Epitafis (VII)
27 Febrer, 2019 18:51
Publicat per jjroca,
Epitafis
He vingut perquè m’avorria.
Estic mort per un dia.
M’estic fent a la idea.
He de suportar els comentaris?
He mort per canviar.
Acabo de perdre una orella.
He d’anar a l’infern, necessito crema.
He mort en pecat, però me’l volen prendre.
Vaig demanar hora per morir a les sis.
Estic disposat a creure el metge.
Compte amb l’assegurança de vida!
Callo per consell de l’advocat.
Estava a l’hort, dalt la figuera.
El torró, el vull tou.
Compte, que vaig a sortir.
Demà, em recolliré d’hora.
He vist que veniu prompte.
Sempre esteu plorant.
Acabo de tenir una idea.
Necessito un advocat.
Tinc prou temps per sortir-me’n.
Estic en el meu pes ideal.
Encara menjo sense sal.
Heu vist el carter?
Sóc un home acomodat.
Busco ànima en pena sense perjudicis.
Avui, tampoc parlaré.
Passeu-ho bé!
Us estic observant.
Tinc problemes d’esfínters.
Estic canviant d’estat.
Es prega no deixar publicitat.
Senyor lladre, heu fet tard!
Podeu agafar el xampú.
No tinc clar el meu futur.
Agrairia que us poséssiu en fila.
He sortit a comprar flors.
Parleu amb la senyora.
Sembla que agafo cos.
En un no res, sóc aquí.
Tinc ofertes de la funerària.
És un no parar.
Les peticions amb Din-A4 i per una cara.
Voteu-me per a mort del mes.
Tornaré si passa la mandra.
Us proposo un canvi.
Vaig perdre el coneixement.
Tot va començar quan vivia.
Vaig morir com si res.
Estic tip d’esperar-vos.
He entrat perquè plovia.
Us tinc sempre present.
Us recordo que em deveu diners.
Estic orgullós de ser aquí.
Prompte acabaré de pagar l’enterrament.
Obriu i veureu què passa.
Accepto hostes que es llevin tard.
He donat paraula de no fer comentaris.
Pensaments festius (VII)
26 Febrer, 2019 09:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Ella és i jo ho voldria.
Em deu estimar perquè m'ignora.
Em dóna força poder perdre la batalla de cada dia.
Em fan seure perquè no tenen tarima.
Em fastiguegen les adulacions mal presentades.
Em passo l'estona agradant-me i rebutjant-me.
Em preocupa el seriosos que són els que surten de l'església.
Em sentiria més lleuger si m'oblidessin.
Em sento estranger però desconec l' idioma.
Empresonar el temps no té preu.
Visc presoner d'un cos inservible i necessari.
En agafar-li la mà, va desfer la solitud dels déus.
Volen ser les lleis, les autopistes de peatge de la llibertat.
En algun lloc, hi ha el temps amuntegat.
En aprendre poc, decidí tancar la porta de la reflexió.
En baixar del cavall, va perdre dues potes.
En cada carta, em despullava sense treure'm tota la roba.
En cada casa, he trobat les restes d'una desfeta.
En cada full blanc, hi ha un futur incert.
En cada llàgrima, hi ha un silenci estrident.
En cada ratlla de paper, deixo una taca del meu pensament.
Viure és l'allunyament de la innocència.
En caure el mirall dels déus, va deixar el món ple de llacunes.
En comprar la desena anell, va assumir que no podia fer tanta feina.
En el cor de tot home, hi ha un racó de quietud.
En el meu cos, he escrit tot el passat.
En el món del golf, el final es trobar un forat negre.
En estimar-la, em vaig perdre en el fons dels seus ulls.
En fer-me gran, m'he adonat que aquest món no és el meu.
Viure és un temps inestable.
Volia ser savi, però no tenia lloc on guardar la saviesa.
Xerrar és donar tombs pel país de les mentides.
Vestit d'home, que puc fer sinó ensopegar.
Vindran dies i tornaran les fosques.
Visc en una vida on no he sabut trobar el meu lloc.
Viu molt poca gent de la meva fermesa.
Viure és anar notant que et vas morint.
Poemes curts (VII)
26 Febrer, 2019 09:17
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Ni pressa tinc
ni sento la virior,
és un estat traïdor,
em dono per servit,
de fet, ni és el meu lloc.
