Dos poemes de fulls i deu epitafis
12 Juny, 2013 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El full sojorna
Segut a taula,
mentre al carrer gotima,
el full obert,
obstinadament callat,
com vol saber,
com el voler l'obliga
a restar quiet
al punt que vaig ratllant.
En queden prou
d'hores matusseres,
d'hores ferrenyes,
de treballar
i el full poruc,
sense dir res, escolta
i un llapis vell
el va embrutant.
Algú dirà
que escriure poesia
és quelcom més
que raure i esperar,
pas que ho sé,
em crida cada dia
i el full sojorna,
m'espera per parlar.
Un home de feblesa
Per fer ratllots
o prendre la saviesa,
fa temps un home
va encetar nou full,
havia estat
un home de feblesa,
lluny de la guerra,
covard, pallús.
No manar sap
ni cavalcar amb espasa,
per ell, la llança
no és eina de treball,
la poca força
l'obliga a portar ploma,
s'envalenteix
per la dissort constant.
No menja més
que sopes escaldades,
quatre verdures,
un xic de carn
i va, corprès,
enmig de les tenebres,
desant mil lletres,
prou capficat.
Epitafis
Procureu no venir sol.
Necessito company poc xerraire.
Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.
Necessito expert en jugar a les cartes.
Estic perdut!
Necessito notari per canviar el testament.
Vulgues que no, tinc mandra.
Torna demà i porta un sastre.
Parla prompte que estic enfeinat.
Quedem per a després del Judici.
La guerra (2)
10 Juny, 2013 06:53
Publicat per jjroca,
Aproximacions
La guerra (2):
1) És la més inútil de les empreses.
2) Sap que l'home té més ulls que boca.
3) Necessita trobar l'home en hores baixes.
4) Ocupa una bona plaça en tots els pobles.
5) Viatja entre la ràbia i el penediment.
6) Prefereix tractar amb joves d'empenta.
7) Aconsegueix apropar-nos a l'infern.
8) Ha de descansar entre joies i fams.
9) Sol dormir en tota mena de llits i habitacles.
10) No acaba de morir, però té greus malalties.
Dos poemes de carreró i deu pensaments divins
08 Juny, 2013 05:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cent records
Cada jorn
duu una albada
al carreró
on hi visc,
als ràfecs,
no fan niuada:
orenetes ni falcons.
Teuladins,
sense volada,
picotegen
teula i sots
i mil mosques
es desvetllen
amb carona
de paor.
Cada jorn
duu un silenci
i, a les postres,
cent records,
velles cases,
mig obertes,
esperant
els nous senyors.
Carreró del barri
On rau el pagès,
el carro i el ruc?
Quan ve el xivarri
a emplenar balcons?
Espero, amatent,
dintre l'aixopluc,
carreró de barri,
bastit de records.
Poseu-me un vel
a sobre dels ulls
i deixeu que passin:
joves i cançons.
Repintem els panys
amb aigua i calç
i passem, si cal,
pel desert dels anys.
Carreró de pobres,
tots vestits de fe,
avui, resten orfes,
sense res a fer.
Carreró on la calma
dóna pas al fred,
no empris cap baula
on lligar el temps.
Pensaments divins
Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.
Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!
Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.
La Verge prohibirà les revistes del cor.
Jesús participa en un curset d'informàtica.
Satanàs està provant mètodes nous de fer por.
Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.
Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.
Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.
Els qui van al cel, porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.
Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius
06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella mira
Mireu-la,
a la saviesa,
com rondina
pel carrer,
mai critica
ni té pressa
ni demana
ser res més.
De vegades,
quan comenta
algun deure
per a fer,
el dimoni
l'amonesta,
li engega:
Calla i pren!
Li ofereix
una caixa
on guardar
tot l'esperit,
ella mira,
pensa, absorta,
i posa força
per fugir.
La saviesa obre la porta
Amics, sense penyora
ni un tou assentiment,
porteu-me on reposa
la saviesa en tot moment.
Han dit que la cambra és fosca,
no té joies ni embalums,
només un retall de llum
que s'enlaira mentre plora.
