Em convida en Llucifer i set poemes més
13 Agost, 2019 17:27
Publicat per jjroca,
Poemes
Em convida en Llucifer
A la porta de l’infern,
em convida en Llucifer
a fer una estada pagana.
Manta cervesa i poc vi,
deu converses en llatí,
una nit matant la gana.
Però sóc home poruc
i m’espanta sa grandesa,
com he de dir que ja no puc
participar en la revetlla.
En Llucifer, malgrat tot,
em vol mantenir d’amic,
com recerco el seu abric
quan s’enfada de debò.
Una festa salada
Amb la gràcia, que avui tinc,
com confio en trafegar:
botifarres amb mig pa,
una ampolla de bon vi.
La festa dels mariners
és una festa salada,
com mengen la cansalada
amb prou ganes i deler.
Les barques gronxant a port,
al dessota de la lluna,
en un capvespre d’estiu.
Quatre joves, amb ull viu,
van cercant joia i fortuna,
ben mudades, sense por.
Al desert dels mariners
Al desert dels mariners,
hi ha una lluna i mil estrelles
amb un sol prou matiner.
Una barca que brandeja,
en tornar al port, singlota,
de tant en tant, esbufega.
Al desert dels mariners,
masses velles, poques joves,
quatre rialles, a les tornes,
per criticar i quedar bé.
Un diumenge, processó
de pensaments enlairats,
poques ganes de mercat
i, ben sovint, somicó.
La més negra de les nits
La més negra de les nits
com se n’entra a la taverna
per a trobar els pescadors.
Poques caixes de seitó
per a tornar la bestreta
i convidar a un got de vi.
La guitarra com s’esguerra
viatjant per la cançó,
com ens parla d’un traïdor
qui mai guanyarà cap guerra.
Lluna fosca dalt del cel
i carona d’una estrella,
la nit es manté serena,
el desig encara és ple.
Poseu-me gana
Poseu-me gana nostramo
que la plata és a punt
per a encetar el tiberi.
Minsa angúnia al cementiri,
a l’església, poca llum
i tristor mentre m’escanyo.
Ous ferrats, una sardina
per a portar-me a l’oblit,
sóc un monstre eixerit
que es desvetlla una mica.
Poseu-me gana i bon pa
per sucar i fer bona cara,
poseu-lo enmig de la taula
per enllestir aquest sopar.
Portaré el sol
Portaré el sol
a casa teva
perquè a la meva
no hi caben dos.
Portaré el sol
al si de l’era
per si vol treva
en ser a migjorn.
Com parlarem
de grans desfetes
en ple estiu.
Que faci el viu,
les malifetes
i plorarem.
Fem mala cara
A la casa
del pagès,
poca pausa
i minsa fe.
Com gronxem
en ser a l’albada,
fem mala cara
i oblidem.
En el poble
hi ha fortuna
i enrenou,
diu el bou
mentre remuga
amb gest innoble.
Els negocis d’en Vicent
Els negocis
d’en Vicent:
no hi ha socis
ni clients.
Guanya casa
cada mes,
cerca pausa
en el bosquet.
Quan la tarda
s’acomiada,
sóc a prop,
però altre cop
la fa preada
i així s’acaba.
Pensaments divins (XXVIII)
12 Agost, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La cua de pecats de carn augmenta a la primavera.
Tres profetes dirigiran la campanya d'eleccions divines.
Josep tornarà a Betlem si posen més zones d'esbarjo.
Jesús proposa canviar la data del seu naixement.
Jesús ha demanat més peix per al Darrer Sopar.
Judes no trairà per menys de cinquanta monedes.
Satanàs ha comprat deu calderes d'auto-neteja.
El Baptista no posarà el nom de Salomé a cap batejada.
Déu vol suprimir el no robaràs.
Satanàs ha demanat una treva per enllestir.
Llucifer ha despatxat tres dimonis per manifassers.
Judes vol cobrar un subsidi d'atur.
El preu de les butlles ha pujat un vint per cent.
Dimoni, sense seny, temptarà les oliveres.
