Pensaments divins (XXXI)
05 Setembre, 2019 18:43
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Es premiarà la penitència sense comentaris.
Ser lladre no es impediment per a anar al cel.
Un altre misteri és: dormir com un àngel.
Déu, de segona, busca evangelistes.
He perdut força lluites, vaig camí de sant.
Cerco amic per aconseguir caldera vora la finestra.
Al cel, els nens no ploren, mai els posen deures.
Sant Pere presentarà una queixa al departament de nouvinguts.
Déu està recollit, estudiant la seva omnisciència.
Satanàs vol fer un màster d'alquímia, necessita més or.
Si moro i vaig al cel, quants llibres puc portar?
Aniria al cel, però no sé ben bé com abillar-me.
Si he d'anar al cel, quin és el temps de lleure?
El pitjor de l'infern és que està ple de malfeiners.
Déu està amoïnat, necessita fer obres.
Banquet diví suspès per manca de seients.
Satanàs m'ha dit que, a les calderes, mai els troba el punt.
Els Reis se'n tornen tard per a aprofitar les rebaixes.
Déu em deixa triar: ric o invisible.
Estic cercant l'oficina de turisme de l'infern.
Déu es pensa que ja no hi sóc.
Parlaré amb Déu, necessito hiverns amb més hores de sol.
Per a ser savi, a quin déu m'encomano?
La creació va anar bé, el complicat va ser: donar-hi corda.
No puc anar a l'infern, les barques em maregen.
Déu posà la menja, nosaltres els coberts.
Els diners somien, al banc, en paradisos fiscals.
Déu, a l'atur, necessita profeta per escriure els manaments.
Necessito dimoni el cap de setmana, temptacions a convenir.
Vull anar al cel en temporada baixa.
Jesús estudia canviar claus per pegament.
Judes vol assistència psicològica post-traïció.
Tomàs dubta que Jesús torni.
Déu ha fet inventari de la creació, ha perdut la meitat dels éssers.
Han proposat al cel una deriva continental de Catalunya.
Per aplegar a sant, cal portar tres certificats de miracle.
Satanàs té ansietat, el vi no li surt tan bo com a Jesús.
Menjar carn caducada per quaresma, és pecat?
No puc anar al cel, no tinc els pecats endreçats.
He parlat amb la Parca, no m'abelleix morir-me en diumenge.
No aneu al cel a l'agost, fan obres.
Satanàs provarà de limitar els paradisos fiscals.
No es permetrà fer miracles en les àrees d'esbarjo.
Déu no se'n refia dels nous profetes.
Per demanar hora a l'infern, quina finestreta és?
M'han sobrat dues misses de difunts.
Sant Pere, de vacances, ha fet un creuer.
Jesús pot ser amonestat per la confraria dels pescadors.
Puc anar al cel i continuar fadrí?
Satanàs respondrà per tres dimonis acusats d'assetjament.
Amb cent pecats més puc optar a una caldera elèctrica.
Religiós descregut no vol anar al cel.
A quines hores cal morir-se per no fer massa cua?
Déu ho ha dit: Menys miracles i més diligència!
Déu acceptarà més sants si no demanen seients.
Per poc temps, Déu acceptarà beatificacions amb descomptes.
Cel en expansió, cerca tres déus per a manteniment.
Si Déu és el Pare, Qui és l'Avi?
Aprenent de sant, s'atipa de plorar.
Pensaments educatius (XXXI)
05 Setembre, 2019 18:40
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Avui, no m'acusaran d'haver-los ensenyat.
Abans de cada reforma, cal fer un càlcul d'elasticitat.
Aprenen força i respiren amb dificultat.
Els he fet saber que els llibres no es mengen.
Mentre s'avaluen, vaig posant les qualificacions.
Els mestres amb més de vint-i-cinc alumnes seran beatificats.
He posat deu preguntes i no n'he encertat cap.
He donat tres conceptes i m'han tornat quatre conflictes.
