Sóc amatent i set poemes més
28 Juliol, 2019 05:01
Publicat per jjroca,
Poemes
Sóc amatent
Sóc amatent de raure en altra vida
on el llevar-se sigui un plaer,
sentir el murmuri del rierol com crida
mentre comenta que vol saber.
Així, entre tots, omplirem els desitjos
de viure junts i prou units,
com llençarem les ganes i els anissos,
en una festa, ben arraulits.
I somiarem en terres lleugeres,
on cada gra haurà sa casa,
per a donar aquell dolç fruit.
Oblidarem: paper i els fulls
on recontar històries de passada
entre mil riures de grasses bugaderes.
Enmig l’estiu
Enmig l’estiu,
valent qui gosa
trobar la cova
on posar el niu.
Anar lleuger
a terres properes
sense banderes,
sense deler.
Albirar un món
on l’home sap:
trobar l’heroi.
Sóc tan cofoi,
tan esmerçat,
covard del tot.
Pobra pomera
Pobra pomera,
a l’horta estant,
com et fas gran
en primavera!
Surten les fulles,
neixen els fruits,
fan d’aixopluc
a cargols i erugues!
I ve el pagès
a comptar pomes,
vol fer mercat.
Qui li ha manat?,
mentre tu trobes:
futur incert.
En ma saviesa
En ma saviesa,
no trobo melangia
ni és fosc el dia
quan cerco la fotesa.
Són els meus anys
al cove del record,
semblen estranys,
punyents i sords.
Escric confós
amb llapis a la mà
i pensa ufana.
Mon cor proclama
que espera altre demà
molt més galdós.
Per a somiar
Per a somiar,
poseu-me dues estrelles,
que siguin meves,
les vull comprar.
Una finestra
cap al Montsià,
el riure clar
d’una deessa.
Car sóc poruc
puix fujo de tenebres
i d’embolics,
ho deixo dit
per si un déu fa befes,
em vol caigut.
No vull regne
Quan la nit
ja m’entafora
i el semblant
es torna gris,
vull el crit
per fer-lo fora
cavil·lant
per on fugir.
No vull regne
on sojornar
ni batalla
ni combat,
adéu-siau, me’n vull anar
a trobar-me sense rebre.
Si he de manar
Si he de manar, recercaré un garrot
d’un arbre vell cansat de primaveres,
hauré d’anar uns dies a capcot
per a encetar: sospites i revenges.
En un altar, posaré els meus déus
ben compungits i carregats de ciris,
estic dubtant del nombre de les creus,
sóc un sabut, galdós del seu ofici.
Si he de manar, compraré espardenya
per bellugar-me esvelt com una daina
entre els monstres prenyats i matussers.
Deixeu-me el sol, la lluna i un recés
per a oblidar la pena i la fatiga,
aquell regust, aquella olor de llenya.
Les xerrades són així
Les
xerrades són així:
Primmirades pel matí!
Pagesot perdut al tros
on el ruc fa mala cara,
des d’ahir, no ha fet cap mos,
com li sobra: ràbia i gana.
Converses de quatre cebes
amb un parell de melons,
diria que són les meves,
però parlen massa fosc.
Esquelles a la muntanya,
a la plaça, cascavells,
com recordo haver lleganya
mentre lluito amb grans ocells.
Pensaments divins (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:38
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Estic a la cua de l'infern, només tinc set pecats mortals.
Llucifer no vol condemnats de més de quaranta anys.
Jesús creu que les ovelles l'entenen millor.
Déu ha prohibit una trobada de banquers.
Al cel dels jueus, s'ofereixen crèdits sense venciment.
Jesús procurarà no sortir en tot el dia.
Jove, sense experiència, porta de cap a quatre dimonis.
Segurament aboliran el matrimoni per amor.
He pecat de més per assegurar-me el futur.
Al desert de l'infern, plou cada tres hores.
La Verge vol crema protectora per si Jesús ha d'anar al desert.
Tres dimonis s'han especialitzat en desnonaments.
Satanàs no sap com tractar els condemnats immadurs.
Necessito pecar, haig el síndrome d'abstinència.
Déu tardarà una mica, ha anat al psicòleg.
