Pensaments divins (XXIX)
20 Agost, 2019 07:32
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Dimoni, sense ambició, temptarà els arbres.
Sant, desenfeinat, compartiria capelleta.
Moisès tornarà al Sinaí per si ha de renovar les taules.
Jacob li ha demanat a Déu una escala amb replans.
Satanàs invertirà en temptacions de disseny.
Jesús vol escales mecàniques per pujar al Gòlgota.
Els pontífexs que siguin sants, de moment, els deixaran al vestíbul.
Déu rebaixarà la perfecció un quart de punt.
Dimoni entremaliat vol canviar l'aigua de les calderes per gasosa.
Judes li vol donar una segona oportunitat a Jesús.
Sant Pere accepta treure els galls i menges sense ous.
Satanàs n'està tip de pecadors indecisos.
Tomàs vol revisar les sandàlies que portava Jesús.
La Verge no acceptarà més advocacions.
Sant antic s'ha queixat al cap de protocol.
Tancada la matrícula per al curset de miracles.
Rics amb fe i altruisme tindran opcions per anar al paradís.
Beure el vi de missa es considerarà falta greu.
Podria anar al cel, però perdria amics.
Es pot estar a la glòria i notar-ho?
He mort amb pecat, quina porta és?
Aniré a l'infern si puc portar les joguines.
Les temptacions s'han posat als núvols.
Pobre anirà al cel si té hores lliures.
Abans d'entrar a les calderes, renteu-vos els peus.
Estic a la glòria, però no hi ha ambient.
Avui, assaig general de curació de cecs.
Déu no hi és, es veu que està enllestint.
Jesús no vol deixebles sense domini d'idiomes.
Els Mags han demanat jubilar els camells.
Jesús practicarà amb fusteria d'alumini.
Per no poder atendre, es reduirà l'horari de pecar.
L'infern romandrà tancat per revisió de les calderes.
Satanàs vol dimonis amb capacitat d'improvisar.
Déu busca substitut sense afany de lucre.
Es prohibiran miracles que no siguin ecològics.
La Verge cerca a sant Josep per a canviar la taula de la saleta.
Jesús diu que, si torna, provarà amb els sords.
Llucifer només instal·larà torxes de baix consum.
Tomàs creu que Jesús feia servir balenes per caminar damunt l'aigua.
La glòria deu ser inestable, es passen els dies pregant.
He comprat un paquet de sal per si em volen torrat.
Déu es replanteja la vida eterna.
Satanàs vol invertir en noves temptacions.
Moisès tornarà al desert amb manà de festa per als dissabtes.
Déu no vol fugues de cervells cap a l'infern.
Representants polítics presenten problemes de protocol al paradís.
Satanàs no permetrà cap referèndum sobre temes de govern.
Sant Pere ha prohibit fer acampades vora la porta.
Satanàs prohibirà tirar coets en temps de quaresma.
Àngels díscols, volen crear un regne democràtic.
Queden prohibits els miracles que no s'hagin registrat.
Déu ha prohibit a Llucifer fer servir tons blaus.
No penso entrar al cel sense advocat d'ofici.
Déu prohibirà pensar els caps de setmana.
Satanàs i Déu canviaran cromos.
Promoure l'infern es considerarà falta lleu.
Queda suspesa la venda de records fins el proper inventari.
Sis postulants a sant, rebran premis de consolació.
Pensaments educatius (XXIX)
20 Agost, 2019 07:28
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He posat les cadires com a punt de referència.
Hi ha prou hores de classe per si en troben una de bona.
Els llibres hi són, és un fet.
Ara, provaré que escriguin damunt d'un paper.
Mai he de dubtar del poc que saben.
Sortosament, el rellotge segueix avançant.
Saben que, en algun moment, hauré de respirar.
No fan faltes d'ortografia, només són errades.
Tenen llums, però prefereixen el pilot automàtic.
