Pensaments festius (XXX)
24 Agost, 2019 22:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He anat a comprar roba, tota em parava bé.
Reconec com som els homes, no penso fer comentaris.
Vaig tenir una núvia vint anys, ara en té divuit.
És un cotxe perfecte, no hi ha manera d'engegar-lo.
Vaig anar a comprar una casa, ara desitjo ser un cargol.
Tinc diners en un compte corrent, no para de bellugar-se.
Em va oferir un negoci, ara passegem per la presó.
He trobar a Déu molt cansat, devia ser diumenge.
Em vaig casar tres vegades, només vaig anar a la primera.
No crec en la intel·ligència, hi ha massa miralls.
He trobat feina de déus, només cal aprendre a no moure's.
Un es pregunta si és més important que la cadira.
Tinc un amo lleig, pagaria per no veure'l.
Li he dit a Déu: Encara que t'avorreixis, procura no crear res més!
Estic estudiant per a savi, només necessito cent vides.
Déu va posar la pluja, el dimoni la quantitat.
És millor anar cap al cel que tornar-hi.
Si no hagués estat el treball, el món seria inhabitable.
He de saber estimar, no costa diners.
No m'agrada escriure, però m'agrada ratllar el paper.
Déu m'ha conformat, massa cops no són bons.
Tinc un mal costum, em costa deixar de somiar.
És perfectament possible volar assegut.
És bo que plogui, després serà vi.
No ho puc suportar, necessito respirar.
Tot i anant vestit, reconec que sóc jo.
És un noi molt eixerit, ni hi pensa en parlar.
Una dona fa casa, un home ha d'anar al cafè.
És tan bonic perdre que t'hi acostumes.
Em voldrien fer rei, menys mal que sé córrer.
No demana massa, només poder callar.
He descobert amb el temps que viure és qüestió de ser-hi.
Tot i no sent un peix, déu n'hi do el que et toca beure.
El pitjor d'anar al cel és el munt de sants que hi trobes.
Li he demanat més temps a Déu, m'he comprat una moto.
Parlant de dimonis, és qüestió de gustos.
Canvio xalet al cel per barbacoa a l'infern.
No em tempta el dimoni, sinó les ofertes que fa.
Parlant de preus, tinc somnis d'oferta.
M'agrada tant pecar que ni em confesso.
Sento fer tard i em pena haver-vos trobat.
Estic dubtant entre viure i reviure.
He estat al desert, les pedres no paren de xerrar.
Tot i vivint al poble, sovint em perdo pels carrers.
Poemes curts (XXX)
24 Agost, 2019 22:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La mar parlava,
passat l'estiu,
mentre gronxava:
la riba i riu,
és tan marassa.
Quan la fosca,
de la nit,
m'acarona,
el neguit
plega d'hora.
El vent portava
dolces cançons,
com les deixava
entre cotons,
després, marxava.
Una noia dolça
no n'està per mi,
vull dir-li que sí
puix l'amor s'acosta
i es farà sentir.
Benvolguda dama
com t'hauré de dir
que estimar m'agrada,
però em fa glatir,
és tan jove encara.
A la casa vella,
no dorm el pagès
ni bela l'ovella
ni brama el ruquet
demanant parella.
Posem ciris
al patró,
fem seguici
i processó,
després, vici.
La pubilla ni m'agrada
ni em deleix el seu encant
però té una bona casa
i promet bon averany,
serà dolç poder estimar-la.
Si la mort demana
que em llevi a l'instant,
dieu que sóc gran
i faig mala cara
si no puc somiar.
Quan el vent
corre per la vall
fa encenalls,
s'ho passa bé,
és tot estrall.
Maria volia
anar al jardí,
com cada matí,
per si aplega el dia
de trobar l'amic.
Quan sigui gran
i no m'esveri,
vull el senderi
dels benestants
amb el seu crèdit.
Minses hores
de la nit
per dormir
quan van les tornes
d'esperit.