Ni vull saber quan em tocarà el darrer judici.
La Verge prepara una altra túnica per a Jesús.
Un dels tres Reis, no vol anar a la casa dels rics.
Satanàs té pressa, ha de malmetre cinc dels manaments.
Noia pecadora vol aprendre a turmentar.
L'última fornada d'àngels vol celebrar els mil·lennis de plata.
Massa miracles ofenen la discreció.
Judes entrarà al mercat de les preferents.
Déu ha anat a una fira de galàxies.
Pregaré a Déu per a veure quan m'escolta.
Apòstol jove vol fer el camí de Sant Jaume.
He pagat set misses, de segur que em toca.
Jove cerca nuvi per anar al cel.
No sé si anar al cel o a Suïssa.
Si moro amb pecat hauré de pujar a peu.
Al cel, cada diumenge és hora punta.
Ofereixo sant maldestre en trobar la glòria.
Verge, sense fills, canviaria d'església.
Déu optarà al premi de consolació.
Ànima perduda, passeu per consergeria.
Em puc salvar, però és poc distret.
Si heu de combregar, passeu pel molí.
Ofereixo miracle de segona mà.
Llucifer necessita un forner, no vol fer riure.
Déu evita els sants díscols.
A partir d'ara, els pecats tindran "co-pagament".
Volia anar al cel, però no he trobat les ofertes.
Déu ha anat a fer el camí de sant Jaume.
Satanàs vol una plaça en un geriàtric.
Sant Pere no hi és, acaba d'arribar una pastera.
Llucifer discuteix amb Satanàs una reforma laboral.
La nova teologia vol mossens casats i cansats.
Judes vol presidir totes les sessions de loteria.
Jesús no veuria bé una església amb més beats que practicants.
Satanàs proposarà a Déu: Treure cinc manaments!
Si vols anar a l'infern, prem la tecla vermella.
Per turmentar l'esperit, s'agrairia més imaginació.
Sóc un bon pecador, no necessito vigilància.
Àngel a l'atur, temptarà sardines.
Es recomana fer miracles amb efectes especials.
Canvis al cel, s'entrarà per la porta de l'esquerra.
Nou tren de beats, via tres.
Per reducció de pressupost, només es posarà un peu a la caldera.
Pensaments educatius (XXVI)
27 Juliol, 2019 19:33
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu la lliçó en càpsules petites.
Aprendre es farà després de l'esbarjo.
L'escola és on no cal romandre massa temps.
La lliçó sempre té problemes de pes.
La memòria és qui domina els objectius terminals.
El mestre ha de trobar el cordó umbilical.
Aprendre sense esforç és el paradís perdut.
L'important és saber desar els conceptes.
Odien els exàmens perquè desmereixen.
Si superen el nivell, poden vessar.
Aprendre és la pausa entre dues discussions.
Les paraules acostumen a posar desordre.
És complicat trobar el veritable interès.
No demano alumnes bons, no em necessiten.
Aprofiteu qualsevol escletxa que deixin oberta.
Després de deu reformes, ara, caldria pensar.
Aprendre de mestre no és difícil, el complicat és ser-ho.
Ells potser aprenen, però a la resta, què ens queda?
Els he donat prou conceptes per si, després, tenen gana.
Quan ja quasi era tot enllestit, aplegà el polític.
La ignorància és una menja que mai atipa.
Tenim aula i alumnes, només cal trobar el teló.
En acabar la jornada, cal desar els desitjos.
La ratlla entre alumne i mestre mai és prou gruixuda.
El rendiment ha de millorar, ara, ja saben on no hi són.
Voldria sortir del dubte, però em fa paor.
L'educació és un principi químic, difícil de veure.
Aprendre és el despertar dolç d'un somni.
És complicat encabir tants savis en una resposta.
Pobrets, es pensen que sé on vaig.
Tinc vint revolucionaris i tres déus.
A l'inspector, li costa saber on sóc.
Hem fet tres programacions amb pla d'evacuació.
Ells estan contents, em recupero amb dificultat.
He demanat ajut a un controlador aeri.
Posar deu alumnes més estalvia un quinze per cent en calefacció.
Aprenen tant que no compraré més goma d'esborrar.
