Pensaments educatius (XXIX)
20 Agost, 2019 07:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat les cadires com a punt de referència.
Hi ha prou hores de classe per si en troben una de bona.
Els llibres hi són, és un fet.
Ara, provaré que escriguin damunt d'un paper.
Mai he de dubtar del poc que saben.
Sortosament, el rellotge segueix avançant.
Saben que, en algun moment, hauré de respirar.
No fan faltes d'ortografia, només són errades.
Tenen llums, però prefereixen el pilot automàtic.
He deixat que triï nota, és el fill del batlle.
Els faré utilitzar els sentits, tret de l'oïda.
Hauré de fer una classe sense pressa ni mètode.
He trobat el temps corrent a l'esbarjo.
Aquesta lliçó ja és gairebé de la família.
Segons la nova llei orgànica, el cap és un os rodó.
Cap classe es mereix una batalla de més.
Mai endevino quan em paren la traveta.
Coneixen els nombres naturals i els de llautó.
He repartit les notes, em sobren les dolentes.
He posat tres preguntes i n'han encertat cinc.
Haig vint alumnes, però divuit són de sucre.
He fet una pluja de preguntes i vuit s'han refredat.
Es permetrà pensar en zones restringides.
Endevinareu la doctrina de l'escola pel nombre d'extintors.
Conec, de lluny, tres alumnes que qüestionen.
He deixat la disciplina per als diumenges.
No sé si la terra gira, però mareja sovint.
Entreu a classe, Déu proveirà.
Sempre heu de ser a temps de desprogramar la classe.
Repetir conceptes no és cap símptoma de digestió.
Possiblement, ja saben que cinc llapis no són dos euros.
He convençut a l'àvia del molt que sap el nét.
Heu de tenir molta cura amb els trencaclosques.
Almenys, que pensin a l'engròs.
La supèrbia avança a gambades curtes.
Procureu que, quasi, ho endevinin.
Haig poc cap per a tenir dues llengües.
Per què, cada verb, sol cercar un culpable?
No he aconseguit trobar una capsa per a guardar la saviesa.
No feu servir paraules de més de quatre lletres.
Les finestres són vàlvules de descompressió.
Mai proveu d'il·luminar caps com a bombetes.
No sé si el Creador va pensar en aprendre a llegir.
La classe pot començar, els alumnes ni ho endevinen.
Provaré de fer un préstec, vull comprar paciència.
De vegades, encerten quan he de començar a parlar.
He provat d'estar absent, però tinc cos.
Estalvieu-vos les lloances condicionades.
He passat un trimestre cercant el temps perdut.
Dubto que ensenyar crei massa inestabilitat.
He començat un segon règim de conceptes.
Tenen els objectius perfectament assolits i oblidats.
No entenc perquè em voler fer fora de la classe.
He comprat esparadrap per si hem de lligar les lletres.
Els seus escrits poden arribar a ser rapinyaires.
He provat de fer dictat fent servir el mim.
Tampoc vull despertat tota la seva intel·ligència.
Cal formular objectius amples i acollidors.
Tal com aprenen, no dubto que volin.