A la plaça estant,
espero, a la tarda,
trobar els enfeinats
de les hores magres,
són tan esverats.
A la plaça nova
no hi ha ni font
ni he trobat la dona
qui pregona el món
quan es lleva d'hora.
Al corriol de dalt,
ploren les roselles,
estan ben corpreses
en saber que el blat
ja no està per elles.
A la casa del veí
sempre hi ha xivarri,
és el ric del barri
un proper mesquí,
li he pregat que parli.
Al carrer del llop
no he trobar ovelles,
totes són al bosc
cercant les promeses
que semblin millors.
Com escriu el vent,
en el fons del bosc,
dèries de valents
plenes d'il·lusió
mentre va perdent.
En el rierol,
l'aigua viatgera
cercava el condol
de la gran desfeta,
davallar li dol.
Epigrames XXX
24 Agost, 2019 22:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia bleda
em demana per sortir,
els dissabtes pel matí
i tots els dilluns de festa.
De pecats, en vull tenir
el sarró ben ple,
per veure, si amb fe,
els puc compartir.
Caminant
per la contrada,
esperant
trobar la fada.
Margarida plora
perquè l'ha perdut,
el nuvi fa estona
que dorm prou begut.
El dilluns
al dematí
ni té seny
ni és bon amic.
He trobat la mosca
sota del balcó,
no vol altra cosa
que jugar amb el sol.
Massa son
per haver set,
lluny de tot
ni em plau el verd.
A la nit, la lluna
diu que vol el sol,
quan s'acosta el dia,
diu que li fa por.
Moria el ric
voltat de parents,
és un mal antic,
es cura amb papers.
Massa terra
per a un ull,
massa sega
per al juny.
Maria tenia
ombres a la cara,
el nuvi mentia,
mai flors li portava.
Al pessebre, en Josep,
porta enrenou,
na Maria no diu res,
Jesús es mou.
He provat deu oficis,
no en vull fer cap,
de segur que porten vici,
fan treballar.
Amb la rosa porto
un desig emprat,
com ho ha demanat
ni escoltar-la goso.
A la banda
de llevant,
faig la casa
i el terrat.
En passar l'hivern,
em trobo a les mosques,
diu que tornen soles,
volen menjar bé.
Aquest doctor
ho té prou clar:
Compra un gos
i a passejar!
Una sínia
amb un ruc
al cent tombs
ja s'ha perdut.
Amb ametlles
al sarró,
passo vetlles
sense por.
La pluja cau
en el sembrat,
que mengi l'au,
que begui el blat.
Amb cent dèries
i un camí,
no em convides
ni a dormir.
He demanat:
deturar el vent,
diu que no ho sent
i ha marxat.
Amb un llapis
i un paper,
sense nervis,
tot va bé.
Amb la barca
i sense peix,
l'ombra creix,
un crit s'escapa.
La gran meravella i set poemes més
21 Agost, 2019 07:30
Publicat per jjroca,
Poemes
La gran meravella
Poseu-me els capvespres
sense vent de dalt,
vora el finestral,
lluny de les tenebres.
M’agrada sentir
xiscles d’orenetes
cada dia inquietes
per trobar el matí.
El son del caragol,
filar de l’aranya,
el brunzir d’abella.
La gran meravella
allunya el juliol
mentre agost avança.
En el dubte gran
En el dubte gran,
viu la solitud,
els ocells covant
sota un cel eixut.
Perduts mariners
enyorant la barca,
són prou mentiders,
amb prou mala traça.
Les ones gandules,
l’aigua van gronxant
sense comentaris.
És petit calvari
que va trafegant
i farcint despulles.
Roses vull
Recomana
el meu senyor:
Si has gana,
posa por!
En un cove
veig la lluna,
somni de pobre,
poca fortuna.
Sentiria
si sabés
trobar l’orgull.
Roses vull,
però un revés
com m’humilia.