He posat cinc preguntes, però les poden substituir.
He encerclar la resposta adient en tots els llibres, pàgina vint.
A qui no tingui la resposta adequada li picaré l'ullet.
No patiu, una de les respostes ja val deu punts.
Estudien tant que no hauran temps per aprendre.
El darrer ministre era tan pobre que només va fer quatre lleis.
No acceptaré respostes de més de vint caràcters.
Dominen la sortida amb facilitat.
Si n'encerten una ja n'hi ha prou.
No tenen dubtes ni en pensen comprar.
Havem mestres amb certificat de caiguda.
He ensenyat prou per si hi ha gana.
Si l'alumne és bo, no hi confieu.
He demanat ajut per si estic viu.
Saben idiomes, però no en practiquen.
Són més savis que jo, en són més.
O aprèn o feu-lo ric.
No sé si avaluar-lo o esperar la nova llei.
Podria ensenyar, però no ho comenteu.
I, tot i callant, em contesta.
Haig un llibre vell plorant al calaix.
Núvol petit vol aprendre a mullar.
Els desvetllaré el secret era dormint.
Tampoc cal fer servir més de deu lletres.
No sé si ho entenen, però saben fugir.
Traieu el llapis, la llibreta, la goma i el cap.
L'alumne estava desmotivat, el mestre volava.
He posat un dos a l'alumne i un vuit a la mare.
No havia aprovat, però he de fer salut.
He anat al psicòleg, no hi era.
Han assolit els conceptes, els porten a la bossa.
No sé si saben llegir, però passen fulls.
Dos exàmens més i podré encendre el foc.
L'hauré d'aprovar, diu que vol ser batlle.
Ha les idees clares, però distants.
Procureu posar un xic de llum al túnel.
Estic preparant la lliçó amb poca sal.
Suposo que els pastors ensenyen força.
Més que els continguts, em preocupen els continents.
Necessito més replans que escales.
Menjo més crostons que pa.
He preparat bé la classe per si haig ocasió.
Procureu no oblidar-vos de respirar.
Alumnes nous, problemes vells.
De la primera batalla, he sortit com he pogut.
Els alumnes bons tenen poca memòria.
Em cordo les sabates i començo.
Fan falta mestres motivats per a l'aventura.
Dubto que escrigui tres paraules completes.
He trobat tres lliçons ocasionals a les rebaixes.
M'han dit que pensar és un verb irregular.
Epitafis (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:13
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si podeu, fem via.
Ahir, vaig tenir un dia distret.
Hauré de demanar una pròrroga.
Tard o d'hora, entraràs a la comunitat de veïns.
He sentit a dir que una veïna ha marxat al cel.
Esperem el pressupost per organitzar una festa.
Sóc aquí per no saber dir: No!
On hem d'anar els incompresos?
He madurat, gairebé no critico ningú.
Ho tinc tot pagat fins...
Mai em pensava que seria així.
Us puc vendre certa informació.
Vés-te preparant!
No vull publicitat de productes farmacèutics.
Ho sento, però, ahir, no hi era.
Demana, però no confies massa
Només és qüestió de setmanes!
De fet, no volia venir.
Heu portat l'encàrrec?
Em podríeu dir l'hora i l'any?
No sé si ho entès bé!
He perdut les ulleres de sol.
Entra només si plou.
No m'ensarronis!
De segur que no em coneixes?
Si m'estimes, vota'm!
Faig de jutge des d'ahir.
Avui, no he programat res!
Ja has arribat?
Peco menys i de pensament.
Ha tornat a venir el llop.
Aquesta setmana en falta un.
Si no t'afanyes, perdràs els cupons.
M'encanta patir fam.
Tinc un nínxol amb oferta.
Si heu de pregar, comenceu!
Ploris o no, tens reserva.
No em parlis dels parents.
Com ha anat l'hivern?
Vaig haver una benvinguda freda.
Estic revisant el llistat del mes vinent.
