Epitafis (XVI)
05 Maig, 2019 06:15
Publicat per jjroca,
Epitafis
Vaig veure una llum, era un cotxe.
No deixo de pensar amb tu.
Noto una certa milloria.
He decidit desllogar el pis.
No vull gos, per si de cas.
Ni sé qui és el batlle.
Us deixaré entrar si us comporteu.
Estic preparant l'aniversari.
Entra, si ets valent!
Està bé, et perdono!
Tinc el permís a la butxaca.
Ho sento, m'han canviat de nínxol.
Acabo d'acomiadar la minyona.
Calleu, que sento música!
Estic estudiant possibles canvis.
Ara, resulta que no em tocava.
Venc apartament a cinc minuts del cel.
Noto que, avui, fas mala cara.
Un cop mort, la resta és anar fent.
Necessito un viu que sigui mentider.
Vull refer la meva vida.
En sentir la campana, provo d'agenollar-me.
Queda prohibit treure la pols.
L'hora punta és quan tornen els fantasmes.
Ja tinc diners per operar-me el nas.
Canvio ull de vidre per orella de plàstic.
He guanyat el concurs de porucs.
Ja ve la mare amb la carmanyola.
Potser m'hauria d'acomiadar.
Necessito un braç de segona mà.
Afanyeu-vos a comprar el nínxol.
Estic que mossego.
Nínxol en obres, disculpin les molèsties.
Porto un dia que ni sé on tinc el cap.
He sortit a posar-me la perruca.
Abans de les set, no hi seré.
He deixat el nínxol obert.
És el primer mes que no pago lloguer.
Si heu de pregar, de pressa!
No estic mort de miracle.
Tingueu fe, però sou al llistat.
Anul·leu la visita al metge.
M'han dit una missa, només en queden set-centes dotze.
Tinc ganes d'entrar en acció.
Treballo poc, però no cobro.
Avui, no surto de casa.
Noto com si me n'anés.
Ni recordo quan vaig arribar.
Si entres, et pagaré.
Aviseu abans de venir.
Demà tinc feina.
Estic acabant d'esmorzar.
No proveu: deixar de respirar.
Si em dius el nom, t'apuntaré al club.
La tragèdia continua…
No facis tard.
L'alcohol mata.
Puc sortir a fumar?
Pensaments festius (XVI)
05 Maig, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tinc el cap ple d'espais buits.
Tinc el desig com la darrera de les forces.
Tinc el dret de deure i l'obligació de no pagar.
Tinc els mateixos ulls, però miren diferent.
Tinc entre mans l'infinit de coses per fer.
Treballem per emplenar els rius orgànics amb aigües sucoses.
Tinc llibres per la por de no saber.
Tinc massa cèl·lules per viure despreocupat.
Treballar és anar tres cops per la vall de l' esforç.
Tinc moltes ganes d'arribar enlloc.
Tinc oberta la porta del desig i tancada la de la força.
Trepitjar núvols és una perillosa aventura.
Tinc por de la gent que sap penedir-se.
Tinc sempre un amic llunyà i un enemic proper.
Tinc tants amics que me'n cauen per les vores.
Tinc temps lliure per a poder ser lligat.
Tinc un cos presoner i un pensament encadenat.
Tinc un déu per amic i un dimoni per company.
Tinc un fanalet massa neguitós.
Un ciri és una visió pura que acaba desfent-se.
Tinc un parell d'ulls torts.
Tinc un sac buit on posar totes les victòries.
Tinc una vida per perdre.
Tindreu anys si no dubteu en guardar-los.
Tindria la casa gran si llencés totes les cadenes.
Tot l' univers es redueix al no ser.
Tots parlen alhora per a no escoltar a ningú.
Treballo pel goig de reposar.
Trepitjar el món és un somni imperfecte.
Un ambiciós és un afamat mental.
Un cor inapetent rarament sagnarà.
Un disc és una sínia musical.
Un àngel és una pau que vola.
Un aquari és un pis de peixos.