Una mossa em demanava
Una mossa em demanava
puix volia anar a ballar,
com és maca i ben plantada,
li vaig dir: Deixem-ho anar!
Va fer carona d’ofesa
i quan es posa a plorar,
diria que és una princesa
sense ganes de lluitar.
La mossa ja s’ha fet gran
i s’assembla a una deessa
sortint del regne dels déus.
Jo sofreixo, vaig a peu
i no hauré més promesa
ni mà esquerra de galant.
Pobrissons els rics
Pobrissons els rics,
farcits d’embalums,
sense massa llums,
amb manta d’amics.
Vestits de diumenge
tota la setmana,
prou cansats de rebre,
pregant haver gana.
Dessota d’un arbre,
mirant el corriol
de milers d’obreres,
lluny de les banderes,
amatents del dol,
amb un cor amable.
Repòs etern
A la feina, li he donat:
repòs etern,
maleït en Llucifer
quan recerca claredat.
Són pecats de pecador
amb poc ofici,
prou lluny em resta el vici
per portar-lo al meu senyor.
Escorrialles de la sort
com van cercant l’aventura
entre coves i alturons.
Van venir quatre minyons
per a demanar cordura,
els haurà durat ben poc.
El misteri de la mort
El misteri de la mort
i l’arribada a la lluna,
una feta inoportuna
es produeix, però poc.
La natura és així:
ben constant, un no parar,
mai dorm en un tou coixí,
sempre es lleva amb voluntat.
Ara, sóc, ara, no hi sóc
i vaig canviant velles peces
per poder-me transformar.
El viure és un no parar
entre dubtes i temences,
una lluita enmig les pors.
Les ones demanen mar
Aprenent de mentider,
gran mestre sense fortuna,
com vaig teixint el saber
tot viatjant entre l’escuma.
Les ones demanen mar
i s’obliden de seguida
puix la mare és amanida
a bellugar-se i gronxar.
Una barca sense peix,
una mossa assedegada
i un estiu qui vol marxar.
Miro lluny, em deixo anar
per una història contada
per vianants de bona llei.
Pensaments divins (XXIX)
20 Agost, 2019 07:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Dimoni, sense ambició, temptarà els arbres.
Sant, desenfeinat, compartiria capelleta.
Moisès tornarà al Sinaí per si ha de renovar les taules.
Jacob li ha demanat a Déu una escala amb replans.
Satanàs invertirà en temptacions de disseny.
Jesús vol escales mecàniques per pujar al Gòlgota.
Els pontífexs que siguin sants, de moment, els deixaran al vestíbul.
Déu rebaixarà la perfecció un quart de punt.
Dimoni entremaliat vol canviar l'aigua de les calderes per gasosa.
Judes li vol donar una segona oportunitat a Jesús.
Sant Pere accepta treure els galls i menges sense ous.
Satanàs n'està tip de pecadors indecisos.
Tomàs vol revisar les sandàlies que portava Jesús.
La Verge no acceptarà més advocacions.
Sant antic s'ha queixat al cap de protocol.
Tancada la matrícula per al curset de miracles.
Rics amb fe i altruisme tindran opcions per anar al paradís.
Beure el vi de missa es considerarà falta greu.
Podria anar al cel, però perdria amics.
Es pot estar a la glòria i notar-ho?
He mort amb pecat, quina porta és?
Aniré a l'infern si puc portar les joguines.
Les temptacions s'han posat als núvols.
Pobre anirà al cel si té hores lliures.
Abans d'entrar a les calderes, renteu-vos els peus.
Estic a la glòria, però no hi ha ambient.
Avui, assaig general de curació de cecs.
Déu no hi és, es veu que està enllestint.
Jesús no vol deixebles sense domini d'idiomes.
Els Mags han demanat jubilar els camells.
Jesús practicarà amb fusteria d'alumini.
Per no poder atendre, es reduirà l'horari de pecar.
L'infern romandrà tancat per revisió de les calderes.
Satanàs vol dimonis amb capacitat d'improvisar.