He deixat que triï nota, és el fill del batlle.
Els faré utilitzar els sentits, tret de l'oïda.
Hauré de fer una classe sense pressa ni mètode.
He trobat el temps corrent a l'esbarjo.
Aquesta lliçó ja és gairebé de la família.
Segons la nova llei orgànica, el cap és un os rodó.
Cap classe es mereix una batalla de més.
Mai endevino quan em paren la traveta.
Coneixen els nombres naturals i els de llautó.
He repartit les notes, em sobren les dolentes.
He posat tres preguntes i n'han encertat cinc.
Haig vint alumnes, però divuit són de sucre.
He fet una pluja de preguntes i vuit s'han refredat.
Es permetrà pensar en zones restringides.
Endevinareu la doctrina de l'escola pel nombre d'extintors.
Conec, de lluny, tres alumnes que qüestionen.
He deixat la disciplina per als diumenges.
No sé si la terra gira, però mareja sovint.
Entreu a classe, Déu proveirà.
Sempre heu de ser a temps de desprogramar la classe.
Repetir conceptes no és cap símptoma de digestió.
Possiblement, ja saben que cinc llapis no són dos euros.
He convençut a l'àvia del molt que sap el nét.
Heu de tenir molta cura amb els trencaclosques.
Almenys, que pensin a l'engròs.
La supèrbia avança a gambades curtes.
Procureu que, quasi, ho endevinin.
Haig poc cap per a tenir dues llengües.
Per què, cada verb, sol cercar un culpable?
No he aconseguit trobar una capsa per a guardar la saviesa.
No feu servir paraules de més de quatre lletres.
Les finestres són vàlvules de descompressió.
Mai proveu d'il·luminar caps com a bombetes.
No sé si el Creador va pensar en aprendre a llegir.
La classe pot començar, els alumnes ni ho endevinen.
Provaré de fer un préstec, vull comprar paciència.
De vegades, encerten quan he de començar a parlar.
He provat d'estar absent, però tinc cos.
Estalvieu-vos les lloances condicionades.
He passat un trimestre cercant el temps perdut.
Dubto que ensenyar crei massa inestabilitat.
He començat un segon règim de conceptes.
Tenen els objectius perfectament assolits i oblidats.
No entenc perquè em voler fer fora de la classe.
He comprat esparadrap per si hem de lligar les lletres.
Els seus escrits poden arribar a ser rapinyaires.
He provat de fer dictat fent servir el mim.
Tampoc vull despertat tota la seva intel·ligència.
Cal formular objectius amples i acollidors.
Tal com aprenen, no dubto que volin.
Epitafis (XXIX)
16 Agost, 2019 18:38
Publicat per jjroca,
Epitafis
Doneu-li els rebuts al de sota.
Faig vaga, no m'han pujat el sou.
Hem demanat zona Wi-fi.
Demana un desig.
Maleïdes tiretes!
Estic en recolliment.
Sortim o què?
Acceptaria un rescat.
Pensa que el silenci és salut.
Em penso que no tornaré a caminar.
D'aquí estant ...
Ja sóc a l'illa deserta.
He demanat per vós.
Qui diu que estic sord?
He anat a fer papers.
Es lloga nínxol per hores.
Li he demanat la mà a la veïna.
Mandrejo tot el dia.
Poseu-me al llistat de l'atur.
Tens cinc minuts!
Ho sento, avui, faig vaga.
He acomiadat el porter.
Necessito flors sense additius.
Si voleu, us puc acompanyar.
No estic en vaga de fam.
Tinc símptomes d'empatia.
No cal que tornis.
De colesterol, estic bé!
No penso pagar cap assegurança.
Estic pels teus ossets.
Demà, em llevaré d'hora.
Tinc tres costelles en oferta.
Si voleu entrar, descalceu-vos.
Us deixo que em donéssiu la culpa.
Demà, torna més mudat.
No féssiu cas si m'espanto.
