El riure agredolç i set poemes més
09 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Poemes
El riure agredolç
Estic pendent del riure agredolç,
d’aquell passar solemne pel carrer,
són massa hores, dessota del gran sol,
per a esperar aquell parlar planer.
I vós aneu vestida de mudar
per a pregar al sant manifasser
amb moltes ganes de creure i de callar
per a obtenir la gràcia del moment.
És el meu cor un degotall de penes
perquè l’estimo de dia i de nit
car vull tenir-la vivint dintre la casa
mes un retret em fa la vida amarga
i m’entaforo, cansat, en el meu llit
per a somiar-la enmig de les tenebres.
Com vull ésser cavaller
Seguint amb la condició
d’humà al damunt la terra,
vull aplegar a l’ocasió
de guanyar batalla i guerra.
Com vull ésser cavaller,
del matí fins al migdia,
un bon ruc em compraré
puix cavall és gran porfídia.
Els camins seran tots meus
i, quan vulgui descansar,
cercaré un bon desert.
Com la gràcia mai es perd
no caldrà ni confessar
ni traginar massa creus.
Fila més prim
Sento, en passar,
parlar a les finestres
del seu anar,
d’un vent de malifetes.
Cerco el redós
de cases i carrer,
vaig mig confós
somiant amb un recer.
Ni un mentider
em conta, de passada,
el seu enginy.
Fila més prim
com una vella aranya
el dia primer.
Escriure és navegar
Escriure és navegar
per una mar incerta,
cercant a la saviesa,
trobant qui vol nedar.
És recercar camins
perduts entre les ones,
comptar les lletres totes,
xerrar amb els dofins.
Provar d’arribar a port
sense massa ferides
en vespres tardorals.
M’agraden els topants,
les penses amanides,
aquell trobar la sort.
M’agrada el riure clar
M’agrada el riure clar,
les dolces tombarelles,
aquell cruixir d’ametlles
torrades a la llar.
Omplir el vas de vi
o, a l’estiu, cervesa,
deixar la gran tenebra:
vençuda, lluny d’aquí.
M’agrada el riure dolç
de la jove poncella
qui estima el més valent.
Vestiu-me d’innocent,
feu-ho amb poca pressa
i, si pot ser, dejorn.
Com sentirem les branques
Després vindrà el vent
que allunyi la tempesta,
ha de ser un vent valent
sense massa disfressa.
Com sentirem les branques
parlant a tort i a dret,
és l’angúnia dels arbres
pensant en el desert.
Encara que captiu
d’aquestes quatre cases
i un pensament flairós,
m’acosto a ser l’espòs
vestit de pors i nafres,
però amb desig ben viu.
És la pensa
És la pensa qui acompanya
per planures i rierols,
va amb vestit i assedegada
al bell mig de dos mussols.
Són els savis d’aquest bosc
qui descansen amb la llum,
mai hauran d’encendre foc,
han la dèria d’aquest fum.
És la pensa qui m’endinsa
en paratges venturers
fins aplegar a l’albada.
No hi haurà enamorada,
amb aires manifassers,
tot demanant anar a missa.
Algun cop m’he de casar
Amb la força de la ment,
em faré unes estovalles,
car m’agrada el parament
i sardines ben torrades.
Ha de ser el meu destí:
ser pescador des de l’alba,
sortir de port per sortir
i tornar a la migdiada.
Quatre peixos de bon preu,
la resta per quatre rals
o una barra de bon pa.
Algun cop m’he de casar
com manen els principals,
el somiar no ha de ser meu.
Pensaments divins (XVI)
08 Maig, 2019 05:55
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Samsó ha de reforçar les classes de musculació.
Déu creu que la segona cuita serà millor.
Déu va crear l'home i la dona encara no li ha perdonat.
Canvio dos pecats d'orgull per un de gola.
Déu no accepta regals de més de deu euros.
Ordeneu-vos els pecats en capses de deu.
Satanàs no accepta pecadors de segona regional.
Satanàs estudia temptar per correu.