Déu busca substitut sense afany de lucre.
Es prohibiran miracles que no siguin ecològics.
La Verge cerca a sant Josep per a canviar la taula de la saleta.
Jesús diu que, si torna, provarà amb els sords.
Llucifer només instal·larà torxes de baix consum.
Tomàs creu que Jesús feia servir balenes per caminar damunt l'aigua.
La glòria deu ser inestable, es passen els dies pregant.
He comprat un paquet de sal per si em volen torrat.
Déu es replanteja la vida eterna.
Satanàs vol invertir en noves temptacions.
Moisès tornarà al desert amb manà de festa per als dissabtes.
Déu no vol fugues de cervells cap a l'infern.
Representants polítics presenten problemes de protocol al paradís.
Satanàs no permetrà cap referèndum sobre temes de govern.
Sant Pere ha prohibit fer acampades vora la porta.
Satanàs prohibirà tirar coets en temps de quaresma.
Àngels díscols, volen crear un regne democràtic.
Queden prohibits els miracles que no s'hagin registrat.
Déu ha prohibit a Llucifer fer servir tons blaus.
No penso entrar al cel sense advocat d'ofici.
Déu prohibirà pensar els caps de setmana.
Satanàs i Déu canviaran cromos.
Promoure l'infern es considerarà falta lleu.
Queda suspesa la venda de records fins el proper inventari.
Sis postulants a sant, rebran premis de consolació.
Pensaments educatius (XXIX)
20 Agost, 2019 07:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat les cadires com a punt de referència.
Hi ha prou hores de classe per si en troben una de bona.
Els llibres hi són, és un fet.
Ara, provaré que escriguin damunt d'un paper.
Mai he de dubtar del poc que saben.
Sortosament, el rellotge segueix avançant.
Saben que, en algun moment, hauré de respirar.
No fan faltes d'ortografia, només són errades.
Tenen llums, però prefereixen el pilot automàtic.
He deixat que triï nota, és el fill del batlle.
Els faré utilitzar els sentits, tret de l'oïda.
Hauré de fer una classe sense pressa ni mètode.
He trobat el temps corrent a l'esbarjo.
Aquesta lliçó ja és gairebé de la família.
Segons la nova llei orgànica, el cap és un os rodó.
Cap classe es mereix una batalla de més.
Mai endevino quan em paren la traveta.
Coneixen els nombres naturals i els de llautó.
He repartit les notes, em sobren les dolentes.
He posat tres preguntes i n'han encertat cinc.
Haig vint alumnes, però divuit són de sucre.
He fet una pluja de preguntes i vuit s'han refredat.
Es permetrà pensar en zones restringides.
Endevinareu la doctrina de l'escola pel nombre d'extintors.
Conec, de lluny, tres alumnes que qüestionen.
He deixat la disciplina per als diumenges.
No sé si la terra gira, però mareja sovint.
Entreu a classe, Déu proveirà.
Sempre heu de ser a temps de desprogramar la classe.
Repetir conceptes no és cap símptoma de digestió.
Possiblement, ja saben que cinc llapis no són dos euros.
He convençut a l'àvia del molt que sap el nét.
Heu de tenir molta cura amb els trencaclosques.
Almenys, que pensin a l'engròs.
La supèrbia avança a gambades curtes.
Procureu que, quasi, ho endevinin.
Haig poc cap per a tenir dues llengües.
Per què, cada verb, sol cercar un culpable?
No he aconseguit trobar una capsa per a guardar la saviesa.
No feu servir paraules de més de quatre lletres.
Les finestres són vàlvules de descompressió.
Mai proveu d'il·luminar caps com a bombetes.
No sé si el Creador va pensar en aprendre a llegir.
La classe pot començar, els alumnes ni ho endevinen.
Provaré de fer un préstec, vull comprar paciència.
De vegades, encerten quan he de començar a parlar.
He provat d'estar absent, però tinc cos.
Estalvieu-vos les lloances condicionades.