Apunteu-vos al llibre de visites.
Demà, dia de reflexió.
M'ha costa molt fer-me a la idea.
Torneu després, estic neguitós.
Necessito una capsa per a sortir de viatge.
Fes-me el nus a la corbata.
Com m'has trobat?
Ara mateix, voldria ser a l'infern.
Vols dir que no m'enganyes?
Diners, què és això?
No penso signar res més.
Prorrogaré l'horari d'hivern.
Quan penses dimitir?
Vull: sortir i pecar!
Proveu de despertar-me.
Si t'agrada l'aventura, entra!
Un dia d'aquests, em dirà que em vol.
Puc votar per correu?
Vull invertir en taüts
No cal que en parlem més.
De fet, mai m'he mogut massa.
Puc anar al cel? Quina porta era?
Pensaments festius (XXIX)
16 Agost, 2019 18:35
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Em podeu treure sang, però necessito una mica de tinta per contar-ho.
És senzill estat casat, només cal continuar.
Les noies són massa maques per no somiar-les.
Estic enmig d'una vida, conscientment, suportable.
He tingut dies bons, no vaig dubtar en amagar-los.
És ben puntual, sembla una posta de sol.
Un dia vaig tenir èxit, encara no ho he acabat de pagar.
Ha estat un bon estiu, la platja encara està prou lluny.
No té massa vergonya, acostuma a dutxar-se despullat.
Tinc hora de visita amb Déu, em rebrà d'aquí cent anys.
Plantar un arbre és començar a fer un pou.
Us asseguro que no puc anar més de pressa que el meu cor.
Estic a la recta de la vida i procuro no aturar-me.
Menjar massa és dolent, pots acabar perdent la gana.
Estic tan ocupat en viure que no sé que és.
Vaig provar de no estar sol, no ho faré mai més.
El millor de llegir és el sovint que et perds.
No sóc imprescindible, però l'amo sap que no he anat a treballar.
Dintre del mar hi ha una sirena, fora n'hi ha massa.
Estic estudiant, és possible que no acabi mai.
Mireu si el món és petit que els àngels no hi caben.
Proveu de parlar amb el dimoni, no és el més dolent de la història.
Jesús, en acomiadar-se, va dir: Torno de seguida!
Tinc un problema, espero que ningú me'l resolgui.
La meva noia m'estima, per tant no li faré massa cas.
Busco la pau per llençar-la des de la torre.
És prou estúpid com per confiar amb l'home.
He pres mesures, ja puc perdre-ho tot.
Busco joguina que sàpiga on vaig quedar-me.
He assolit un compromís, ja el puc desfer.
He trobat un ramat de cabres, ja puc ensenyar la meva doctrina.
És una casa prou gran, fins i tot cap el seu amo.
El poble demanaria votacions permanents.
Tinc un cotxe, ja puc amagar les rodes.
Volia comprar un xalet, els veïns em van fer desistir.
Sóc un home de pocs negocis, he d'aprendre a perdre diners.
Mireu si és gran el mar i només han posat aigua.
Volia ser un ballarí, però se li adormien els peus.
El millor de jugar és saber si perds.
Dormiria, però no m'hi veig.
Els dolents seran taronges i els bons, pastanagues.
He estat mirant un llibre, no sé que hi fan tantes paraules.
El bo de ser mut és el molt que encertes.
Tinc el meu món, ara hi posaré bombetes.
Poemes curts (XXIX)
16 Agost, 2019 18:31
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Quan la pluja cau,
plora la rosella
i passa, si escau,
vora la finestra
un sospir suau.
Si pogués, us donaria:
la moixaina de la nit,
la feblesa d'esperit,
aquella dolça vigília
qui demana per dormir.
Quan la barca vella
aplega a port,
cerca aquella estrella
qui assenyala el nord,
és, després, quan prega.
Si l'amor se'n va,
puix el seny el crida,
sigui la partida
motiu per somiar
en una altra vida.