Tinc tant de fred
que sento la temença
de jaure amb la creença
que quasi està tot fet,
és minsa complaença.
Estimar us estimaria
les nit d'hivern,
amb desesper,
ple de follia,
ho tinc prou verd.
Dolça fada dorm
enmig del si
del preat bosc,
dessota un pi,
amb caire dolç.
Sentir la veu,
la llunyania,
la lletania
de trobar un déu,
com cada dia.
Aplego d'hora
per trobar el redós,
estimat d'un cos
qui tot ho acarona,
un plaer galdós.
Estimar un sol
que neix cada dia,
que sent la follia
d'un perdut amor,
doneu-me altra vida.
Haver el gran dubte
de l'amor primer,
anar pel carrer,
sense mel ni sucre,
tot cercant el cel.
Voldria dormir
en el si del prat,
enmig l'entrellat,
per a saber si
seré l'estimat.
Demano a la rosa
del jardí d'enmig
que porti el desig,
per dir-te: Reposa,
nostra és la nit!
Si l'amor demana
aquest mirar dolç
que vingui aquest clos
a parar-te casa,
ben maca, amb sol.
Una rosa sola,
viatjant a peu,
aplega a les deu,
vol trobar-te d'hora,
abans que Morfeu.
Les paraules toves
no faran camí,
només les més dolces
apleguen al si,
esperen les tornes.
Una nina reia
al balcó estant
en veure l'ofrena
del jove galant:
pors amb espardenya.
Com m'agradaria,
a l'abril florit,
trobar companyia:
de taula i de llit,
plena fantasia.
Per valls i conreus,
plana primavera
amb una mà estesa
amb ullets de nen,
és tan encisera.
La deessa jove
demana per mi,
diu que, ser tan pobre,
és un fet mesquí,
no es pot ser mediocre.
En passar l'hivern,
amb la flor primera,
conta primavera:
allunyat el fred,
torna a casa seva.
Us deixo el déu
per si abelleix
sentir-vos rei
de cap a peus,
no m'ho pagueu.
Si l'amor demanes
que vingui ben d'hora,
que et trobi ben sola
per gaudir debades
d'un sol sense ombra.
Epigrames (VII)
26 Febrer, 2019 09:06
Publicat per jjroca,
Epigrames
El bon Déu
ha proposat:
Menjar barat,
viatjar a peu.
Com em cal tenir,
si li plau al cel,
cara de fidel
i cor de mesquí.
Diu que tant m'estima
com el gat al gos,
poseu medicina,
ompliu el sarró.
Al palau del rei,
no hi ha tenebres,
puix posen candeles
en tots els indrets.
Poseu-me Pare,
altre sarró,
vull quelcom dolç
per al viatge.
Amb sis lletres
i un diner,
ni aprendré
ni seré mestre.
Tenia una núvia
amb casa i jardí,
un somni mesquí
i un cap que rumia.
A la taula estant,
ve la memòria,
porta cridòria,
se'n va dansant.
Al carrer d'enmig
no rauen tenebres
ni clouen parpelles
abans de dormir.
El vent de dalt
no porta pressa,
sap que penetra
i porta el mal.
Pobres paraules
del dolç amor,
van per les taules,
ho volen tot.
Mare, la primavera
porta remor:
la bonior de l'abella
entre mil flors.
Estic esperant
la dolça Parca,
la vull galant,
suau mentre mata.
Ni l'amor primer
fou tan mentider
ni l'amor segon
em portà la sort.
Amb ulls porucs,
semblant de fada,
l'enamorada
plena d'ensurts.
Una casa i un jardí,
l'amor demana,
una casa per gaudir,
un jardí per a fer estada.
Per anar a l'escola,
no porteu pressa,
puix la saviesa
no corre, escola.
La mare cantava
cada matí,
després pregava
fins a la nit.
Amb la mà esquerra
i un xic de menjar,
s'arrauleix la fera,
se li tomba el cap.
Han pres la pensa
per un diner,
perdrem la guerra,
després ploreu.
Mireu com pujo
a l'alturó,
quatre gambades,
sóc dalt de tot.
Tinc una núvia
en un palau,
mai l'hauré rica,
però m'escau.
A la casa del pobre,
no hi ha enemic
ni portes de roure
ni un bot amb vi.
Demà, a l'albada,
a treballar,
maleïda fortuna
si em deixa anar.
