16 Agost, 2019 18:25
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tinc, per penedir-me,
els millors pecats,
dels deu manaments,
tres han fet salat.
A l'hivern, la neu,
fent de papallona,
com ho va dient:
És el vent qui em gronxa!
Maria portava
el cistell florit,
ni joies reclama
ni aplegar a la nit.
Com m'agradaria
el llum dels teus ulls
per treure els esculls
que posa la vida.
Un gegant dormia
dessota d'un pont
ni la nit tenia
per perdre raons.
Amb les dèries
d'un cigró,
vull savieses
a l'engròs.
A la sínia
es compleix:
Dóna tombs
i canta el rec!
Per haver
tan minsa sort,
cal ser pobre
i parlar poc.
Si aplegues
a ser gran,
menja herbes
i veuràs.
Una noia sola,
al balcó estant,
diu que anar a l'escola
cura mal d'espant.
No heu de saber
on cullo el meu or,
és un arbre ver
qui pensa per tots.
Si jo fóra ric,
sense gens de seny,
seria ferreny,
el millor cacic.
Una noia bruna
no n'està per mi,
diu que sóc mesquí,
la veig com tortura.
Camí sense pedres,
home sense vi,
no els vull a les festes
ni els tinc per amics.
Si he de morir demà,
vull, al cementiri,
un taüt, un ciri
i pressa en el comiat.
Com l'estimava,
li duia flors
ni les mirava
per haver goig.
El rellotge de la plaça,
tot pujat al campanar,
es cansa de badallar,
es queixa del que treballa.
Amb cistella
i un anar,
com s'engega
el festejar.
En el món poruc
de la terra ferma,
si el sol enlluerna
ens sentim vençuts.
Tres aranyes soles
al preat jardí,
volen caçar mosques,
estem a l'estiu.
Una noia demana
versos d'amor,
li he donat de gana,
els ha pres de cor.
Quan la pluja arriba
al gran campanar,
la campana esquiva
comença a cantar.
El bou, al prat,
vigila el vell tren,
com sofreix per ell,
per què fuma tant?
A casa del vent
no hi ha finestra
ni porta ni reixa
ni golfes amb blat.
Afegeix un comentari