Al primer cel, no donaran cupons.
Substitut de Jesús farà el sermó de la muntanya.
Només hauran la vida eterna els fidels de dretes.
La Verge descarta tres nores cada setmana.
Judes ha fet un curset d'economia submergida.
Satanàs oferirà calderes ecològiques per a rics.
Sant dissident ofereix la glòria a meitat de preu.
Sant Pere oferirà pluja dos cops al mes.
Déu, sense regne, viurà a la lluna.
Amb més de sis pecats mortals, entrareu al descompte.
Vull anar a l'infern, estalviaré la pesada d'ànima.
Mort, amb padrins, rebrà el judici abans de les nou.
A les sis bosses de pecats, segur que tinc caldera preferent.
Dimoni incompetent vol fer reformes.
Inauguren, a l'infern, un club de pecadors.
Satanàs ha posat la primera pedra, la segona, la farà pagar.
Déu estudia: Mil maneres de no ser-hi!
Miracles, sense pedigrí, a la zona dels pobres.
Dimoni interessat vol treballar en un banc.
Déu necessita un sant per a rebre les visites.
Déu farà els deures quan Satanàs li torni el llapis.
La Verge vol acabar els estudis secundaris.
Judes vol estudiar un "master" de divises.
Sant Pere vol remodelar les portes del cel.
Sant, sense experiència, acceptaria un setial més petit.
Els condemnats per gola hauran la quaresma més llarga.
Tomàs està revisant les cistelles de la multiplicació.
Jesús ha declinat una invitació per anar a Jerusalem.
Satanàs ha escollit un parc temàtic per a temptar Jesús.
Déu no ha acceptat un canvi d'imatge.
Satanàs necessita més dimonis d'esquerres.
A l'infern, no es faran més sessions d'espiritisme.
Per economia, els àngels viatjaran en vols regulars.
Pere Botero farà vaga de fam pel nou preu del carbó.
Queden prohibits els miracles que contaminin.
Aquest any es portaran les banyes d'ibori negre.
Per anar al cel, cal el certificat de l'INEM.
Mare de sant vol protestar al servei de protocol.
Llucifer, en hores baixes, necessita il·luminació.
Déu no té temps, li han posat massa deures.
El cel no pot ser una pujada.
He demanat consell per a classificar els pecats.
Satanàs ha demanat a Déu que escurci la quaresma.
Necessito un altre cos per a veure a Déu.
Pensaments educatius (XXVIII)
12 Agost, 2019 05:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Li he posat el casc, tinc por per si cavil·la.
No el penso aprovar, és massa bon alumne.
Aprenen massa, força i repòs.
Resta prohibit donar lliçons.
Ampliaré la redacció a quatre paraules.
No sóc una poma, però vull compartir.
Hauria de saber, almenys, res,
Veig vint boques obertes plenes de dents.
Mai deixeu que la innocència se'n vagi.
Vull aconseguir una invisibilitat reduïda.
No hi ha alumnes dolents, només distants.
Li he preguntat a la pedra les seves intencions.
Els resultats del control se'ls ha menjat el gat.
No entenc perquè els anglesos parlen un altre idioma.
Estic atabalat, n'hi ha tres que semblen entendre-ho.
Estan provant de trobar Déu al facebook.
Restarà prohibit pensar més de vint segons.
La vida és una classe suficientment entenedora.
Mestre, sense pedigrí, s'ofereix de gos.
Va ser obrir el llibre i manifestar-se la lipotímia.
Necessito un gall que domini l'anglès.
Si aprenen, atureu només per a respirar.
Venc nova reforma per no poder atendre.
Navego, cofoi, entre mars de dubtes.
Deixaré d'aprendre quan em demanin per ensenyar.
He trobat la solució, però no es deixa emportar.
Sospito que algun d'ells m'haurà vist.
Alguna classe travessa la mar de l'oblit.
Qui no va tenir cura de posar un ull al clatell?
Estic cansat, hauré d'aprendre més de pressa.
Tinc un mal alumne, gosa pensar.
Almenys salvem les bones intencions.