El silenci emplena
el preat carrer,
aplega un hivern
a la casa meva,
sort que no hi seré.
Quan em llevo
cada dia,
és quan prego
de seguida,
tant menteixo?
Al carrer del vent,
com les fulles parlen
de ser o no ser,
és després quan callen
i els prenen el verd.
Doneu-me la mà
per seure una estona
i després tornar
per veure com roda
el sol quan se'n va.
Prou de sacrificis
per arribar a ser
un home proper
carregat de vicis
i buidat de fe.
Massa savis
porta el món
vestits tots
de vells desoris
i bon sou.
Quan somiava
un cop al mes,
és ben cert
que l'estimava
un xic més.
Sentiré com crida,
en el si del bosc,
un captaire llop
resseguint la guia
de copsar-ho tot.
Camina la pluja
pel camí del riu,
és llavors quan diu
que una mala bruixa
li ha robat l'estiu.
En els ulls porucs
de la mare tendra,
creix una lluerna,
ens torna ben muts,
només tenim terra.
Si la mort demana,
em vol fer partir,
dieu-li que sí,
que he perdut la gana
d'aquest món mesquí.
Amb pocs diners,
em plau el somiar,
un món sense més
que riures emprats
per homes propers.
Les paraules
van al món,
troben neules
i torrons,
són tan maules.
Una casa al cim
plorava una estona,
sense cap veí,
sense trobar dona,
maleïts fadrins.
En un cop de sort,
la deessa fortuna
em portà a la lluna
per a riure un poc,
després, es feu muda.
Massa hores
de la nit,
volen llit
on s'acomoden
sense crit.
Epigrames (XXIX)
16 Agost, 2019 18:25
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tinc, per penedir-me,
els millors pecats,
dels deu manaments,
tres han fet salat.
A l'hivern, la neu,
fent de papallona,
com ho va dient:
És el vent qui em gronxa!
Maria portava
el cistell florit,
ni joies reclama
ni aplegar a la nit.
Com m'agradaria
el llum dels teus ulls
per treure els esculls
que posa la vida.
Un gegant dormia
dessota d'un pont
ni la nit tenia
per perdre raons.
Amb les dèries
d'un cigró,
vull savieses
a l'engròs.
A la sínia
es compleix:
Dóna tombs
i canta el rec!
Per haver
tan minsa sort,
cal ser pobre
i parlar poc.
Si aplegues
a ser gran,
menja herbes
i veuràs.
Una noia sola,
al balcó estant,
diu que anar a l'escola
cura mal d'espant.
No heu de saber
on cullo el meu or,
és un arbre ver
qui pensa per tots.
Si jo fóra ric,
sense gens de seny,
seria ferreny,
el millor cacic.
Una noia bruna
no n'està per mi,
diu que sóc mesquí,
la veig com tortura.
Camí sense pedres,
home sense vi,
no els vull a les festes
ni els tinc per amics.
Si he de morir demà,
vull, al cementiri,
un taüt, un ciri
i pressa en el comiat.
Com l'estimava,
li duia flors
ni les mirava
per haver goig.
El rellotge de la plaça,
tot pujat al campanar,
es cansa de badallar,
es queixa del que treballa.
Amb cistella
i un anar,
com s'engega
el festejar.
En el món poruc
de la terra ferma,
si el sol enlluerna
ens sentim vençuts.
Tres aranyes soles
al preat jardí,
volen caçar mosques,
estem a l'estiu.
Una noia demana
versos d'amor,
li he donat de gana,
els ha pres de cor.
Quan la pluja arriba
al gran campanar,
la campana esquiva
comença a cantar.
El bou, al prat,
vigila el vell tren,
com sofreix per ell,
per què fuma tant?
A casa del vent
no hi ha finestra
ni porta ni reixa
ni golfes amb blat.