Jesús ha decidit no fer més sopars amb amics.
Podria ser sant si enganyés a cent fidels.
Es prega no passar per la zona de miracles.
Noè vol un altre diluvi sense familiars.
Goliat ha demanat a David una fona.
He vist Samsó parlant amb Hèrcules.
Déu estudia anys de deu mesos.
Satanàs aconsella a Déu sobre plats de rostits.
Es prega als sants que passin a recollir les aureoles.
Per cada tres pecats de carn, regalen sals de fruites.
Aquest dimoni no veu massa, està temptant tots els xiprers.
Habilitaran el purgatori com a sala de fumadors.
Déu ha superat dos controls d'intel·ligència.
Satanàs ha demanat a Déu una treva per enllestir calderes.
Satanàs ha triat "Las Vegas" per temptar Jesús.
Satanàs deixarà entrar, a la sala de jocs, als majors de divuit segles.
Tomàs tampoc creu que Sant Josep sigui fuster.
El mestre confrare cerca a Jesús per anar a la processó.
La Verge vol comprar una túnica per al seu Fill a les rebaixes.
Tres jueus concediran un crèdit a Jesús per a les despeses de viatge.
Per reducció horària, es faran rosaris de deu minuts.
A partir del Dimarts Sant, no es podrà entrar a l'Hort de les Oliveres.
Jesús ha demanat canviar el menú del Darrer Sopar.
Sant Josep ha anat a ferrar la burra.
Quan Déu creà l'home va dubtar de les seves facultats.
Satanàs no té clar el seu pla de pensions.
El sanedrí pensava que Jesús era mal negociant.
Déu em donà la llibertat, de segur que viu a la presó.
Jesús feia miracles, però no aconseguí cap copyright.
Si Jesús torna, podré llogar cadires al Gòlgota.
Satanàs estalvia, posa tres quilos de patates menys per condemnat.
Sant Lluc mai privaria la festa nacional dels toros.
Al Judici Final hi haurà un recés cada sis hores.
Si voleu parlar amb Jesús truqueu al seu mòbil: 025122012
Sant Cristòfol demanarà a Jesús que mengi menys o vagi a peu.
Abans de fer un miracle, acoteu la zona.
Jesús tornarà quan endevini el seu futur.
Tinc un problema de fe, els altres els he venut.
Déu vol una Bíblia on no hi hagi tan mala sort.
Caïm va matar el seu germà perquè les ovelles se li menjaven les pomes.
Per a ser sant, primer has de fer un curset de primers auxilis.
Judes ha provat d'ensarronar a dos dimonis novells.
Per anar a l'infern, oblidi la línia blava.
Satanàs necessita un expert en malifetes.
Estimat Satanàs: Prepara'm el vestit i la caldera!
Anava a pujar al cel, quan he perdut les butlles.
He portat unes cartes per si la cua de l'infern és llarga.
Podria anar al cel, però no es porta.
Es prega pecar sense pressa i anotar-ho al full d'incidències.
Dues ales valen més que dues banyes.
Pensaments educatius (XVI)
08 Maig, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els catalans són homes de céntcia.
He canviat els dictats per suggeriments.
Farem un horari flexible, fins i tot, elàstic.
Tot i corregint-lo ells, n'he suspès sis.
La Verge Maria no era una nau de Colom.
Augmenten la ratio perquè són més covards.
Després de les retallades els caragols seran cargols.
Els mestres treballaran més hores, hi haurà dies de vint-i-set.
Els polítics van a escola quan inauguren i quan cau.
Després de la reforma, els suficients seran als dos punts.
L'escola serà pública, aprofitaran les places del mercat.
Els alumnes treballen, haurien d'estudiar.
Queda prohibit pensar en tot el territori nacional.
Els he posat un exercici, però prou lluny.
Hi ha dos tipus d'alumnes: uns aprenen i els altres sorprenen.
La línia recta va des del timbre a la porta de sortida.
Estic pujant esglaons, prompte em llençaran al buit.