Un arbre és un aparador de fruites a l'aire lliure.
Un avió és un ocell que sap patinar i només beu.
Un bon mirall ha de saber amagar la tebiesa.
Un canvi de civilització és una manca de rucs disposats a dur carga.
Un capellà és un dol que camina.
Un cargol és un bou prudent.
Un carrer és un conjunt de remers petrificats que formen una illa.
Un casat vell amb dona jove ha de saber compartir.
Un cavall deu ser un senyor ruc.
Un ciri és una casa amb llum al sostre.
Un clot és un glop de terra fugitiva.
Poemes curts (XVI)
05 Maig, 2019 06:07
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una flor somiava
raure al paradís,
un ser malaltís
com l'amoïnava,
volia l'occís.
Porto en el sarró:
son i melangies,
mig perdonavides,
un captaire o dos,
poques alegries.
Doneu-me, si cal,
voreta del bosc,
un paratge fosc
sense fer-me mal,
sóc tan pobrissó.
I, si vols, et portaré,
dintre d'un cove, la lluna,
per veure si és oportuna
i et comenta que vull ser,
del teu batec, una engruna.
El cavall renilla
a la serra estant,
com va comentant
que ha deixat, la filla,
sola en el combat.
El cigró sentia,
dintre l'olla estant,
que l'aigua bullia
i anava afluixant
el sospir de vida.
Una noia rossa,
a la plaça estant,
vol saber si van
a cercar esposa
els joves galants.
Les mil meravelles
vénen per la nit,
vestides d'estrelles,
plenes de desig,
vull saber més d'elles.
Paraules d'amor,
sempre ventureres,
surten de les pedres,
volen saber com
pujar a les orelles.
Mil capricis
van al llit,
porten vicis
i esperit,
un suplici.
Sense ganes
de marxar
em deixo anar
entre corrandes,
res més hi ha.
Voleu haver
gran meravella,
cerqueu l'estrella,
feu-li saber
qui és la més bella.
Amb cinc portes
per sortir,
cal partir
sense més hostes
a qui guarir.
A la lluna plena
li diré quant vull
agafar, a curull,
fruits de primavera
en un temps feixuc.
Si la mar no m'acarona
i em demostra poc encís,
vull tornar al paradís
on dormia una estona
tot pensant que era feliç.
Quan la Margarida
demana per mi,
la veig amanida
a fer compromís,
ho fa de per vida.
Una noia maca,
al jardí estant,
vol tenir galant:
mudat, amb sabata
i prou benestant.
Quan vaig al mas,
en temps de sega,
la masovera
no em fa ni cas,
calla i espera.
Tot enmig
del cementiri,
haig l'ofici
que no faig,
visc per vici.
La sínia parlava
a l'estiu primer,
de sobte, callava
en veure el pagès,
feia mala cara.
Epigrames (XVI)
05 Maig, 2019 05:58
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si plana la tarda,
cansada del sol,
porteu-li consol:
L'estiu ja s'acaba!
Voldria els capvespres,
el dormir amb xumet,
el parlar de nespres,
el sentir-me verd.
Massa iaios a la font
demanant per demanar,
els més feliços no hi són,
els altres ni ho seran.
Una estrella em deia
en passar l'estiu:
Massa gent fa fressa
sense cap motiu!
Els gegants ferotges,
a la terra estant,
passen per mediocres
ni saben on van.
La mossa, més bella,
no vol festejar,
espera i delera,
diu que mai vindrà.
Ahir, al capvespre,
va venir la Parca,
li han furtat la barca,
però va al darrere.
He trobat el manar
a la porta franca,
entra, s'entrebanca
i després se'n va.
A la casa tinc:
noves il·lusions,
de diners ni cinc,
de gana, un sarró.
El mariner demana
aplegar a port,
només el sent la barca
a contracor.
Posaré la rosa
en el teu jardí,
si callar no gosa,
que parli per mi.
Aprenent de mort,
vaig al cementiri,
ho faig de bon cor,
vull saber l'ofici.