Em convida en Llucifer i set poemes més
13 Agost, 2019 17:27
Publicat per jjroca,
Poemes
Em convida en Llucifer
A la porta de l’infern,
em convida en Llucifer
a fer una estada pagana.
Manta cervesa i poc vi,
deu converses en llatí,
una nit matant la gana.
Però sóc home poruc
i m’espanta sa grandesa,
com he de dir que ja no puc
participar en la revetlla.
En Llucifer, malgrat tot,
em vol mantenir d’amic,
com recerco el seu abric
quan s’enfada de debò.
Una festa salada
Amb la gràcia, que avui tinc,
com confio en trafegar:
botifarres amb mig pa,
una ampolla de bon vi.
La festa dels mariners
és una festa salada,
com mengen la cansalada
amb prou ganes i deler.
Les barques gronxant a port,
al dessota de la lluna,
en un capvespre d’estiu.
Quatre joves, amb ull viu,
van cercant joia i fortuna,
ben mudades, sense por.
Al desert dels mariners
Al desert dels mariners,
hi ha una lluna i mil estrelles
amb un sol prou matiner.
Una barca que brandeja,
en tornar al port, singlota,
de tant en tant, esbufega.
Al desert dels mariners,
masses velles, poques joves,
quatre rialles, a les tornes,
per criticar i quedar bé.
Un diumenge, processó
de pensaments enlairats,
poques ganes de mercat
i, ben sovint, somicó.
La més negra de les nits
La més negra de les nits
com se n’entra a la taverna
per a trobar els pescadors.
Poques caixes de seitó
per a tornar la bestreta
i convidar a un got de vi.
La guitarra com s’esguerra
viatjant per la cançó,
com ens parla d’un traïdor
qui mai guanyarà cap guerra.
Lluna fosca dalt del cel
i carona d’una estrella,
la nit es manté serena,
el desig encara és ple.
Poseu-me gana
Poseu-me gana nostramo
que la plata és a punt
per a encetar el tiberi.
Minsa angúnia al cementiri,
a l’església, poca llum
i tristor mentre m’escanyo.
Ous ferrats, una sardina
per a portar-me a l’oblit,
sóc un monstre eixerit
que es desvetlla una mica.
Poseu-me gana i bon pa
per sucar i fer bona cara,
poseu-lo enmig de la taula
per enllestir aquest sopar.
Portaré el sol
Portaré el sol
a casa teva
perquè a la meva
no hi caben dos.
Portaré el sol
al si de l’era
per si vol treva
en ser a migjorn.
Com parlarem
de grans desfetes
en ple estiu.
Que faci el viu,
les malifetes
i plorarem.
Fem mala cara
A la casa
del pagès,
poca pausa
i minsa fe.
Com gronxem
en ser a l’albada,
fem mala cara
i oblidem.
En el poble
hi ha fortuna
i enrenou,
diu el bou
mentre remuga
amb gest innoble.
Els negocis d’en Vicent
Els negocis
d’en Vicent:
no hi ha socis
ni clients.
Guanya casa
cada mes,
cerca pausa
en el bosquet.
Quan la tarda
s’acomiada,
sóc a prop,
però altre cop
la fa preada
i així s’acaba.
Pensaments divins (XXVIII)
12 Agost, 2019 05:51
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La cua de pecats de carn augmenta a la primavera.
Tres profetes dirigiran la campanya d'eleccions divines.
Josep tornarà a Betlem si posen més zones d'esbarjo.
Jesús proposa canviar la data del seu naixement.
Jesús ha demanat més peix per al Darrer Sopar.
Judes no trairà per menys de cinquanta monedes.
Satanàs ha comprat deu calderes d'auto-neteja.
El Baptista no posarà el nom de Salomé a cap batejada.
Déu vol suprimir el no robaràs.
Satanàs ha demanat una treva per enllestir.
Llucifer ha despatxat tres dimonis per manifassers.
Judes vol cobrar un subsidi d'atur.