Em regalen flors, algunes amb corona.
Una mica més i em desperten.
Avaluació final: Estic fora de perill!
Llegeix amb soltesa, li costa seguir la línia.
Es manifesta distret i empipador.
Ha contestat una pregunta de les deu, li posaré un nou.
No escolta gaire ni falta que li fa.
Ha deixat l'examen en blanc, l'aprovaré per polit.
No el necessito avaluar, el seu pare és regidor.
La resposta era correcta, anava al darrere de la pregunta.
El curs vinent serà riu avall.
Observa les preguntes, però no té punteria.
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Ha vingut l'inspector, fa quatre hores que plora.
He aconseguit que una suma es deixi emportar.
Han aconseguit un vers hendecasíl·lab de quatre síl·labes.
Missatges del mòbil, riu-te'n de les paràboles de Jesús.
Fa sis hores que busquen la gallina Kinder’s.
És impossible trobar lletres mudes, com a molt, queques.
Cada tres conceptes nous, sal de fruites.
Era un mestre temerari, entrava a classe sense casc.
Tinc tres alumnes badallant, deu ser hora de callar.
He de remar tant que ni necessito barca.
He posat deures però els he amagat bé.
Estan educats, es queixen en equip.
La veritable evolució la va portar l'anís.
He obert el llibre i ha sortit el dimoni.
Aprenen tant que ja deuen volar.
Estudiar és complicat, té poques excepcions.
No crec que el curs duri menys de dues reformes.
Els alumnes feien volar coloms, primer els havien precuinat.
M'agrada ensenyar, de segur que m'ho prohibeixen.
Epitafis (XVI)
05 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vaig veure una llum, era un cotxe.
No deixo de pensar amb tu.
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.
Acabo d'acomiadar la minyona.
Calleu, que sento música!
Estic estudiant possibles canvis.
Ara, resulta que no em tocava.
Venc apartament a cinc minuts del cel.
Noto que, avui, fas mala cara.
Un cop mort, la resta és anar fent.
Necessito un viu que sigui mentider.
Vull refer la meva vida.
En sentir la campana, provo d'agenollar-me.
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
No proveu: deixar de respirar.
Si em dius el nom, t'apuntaré al club.
La tragèdia continua…
No facis tard.
L'alcohol mata.
Puc sortir a fumar?
Pensaments festius (XVI)
05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc el cap ple d'espais buits.
Tinc el desig com la darrera de les forces.
Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.
Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.
Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.
Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.
Tinc llibres per la por de no saber.
Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.
Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.
Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.
Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.
Trepitjar núvols és una perillosa aventura.
Tinc por de la gent que sap penedir-se.
Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.
Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.
Tinc temps lliure per a poder ser lligat.
Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.
Tinc un déu per amic i un dimoni per company.
Tinc un fanalet massa neguitós.
Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.
Tinc un parell d'ulls torts.
Tinc un sac buit on posar totes les victòries.
Tinc una vida per perdre.
Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.
Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.
Tot l' univers es redueix al no ser.
Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.
Treballo pel goig de reposar.
Trepitjar el món és un somni imperfecte.
Un ambiciós és un afamat mental.
Un cor inapetent rarament sagnarà.
Un disc és una sínia musical.
Un àngel és una pau que vola.
Un aquari és un pis de peixos.
Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.
Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.
Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.
Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.
Un capellà és un dol que camina.
Un cargol és un bou prudent.
Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.
Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.
Un cavall deu ser un senyor ruc.
Un ciri és una casa amb llum al sostre.
Un clot és un glop de terra fugitiva.
Poemes curts (XVI)
05 Maig, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una flor somiava
raure al paradís,
un ser malaltís
com l'amoïnava,
volia l'occís.
Porto en el sarró:
son i melangies,
mig perdonavides,
un captaire o dos,
poques alegries.
Doneu-me, si cal,
voreta del bosc,
un paratge fosc
sense fer-me mal,
sóc tan pobrissó.
I, si vols, et portaré,
dintre d'un cove, la lluna,
per veure si és oportuna
i et comenta que vull ser,
del teu batec, una engruna.