La saviesa obre la porta
per si se m'acut entrar,
no té dia ni té hora
ni m'oblida l'endemà.
Tantes hores dissortades,
que he posat en el camí,
la saviesa arriba aquí
i m'ensenya tot debades.
Però com la ment és bleda,
passa rancúnia per tot,
la saviesa dóna dot:
una llengua mentidera.
Assolida la desgràcia,
ens aproparà a la mort,
ens vendrà, com a dissort,
hores baixes i fal·làcia.
Pensaments educatius
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Dos poemes de pares i deu epitafis
04 Juny, 2013 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Naixement eixerit
La divina providència,
prenent part de la consciència
d'un passat indefinit,
esbatana el bé escrit
i l'acosta a la ciència,
amb aquests avantpassats
continua el punt i a part
i arriben a ser essència,
meravelles del misteri,
sense pausa ni senderi,
aplegant al món cridant.
Tota aquesta fellonia
ens acosta, nit i dia,
a un naixement eixerit,
la senyora té marit
ni cal cercar companyia.
Batejat amb aigua clara
arriba la filigrana
d'ésser nadó consentit,
després vindrà tot l'oblit.
una escala de desgana
i un pare qui demana:
calla, menja, a dormir.
El temps passa
A la casa més humil
no hi haurà menja
de llagosta, de pernil
o de peix serra.
Però l'home pot ser pare
si la natura
li ofereix el tenir cura
de nadó i mare.
I tots tres ben enfeinats
en assolir el comentari:
Aquest nen és un calvari,
sempre és a punt per plorar!
El tenir el mal de panxa
és oprobi del veïnat:
- De segur que menja, encara,
semoleta a cada plat?
Ser pobre és santa cosa
si els pares són com cal,
l'ocupació principal
serà aprendre a no fer nosa.
Però el temps passa i no atura
i el minyó que home es fa,
de segur que es vol casar
i tenir altra criatura.
Epitafis
Tinc la dona viuda.
He sortit a prendre cafè.
Menjo com un ocellet.
Demà, passaré per pagar.
Compte amb l'anorèxia.
A casa, també feia nosa.
Si us plau, feu servir el timbre.
Senyor jutge: No volia entrar.
Estic a la classe de relaxació.
Auxili, em volen fer fora!
El temps
02 Juny, 2013 05:36
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El temps:
1) És el present enverinat dels déus.
2) Té massa enemics per manifestar estabilitat.
3) Sol amagar-se en aixoplucs discrets.
4) És la mesura arbitrària dels éssers vius.
5) Tendeix a fugir de gojos i festes.
6) Suporta, amb resignació, la condició humana.
7) Presenta una opinió formada de cadascun de nosaltres.
8) Acostuma a viatjar en tota mena de transport.
9) Posseeix unes dimensions difícilment governables.
10) Desitja perdre's en una mar de silenci.
Dos poemes per a dormir i deu pensaments divins
31 Maig, 2013 05:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Veniu
Veniu,
vora del llit,
les dolceses,
les boniors
i porteu-me
dintre el si
on governa
la il·lusió.
Amatent,
de cada nit,
com somio
el seu amor,
és tan noble,
de paraula,
és tan bella
que fa goig.
Veniu,
vora del llit,
a cantar-me
una cançó
i deixeu-me:
la tendresa,
la feblesa,
tot el cor.
Somnis nous
Sent tan pobre, he de somiar
amb retalls i poca llum,
però el son no s'ha perdut,
el dormir no vol tardar.
Vinguen totes les vegades
a la cambra més humil,
de guerres, en vinguen mil
i resten fins a les albades.
Sent tan pobre, ni un dimoni
em demana per pecar
ni em proposa per guanyar
ni em posarà cap negoci.
Vinguen tots els turments
a cavall de la fortuna,
els donaré: una a una,
les estrelles del meu cel.
Sent tan pobre, he de finir
com un roc dintre d'un cove
amb un pensament mediocre
tot voltat per l'infinit.
Com posaré, els somnis nous,
a les capses de cartró,
envoltats de paper bo,
per a vendre'ls si els vols?