El preu de les butlles ha pujat un vint per cent.
Dimoni, sense seny, temptarà les oliveres.
Al primer cel, no donaran cupons.
Substitut de Jesús farà el sermó de la muntanya.
Només hauran la vida eterna els fidels de dretes.
La Verge descarta tres nores cada setmana.
Judes ha fet un curset d'economia submergida.
Satanàs oferirà calderes ecològiques per a rics.
Sant dissident ofereix la glòria a meitat de preu.
Sant Pere oferirà pluja dos cops al mes.
Déu, sense regne, viurà a la lluna.
Amb més de sis pecats mortals, entrareu al descompte.
Vull anar a l'infern, estalviaré la pesada d'ànima.
Mort, amb padrins, rebrà el judici abans de les nou.
A les sis bosses de pecats, segur que tinc caldera preferent.
Dimoni incompetent vol fer reformes.
Inauguren, a l'infern, un club de pecadors.
Satanàs ha posat la primera pedra, la segona, la farà pagar.
Déu estudia: Mil maneres de no ser-hi!
Miracles, sense pedigrí, a la zona dels pobres.
Dimoni interessat vol treballar en un banc.
Déu necessita un sant per a rebre les visites.
Déu farà els deures quan Satanàs li torni el llapis.
La Verge vol acabar els estudis secundaris.
Judes vol estudiar un "master" de divises.
Sant Pere vol remodelar les portes del cel.
Sant, sense experiència, acceptaria un setial més petit.
Els condemnats per gola hauran la quaresma més llarga.
Tomàs està revisant les cistelles de la multiplicació.
Jesús ha declinat una invitació per anar a Jerusalem.
Satanàs ha escollit un parc temàtic per a temptar Jesús.
Déu no ha acceptat un canvi d'imatge.
Satanàs necessita més dimonis d'esquerres.
A l'infern, no es faran més sessions d'espiritisme.
Per economia, els àngels viatjaran en vols regulars.
Pere Botero farà vaga de fam pel nou preu del carbó.
Queden prohibits els miracles que contaminin.
Aquest any es portaran les banyes d'ibori negre.
Per anar al cel, cal el certificat de l'INEM.
Mare de sant vol protestar al servei de protocol.
Llucifer, en hores baixes, necessita il·luminació.
Déu no té temps, li han posat massa deures.
El cel no pot ser una pujada.
He demanat consell per a classificar els pecats.
Satanàs ha demanat a Déu que escurci la quaresma.
Necessito un altre cos per a veure a Déu.
Pensaments educatius (XXVIII)
12 Agost, 2019 05:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Li he posat el casc, tinc por per si cavil·la.
No el penso aprovar, és massa bon alumne.
Aprenen massa, força i repòs.
Resta prohibit donar lliçons.
Ampliaré la redacció a quatre paraules.
No sóc una poma, però vull compartir.
Hauria de saber, almenys, res,
Veig vint boques obertes plenes de dents.
Mai deixeu que la innocència se'n vagi.
Vull aconseguir una invisibilitat reduïda.
No hi ha alumnes dolents, només distants.
Li he preguntat a la pedra les seves intencions.
Els resultats del control se'ls ha menjat el gat.
No entenc perquè els anglesos parlen un altre idioma.
Estic atabalat, n'hi ha tres que semblen entendre-ho.
Estan provant de trobar Déu al facebook.
Restarà prohibit pensar més de vint segons.
La vida és una classe suficientment entenedora.
Mestre, sense pedigrí, s'ofereix de gos.
Va ser obrir el llibre i manifestar-se la lipotímia.
Necessito un gall que domini l'anglès.
Si aprenen, atureu només per a respirar.
Venc nova reforma per no poder atendre.
Navego, cofoi, entre mars de dubtes.
Deixaré d'aprendre quan em demanin per ensenyar.
He trobat la solució, però no es deixa emportar.
Sospito que algun d'ells m'haurà vist.