Hem renovat la sala de premsa.
On vols que anéssim?
Us tinc presents.
Avui, no tinc notícies!
No porto pressa, però he d'anar al Judici.
He mort per a passar comptes.
Només sortiré els dies parells.
Em costa, no contestar-te.
De segur que et conec!
En hores, toco el dos!
Estic esperant el miracle.
Preguem, però de tard a tard!
Si us plau, no feu comentaris!
No estic per a massa visites.
Per molt que preguis, no tornaré!
Estic pendent de la campanya “Renove”.
Demà, ja et deixaré la cadira.
Pensaments festius (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:11
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Té molt bona sort, no el para mai ningú.
Tinc un cotxe al garatge, diu que no vol sortir.
M'han regalat un gos, ara estem discutint qui lladrarà.
Tinc un ruc per amic i encara hi ha qui m'enveja.
No puc anar a la platja, passo desapercebut.
He perdut pes, igual em poso a volar.
Si veniu a cobrar no us calen bosses tan grans.
Estic trist, dec diners a qui no conec.
Si voleu que plogui, escandalitzeu a les gotes.
L'home es dutxa des que va fabricar el paraigües.
És incomprensible que l'any comenci a l'hivern.
Aparteu les pedres i potser em convencereu.
Potser un dia pintaré, de moment ja reconec el pot.
He vist un ametller, però no les bosses de plàstic al buit.
La núvia em va deixar perquè no feia conjunt amb el seu cabell.
He pujat a la muntanya i encara em sentia petit.
Venc castell amb fantasma i una hipoteca de més de mil anys.
Ella parla i jo tremolo.
He anat al ball i he dut tres parelles de peus.
És un metge massa bo, ni s'atreveix a tocar-te.
Primer li vaig dir cantant, després li vaig repetir mullat.
Per molt que l'estimes, primer pregunta-li si vol menjar-se la taronja sense pell.
M'agrada la meva núvia, diu que no vol casar-se amb mi.
He tingut un mal dia, de poc que no m'equivoco.
L'amo em vol veure, sembla que encara no ho fa gaire bé.
El millor amic que tinc, no em dirigeix mai la paraula.
El silenci és el parlar dels déus.
És bonic ensenyar, sempre hi ha qui no et fa cas.
No necessito que m'escolten, només demano tenir el meu lloc.
Diu que m'estima i deu ser veritat, no em demana que desperti.
Podria fer-ho millor, però sentiria molta pena.
Deu ser intel·ligent, no escolta mai.
He de parlar amb Déu, necessito un cel més barat.
No suporto les mosques, sóc un home dolç.
Estic a punt per morir, però no em sap mal fer cua.
Un sant és com un ordinador amb banda ampla.
M'agrada llevar-me prompte, el dimoni encara dorm.
Tot i no sent músic, m'atipo d'anar per les escales.
Per què pregunto als ulls si els agraden les sabates?
El millor de parlar és perdre la raó.
Apaivagat el cos, només necessito llapis i paper.
Voldria ser vell, es passen els dies viatjant, ballant, menjant i anant al metge.
El caixer vol els meus diners, es pensa que són massa dropos.
Poemes curts (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:08
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si he de morir,
poseu el meu regne
vora del camí
puix sóc tan heretge
que sols vull dormir.
Passades les hores
d'un estiu llunyà,
vull el tarannà
perdut de les mosques,
m'agrada xuclar.
Les pedres velles
mai tenen son,
cerquen revetlles
i nuvis nous,
són tan esquerpes.
En el somni
dels teus ulls
no hi ha esculls
ni cap dimoni,
com et vull.
Ni xisclen ni volen
tendres orenetes,
avui, ja no poden,
han solcat estrelles
per viatjar on sojornen.
A la casa estant,
voreta del foc,
com es va encetant
el viure altre cop
del fred allunyat.
Com demanaria
anar-me'n al port
per trobar alegria,
posar-la al sarró
i oblidar qui crida.