El cavall renilla
a la serra estant,
com va comentant
que ha deixat, la filla,
sola en el combat.
El cigró sentia,
dintre l'olla estant,
que l'aigua bullia
i anava afluixant
el sospir de vida.
Una noia rossa,
a la plaça estant,
vol saber si van
a cercar esposa
els joves galants.
Les mil meravelles
vénen per la nit,
vestides d'estrelles,
plenes de desig,
vull saber més d'elles.
Paraules d'amor,
sempre ventureres,
surten de les pedres,
volen saber com
pujar a les orelles.
Mil capricis
van al llit,
porten vicis
i esperit,
un suplici.
Sense ganes
de marxar
em deixo anar
entre corrandes,
res més hi ha.
Voleu haver
gran meravella,
cerqueu l'estrella,
feu-li saber
qui és la més bella.
Amb cinc portes
per sortir,
cal partir
sense més hostes
a qui guarir.
A la lluna plena
li diré quant vull
agafar, a curull,
fruits de primavera
en un temps feixuc.
Si la mar no m'acarona
i em demostra poc encís,
vull tornar al paradís
on dormia una estona
tot pensant que era feliç.
Quan la Margarida
demana per mi,
la veig amanida
a fer compromís,
ho fa de per vida.
Una noia maca,
al jardí estant,
vol tenir galant:
mudat, amb sabata
i prou benestant.
Quan vaig al mas,
en temps de sega,
la masovera
no em fa ni cas,
calla i espera.
Tot enmig
del cementiri,
haig l'ofici
que no faig,
visc per vici.
La sínia parlava
a l'estiu primer,
de sobte, callava
en veure el pagès,
feia mala cara.
Epigrames (XVI)
05 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si plana la tarda,
cansada del sol,
porteu-li consol:
L'estiu ja s'acaba!
Voldria els capvespres,
el dormir amb xumet,
el parlar de nespres,
el sentir-me verd.
Massa iaios a la font
demanant per demanar,
els més feliços no hi són,
els altres ni ho seran.
Una estrella em deia
en passar l'estiu:
Massa gent fa fressa
sense cap motiu!
Els gegants ferotges,
a la terra estant,
passen per mediocres
ni saben on van.
La mossa, més bella,
no vol festejar,
espera i delera,
diu que mai vindrà.
Ahir, al capvespre,
va venir la Parca,
li han furtat la barca,
però va al darrere.
He trobat el manar
a la porta franca,
entra, s'entrebanca
i després se'n va.
A la casa tinc:
noves il·lusions,
de diners ni cinc,
de gana, un sarró.
El mariner demana
aplegar a port,
només el sent la barca
a contracor.
Posaré la rosa
en el teu jardí,
si callar no gosa,
que parli per mi.
Aprenent de mort,
vaig al cementiri,
ho faig de bon cor,
vull saber l'ofici.
Ni per al treball
tinc els ossos fets,
són un devessall,
no menjo ni res.
El pare em demana
des de bon matí,
ho fa prop de casa,
diu que m'he adormit.
Les paraules noves
van en processó,
les que són més toves
després al sermó.
El mossèn, que tot ho sent,
em perdona els pecats,
de precs, me n'ha posat tants
que duraran tot l'hivern.
Na Maria diu,
ho fa cada dia,
que l'amor és viu,
poc que jo ho sabia.
Poseu, a l'orella,
paraules d'amor,
si l'amor s'enceta,
quasi ho tenim tot.
Si aquesta promesa
em dóna el que diu,
amb vestit i menja,
faré la viu-viu.
Amb el ruc davant,
el camí al darrere,
tot ho vaig somiant,
poc ho puc entendre.
Aniria al cel
si a Déu li plagués,
però està ofès,
no em refio d'Ell.
Una mossa em demana
pecats d'amor,
regalar-li flors
diu que no li agrada.
El ruquet valent
té l'orella llarga
i diu que badalla
quan, parlant, l'ofenc.