Pensaments divins (VI)
20 Febrer, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu vindrà demà, ha donat hora!
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb les tatxes!
Déu és omnipresent, gairebé un regal.
Déu no m’estima, sap que em constipo sovint.
Jesús és a Betlem organitzant un sopar de quinta.
Senyor Satanàs: No em posi un dimoni del Madrid!
Déu va crear l’ univers, li va sobrar el temps.
Jesús no era un bon fuster, dubtava en el preu.
Satanàs necessita pecadors responsables.
En acabar la missa negra, hi haurà barra lliure.
Judes participarà en un concurs d’infidels.
Satanàs necessita una muntanya per convertir-la en magdalenes.
Jesús calmà la tempesta, el Meteocat no va participar.
Els Reis Mags seguien una estrella amb camell, eren altres temps.
Si hi ha una altra crucifixió, serà per canal de pagament.
Jesús va tenir més bon guia que Moisès per tornar d’Egipte.
Samsó va caure perquè el seu centre de força era molt amunt.
El dimoni, amb disfressa de serp, ni s’ acosta a les pomeres.
Sembla que el diluvi va ser abans de fundar AGBAR.
No oblideu que Jesús va venir amb bona estrella.
La Bíblia encara no ha aconseguit cap premi literari.
Déu va posar deu manaments, no li quedava més foc.
Satanàs m’ha posat els deures, s’ha passat en els pecats de la carn.
La Verge ha fet anar Jesús al perruquer.
Judes no vol més inversions de risc.
Déu m’escolta, però no s’ho acaba de creure.
Satanàs et dec set pecats, pren nota.
Tres deixebles de Jesús volen fundar un partit republicà.
Jesús ha de tornar, parlaré amb el fuster.
Tres casats explicaven a un fadrí el que és un calvari.
No ho entenc: He anat a missa de vuit i n’eren cinc!
Vaig aplegar al cel a l’ agost, Sant Pere era d’excursió.
Era a punt d’anar al cel, quan va sonar el despertador.
Satanàs ha de reduir personal, només posarà dimonis als rics.
Déu té tres persones, qui rep els dijous?
Jesús va fer tres anys de mestre, només té un trienni.
No volen a Judes com a patró dels tresorers.
Jesús arribà a Jerusalem el dia de mercat.
Déu és el meu Pare, però també és el meu Sogre.
Volia anar al cel, però no deixaven entrar els pecats.
Crec que, per anar al cel, s’ha d’agafar la línia blava.
Satanàs vol més cadenes de titani.
Déu no es pensava que el sol duraria tant.
No entréssiu al cel abans de l’hora del bany.
Satanàs està enfadat, se li acaben els fesols.
He cercat Déu en el meu cor, però el tenia el veí.
Ara, aniré a l’ infern a perdre una mica de fe.
Satanàs està preocupat per la crisi: Pecaran menys?
Tinc ganes d’anar a l’infern, es presenta un hivern fred.
He estat cent anys a l’infern, ara, estic de vacances.
Vaga de tècnics d’ascensor, utilitzin l’ escala de Jacob.
Déu i Satanàs canviaran els papers cada trimestre.
Satanàs diu que si no pequen més haurà de tancar tres sales de calderes.
Si el pecat és massa gros es podrà compartir.
Déu repartirà la gràcia en fila de tres.
La Verge li ha dit a Jesús: Compte amb els desconeguts.
El preu de les misses ha pujat, però hi ha descomptes a l’engròs.
Judes prepararà una nova vinguda de Jesús.
Jesús farà un master en noves tecnologies.
Pensaments educatius (VI)
20 Febrer, 2019 06:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Demà mateix els diré que sóc a classe.
Aplegarà un dia en el que no caldrà aprendre més.
Al darrere de tots, n'hi ha un que no xerra.
No aconsegueixo entendre perquè no fan servir l'oïda.
Vaig estar un minut content, havia corregit el solucionari del control.
Menteixo tant que m'equivoco.
Per tal d'aprovar el fill, vaig avaluar l'interès de la mare.
Només heu de respondre les preguntes.
Hem aconseguit sortir al pati amb puntualitat.
Mentre recullen, amago, acuradament, tots els improperis.
Els resultats demostren que aprendre no té relació amb ensenyar.
Tots passaran el curs, necessito tres barques.
Massa mestres s'amaguen en un despatx.