Un mestre pacient només serà temptat cada cinc minuts.
Poseu les respostes, després formularé les preguntes adients.
Convertir els resultats en bons, és alquímia.
Costa poc demanar puntualitat a l'hora de sortir.
L'inspector sortí de classe i em donà el condol.
No dubto que aprendran en règims oberts.
Puc resumir el seu historial acadèmic amb una exclamació.
Espero ser l'únic de la classe que repeteixi nivell.
Ha de ser espavilat, mai el veig per classe.
Presento símptomes de falta d'atenció.
El metge m'ha prohibit mentides sinceres.
Els ensenyo a comptar si no es pot evitar.
He fet un examen intens de vint segons.
Llegeixen entre línies en un full blanc.
Mestre, sense experiència, provarà de fer un vol.
Aprenen prou, però encara sé quan m'enganyen.
Mai endevino quan acaben les burles.
Vuit de les deu preguntes es poden contestar a casa.
He ajudar a tres mares a conèixer al seu fill.
Hauré d'adequar les preguntes a les respostes.
Estava preocupat en descobrir per què tres alumnes escoltaven.
Mai guanyo a l'hora de sortir.
Aprendre és una menja que ha d'estar digestiva.
La saviesa és un bé que cal repartir amb moderació.
Ells aprenen prou, als pares els costa més.
He repartit força accents per si els necessiten.
Pregueu més distància a les hores baixes.
Epitafis (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc rampells de vergonya.
Digueu no als desnonaments.
Un moment, estic buscant el rebut.
Ja t'ho deia que frenessis!
No sé com excusar-me.
Podríem dir que no som massa.
Tinc un polsim d'esperança.
Cerco núvia de noranta anys.
No accepto cap suggeriment.
Cerco cos econòmic per tornar.
Sempre dius que vindràs demà.
Darrerament, aprenc poc.
Porteu-vos bé!
Espero el darrer comiat.
Porteu-vos un seient.
No vull saber res més!
Sóc aquí amb tota la confiança.
Sortida al cel: Via tres!
He anat al cel, però torno.
El cas és que no m'avorreixo.
Vivia en un pis de trenta metres quadrats, n'he perdut vint-i-vuit.
No vull morir, conec el veïnat.
El dia de difunts, seré fora.
Es demana abreujar els comentaris.
Seré aquí fins a l'any vinent.
Ni penso en donar-li la mà.
Has vingut per a veure'm?
Què és menjar?
Cerco soci per a un bon negoci.
Tarda tant com vulguis!
Ara, m'he quedat coix!
Digueu-li al metge que no hi ha pressa.
He anat a donar-me de baixa.
Em podríeu dir si plou?
He demanat que em posin aire condicionat.
Encara no puc sortir a sopar.
De fet, ni sé on sóc.
Qui m'ha pres la vida?
A què us puc convidar?
Us donaré la nova adreça.
He anat a l'infern a fer una comanda.
No et preguntaré per la salut.
La senyora m'ha dit que no em mogui gens.
Tornaré abans de sopar.
Ja torno a ser pobre.
Estic fent un petit recés.
Benvingut al regne!
Gairebé sóc independent.
Truqueu i demaneu per mi.
Avís: Caront plega a les divuit hores en horari d'hivern.
Si has de venir, lliga el gos.
Ho sento, no puc venir.
Ni penso en viatjar.
Estic d'oferta fins a demà.
Vostè, deu ser el primer.
Ha arribat el crèdit?
Pensa que et regalarem el taüt.
Tampoc ve d'un dia.
Pensaments festius (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Estic pensat, que algú pari el sol.
He posat la casa enmig del bosc, ara l'estic buscant.
Tot i que el sol il·lumina, no sap pintar les ombres.
Només tinc un dubte: Qui contesta?
Estic educant un gos, de moment em treu a passejar.
El problema és que tinc dos ulls i només un cap.
Vaig anar a comprar uns pantalons, vaig tornar amb una sabata.
Buscant aigua en un riu, la vaig trobar en una ampolla.
