portar l'anís.
He obert el llibre i ha sortit el dimoni.
Aprenen tant que ja deuen volar.
Estudiar és complicat, té poques excepcions.
No crec que el curs duri menys de dues reformes.
Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.
M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.
Epitafis (XVI)
05 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vaig veure una llum, era un cotxe.
No deixo de pensar amb tu.
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.
Acabo d'acomiadar la minyona.
Calleu, que sento música!
Estic estudiant possibles canvis.
Ara, resulta que no em tocava.
Venc apartament a cinc minuts del cel.
Noto que, avui, fas mala cara.
Un cop mort, la resta és anar fent.
Necessito un viu que sigui mentider.
Vull refer la meva vida.
En sentir la campana, provo d'agenollar-me.
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
No proveu: deixar de respirar.
Si em dius el nom, t'apuntaré al club.
La tragèdia continua…
No facis tard.
L'alcohol mata.
Puc sortir a fumar?
Pensaments festius (XVI)
05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc el cap ple d'espais buits.
Tinc el desig com la darrera de les forces.
Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.
Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.
Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.
Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.
Tinc llibres per la por de no saber.
Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.
Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.
Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.
Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.
Trepitjar núvols és una perillosa aventura.
Tinc por de la gent que sap penedir-se.
Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.
Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.
Tinc temps lliure per a poder ser lligat.
Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.
Tinc un déu per amic i un dimoni per company.
Tinc un fanalet massa neguitós.
Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.
Tinc un parell d'ulls torts.
Tinc un sac buit on posar totes les victòries.
Tinc una vida per perdre.
Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.
Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.
Tot l' univers es redueix al no ser.
Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.
Treballo pel goig de reposar.
Trepitjar el món és un somni imperfecte.
Un ambiciós és un afamat mental.
Un cor inapetent rarament sagnarà.
Un disc és una sínia musical.
Un àngel és una pau que vola.
Un aquari és un pis de peixos.
Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.
Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.
Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.
Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.
Un capellà és un dol que camina.
Un cargol és un bou prudent.
Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.
Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.
Un cavall deu ser un senyor ruc.
Un ciri és una casa amb llum al sostre.
Un clot és un glop de terra fugitiva.
Poemes curts (XVI)
05 Maig, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una flor somiava
raure al paradís,
un ser malaltís
com l'amoïnava,
volia l'occís.
Porto en el sarró:
son i melangies,
mig perdonavides,
un captaire o dos,
poques alegries.
Doneu-me, si cal,
voreta del bosc,
un paratge fosc
sense fer-me mal,
sóc tan pobrissó.
I, si vols, et portaré,
dintre d'un cove, la lluna,
per veure si és oportuna
i et comenta que vull ser,
del teu batec, una engruna.
El cavall renilla
a la serra estant,
com va comentant
que ha deixat, la filla,
sola en el combat.
El cigró sentia,
dintre l'olla estant,
que l'aigua bullia
i anava afluixant
el sospir de vida.
Una noia rossa,
a la plaça estant,
vol saber si van
a cercar esposa
els joves galants.
Les mil meravelles
vénen per la nit,
vestides d'estrelles,
plenes de desig,
vull saber més d'elles.
Paraules d'amor,
sempre ventureres,
surten de les pedres,
volen saber com
pujar a les orelles.
Mil capricis
van al llit,
porten vicis
i esperit,
un suplici.
Sense ganes
de marxar
em deixo anar
entre corrandes,
res més hi ha.
Voleu haver
gran meravella,
cerqueu l'estrella,
feu-li saber
qui és la més bella.
Amb cinc portes
per sortir,
cal partir
sense més hostes
a qui guarir.
A la lluna plena
li diré quant vull
agafar, a curull,
fruits de primavera
en un temps feixuc.
Si la mar no m'acarona
i em demostra poc encís,
vull tornar al paradís
on dormia una estona
tot pensant que era feliç.
Quan la Margarida
demana per mi,
la veig amanida
a fer compromís,
ho fa de per vida.
Una noia maca,
al jardí estant,
vol tenir galant:
mudat, amb sabata
i prou benestant.
Quan vaig al mas,
en temps de sega,
la masovera
no em fa ni cas,
calla i espera.
Tot enmig
del cementiri,
haig l'ofici
que no faig,
visc per vici.
La sínia parlava
a l'estiu primer,
de sobte, callava
en veure el pagès,
feia mala cara.