Tenim objectius mínims: Respirar sense fer soroll.
És un mestre competent: Ensenya prou i no es nota massa.
No han entès res, però fan tan bé l'onada!
Per a moure deu xifres tampoc calen tantes regles.
El vint per cent dels alumnes van a classe per descart.
És un bon alumne, no hi ha manera de fer-li fer res.
Fan un treball en equip, de moment, es vigilen.
El pare critica el mestre, l'any vinent, sabrà qui és.
Estava enllestint i he tret dos alumnes d'un calaix.
No cal que ensenyeu, però feu cara de pomes agres.
En un mes, s'han menjat tres mestres de bon rotllo.
Proveu d'amagar els rellotges, a veure què passa?
He tingut sort, ja saben on guardo els controls.
Admeto respostes obertes i ben intencionades.
No poden suspendre, he puntuat de cinc a deu.
Afortunadament, els dos suspesos no els tinc al llistat.
Per què trenquen el dolç període de vacances?
Tot arribant el mestre nou, van començar a mesurar-lo.
El nen no podia veure el mestre, la mare demanà visita a l'oftalmòleg.
No perdeu temps sumant, per fer-se ric, cal dividir.
He posat pocs deures, cal afavorir la responsabilitat.
Eviteu fer reunions de claustre en zones inundables.
Per mantenir-los a ratlla, fomenteu la geometria.
Es prega difamar en privat.
Per ensenyar el sis necessito dues mans.
L'alumne és bo, el faré repetir.
Tinc tres alumnes nous, total: vint-i-set!
Ensenyava perquè li manava el cos, d'inspectors.
L'anava a suspendre quan va arribar el germà gran.
Aquest curs podreu aprendre a terminis.
Aprenen a compartir, un excel·lent per a cada sis alumnes.
He demanat als Reis una classe sense enrenou.
Tinc dos alumnes que pensen, connectaré l'alarma.
No tinc sort, només he perdut dues dents.
El metge no em donà la baixa, el seu fill és alumne.
Tinc tres alumnes superdotats, no acostumen a venir.
Estant treballant, no els desperteu.
Li he dit a la pissarra que es vagi a dutxar.
Quan va arribar l'ordinador, els arbres van riure un dia. Què deu fer un ratolí al costat d'un ordinador?
Estic assolint conceptes, necessito més ciment.
He confós un test d'intel·ligència amb un de clavells.
Cada dos dies els passo l'antivirus abans de sortir de classe.
L'examen era una mica complicat, s'havia de contestar.
Un alumne no se'n burla de mi, parlaré amb el psico-pedagog.
Epitafis (VI)
20 Febrer, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Epitafis
Venc nínxol amb llogaters.
Sóc aquí des de l’alba.
He d’anar a comprar ciris.
Algú sap quan tornarà el corrent?
Us recomano no portar pressa.
Necessito tres forats a la corretja.
Estic estalviant per anar al cel.
La tieta encara em fa sermons.
No em llevo el fred dels peus.
No ho sembla, però estic bé.
La veïna es passa l’estona criticant-me.
Porto dies sense enfadar-me.
Tinc una cama dormida.
Em dutxo poc, tinc reuma.
Treballo de fantasma tots els carnavals.
La sogra ho deia: Fa cara de mort!
Tinc dues entrades, una és per a la sogra.
El xampú no era bo, estic calb.
M’han posat en una gerra, devia ser de vi.
Estic aprenent anglès per correu.
Si et mors, truca’m!
Aplegaré d’hora, anuncien tramuntana.
No suporto que m’obliden.
Llogo apartament sense dret a cuina.
Em queden anys de penitència.
De segur que no us conec?
Tinc pressupost per cinc paraules.
Us faig saber que sóc dintre.
He estat un home vital.
He vingut per l’anunci.
Endevina qui era!
Vull ser invisible!
Levito amb facilitat.
Ara, ja em poden dir missa.
No tinc res per posar-me.
Acabo de trobar la veritat.
Ni m’imagino l’ infern.
Accepto fórmules miraculoses.
Cerco peu per poder passejar.
Doneu-me deu minuts per prendre cafè.
Demà farem jornada de portes obertes.
He encetat una crisi d’identitat.
La policia em volia empaperar.
Tenim poca contaminació acústica.
Tinc núvia, però sortim poc.
Ahir va venir un pobre, es portava el taüt.
Volem un toc de morts més alegre.