El departament incrementarà les hores de mim.
Tot i vivint en un buit, respiro.
Un cop destriades les preguntes, han fet un bon resultat.
No perden la fe, l'esperança és prou llunyana.
No tenen dubtes ni en demanen.
He passat mig curs en un buit de poder.
Un dia d'aquests igual m'escolten.
Tinc objectius finals ben desats en capses de cinc.
Reconeixen el número dos gairebé a l'acte.
No vull ni pensar en tot el que saben.
Escriu sense dificultat, ritme ni control.
Assolits els objectius inicials, els hem perdut.
Han portat obrellaunes per encetar el llibre.
Tenen comprensió lectora, canvien textos llargs per dues síl·labes.
Un cop enllestit el control, hem passat a oblidar-lo.
Els resultats són bons, només tres aspiraran a diables.
He trobat un alumne pensant, els altres volaven.
No ho fan millor per no deixar-me enrere.
S'acosten a la saviesa, però acostumen a desar-la sola.
Faria de mestre, però he de tocar a terra.
Tenen bones dents, però els llibres són indigestos.
Corregiré els controls, ells posaran les qualificacions.
Epitafis (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:41
Publicat per jjroca,
Epitafis
Torna, no em ve de cinc mesos!
Ofereixo cos poc treballat.
Tinc l'impressió que el cos se'n va.
M'han tallat l'aigua i el corrent.
Us desitjo tota mena de problemes.
He perdut la targeta de difunt.
Només surto si m'ho demana la veïna.
Una corbata nova, si us plau.
Al segon capítol, vull ser ric.
Ni fent miracles, me'n surto.
Ara, m'organitzo millor.
Torna demà i ho tindré preparat.
Deixa la por abans d'entrar.
De fet, ja m'ho pensava.
He trobat l'equilibri.
Avui, no he menjat res.
El metge diu que he de fer exercici.
No ha de ser bo estar tan sol.
Cerco núvia, sense interès econòmic.
M'han donat tres mesos per a refer-me.
Ni sé on vull anar de vacances.
Ho sento, però m'ha pegat per cantar.
Necessito un substitut.
Estic mort o somio.
Com enyoro els maldecaps.
Ni sé quan podré tornar.
De moment, tinc els ossos.
Si has de venir, porta dolços.
Tinc al·lèrgia a tota mena de flors.
Et prometo que no ho faré més.
Menteixo, però menys,
Mai aconsegueixo arribar al ball.
Estic esperant l'ordre de desnonament.
Estic estalviant per canviar el taüt.
Certament, arriben poques ofertes de feina.
Si vols, pregunto quan vindràs.
Tinc privats certs comentaris.
A veure si em poso les piles.
Els dilluns són eterns.
Aquí, no enraona ni Déu.
Entenc quan deies: Fas mala cara!
Tinc una manifesta crisi d'identitat.
Si tens pressa, deixa'm una nota.
Ho sento, estem pintant.
Tres misses més i em canvien de departament.
Tampoc et pensis que tot és negre.
Acceptaria feina sense pressions.
De llengües, ni una.
Encara no entenc a les dones.
Necessito corbata per aprendre a fer el nus.
No hi ha manera de matar el temps.
És la darrera nota que escric.
També et pots morir sense fer soroll.
No cal que portis padrins per entrar al club.
Ens llevem prou tard.
La feina no em va matar.
On és l'infern?
M'agradaria confessar-me.
Pensaments festius (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
No sé si oblidar o escombrar-me el cap.
Déu creà la dona i els dimoni em va posar els ulls.
Si dubteu de la fe, on anirà a parar l' infern.
És un home molt espavilat, no demana mai anar enlloc.
He tingut un pressentiment, després arribarà el disgust.
Era un home tan pobre que mai es mullava amb res.
Estic a la porta del bar, no sé si he d'entrar o ja m'han fet fora.
No dubteu en comprar roba vella, si pot, no us deixarà mai.
Si trobeu la mitja taronja no dubteu en mossegar-la.
És millor prendre cafè que robar-lo.
El metge em va prometre que em curaria, de moment ja he perdut la memòria.
Estic preocupat, fa dos dies que treballo i encara no m'he queixat.