A la presó de la vida, les portes estan fetes de dubtes.
Només he fet un bon negoci, no deixar de tenir defectes.
El dimoni em va al darrere, no el penso deixar passar al davant.
El banquer m'ofereix diners, jo no puc.
Si una jove us pregunta on viviu, no desitja passar de llarg.
Un dia dolent fa bon compartir.
Tinc un problema, no sé llegir tres llibres al mateix temps.
M'agrada escriure, és bonic veure com juga el llapis damunt el paper.
Ben mirat, de llibres dolents n'ompliríem cent mil boscos.
No oblideu mai que qui escriu té el llapis a la mà.
Tinc sabates noves, els peus em maleiran.
Procuro no beure vi, però l'aigua està massa clara.
Va dir que em canviaria d'imatge, no crec que sàpiga el que li dec.
Diuen que està boig i només parla amb els sords.
Vaig començar perdent vista, ara puc perdre l'interruptor.
Estic a punt de pensar, tinc molta por.
He intentat fer el bé, he rebut, he perdut i m'han convençut.
Podria ser un bon alcalde, però faria massa enemics.
Ben mirat, sóc un ocupa que viu a casa.
El millor de viure anys és els canvis que fan els amics.
Visc en un poble petit, no s'atreveix a créixer.
Estic pensant que fer el gos és només qüestió de posar-s'hi.
Un dia vaig ser jove, un altre diré que he estat viu.
El pitjor de ser home és que sempre estàs endeutat.
He aprés ben poc de no res i puc dir que sóc savi.
Vivim al desert i morirem a la platja.
No tinc més hores, Déu és un garrepa.
He arribat aquí on sóc i no goso pensar com.
Si la tarda mor, que no faré jo.
Mai he volgut tenir èxit, sóc estret d'espatlles.
Viuré a la casa fins que es convertirà en una.
No és que vulgui treballar, és que tinc por de no fer res.
No us cal patir, el vostre botxí viatja amb vosaltres.
Reconeixereu que sóc un home, només porto butxaques.
És pràcticament impossible, viure sense morir.
Per què he d'escriure a les pedres si elles no em voldran llegir?
Poemes curts (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Al camí
que va a la font,
el veí
ni plany ni dorm,
és talòs.
A la casa
dels diners,
hi ha qui mana
i no fa res,
sols enganya.
No he de plorar
a les hores baixes,
estar de rebaixes
mai ho he de deixar,
haig massa fantasmes.
No demano
ser valent
per si l'amo
ho pretén,
com l'enganyo.
He posat el son
dintre d'una capsa,
he posat la tapa
sense cap raó,
al moment, s'escapa.
Al regne de l'oblit,
no hi ha princeses
ni tarden les presses
en mostrar el neguit,
són massa promeses.
Quan plou al desert,
les muntanyes ploren,
diuen que mai troben:
somnis d'altre temps,
suposo que és cert.
I quan bufa el vent,
el gran xiulador,
esdevé cançó
tot viatjant pel cel,
poc després s'adorm.
Poca son és meravella
puix sóc fet al llarg dormir,
no tinc pàtria ni rosella
per estimar, per gaudir,
en ma casa no hi ha estrella.
Algun déu entremaliat
sense pensar amb el morir
un bon temps m'ha regalat:
endreçat, fet per a mi,
mai sabré quant li ha costat.
A la terra ferma,
una arrel és os,
un llumí, lluerna,
un pecat, perdó,
massa la tenebra.
No seré valent
ni morir m'espanta,
dormo amb la manta
per si arriba el fred,
de segur que empaita.
En el riure
dels teus ulls,
ni hi ha esculls
ni plany el viure
entre aldarulls.
Com he demanat
a la flor vermella,
puix d'una poncella
vull ser el bon galant,
hauré bona estrella?
Com la rosa plora
enmig del jardí
sense saber qui
la plany o l'adora,
és un fet mesquí.
Quan a casa
ve la nit,
com m'enganya
l'esperit,
després, s'apaga.
Dolça dona
dels meus somnis,
els dimonis
ni fan nosa,
són tots bornis.