Us faré saber,
dolces malalties,
que, en el pas dels dies,
m'apropo al no ser,
potser són manies.
Quan la masovera
em passa a buscar
sento com em crema:
el front i la mà,
és tan riallera.
Per voler ser ric,
passo tanta angúnia
que mai trobo núvia
i em sento trist,
maleïda bruixa.
Vull anar a ciutat
per cercar encanteri,
si ho faig aviat
i trobo qui el meni
el podré comprar.
Som tan petits,
tan esgarriats,
que, sense amics,
ni trobem blat
ni mals antics.
He comprat un ciri
i, a la processó,
si mira que miri,
que Déu la perdó,
és el meu martiri.
A la plaça estant,
menen els pagesos:
els horts, els sembrats,
quatre malentesos
que algú els ha deixat.
Amb més pedres
que camí,
la formiga diu que sí,
ho sent de veres
i, més tard, ho torna a dir.
En el somni etern,
no calen amics
ni grans tafaners
ni joia de nins,
només cel proper.
Diria que l'he vist,
anant per la murada,
amb aquell nou vestit
i la cara esblaimada,
com em surt el neguit.
Les paraules toves
viatgen a la lluna
on paren i troben
una veu difusa,
no sé com ho noten.
Quan vingui la neu
a emplenar muntanyes,
voldran les mil banyes
aixecar la veu,
neguitosos mascles.
Al regne del pou,
creixen els fantasmes
sense fer enrenou,
són les hores baixes
qui el fred remou.
Epigrames (XXXI)
02 Setembre, 2019 08:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
A la casa
del davant,
la finestra
fa sa part.
Quan el foc balla,
fent enrenou,
vénen els sons
a parar taula.
La senyora demana
vestits amb flors
per si, a l'amor,
veure'ls li agrada.
Tinc la ràbia
del pagès,
mentre llaura,
crida el vent.
Vull sentir el glatir
estorat dels monstres
quan s'acaben totes
les llums del camí.
Les sabates volen,
no saben volar,
és, quan m'esperonen,
quan guanyen, fan mal.
Poseu la pau
vora la finestra
per si ve la guerra
i el fugir li cal.
Maria volia
anar a la font,
els joves no hi són,
ella no ho sabia.
Al país del sojornar,
cada lluita duu la menja,
massa volen la revenja,
la revenja no hi serà.
Per ser savi o saberut,
cal buidar tota l'ampolla,
és llavors quan s'esvalota
el geni qui jau sorrut.
Per escriure
quatre versos:
empro el viure,
l'allibero.
Somiant a la palla,
la mare no hi és,
com veig la canalla,
a l'hivern, amb fred.
Camino a despit
per un corriol tendre,
m'han sortit a rebre:
ombres i enemics.
Si la rosa us fa nosa,
dieu-li que parli amb mi,
tinc mil vespres per gaudir,
un record qui m'acarona.
Al país dels rics,
posaré algun pobre,
són porucs, petits,
malfeiners, mediocres.
Quan Déu disposà
crear aquest món,
començà el retorn
d'un passat llunyà.
Quan l'amor vindrà,
digueu-li que passi,
que miri i parli
amb mots sempre clars.
Una tarda i una nit
fan gelosia,
tinc un sol a cada dia
i un cos viatjant amb mi.
M'agradaria sentir
l'esperó de la follia,
la ment la tinc amanida,
però el cos és bon botxí.
A les pedres del camí
poso paraules,
elles em porten per baules
qui demanen restar amb mi.
A la casa de ponent,
tot meravella:
un Jesuset, una estrella,
un pertànyer a l'altre temps.
Paraules assedegades
busquen al riu o a la font,
unes van a estrebades,
les altres plorant del tot.
El gegant dormia
dessota de l'om,
el llebeig el crida
sense cap raó.
He sentit el fred
d'un gener maldestre,
aprenent de mestre,
delerós del verd.