He comprat una ampolla de cava i per molt que la miro no li trobo gust de res.
Vaig anar a llaurar amb el ruc i no vaig aclarir qui havia d'anar al davant.
Tinc un problema, Déu no va gosar posar-me'n cap més.
Estic estudiant per arribar a ser déu, de moment no n'encerto ni una.
El cos fa mal, però sóc jo qui es queixa.
Sé que em faig vell però no com ho aconsegueixo.
La meva vida és un núvol que perd molt quan ho veu clar.
El millor de tenir son és que resulta prou barat.
L'hivern és llarg encara que faci tard.
No tinc por d'ensenyar, tinc por de fer-ho massa bé.
Sempre he cregut que viure és només qüestió de saber seure.
Estic mirant la televisió i accepto la meva estupidesa.
He trobat una corbata i no sé ben bé on posar-la.
Llegir el diari és prendre part en una història.
Tinc un cos que vol cansar-se, però jo tinc massa mandra.
Vinc d'un país poruc i vaig a un país tenebrós.
El que m'agrada de la vida és el poc que la conec.
Aprendre es mesura per segles i encara n'hi ha de buits.
El parlar ho va posar el dimoni per reduir la intel·ligència.
M'estic acostumant a escoltar, hauré d'anar al metge.
He menjat massa bé, el cos em demanarà comptes.
Tinc el camí per fer, encara segueixo treballant.
He vist els diners en somnis, m'agradaria trobar-los despert.
He buscat a Déu sota les pedres i he trobat massa deixebles.
Li he contat a l'estómac el bé que menjo i no s'ho creu.
Sóc un home senzill, només tinc una vida.
No em sento poca cosa, em sento com si res.
El metge es preocupa per la meva salut, jo per les seves factures.
Vaig començar a llegir prou jove, encara no he acabat.
Em pregunto per què escric, deu ser perquè parlo poc.
El que et du a l'error és un camí nou per tornar a la veritat.
Sempre és bo pensar que desaparèixer és la darrera feina.
Poemes curts (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Viatjant
sobre el paper,
esdevé:
Ser gegant
o mentider!
Per a saber
on viu l'enyor,
heu de voler
oblidar la por,
és venturer.
En el regne
de l'oblit,
cada vespre
es pot mentir,
és per sempre.
Si he de morir
que sigui en dilluns,
ben al dematí,
fugint dels embuts,
dels temps de partir.
Cada vespre,
en fer-se fosc,
tinc la febre
de l'enyor,
sóc maldestre.
Poseu-me al sac
manta diners,
si en caben més,
dieu-li al cap
qui no en sap res.
Al costat del ruc,
estirant el carro,
el miro, li parlo,
anem de remuc,
cap dels dos és l'amo.
Hauré de partir
quan la lluna plena
porti la lluerna
i la deixí aquí,
és amiga meva.
No tinc hores per donar,
un bruixot me les va prendre,
va albirar, les va vendre
a un captaire enamorat,
era tan tendre.
En el si de l'hort,
una tomatera
parla, amb una ceba,
d'un preat tresor:
una sínia plena.
Ni vull anar
ni goso de lloances,
amb quatre panses,
la nit fa bon passar,
dormir és debades.
Quatre ratlles
per somiar,
de vegades
no en val cap,
són massa agres.
A les festes, ja se sap:
menjar dolç, menjar salat,
dormir poc, llarg desvetllar
i, si es pot, beure i ballar.
Si el cel
no he de guanyar,
vull més mel
sense pagar,
em diu Miquel.
Si la mort se'n va,
no li feu comanda,
sobra la nissaga
del gran descansar
tots dormint a casa.
A la vora
de la font,
cada mossa
té el seu nom,
mai se'l troba.
En el regne
de la por,
el botxí
és manador,
mai vol creure.
Sento com la nit
vol menjar-se el dia,
pobre l'esperit
qui a foscor convida,
mai serà prou ric.
Entre tantes
riallades,
passen noies
disfressades,
sense joia.
És tardor, la tomatera,
sense massa tradició,
assegura que el seu plor
era cosa de la ceba,
de la mancança de sol.