Sembla cosa fina,
vestir-se amb cotó,
menjar de senyors:
enciam i sardina.
Espera la contalla i set poemes més
01 Maig, 2019 05:52
Publicat per jjroca,
Poemes
Espera la contalla
El meu amic, el drac
s’atura a mitja nit,
com fa punt i a part
en viure d’enemic.
Espanta les poncelles,
aterra els ramats,
esglaia a les velles,
odia els soldats.
Com menja botifarres,
ben grasses, a mig fer,
es queixa de la panxa.
Espera la contalla
que va passar fa temps
lluitant amb poques ganes.
Saber-se gran
Avui, mentiria
si, de nou, digués
que, ésser bon pagès,
és la gran porfídia.
Quan retorno al camp,
sota un cel obert,
veig el drac corprès
de saber-se gran.
Si ha de demanar
un ramat de cabres
per poder guarir,
espera el tenir:
dies més amables
on ni cal pregar.
Desig d’ésser primer
Per ventura, heu de saber,
estimada meva,
com m’agradaria ser:
bon motiu d’enveja.
Amb els tractes, que faré,
vindran els guanys
i, tot d’una, canviaré
per haver engany.
A l’albada, un mentider
voldrà fortuna
i un somni estrany.
Gairebé som a mig any
de trobar joia i engruna
amb desig d’ésser primer.
Pobrissones estimades
Les muntanyes del matí,
al migdia, seran planes,
són les penses d’un botxí
qui prega nafres.
Descregut i matusser
vol l’enrenou:
quatre sopes per a fer
amb un quart d’ou.
Les muntanyes del matí,
al capvespre, fan glatir
per les airades.
Pobrissones estimades
com l’amor farà patir
sense dir-me res de mi.
Vull trobar un ogre
Porteu-me, ara,
les hores dolces
perquè les pobres
han arribat.
Vull un esclat
sense més honres,
vull trobar un ogre
alliçonat.
És que la por
va creixent sola
sense més or.
Sento com plora
massa el meu cor
mentre s’estova.
Les contalles de la nit
Les contalles de la nit
s’adormen vora la llar,
allí, restarà l’esguard
amb més pauses que camí.
Els valents, els infidels,
han de tornar a la nissaga,
he de posar mala cara
per si porten massa fel.
Les contalles de la nit
arriben fins la finestra
quan esclata la gran por.
Deixeu-me, enmig l’enyor,
amb una carona fresca,
ben disposat l’esperit.
Trobar la mel
No parlo d’esdevenir
el més valent del carrer
ni en arribar, el primer,
quan la joia aplega a la fi.
Sóc captaire, mentider,
amatent dels nous desitjos,
menjo coca amb anissos
per gaudir i per saber.
A la plaça, sóc fidel
per feinejar la setmana
amb dèries d’arreglar el món.
Quan el sol fuig, es pon,
com enfilo el carrer de casa
esperant trobar la mel.
Aquest noi ni gosa
Altre haurà de dir
que camino sol,
cercant un corriol,
des de bon matí.
Com em parla el vent,
fluixet, a l’orella
i passa poncella
del tot somrient.
Els llavis de rosa,
els ulls plens de verd,
amb flaire de festa.
Segueixo amb la pena
mentre va dient:
Aquest noi ni gosa!
Pensaments divins (XV)
30 Abril, 2019 05:49
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La Verge ha posat a Jesús una altra manta al sarró.
Jesús feia de mestre, però els patis eren molt llargs.
Judes va trair Jesús, però sense males intencions.
Que David arribés a rei, ho van agrair les ovelles.
Déu creà l'univers, però no té cura del seu manteniment.
Satanàs està que talla claus, ha visitat l'odontòleg.
Satanàs perdonarà els pecats als més grans de seixanta anys.
Queden prohibits els jocs d'atzar en tot el recinte celestial.
Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.
Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.
Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.
El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.
Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.
He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.
No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.
Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.
Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.
De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.
Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.
Déu va fer córrer el conill més que el caçador.
Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.
No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.