Sense pressa
ni neguit,
vol la nit
ser a la cleda,
qui li ha dit?
Quan la pluja
és abundosa,
vol, la bruixa,
omplir la bossa,
no té cura.
Si l'amor demana,
avui, restar amb mi,
dieu-li que sí,
estimar m'agrada
i no es perd la nit.
Epigrames (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:00
Publicat per jjroca,
Epigrames
Li he dit a la feina
que no n'hi ha per tant,
ha vingut de pressa
i l'he d'allitar.
La bruixa parlava
d'un temps agredolç,
de jerseis de llana,
de pregar per tot.
Amb dues bosses
de diners,
vénen totes,
tot va bé.
Pujant en el tren
de les hores dolces,
les trobaràs bones,
en triaràs més.
Margarita tenia
riure esquifit,
va tenir marit,
li durà un dia.
La casa s'enfonsa,
ho fa de debò,
la miro una estona
i ploro de cor.
Quan el vent calla,
deixa la dot:
branques trencades,
barques a port.
Quan la nit
esguarda el sol,
un neguit
aplega al cor.
Mai seria
llaurador,
mai hauria
tanta pols.
Menjar, menjaria
tota la safata,
amb conill, patata,
després, una síndria.
El sol avança
sense deturar,
vol anar a la França
per veure qui hi ha.
Amb tres flors
del teu jardí,
poso amor
i torno aquí.
A la casa vella,
on regna l'oblit
ni l'estiu penetra
ni l'hivern fa niu.
Amb bona carona
i un bocí de pa,
em passo l'estona:
assegut, plorant.
Una noia estava
davant del mirall,
mirant com passava
el temps de casar.
Quan la mosca sent
l'hivern ben a prop,
s'acota, atura,
prefereix ser un mos.
Segut, sense ganes
de voler i viatjar,
em passen les tardes
i els records daurats.
Per mirar-me el melic,
tinc una estona,
si ho faig, a sovint,
puc perdre l'honra.
Amb un pis
tan petitet,
poc em costa
dormir dret.
Somnis de follet,
dèries de gegant,
no despertis quan
esdevingui el seny.
Manta vegades,
la poca sort
diu que sóc mort
sense recances.
Al cim posaria:
teulada i terrat,
si s'esdevenia,
m'asseuria dalt.
Per a ser pobre,
cal saber
que un bon ric
és menester.
Aniré al cel
havent sopat:
torrades amb mel
vora de la llar.
A l'estiu, massa calor i set poemes més
05 Agost, 2019 05:31
Publicat per jjroca,
Poemes
A l’estiu, massa calor
A l’estiu, massa calor
per a sortir de la cova,
com m’agrada la cassola
fent xup-xup al damunt del foc.
A la tardor, vull ametlles
entrar al sac ben obedients,
a la taula, parament,
enmig del cel, una estrella.
A l’hivern, polsim de fred
amb la nit a les muntanyes
i corrues de conills.
La primavera duu grills
tot garlant amb les aranyes
de la tristor del desert.
A la Verge
A la Verge, qui ens estima,
li posem milers de flors:
de blanques, de més colors,
de petites, de més mida.
Emplenarem els carrers
amb ganes d’haver més gràcia,
els carrers on Ella passa
mentre pena el Fill seu.
Són les festes de la Mare
més joioses i florides
en un setembre estrenat.
Comencem un punt i a part,
una pausa en nostres vides,
una cura en nostres nafres.
Amb un vas de vi
Amb un vas de vi,
un grapat d’olives,
com passen les vides
mentre van seguint.
Perduts mariners
sense quasi vici,
on queda l’ofici?,
qui vol ser o no ser?
Amb un vas de vi,
vora la finestra,
la lluna l’observa.
La mar ni es queixa
de la vella empresa
de viure i morir.
Sentirem a dir
Sentirem a dir
que el monstre ha vingut,
és lleig i pelut
més fosc que la nit.
Com menja carbassa,
patata i cigrons,
pensen els minyons
que no viurà massa.