Epigrames (XXVI)
23 Juliol, 2019 22:18
Publicat per jjroca,
Epigrames
El vi em porta
a regnes de pau,
allí, on els babaus
enceten la troca.
Una núvia jove,
amb un cor novell,
pensa que un poncell
es pot dur en un cove.
No vull ni sé
on viu el sacrifici,
aquí, al cementiri,
només ens falta fe.
Pel corriol passava,
el passat estiu,
una bella dama,
algú sap on viu?
A la casa gran
les portes mandregen,
els homes enceten
ponts del bell estar.
Quan camino
per la ment,
m'atrotino
de valent.
Cavaller, sense cavall,
cerca una cambra,
la voldria a la solana
amb un bon foc a la llar.
Mare, que sigui ric
i tots m'envegen,
hauràs de posar-me enmig
de sentinelles.
Al camí de l'era
ni el blat ni el ruc
ni galta vermella
ni sacs plens ni buits.
A Betlem, pastors
mirant una estrella,
enmig la tenebra,
un Infant joiós.
Maria, esblaimada,
Josep, delerós,
és massa feinada
ser pare i espòs.
Apleguen els Reis,
tots, a l'establia,
com mira Maria,
com guaita Josep.
Aprendre, aprendré,
ho dic de debò,
no sé on aniré?,
però sabré molt.
Si teniu fred,
sentiu basarda,
cerqueu la calma
vora del braser.
Les olives, al molí,
conten mentides,
diuen que volen morir
entre amanides.
Si la lluerna
crida la nit,
la lluna plena
cerca marit.
Sant Josep demana
un sostre ben dolç,
la Maria esclata,
aplega el minyó.
Quan m'estimes,
pujo al cel,
menjo rotlles,
els suco amb mel.
A casa la bruixa,
mai sobren pebrots
ni es para la cuina
ni s'atura el foc.
Maria, tossuda,
demana per mi,
li diré que sí
per veure si cura.
Una vaca plorava
enmig del prat,
com que sola es quedava
ni vol menjar.
A primeres hores
de la Nit més dolça
ni els pastors s'adormen
ni en Josep hi toca.
Enmig de l'hivern,
quan la neu davalla,
vull coixí de palla,
el foc ben encès.
Maria dormia
a l'estable estant,
Jesús es fa gran,
quasi té un dia.
Car monstre sóc i set poemes més
20 Juliol, 2019 05:09
Publicat per jjroca,
Poemes
Car monstre sóc
Car monstre sóc i res m’acomoda
com el desig d’haver-me immortal,
he segellat vestir i anar a la moda,
beure de gust i prendre’m bé i mal.
Res d’alturons, de dies de lloança,
aquí, al terra, el dubte serà immens,
estimo el so, la música i la dansa,
els benestants un cop vinguts a menys.
No poseu pa, m’agraden menges magres,
anar de festa al jardí del palau
per a trobar l’anhelada promesa.
He de donar, hi tinc la mà estesa,
un sentiment poruc qui crida i rau
en altres vents: esquerps i miserables.
Oblido les penes
Si la mare soledat
va cercant la lluna,
doneu-li la bruna,
l’haurà demanat.
En el clar país,
no he trobat silencis
ni grans beneficis
ni gran desencís.
Oblido les penes,
des de bon matí,
quan cerquen fortuna.
Enmig de la runa,
qui parla de mi?,
qui durà les regnes?
Cavaller al descobert
Els somnis m’han de dir:
sortoses meravelles,
una munió d’estrelles
ballant pel meu coixí,
rellotge endarrerit
cridant la primavera,
cercant a l’infinit
la més radiant promesa.
M’agrada el riure clar
quan et faig la contalla
i pregues el concert.
Cavaller al descobert
ordenant la batalla
sense poder aturar.
Carrer de melangies
Carrer de melangies,
vilatà encongit,
com recerques l’abric
quan s’acaben els dies.
A la plaça més noble
i ben a prop de la font,
sento garlar a tothom:
rics, gosats i algun pobre.
Carrer de melangies,
sota un sol de juliol,
amatent de la festa.
Com es mou la finestra
per cercar el condol
de vilatans qui rondinen.