El pecat hauria estat deixar-ho al plat.
Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.
Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.
Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.
Judes vol fer un màster de mediació.
Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.
Jesús i l'estrella de Betlem tenen un conflicte obert.
Herodes, un altre cop, revisarà totes les pernoctacions als estables.
Judes li ha dit a Jesús que li donarà mig dia d'avantatge.
Sant Pere vol un mes de vacances per anar a pescar.
A l'església, trobareu Jesús si el tenen clavat a la creu.
Jesús envià els deixebles de dos en dos, un home sol no va enlloc.
Déu trià un home blanc per salvar el món, tenia poca visió de futur.
Demanaré una butlla per tenir més temps per pecar.
Satanàs necessita un altre déu, amb Un de sol, s'avorreix.
La Verge està preocupada, Jesús fa dos mil·lennis que no apareix per casa.
Sant Josep tornarà si li canvien la somera per un cotxe de cavalls.
Canviaria tres quadres d'autor per un miracle, vull ser sant.
Si he d'anar a l'infern, vull la caldera a la vora de la finestra.
Provaré d'entrar al cel amb el carnet del PP.
Judes no es treu de casa els Testimonis de Jehovà.
Estava llegint la Bíblia quan em va caure el cap d'Holofernes.
Em sap greu que Jesús patís tant per deixar-nos aquest món.
Espero que Déu no s'hagi posat una paga vitalícia.
Com és que Sant Pere continua de porter si té tants successors?
No m'estranyaria que Jesús tornés de polític.
Jesús només va fundar una església, no era bon matemàtic.
Satanàs es va jugar la cua que guanyaria el Madrid.
Judes vol fer una pel·lícula amb paper d'heroi.
Es venen apartaments al cel a preus de glòria.
Aniré al cel com a darrera opció.
Es pot considerar un miracle, viure sense demanar un crèdit?
L'associació de flequers denuncia Jesús per competència deslleial.
Déu li ha pres el G.P.S. a Moisès.
Satanàs és el segon en la nissaga celestial si Jesús no té fills.
Déu no es vol presentar a les presidencials.
Judes vol canviar el paper de dolent per un de boig.
Pensaments educatius (XV)
30 Abril, 2019 05:42
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.
Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.
Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.
He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.
Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.
Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.
Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.
Estaven aprenent quan he despertat.
Passaran el curs, malgrat que hagi de fer un pont.
Els alumnes milloren, prompte, no podré ni entrar.
Havíem de fer proves de suficiència quan m'ha vingut el riure.
Una sínia és una lliçó assolida.
A classe, no ressolem problemes, només els comentem.
Faré via, posaré les notes abans de l'examen.
Era un mal alumne, sempre arribava d'hora.
El dimoni diu que entri sol a classe.
He donat les notes, fer-les pagar seria pecat.
Han assolit els objectius mínims, no sé ben bé on són.
El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.
Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.
Ho saben, però no ho troben.
Proveu d'ensenyar per veure què passa.
Els dimarts solen entendre on són.
Procureu no opinar quan estan desperts.
Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.
Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.
Una mica més i li poso un onze.
No escolten perquè no saben on és l'interruptor.
Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.
Una mica més i escriuen.
No té problemes de comprensió, no escolta mai.
Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.
Estan aprenent a sumar taules amb cadires.
L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.
Tinc dos alumnes nous i vint de tres.
Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.
Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.
Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.
L'inspector donarà exemple, entrarà a classe amb armadura.
Els alumnes mai són dolents, però poden estar caducats.
Estaven vint mestres fent claustre quan van moure les fonts.
Darrera reforma: dues hores de classe i deu minuts de plorar.
No patiu per la lliçó, l'oblidaran prompte.
Abans de començar el curs, arribaran els cilicis.
Els nens aprenen amb alegria, hem de fer el pallasso.
Necessiten mestre monòton que es dediqui a ensenyar.
Els nois estudien anglès, sobretot els aguts.
No trobo la diferència entre ortografia i ortoedre.
Era un home de lletres, o sigui no-làctic.