Per un sí o per un no i set poemes més
29 Agost, 2019 08:46
Publicat per jjroca,
Poemes
Per un sí o per un no
Per un sí o per un no,
vaig perdre el gran tresor,
com em fa singlots el cor
quan escolta la cançó.
Traginer, bon traginer,
tot anant pel camí ample,
si en van cinc i en tornen quatre,
no voldria ser el primer.
La feina se’n vol anar
per a raure, en el palau,
a la sala dels meus nobles.
Oblidaria ser pobre
per trobar-ne dolça pau
amb un somni on restar.
Al jardí florit
Al jardí florit,
on hi ha meravelles,
ixen les estrelles
abans de la nit.
És la gran enveja
qui regira el cos
puix va fent un os
quan la tarda aplega.
Al jardí florit,
viu la primavera
esguardant Nadal,
és un fet cabdal
qui la joia engega
fins que ve el mosquit.
Caminant sense camí
Caminant sense camí,
benestant sense fortuna,
van les tardes, una a una,
avançant cap a la fi.
De més jove, segador,
de més vell, perdonavides,
la vida passa amb fatigues
fins un dia on diu: Prou!
Llavors aplega la barca,
se n’entra, tranquil·la, a port
per a trobar el passatger.
Hauria de ser el primer,
amb una moneda d’or,
per a pagar-li a la Parca.
La poncella adelerada
La poncella adelerada,
amb les ganes i el cistell,
va demanant un poncell
que li posi llit i casa.
Es casaran pel matí
quan aplegui la tardor,
ara, fa massa calor
per portar un bell vestit.
L’església plena de flors,
el mossèn amb bona veu,
i, a més, tres escolans.
Murmuris dels vilatans
tot portant la seva creu,
cadascuna d’un color.
Monstre rabiós
I ara que hi som tots,
amics de la follia,
espero companyia
d’aquell monstre rabiós.
Puix viu a la muntanya
i espera ser al pla,
voldria reposar
en altra terra estranya.
Però el Montsià li pot,
es lleva amb la lluna
per descansar a la bassa.
És monstre sense traça,
no haurà mai fortuna
ni cova on deixar l’or.
Setembre acomiada
Setembre em parla
de nous i avellanes,
de viles pausades
sense massa nafres.
Setembre demana
dies de gran festa,
poseu-me finestra
guarnida i galana.
Setembre acomiada:
dèries de mosquits
i capvespres llargs.
Voldria ser gran
per trobar enemic
i guanyar batalla.
Porucs els conills
Espero tenir
ben plena la bossa
i el son lleuger.
Sóc bon mentider
i poc que em faig nosa
quan començo a dir.
Porucs els conills,
guineus i tempesta,
conviden a festa
els pares i els fills.
Menjarem el verd,
fugint de la gana,
setmana a setmana,
s’acosta l’hivern.
Em van lliurar
En el regne
de la por,
no hi ha metge
ni sanador.
Molts demanen
anar lluny,
d’altres passen
ben eixuts.
Com havia
poca feina,
vaig entrar.
Em van lliurar
una gran eina
per passar el dia.
Pensaments divins (XXX)
28 Agost, 2019 19:57
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Satanàs em donarà caldera si li porto prou llenya.
A carnaval, posaran més calderes de cocció ràpida.
Les temptacions baixen, estudien mesures punitives.
O baixen impostos a la terra o hauran de fer campaments d'acollida.
Queda restringida la circulació de pecadors en horari infantil.
Déu prohibeix els tacons alts a les sales de lectura.
No es podrà entrar al cel sense el certificat de defunció.
Excursió a l'infern, places limitades.
Satanàs preocupat per morir d'èxit després de l'estiu.
No es permetrà l'entrada a l'infern a metges sense fronteres.
Déu cerca un manyà per al paper de Noè.
Satanàs ha demanat un recés per a assumptes propis.
Al segon pecat, s'ha de demanar rebut.
Caront necessita barca de sis places per travessar la llacuna.