El Creador m’ha vestit
No et veig per enemic!,
assevera la bestiola,
només cerco l’esperit
i una menja profitosa.
El Creador m’ha vestit
amb carona punxeguda!,
amb un volar que remuga
quan el sento a prop de mi.
Xuclaria una fulla
si hagués boca ferrenya
perquè l’arbre és eixerit,
però, ara, em vol a mi
i l’empaito, amb espardenya,
fins que acaba en despulla.
El vent suau
El vent suau i l’estimada fresca
en dies feixucs dessota del gran sol,
com demanava el seure a la finestra
per dir adéu-siau en acabar el juliol.
Triar un núvol amb la carona blanca
per a viatjar un xic enllà la mar
puix em plauria gronxar-me a la barca,
parlar d’un temps de creure i assecar.
Encetar agost amb pluges melangioses,
aquells capvespres d’una claror minvant
amb els xerraires, porucs, del gran cafè.
Doneu-li al vent la meva poca fe
per si, en passar, algú queda escoltant
sense dir res, fugint de les grans noses.
Reconec que sóc
Reconec que sóc
de caire galvana
i visc, tal vegada,
en poble prou fosc.
Em llevo a les sis
quan el sol convida
a deixar la crida
punyent del meu llit.
Esmorzo com cal,
un ou, la baldana,
tall de cansalada,
sis crostons de pa.
I després vull feina
sense força ni eina.
No voldria per a mi
No voldria per a mi
ni negoci ni glatir.
M’agraden les hores baixes,
les més buides d’enrenou,
com feinejo sense sou
i compro sense les ganes.
Al carreró, on m’allito,
passen hores sense planys,
quatre velles, sense anys,
parlant més del que sospito.
Em critiquen de valent
puix diuen que no convido,
amb les ganes que amido,
de segur que vaig perdent.
Pensaments divins (XXV)
19 Juliol, 2019 05:40
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Quins miracles tenim aquesta setmana?
Estic avorrit llegint els dogmes.
Fadrí, sense compromís, vol tenir un bon passar.
Jesús farà un master de miracles moderns.
Satanàs apadrinarà un concurs de pecats.
Déu ho creu: Els sants volen fer un vot de censura!
Constructors celestials estan provant de requalificar el cinquè cel.
Jesús vol canviar: Jerusalem per "Las Vegas"
Dimoni, a l'atur, temptarà per encàrrec.
Sant Pere vol localitzar el gall de les negacions.
Tomàs busca la zona de la mar per on caminava Jesús.
L'associació d'òptics demana a Jesús: Curacions parcials!
Apòstols de Jesús denuncien: Compra-venda de bons celestials!
Dona casada demana a Jesús que agafi l'home de deixeble.
Al proper sermó es multiplicaran: Tortells i xocolata!
El PP proposa eixides al cel des de l'aeroport de Castelló.
Satanàs posarà calderes d'alumini a la zona VIP.
Mare, desesperada, accepta deixar el seu nin amb Judes.
Satanàs accepta millorar els turments en caps de setmana.
Llucifer no està disposat a rebre assistència psicològica.
Déu accepta confessions, en grup, per facebook.
Sant, sense traça, ha convertit cecs en muts.
Déu crearà un nou món, no inclourà mamífers de dos peus.
Polític visionari ofereix un cel sense manteniment.
Sant Pere es nega a fer controls d'alcohol i de fe.
La Verge ha demanat el Divendres Sant en juliol.
Jesús ha encomanat un sopar per a dotze.
Tomàs no creu que, a l'escola pública, es facin miracles.
Es retarda el Judici Final fins que millori l'economia.
Dona fadrina de trenta anys accepta el paper de verge.
Dos Sants i un Papa, tenen problemes de protocol.
No he perdut la fe, encara no l'he trobat.
La Bíblia em parla de fogueres espirituals.
La propera vegada Moisès pujarà al Sinaí amb dotze camalics.
Els deserts poden arribar fins a quaranta anys.
Déu no té prou llengües per contestar tothom.
Déu voldria ser petit per amagar-se millor.
Els prudents no aniran al cel, mai aprendran a volar.
Déu és Un i nou més.
Amb deu manaments, no n'hi ha ni per a començar.