He passat un trimestre cercant el temps perdut.
Dubto que ensenyar crei massa inestabilitat.
He començat un segon règim de conceptes.
Tenen els objectius perfectament assolits i oblidats.
No entenc perquè em voler fer fora de la classe.
He comprat esparadrap per si hem de lligar les lletres.
Els seus escrits poden arribar a ser rapinyaires.
He provat de fer dictat fent servir el mim.
Tampoc vull despertat tota la seva intel·ligència.
Cal formular objectius amples i acollidors.
Tal com aprenen, no dubto que volin.
Epitafis (XXIX)
16 Agost, 2019 18:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
Doneu-li els rebuts al de sota.
Faig vaga, no m'han pujat el sou.
Hem demanat zona Wi-fi.
Demana un desig.
Maleïdes tiretes!
Estic en recolliment.
Sortim o què?
Acceptaria un rescat.
Pensa que el silenci és salut.
Em penso que no tornaré a caminar.
D'aquí estant ...
Ja sóc a l'illa deserta.
He demanat per vós.
Qui diu que estic sord?
He anat a fer papers.
Es lloga nínxol per hores.
Li he demanat la mà a la veïna.
Mandrejo tot el dia.
Poseu-me al llistat de l'atur.
Tens cinc minuts!
Ho sento, avui, faig vaga.
He acomiadat el porter.
Necessito flors sense additius.
Si voleu, us puc acompanyar.
No estic en vaga de fam.
Tinc símptomes d'empatia.
No cal que tornis.
De colesterol, estic bé!
No penso pagar cap assegurança.
Estic pels teus ossets.
Demà, em llevaré d'hora.
Tinc tres costelles en oferta.
Si voleu entrar, descalceu-vos.
Us deixo que em donéssiu la culpa.
Demà, torna més mudat.
No féssiu cas si m'espanto.
Apunteu-vos al llibre de visites.
Demà, dia de reflexió.
M'ha costa molt fer-me a la idea.
Torneu després, estic neguitós.
Necessito una capsa per a sortir de viatge.
Fes-me el nus a la corbata.
Com m'has trobat?
Ara mateix, voldria ser a l'infern.
Vols dir que no m'enganyes?
Diners, què és això?
No penso signar res més.
Prorrogaré l'horari d'hivern.
Quan penses dimitir?
Vull: sortir i pecar!
Proveu de despertar-me.
Si t'agrada l'aventura, entra!
Un dia d'aquests, em dirà que em vol.
Puc votar per correu?
Vull invertir en taüts
No cal que en parlem més.
De fet, mai m'he mogut massa.
Puc anar al cel? Quina porta era?
Pensaments festius (XXIX)
16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.
És senzill estat casat, només cal continuar.
Les noies són massa maques per no somiar-les.
Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.
He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.
És ben puntual, sembla una posta de sol.
Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.
Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.
No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.
Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.
Plantar un arbre és començar a fer un pou.
Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.
Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.
Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.
Estic tan ocupat en viure que no sé que és.
Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.
El millor de llegir és el sovint que et perds.
No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.
Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.
Estic estudiant, és possible que no acabi mai.
Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.
Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.
Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!
Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.
La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.
Busco la pau per llençar-la des de la torre.
És prou estúpid com per confiar amb l'home.
He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.
Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.
He assolit un compromís, ja el puc desfer.
He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.
És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.
El poble demanaria votacions permanents.
Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.
Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.
Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.
Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.
Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.
El millor de jugar és saber si perds.
Dormiria, però no m'hi veig.
Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.
He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.
El bo de ser mut és el molt que encertes.
Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.
Poemes curts (XXIX)
16 Agost, 2019 18:31
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la pluja cau,
plora la rosella
i passa, si escau,
vora la finestra
un sospir suau.
Si pogués, us donaria:
la moixaina de la nit,
la feblesa d'esperit,
aquella dolça vigília
qui demana per dormir.
Quan la barca vella
aplega a port,
cerca aquella estrella
qui assenyala el nord,
és, després, quan prega.