Sentirem a dir
que el monstre m’estima,
em fa l’alegroi,
hauré d’estar foll,
pres d’una boirina,
pobre al dematí.
Si fes vida per la nit
Si fes vida per la nit,
com voldria ser mosquit.
Néixer sol enmig la bassa,
amagant-me de les pors:
una granota, un peixot,
una oreneta amb prou gana.
I volar fins al portal
on viu una tendra mossa,
una fiblada amb prou sang,
ben fluida, un xic dolça.
I velar vora del llit
fins que li aplegui el bon somni,
gairebé sóc un dimoni,
però una mica més viu.
A la lluna, vull anar
A la lluna, vull anar
per a trobar la princesa,
ja fa prou temps que m’espera,
de segur que allí hi serà.
A la lluna, bastiré
un castell amb setze sales,
ens ho passarem tant bé
entre riures i ballades.
A la lluna, he de pujar
en aplegar primavera
per portar-li un ram de flors,
en vull de quatre colors
per a fer una senyera
on poder-me emmirallar.
El meu veí
Menjaria cent cigrons,
un porquet i dues vaques,
em trauria les sabates
i beuria amb gran porró.
Amb tres hores per dinar
i dues de migdiada,
hauré d’encetar setmana
amb desig de treballar.
El dimarts, a mig matí,
cercaria la fortuna
en un paratge proper,
no cal ser ni mentider
per a pujar fins a la lluna
que és on viu el meu veí.
Han vingut les presses
Han vingut les presses
al carrer de baix,
mai sabré d’on vénen
ni on se n’aniran.
Les minses promeses
van fent llur camí,
no criden ni penen
des de bon matí.
Els savis entesos
no volen somiar
en temps matussers.
Deixeu-me els volers
per si han de marxar
prou lluny dels pagesos.
Pensaments divins (XXVII)
04 Agost, 2019 05:16
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Es demana als nouvinguts una mica de paciència.
Déu està enfadat, vol posar la terra en un forat negre.
Dimoni, sense experiència, provarà amb les ovelles.
He demanat anar a l'infern tot el mes de gener.
Déu estudia reduir la velocitat de la llum.
El sol li ha demanat a Déu: Un segle de vacances!
Sant Josep i la Verge volen tornar uns dies a Natzaret.
El dimoni de les temptacions de Jesús encara no ho ha superat.
Dubto que la llenya de l'infern sigui ecològica.
Déu posà: pagesos i ramaders, Satanàs: polítics.
Sant nou signarà estampetes.
Del cel a l'infern, no hi ha ni autobús.
Els sants, sense pedigrí, descansaran en lliteres.
Era prop del cel quan em van despertar.
Satanàs prefereix la carn poc feta.
Per a fer-me a la idea de l'infern m'he posat a treballar.
Si voleu anar al cel, poseu tots els diners en una safata.
Els rics no van al cel els dies d'oferta.
Jesús salvarà els rics, tenen més bon vi.
Déu no va a l'església per si li demanen comptes.
Déu s'ha compromès a no enviar més profetes a la terra.
Déu descobrí, al Sinaí, que la literatura crema.
Amb dos Samsons més, el món seria una runa.
Si vaig al cel cristià, quantes joves verges em toquen?
Els homes aniríem a missa, però hi ha poques ofertes.
Confieu amb el cel, però porteu carmanyola.
La Caixa vol obrir una sucursal a l'infern.
Tres dimonis díscols cerquen cos en bon estat.
Maria tornarà a Betlem si posen un C.A.P.
Déu prorrogarà el contracte amb el sol.
Aspirant a déu, farà campanya de promoció.
Els miracles han pujat sis punts.
Per a salvar-te, truca al ...
Judes ha demanat canviar de Mestre.
Profeta, sense futur, ha decidit callar.
Jesús vindrà del cel amb vol regular.
Satanàs proposa setmanes de vuit dies.
Si has d'anar a l'infern, posa't el casc.
Àngel, a l'atur, vol fer viatges astrals.
Jesús quedà cinquè en el concurs d'imitadors.