Dimoni, sense experiència, temptarà per correu.
Hauré d'anar al cel, em troben a faltar.
Satanàs mentalitzarà els condemnats per estalviar energia.
Déu ampliarà la sala dels sants anònims.
Jesús, si ha de tornar, vol viure més anys.
Déu ha decidit allargar la vida terrenal dels justos.
Satanàs no vol més pecadors sense experiència.
Isaac tremola quan el seu pare agafa el sarró.
Si el nivell de fe baixa, hauran d'acomiadar àngels.
Han declarat el cel: Zona lliure de contaminació acústica.
A la propera creació, Déu només vol muts.
Déu oferirà la possibilitat de ser sant i ric.
Es prohibiran totes les proves d'intel·ligència al regne celestial.
Satanàs no vol condemnats que siguin irresponsables.
Judes diu que tornarà sense la clau de la caixa.
La Verge veuria bé dones bisbes.
Abans d'anar al cel, passaré per l'oficina de turisme.
Satanàs no em vol deixar ni paper ni llapis.
Pensaments educatius (XXV)
19 Juliol, 2019 05:36
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
El coneixement és un defecte suportable.
Cada cop un veu menys motius per a aprendre.
Poseu diners i saviesa per a veure què passa.
No dubto del que no saben, és clar i evident.
Tres alumnes no fallen mai, els hauré d'indultar.
Va ser començar la classe i arribar la son.
L'inspector demana, jo ni ploro.
El forat negre aparegué als deu minuts d'entrar a l'aula.
Mestre, sense ambicions, espera les vacances.
No he tardat massa en saber que no hi eren.
Els joves aprenen, però volen ser discrets.
El mestre sol navegar entre forats negres.
Podeu ensenyar, però amb moderació.
Voldria aprendre sense perdre massa.
He anat prou a l'escola per saber on no hi és.
Procureu que la classe sigui una lluita intermitent.
Tinc tres alumnes que em guanyen sovint.
He donat una lliçó, ni vull saber on és.
He posat les notes esperant que sublimin.
He fet un examen de recuperació sense preguntes.
Saber dura menys que escoltar.
Estic content, acostumo a aprendre més que ells.
Molts dies, la ciència ni surt de la cartera.
Cada deu minuts, fem un esbarjo sense programar.
Per fi aprenen, aprofitaré per a què despertin.
He perdut l'autoritat, no crec que se l'hagi trobat ningú.
He pujat al segon nivell de concreció, no he trobat cap alumne.
La saviesa viatja molt, però no s'atura.
Tenir alumnes no pressuposa ensenyar res.
De tard a tard, m'aturo per plorar.
La darrera reforma m'agafà a la cambra de bany.
Mestre, sense família, s'ofereix a viatjar a l'espai.
Tinc prou sort en haver la clau de l'armari.
He fet un treball de cent pàgines per a constatar que no m'escolten.
Arriba un moment en què no saps on pots seure.
La darrera reforma agrària demana escriure ortografia amb hac.
Intentaré introduir tres conceptes nous sense lletania.
L'home fa temps que pensa, ja deu ser lluny.
Tinc principis, però de curta volada.
He fet un examen, he hagut de corregir-lo.
He posat trenta preguntes, vint-i-vuit de sucre.
Els he demanat que vinguin havent dormit.
A l'escola, fins els guixos saben comptar.
Va ser tocar el timbre i passar-me pel damunt.
Si aprenen molt, s'hauran de penedir.
Vull practicar el mètode d'aprendre dormint.
El llibres tenen fulls i deuen poder volar.
Alumne disciplinat aspira a la saviesa sense condicions.
Mestre de matemàtiques haurà de passar comptes.
Mestre de carrer, descansarà els dies de pluja.
Desem les espases i encetem les vacances.
Solen estudiar quan el curs aplega al delta.
Cada pregunta té tres respostes, dues opcionals.
He posat un examen, sortosament no l'ha trobat ningú.
Hem comprat corda per lligar conceptes.
Aprenen sense esforç i obliden sense recança.
Ensenyaré moral, començaré pels núvols.
No tenen fracàs escolar, l'escola segueix al mateix lloc.
No saben la resposta, però cerquen el clauer.