Alguna classe travessa la mar de l'oblit.
Qui no va tenir cura de posar un ull al clatell?
Estic cansat, hauré d'aprendre més de pressa.
Tinc un mal alumne, gosa pensar.
Almenys salvem les bones intencions.
Un mestre pacient només serà temptat cada cinc minuts.
Poseu les respostes, després formularé les preguntes adients.
Convertir els resultats en bons, és alquímia.
Costa poc demanar puntualitat a l'hora de sortir.
L'inspector sortí de classe i em donà el condol.
No dubto que aprendran en règims oberts.
Puc resumir el seu historial acadèmic amb una exclamació.
Espero ser l'únic de la classe que repeteixi nivell.
Ha de ser espavilat, mai el veig per classe.
Presento símptomes de falta d'atenció.
El metge m'ha prohibit mentides sinceres.
Els ensenyo a comptar si no es pot evitar.
He fet un examen intens de vint segons.
Llegeixen entre línies en un full blanc.
Mestre, sense experiència, provarà de fer un vol.
Aprenen prou, però encara sé quan m'enganyen.
Mai endevino quan acaben les burles.
Vuit de les deu preguntes es poden contestar a casa.
He ajudar a tres mares a conèixer al seu fill.
Hauré d'adequar les preguntes a les respostes.
Estava preocupat en descobrir per què tres alumnes escoltaven.
Mai guanyo a l'hora de sortir.
Aprendre és una menja que ha d'estar digestiva.
La saviesa és un bé que cal repartir amb moderació.
Ells aprenen prou, als pares els costa més.
He repartit força accents per si els necessiten.
Pregueu més distància a les hores baixes.
Epitafis (XXVIII)
09 Agost, 2019 06:14
Publicat per jjroca,
Epitafis
Tinc rampells de vergonya.
Digueu no als desnonaments.
Un moment, estic buscant el rebut.
Ja t'ho deia que frenessis!
No sé com excusar-me.
Podríem dir que no som massa.
Tinc un polsim d'esperança.
Cerco núvia de noranta anys.
No accepto cap suggeriment.
Cerco cos econòmic per tornar.
Sempre dius que vindràs demà.
Darrerament, aprenc poc.
Porteu-vos bé!
Espero el darrer comiat.
Porteu-vos un seient.
No vull saber res més!
Sóc aquí amb tota la confiança.
Sortida al cel: Via tres!
He anat al cel, però torno.
El cas és que no m'avorreixo.
Vivia en un pis de trenta metres quadrats, n'he perdut vint-i-vuit.
No vull morir, conec el veïnat.
El dia de difunts, seré fora.
Es demana abreujar els comentaris.
Seré aquí fins a l'any vinent.
Ni penso en donar-li la mà.
Has vingut per a veure'm?
Què és menjar?
Cerco soci per a un bon negoci.
Tarda tant com vulguis!
Ara, m'he quedat coix!
Digueu-li al metge que no hi ha pressa.
He anat a donar-me de baixa.
Em podríeu dir si plou?
He demanat que em posin aire condicionat.
Encara no puc sortir a sopar.
De fet, ni sé on sóc.
Qui m'ha pres la vida?
A què us puc convidar?
Us donaré la nova adreça.
He anat a l'infern a fer una comanda.
No et preguntaré per la salut.
La senyora m'ha dit que no em mogui gens.
Tornaré abans de sopar.
Ja torno a ser pobre.
Estic fent un petit recés.
Benvingut al regne!
Gairebé sóc independent.
Truqueu i demaneu per mi.
Avís: Caront plega a les divuit hores en horari d'hivern.
Si has de venir, lliga el gos.
Ho sento, no puc venir.
Ni penso en viatjar.
Estic d'oferta fins a demà.
Vostè, deu ser el primer.
Ha arribat el crèdit?
Pensa que et regalarem el taüt.
Tampoc ve d'un dia.