Es fa saber que la santedat cotitzarà a la borsa.
Si vols anar a l'infern, prem el botó vermell.
Déu estudia tenir twitter.
Papes, sense diploma de santedat, presentaran recurs.
Judes vol una traïdoria virtual.
Tomàs estudia la clau de tres paràboles.
Jesús vol nova crucifixió amb substitut.
Sant Josep vol treballar d'ebenista.
Sortosament, al cel, no hi ha miracles.
Satanàs necessita un cap de logística.
Sant Pere es nega a fer festa de portes obertes.
Déu estudia crear un nou món sense ànimes.
Satanàs no vol calderes per a casats.
Moisès necessita cistella de dues places.
A l'infern dels pobres, les calderes no superaran els quaranta graus.
Aniré a l'infern si no em demanen fer de dimoni.
No tinc massa futur, sóc d'esquerres i m'ha tocat el cel.
La Verge ha demanat a Jesús que faci un màster.
Jesús no apadrinarà el vi sense alcohol.
Déu vol canviar d'argila.
Dimoni impacient, descarta temptar vells.
No és tempesta, Déu i Satanàs discuteixen.
Un déu, sense estudis, promocionarà el destí.
He parlat amb tres profetes i no s'han posat d'acord.
Sant Pere diu que, si arribo tard, ni ho intenti.
Judes estudia: pujada de tarifes.
Jesús vol denominació d'origen per al vi blanc.
Satanàs no vol més pecadors si li retallen el pressupost.
Satanàs havia de fer les redaccions de Déu a l'escola celestial.
Set calderes de l'infern fan servir oli reciclat.
Judici Final suspès: hi ha vaga de testimonis.
Sant Pere necessita noves claus amb codi secret.
Déu aniria al cel, però l'espera el sector crític.
La Verge vol reduir un vint per cent l'horari de les processons.
Déu farà un curset de creació amb plastilina.
Jesús calmarà la tempesta si les almadraves li permeten.
Canvio ampolla de vi per rosari.
Si Déu és el Pare i la Verge, la Mare, Qui mana?
Cerco bon enemic que em faci arribar al cel.
Canvio pecat de supèrbia per dos de gola.
Déu reduirà els privilegis dels sants un vint per cent.
Per a ser sant, cal menjar poc?
L'avió de l'infern: porta sis-cents seixanta-sis.
Satanàs ha despatxat a dos pobres abstemis.
Arcàngel, sense destí, s'ofereix de traginer.
Pensaments educatius (XXX)
28 Agost, 2019 19:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He repartit fulls d'avaluació amb bona disposició.
Només dues notes no eren al seu lloc.
Procureu que superin el nivell sense sublimació.
Crec que la mare ja ha plegat.
Quasi ja saben que un rei no és només una peça d'escacs.
M'han deixat conversant amb el timbre de sortida.
No calen presentacions, ja m'han fet un estudi previ.
Procuro respondre abans que preguntin massa.
La resposta era complicada, ocupava mitja línia.
Crec que saben llegir, no entenc com.
Assoleixo que hem d'anar plegats, faré flexions.
Estan tots asseguts i, ara, què?
No atureu cap reforma, és millor que se'n vagi lluny.
Estic dubtant que puguin aprendre desperts.
Si apleguen a una alçada, deixeu-los volar.
Viure no necessita excessiva saviesa.
No sé si distingeixen angles i anglès.
La classe anava bé, no escoltava ningú.
Avui, farem un control del descontrol.
Mestre, sense experiència, vol volar.
Aprenen, no cal emprar més metodologia.
Entrar i sortir de classe es pot considerar com a miracle.
Vull aprendre de pastor, necessito un llop.
He augmentat la matrícula amb tres orenetes.
Comentaré un text assistit per un cirurgià.
Nova llei d'educació: Cal aprendre i respirar alhora!
He hagut un ensurt, tres alumnes no eren cadires.
Hem ajornat el càlcul, cinc xifres ploraven.