Judes comprarà preferents l'any vinent.
Déu crearà estrelles amb hidrogen reciclat.
Pròxima obertura d'una església a Mart.
Jesús proposa misses de tres minuts per a creients neguitosos.
Satanàs vol fer un decàleg amb deu pecats mortals.
Sant Pere ha demanat un seient i un ordinador.
Es farà un seguiment als justos sense temptacions.
Satanàs està enfadat, posarà el despertador cada dues hores.
Es fa saber que Déu És, però no ha vingut.
Aprenent de dimoni, tempta sense convicció.
Queda prohibit temptar les migdiades d'estiu.
No es permetrà fer miracles els cap de setmana.
Maria de Magdala és al mercat d'olis.
Prohibit comprar terrenys celestials de més de cent metres quadrats.
Judes reclama una requalificació de sòl a l'infern.
Satanàs vol editar una revista del cor.
Déu estudia fabricar aire amb denominació d'origen.
Jesús actualitzarà tres paràboles.
Pensaments educatius (XXVII)
04 Agost, 2019 05:14
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-me les respostes i les posaré en ordre.
He decidit donar les classes a l'Olimp.
Com no ha d'aprovar si sap on visc.
Els he fet saber que ja sóc a classe.
M'han fet dues preguntes, gairebé les he entès.
Van aprenent sense massa convicció.
Els dubtes els deixaré al calaix de les golfes.
Tinc prou conceptes per a poder-ne perdre la meitat.
Els he donat la lliçó al capdamunt de l'arbre.
Cada cop comprenc més a les pedres del desert.
No demano pa, ja sé que es fa amb farina.
Mestre, sense classe, necessita un indret on poder xisclar.
Estic trasbalsat, hi ha un alumne que em necessita.
Guerra, deu minuts més, i esbarjo.
No vull saber on he deixat el sentit comú.
Si tenen ordinador, què fan tots en un munt?
He d'assumir que xisclen més que jo.
Mestre, sense vergonya, s'ofereix a salvar el món.
Ni vull saber quan sabran més que jo.
Va ser una errada comptar amb cireres.
A la tercera ratlla, van acomiadar els accents.
Aprofitaré per a renyar-los sabent que no m'escolten.
Com ha de ser una arrel per a ser quadrada?
He pregat una llarga agonia col·lectiva de tres minuts.
Llibre, sense experiència, espera comprensió.
No sé on van, però caldrà avaluar-ho.
Qualificaré l'interès dels pares.
Tenen coneixements, només cal endreçar-los.
Tinc vint savis i dos genis.
Ell plora perquè no ho sap, jo prego perquè no ho encerti.
El rendiment millora, els descomptes també.
Els nois no aprenen perquè el mestre és allí.
A partir d'ara, les carreres seran vols.
Els resultats dels controls els mesuraré a la bàscula.
Puntuaré el control en blanc.
Per cada dues respostes, en regalaré una.
Les respostes no eren bones, però hi havia intenció.
Els mestres joves faran cursets de metamorfosi.
Fem hores d'estudi amb respiració assistida.
Tenen llapis de memòria, però no recorden on és.
El llest m'ha preguntat per l'ortografia.
Els tinc educats, se'n burlen amb ordre.
Objectius terminals sis cada quatre segons.
Els resultats milloren cap alumne vol pensar.
En lògica, com s'entén que el tres vagi sol.
A l'hivern, cal entrar els corrents del pensament.
El noi aprèn, no sé ben bé com.
Han fet un control d'atenció de tres preguntes, n'han contestat quatre.
He suggerit respostes abans de suggerir preguntes.
Per contestar han de seguir les fletxes blaves.
Procuraré que no s'estavellin a la segona ratlla.
Proveu d'ensenyar sense afartar.
El control era sucós, s'han atipat de pensar.
Entro el darrer per si he de sortir.
Tinc dos alumnes nous i quatre en bon estat.
Sempre faig operacions de resultat aproximat.
Coneixen quatre lletres, ja els puc ensarronar.
Aprenen a comptar, necessito quatre pomes més.