Si l'amor se'n va,
puix el seny el crida,
sigui la partida
motiu per somiar
en una altra vida.
El silenci emplena
el preat carrer,
aplega un hivern
a la casa meva,
sort que no hi seré.
Quan em llevo
cada dia,
és quan prego
de seguida,
tant menteixo?
Al carrer del vent,
com les fulles parlen
de ser o no ser,
és després quan callen
i els prenen el verd.
Doneu-me la mà
per seure una estona
i després tornar
per veure com roda
el sol quan se'n va.
Prou de sacrificis
per arribar a ser
un home proper
carregat de vicis
i buidat de fe.
Massa savis
porta el món
vestits tots
de vells desoris
i bon sou.
Quan somiava
un cop al mes,
és ben cert
que l'estimava
un xic més.
Sentiré com crida,
en el si del bosc,
un captaire llop
resseguint la guia
de copsar-ho tot.
Camina la pluja
pel camí del riu,
és llavors quan diu
que una mala bruixa
li ha robat l'estiu.
En els ulls porucs
de la mare tendra,
creix una lluerna,
ens torna ben muts,
només tenim terra.
Si la mort demana,
em vol fer partir,
dieu-li que sí,
que he perdut la gana
d'aquest món mesquí.
Amb pocs diners,
em plau el somiar,
un món sense més
que riures emprats
per homes propers.
Les paraules
van al món,
troben neules
i torrons,
són tan maules.
Una casa al cim
plorava una estona,
sense cap veí,
sense trobar dona,
maleïts fadrins.
En un cop de sort,
la deessa fortuna
em portà a la lluna
per a riure un poc,
després, es feu muda.
Massa hores
de la nit,
volen llit
on s'acomoden
sense crit.
Epigrames (XXIX)
16 Agost, 2019 18:25
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tinc, per penedir-me,
els millors pecats,
dels deu manaments,
tres han fet salat.
A l'hivern, la neu,
fent de papallona,
com ho va dient:
És el vent qui em gronxa!
Maria portava
el cistell florit,
ni joies reclama
ni aplegar a la nit.
Com m'agradaria
el llum dels teus ulls
per treure els esculls
que posa la vida.
Un gegant dormia
dessota d'un pont
ni la nit tenia
per perdre raons.
Amb les dèries
d'un cigró,
vull savieses
a l'engròs.
A la sínia
es compleix:
Dóna tombs
i canta el rec!
Per haver
tan minsa sort,
cal ser pobre
i parlar poc.
Si aplegues
a ser gran,
menja herbes
i veuràs.
Una noia sola,
al balcó estant,
diu que anar a l'escola
cura mal d'espant.
No heu de saber
on cullo el meu or,
és un arbre ver
qui pensa per tots.
Si jo fóra ric,
sense gens de seny,
seria ferreny,
el millor cacic.
Una noia bruna
no n'està per mi,
diu que sóc mesquí,
la veig com tortura.
Camí sense pedres,
home sense vi,
no els vull a les festes
ni els tinc per amics.
Si he de morir demà,
vull, al cementiri,
un taüt, un ciri
i pressa en el comiat.
Com l'estimava,
li duia flors
ni les mirava
per haver goig.
El rellotge de la plaça,
tot pujat al campanar,
es cansa de badallar,
es queixa del que treballa.
Amb cistella
i un anar,
com s'engega
el festejar.
En el món poruc
de la terra ferma,
si el sol enlluerna
ens sentim vençuts.
Tres aranyes soles
al preat jardí,
volen caçar mosques,
estem a l'estiu.
Una noia demana
versos d'amor,
li he donat de gana,
els ha pres de cor.
Quan la pluja arriba
al gran campanar,
la campana esquiva
comença a cantar.
El bou, al prat,
vigila el vell tren,
com sofreix per ell,
per què fuma tant?
A casa del vent
no hi ha finestra
ni porta ni reixa
ni golfes amb blat.