Per manca de mitjans, només farem sumes d'emportar.
A les primeres calors, hem acollit a sis pollets orfes.
He substituït la comprensió pel mim.
He assolit un objectiu i l'he amagat.
Mestre, amb vocació, es lliurarà a les feres.
He substituït avaluació mensual per plan quinquennal.
Dubto que l'ortografia esdevingui ciència exacta.
He prohibit definir per si de cas.
Hem resol tres problemes sense plantejar-los.
La despesa en llibres tendeix a conjunt buit.
Han descobert que, a l'abecedari, hi ha consonants.
La fonètica és la ciència de les fones.
L'àvia vol que el net aprengui sense pensar.
Per a l'expressió escrita farem servir un canut i força tinta.
L'alumne tendeix a l'expressió plàstica, és un quadre.
La classe és flexible, es dóna quan es pot.
Feu-me una redacció llarga de cinc paraules senceres.
Dels vint-i-cinc alumnes, quatre són virtuals.
Per a classes llargues, recomano coixins.
No escolten gaire perquè estan creixent.
Sempre, acabem tenint el dirigent d'espectacle.
Acceptaré desconnexions cada deu minuts.
Al desert dels alumnes, molt sovint, senten ploure.
El mestre explicava bé, però no sabien on desar-ho.
Fa massa anys que espero el geni.
Per si de cas, els he regalat una bombeta.
A les escoles, es cuina, però sempre falta sal.
L'escola és la casa on costa passar la nit.
Manta vegades, el problema no són els fluorescents.
Escriuen mal, però no s'entén.
He preguntat a les taules i han deixat de plorar.
Epitafis (XXX)
24 Agost, 2019 22:59
Publicat per jjroca,
Epitafis
Respondré si em portes l'advocat.
A la butxaca, tinc el número de la combinació.
Compra preferents i ja et pots morir.
Vint pecats més i aniré a la sala VIP.
He venut un peu per a comprar dues dents.
És com una quaresma de mil anys.
He anat a estudi, vull ser fantasma.
M'ofereixo per a rebre les visites.
No hi ha manera de trobar feina.
Qui vol anar a la missa de difunts?
Tampoc cal que corris tant!
Mort, sense experiència, s'ofereix per tornar.
No es menester que m'atabalis.
No penses, em canso!
D'aquí estant, no sé qui ets!
Acosta't més, estic sord!
Només rebré després de la migdiada.
M'he apuntat a morts sense fronteres.
Estic tot animat!
Es prega respectar la cua.
Feu venir el soterrador.
Necessito substitut un parell d'hores.
Qui m'ha pres l'ampolla?
Vulgues que no, malpenses.
La núvia ha aconseguit perdre el pes.
Les misses de difunts al migdia, si us plau.
La malaltia ha deixat de menjar.
Proveu de cridar més fort!
Demà, no hi seré.
Anem a fer un tomb?
Ho sento, però no tinc gana.
Vull saber com ha estat.
Estic entre ser i no ser.
Encara no m'ha passat l'ensurt.
Tinc una cullera per si de cas.
Quants dies em queden de dejuni?
El taüt no combina amb la corbata.
Si entres, encén el llum.
Estic perdut!
Podeu tutejar-me!
La roda de premsa la faré demà.
Esteu convidats al rèquiem.
Necessito mitjons negres.
Es prega no trepitjar la ratlla.
He acordat: Mantenir-me discret!
Acabada la primera vida i, ara, què?
Tinc àtoms díscols cercant aventura.
Aniràs a l'infern!, però ningú sap com.
Veig la llum del túnel, però no s'acosta.
He rebut un premi de consolació.
Vull més misses, però amb música.
Algú em pot canviar el coixí?
Quasi ni em reconec.
Apunteu-vos a la meva dieta!
He demanat un mirall i un ull.
Necessito canó per espantar les mosques.
M'hauria agradat encabir la pomera.
No em resisteixo a pensar.