Després de les votades, tornem a casa.
Estic esperant!
Aquí, ni es pot viure!
Estic al primer curs de difunt.
No et penso votar més!
Ho sento, però he passat una mala nit.
He oblidat a qui devia diners.
Estic fet pols!
M’han demanat que em quedi.
Necessito, urgentment, la manicura.
M’han pres el pèl.
La flor de l'ametller i set poemes més
20 Febrer, 2019 06:13
Publicat per jjroca,
Poemes
La flor de l’ametller
I la flor de l’ametller
anuncia primavera,
vol aprendre a no voler
passejar per la quimera.
Com viurà enmig del tros
d’un pagès tossut i vell,
cada dia vol un mos,
però menja sense fe.
I l’ametller com brandeja
quan aplega el mestral
tot guarnit de la fermesa.
L’ametller haurà la pressa
i l’ametlla és al de dalt,
ben petita, sense enveja.
L’aranya com es desperta
Quan el sol posa escalfor,
l’aranya com es desperta,
vol filar, anar a la festa
per trobar un menjar bo.
L’aranya, ja ho sabeu,
és esquerpa i mentidera,
com fila sense cap pressa
per poder fer un bon mos.
La formiga, que la mira,
mentre recorre el corriol,
com s’enfada i quequeja.
Si no hagués tanta pressa
s’enfadaria amb el sol
i li faria una crida.
La mestressa enfadada
Quan aplega el febrer,
la xemeneia és encesa,
ben a punt, és la paella,
avui, toca de mariner.
I el vi com surt del cup,
l’aigua callada i fresca,
com s’enfada la mestressa
perquè no ho té tot a punt.
Però, ai, els comensals
porten gana, pa i cullera
per a encetar la menjada.
La mestressa enfadada
no trobarà cap escletxa
on encabir cebes i alls.
Parlaré a la nit
Parlaré, a la nit,
vora de la llar,
d’aquell temps passat
per matar l’oblit.
Era la feblesa
de cada matí
per deixar, al llit,
la vella peresa.
Poc o res a fer,
ni lluitar volia
amb el meu veí.
Poseu-me més vi
que em porti a la via
de somiar despert.
El riure entremaliat
El riure entremaliat,
la pensa fugissera,
ben posat a l’esclat,
ben galdós i tronera.
Amic dels seus amics,
garlaire i mentider,
lluitador sense fi,
heroi sense caler.
Però és un xic sord
i lluita, sense ganes,
en guerres sense dot.
Sempre agafat al got
com va llençant proclames
en platges sense port.
Cansat de fer lladrucs
Cansat de fer lladrucs,
lliurat al gran desig,
el viure enmig de rucs,
el porta al nou camí.
Voldria ser, al capvespre,
ben a prop de la llar,
el somni és el seu mestre,
el gaudi és amagat.
Empaita una mossa
qui el porta, al gran cim,
passant per la drecera.
Ella, diré, és bleda
i no en farà ni cinc,
però, en el fons, l’adora.
Vull posar residència
Ni sé per on es va
a la muntanya d’or,
però he llogat un ca
ferotge com un llop.
De segur que guanyem
tan ample paradís,
de segur que hi serem,
al vespre, abans de la nit.
Vull posar residència
al si del gran palau
i viure com un rei.
Algú posarà llei,
en ampla i dolça nau,
abans de la insolvència.
Doneu-me espardenya
En el regne llunyà
de savis incompresos,
la força he de posar
enmig de nous malmesos.
M’agrada esmicolar
la bona xocolata,
m’agrada endrapar
un gran tortell de nata.
Allí, en el bon convit,
com demano el tresor
i la gana ferrenya.
Doneu-me espardenya
per si aplega la por
o s’acosta la nit.
Epigrames (VI)
19 Febrer, 2019 09:23
Publicat per jjroca,
Epigrames
Menjar convida
a perdre temps,
a guanyar estima
a estrènyer, gens.
Poseu-me la feina
dessota d'un arbre,
l'estiu és culpable,
la mandra, la reina.
Vull un canteret
per anar a la font,
el vull xicotet,
foradat i tot.
Diu que la festegi
tots els dissabtes,
vull jugar a les cartes,
és millor que ho deixi.
Quan la nit la pren,
la mirada fosca,
es va tornant dolça
i l'amor com creix.