Pensaments divins
La Verge està discutint amb el mestre de protocol.
Es demanen extres per assajar l'entrada de Jerusalem.
Déu és tan pobre que ni paga impostos.
Satanàs està empaitant el seu banquer de confiança.
Satanàs busca un cronista que sàpiga mentir.
Déu no em vol, puc viure molts anys.
Al cel, han suspès misses, tenen pocs capellans.
Sant Pere porta un mes buscant les claus.
Déu estudia la possibilitat de fer-se invisible.
En acabar la creació, Déu va pensar com s'ho cobraria.
Dos poemes amb neguit i deu pensaments educatius
29 Maig, 2013 05:51
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Els déus
Sabeu, els déus
no tenen paciència
ni volen la ciència
feta pels humans,
són talment violents,
farcits d'abundància,
viuen la recança
dels herois valents.
Els homes moderns,
tan plens de neguit,
de treure profit
en tots els afanys,
emprenen dreceres
sense to ni so,
posats en mil guerres,
demanant perdó.
Pobrissons els déus,
tan lluny de l'olimp,
trobant el despit
de reis i servents.
Tornaran a ser:
vells desconeguts,
cercant aixopluc
en badocs del temps.
El neguit
El trobar-la,
per la plaça
o amb cistell
d'anar a comprar,
és sentir
com em traspassa,
el neguit,
sense aturar.
I sentir-la
com raona
i pregona
sa bondat,
és joiós,
és meravella,
em transporta
més enllà.
Dolça dona
dels meus somnis
els dimonis
són pesats,
m'han posat
un cor de llauna
i s'esberla
a l'instant.
Pensaments educatius
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Dos poemes per a un minyó i deu epitafis
27 Maig, 2013 07:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Mareta, meva
Mareta, meva,
la síndria era bona
i tan fresquívola
com llum de mitjanit,
ha estat la sort,
el prendre-la de pressa,
quan la desfeta
ha esdevingut dolor.
Mareta, meva,
la panxa es fa tibada
i és nou martiri
qui el riure m'ha llevat,
mil fiblonades
emplenen la contrada
i el plor arriba,
al vespre, es vol quedar.
Deixeu la síndria,
en el portal de casa,
per si la volen
les feres o els ocells,
no en vull més,
com la sofreixo encara,
com maleeixo
aquell menjar-ne més.
Que vinguin
Quan vagi a allitar-me,
en fugir el gran sol,
hauràs de contar-me
històries de por.
Que si Caputxeta,
la filla del rei,
el gegant ferotge,
aquells tres porquets.
I tot entre ombres
de llum de cresol,
dessota les mantes,
tapat fins al coll.
Vull contes de fades,
de dolços follets,
de nines ben maques,
de grans homenets.
Quan vagi a allitar-me,
posa'm, al coixí,
el millor dels somnis
per passar la nit.
Que vinguin estrelles,
en un cel plantat:
les roges roselles,
el dormir de grat.
Epitafis
Es busca difunta per a possible relació.
Fa un mes que no dormo.
En vint minuts, ens veiem.
Tenim descomptes fins al migdia.
Ara mateix, sóc al túnel.
Un altre dia sense esmorzar.
Gairebé faig cara de llumí.
Em vaig fent a la idea.
Hauria de fer esport.
No entenc com no arribes.
Déu
25 Maig, 2013 06:26
Publicat per jjroca,
Aproximacions
Déu:
1) Ha de ser, obligatòriament, el Pare de tots.
2) Ni puc arribar a imaginar com té la sala d'expedients.
3) Va fracassar en l'educació dels dos primers fills.
4) Necessita governar el més gran i invisible dels exèrcits.
5) No acostuma a sortir de casa.
6) El seu Fill predilecte ni té temps per tornar a la terra.
7) Sap que haurà de treure els homes del món quan no hi càpiguen.
8) Està condicionant un espai per celebrar el Judici final.
9) Està tip de trobar savis que no creguin amb Ell.
10) Accepta que va errar en la capacitat de resposta del cervell humà.