És tan maca la poncella
que m'obliga a festejar,
per la nit, no vull anar
puix la foscor em mareja.
Pare, quants diners
fan aquest miracle:
encetar el teatre
de l'agraïment.
La poncella maca,
avui, no hi és,
porta poca gana,
li manca interès.
Maria parla
del preu del vi,
del vi de taula,
em fa glatir.
Un pastor i cent ovelles
són un ramat,
unes blanques, d'altres negres,
és el que hi ha.
Per escriure una estrofa,
has d'emprar:
un llapis, una goma
i un full on navegar.
Porto una bossa
per als diners,
la bossa és prou buida,
com l'ompliré?
He anat a treballar
de bon matí,
després he esmorzat
ni l'amo he vist.
Cerco país
amb bona llei,
treball d'encís,
paga de rei.
La mare em deia:
Quan siguis gran,
ves treballant
si l'amo et deixa!
En una cella,
porto la son,
en una orella,
sento el seu nom.
La Verge gronxava
el més dolç Minyó,
després li cantava
fins veure com dorm.
Posaré Nadal
en el mes d'agost,
aniré al portal
per portar-li flors.
Enmig del cel,
interrogació:
Cal deixar el gel
per sentir escalfor?
La noia bonica
pregona sa veu:
Vull ser la més rica!
Ho pensa i s'ho creu.
Tinc, per a somiar,
una tarda plana,
un plat de baldana,
un beure de grat.
He anat a la plaça
a dos quarts de deu,
no és lletja ni és grassa,
ni guanya quan deu.
Per a tenir son,
cal un cementiri,
la taüt, un ciri
i la pau del món.
Per guanyar diners
ni cal altra ciència
que tenir paciència
i no perdre res.
Pensaments festius (VI)
19 Febrer, 2019 09:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El vi em treu les paraules que tenia amagades.
Els diners sempre tenen els mateixos amics.
El vidre és perillós, en sentir-se ferit.
El voler és la part important de la vida, el ser l'altra.
Els àngels treballen a la fàbrica de la neu.
Els homes intel·ligents deuen tenir ulls grossos i llengua curta.
Els diners són les guerres en la pau.
Els animals són el defecte de la natura.
Els diners se'ls emporta el vent de l'infortuni.
Els balcons són les bosses de les cases.
Els cabells són els parents de les idees.
Els homes de cap del demés no en deuen tenir gaire.
Els combats varien la guerra que sempre és la mateixa.
Els costums són els murs del manicomi.
Els déus mai estan ajupits.
Els rics es coneixen per la permeabilitat de la pell.
Els núvols solen ser els que l'amollen des de més alt.
Els rics potser no aniran al cel però el seu infern serà més còmode.
Els diners han deixar l'aire en segon pla.
Els fils de penjar roba són fils sense neguits.
Els ulls em tanquen la porta de la realitat.
Els rics s'allunyen i els pobres em volen fer la traveta.
Els homes de ciutat i els fulls d'un llibre són molts però no es coneixen.
Ella és l'últim principi i el primer fi.
Els núvols són els missatgers de la vida.
Els llamps recarreguen les cuques de llum.
Els metges només desitgen que els malalts no arribin a morts.
Ella és tot el què em dóna aixopluc.
Els meus encerts caben en una fiblada.
Els mitjons són guants avergonyits.
Els morts solen créixer abans d’esclatar.
Els núvols de pluja són els més tendres.
Els ossos del plat són les pedres del camí.
Els pagesos quan caven no saben que els diners volen.
Em diu que sóc ignorant com si jo no ho sabés.
Els passadissos solen ser els patíbuls de penjats il·lustres.
Els pastors pobres sempre tenen les ovelles amb més preu.
Em molesta el fred perquè fa el cos més petit.
Els pecats seran tan nombrosos com les pomes de la terra.
Els pèls són els arbres secs de la pell.
Els pobres envelleixen, els rics passen edats.
Els qui estiren el sol van fer vaga a la terra de Gabaó.
Els records són retalls de la pel·lícula humana agradable.
Els rics deuen ser més bruts, per això tenen més cambres de bany.
Els somnis moren empesos pels dies.
Els terratrèmols són els signes de por de la mare terra.
Em sento perdre l'esperit i guanyar cos.
Els ulls de l'home xuclen i endrapen sense assaborir.
Els vestits de marca són fruit de l'enyorament dels col·legis de prestigi.