Ni per al treball
tinc els ossos fets,
són un devessall,
no menjo ni res.
El pare em demana
des de bon matí,
ho fa prop de casa,
diu que m'he adormit.
Les paraules noves
van en processó,
les que són més toves
després al sermó.
El mossèn, que tot ho sent,
em perdona els pecats,
de precs, me n'ha posat tants
que duraran tot l'hivern.
Na Maria diu,
ho fa cada dia,
que l'amor és viu,
poc que jo ho sabia.
Poseu, a l'orella,
paraules d'amor,
si l'amor s'enceta,
quasi ho tenim tot.
Si aquesta promesa
em dóna el que diu,
amb vestit i menja,
faré la viu-viu.
Amb el ruc davant,
el camí al darrere,
tot ho vaig somiant,
poc ho puc entendre.
Aniria al cel
si a Déu li plagués,
però està ofès,
no em refio d'Ell.
Una mossa em demana
pecats d'amor,
regalar-li flors
diu que no li agrada.
El ruquet valent
té l'orella llarga
i diu que badalla
quan, parlant, l'ofenc.
Sembla cosa fina,
vestir-se amb cotó,
menjar de senyors:
enciam i sardina.
Espera la contalla i set poemes més
01 Maig, 2019 05:52
Publicat per jjroca,
Poemes
Espera la contalla
El meu amic, el drac
s’atura a mitja nit,
com fa punt i a part
en viure d’enemic.
Espanta les poncelles,
aterra els ramats,
esglaia a les velles,
odia els soldats.
Com menja botifarres,
ben grasses, a mig fer,
es queixa de la panxa.
Espera la contalla
que va passar fa temps
lluitant amb poques ganes.
Saber-se gran
Avui, mentiria
si, de nou, digués
que, ésser bon pagès,
és la gran porfídia.
Quan retorno al camp,
sota un cel obert,
veig el drac corprès
de saber-se gran.
Si ha de demanar
un ramat de cabres
per poder guarir,
espera el tenir:
dies més amables
on ni cal pregar.
Desig d’ésser primer
Per ventura, heu de saber,
estimada meva,
com m’agradaria ser:
bon motiu d’enveja.
Amb els tractes, que faré,
vindran els guanys
i, tot d’una, canviaré
per haver engany.
A l’albada, un mentider
voldrà fortuna
i un somni estrany.
Gairebé som a mig any
de trobar joia i engruna
amb desig d’ésser primer.
Pobrissones estimades
Les muntanyes del matí,
al migdia, seran planes,
són les penses d’un botxí
qui prega nafres.
Descregut i matusser
vol l’enrenou:
quatre sopes per a fer
amb un quart d’ou.
Les muntanyes del matí,
al capvespre, fan glatir
per les airades.
Pobrissones estimades
com l’amor farà patir
sense dir-me res de mi.
Vull trobar un ogre
Porteu-me, ara,
les hores dolces
perquè les pobres
han arribat.
Vull un esclat
sense més honres,
vull trobar un ogre
alliçonat.
És que la por
va creixent sola
sense més or.
Sento com plora
massa el meu cor
mentre s’estova.
Les contalles de la nit
Les contalles de la nit
s’adormen vora la llar,
allí, restarà l’esguard
amb més pauses que camí.
Els valents, els infidels,
han de tornar a la nissaga,
he de posar mala cara
per si porten massa fel.
Les contalles de la nit
arriben fins la finestra
quan esclata la gran por.
Deixeu-me, enmig l’enyor,
amb una carona fresca,
ben disposat l’esperit.
Trobar la mel
No parlo d’esdevenir
el més valent del carrer
ni en arribar, el primer,
quan la joia aplega a la fi.
Sóc captaire, mentider,
amatent dels nous desitjos,
menjo coca amb anissos
per gaudir i per saber.
A la plaça, sóc fidel
per feinejar la setmana
amb dèries d’arreglar el món.
Quan el sol fuig, es pon,
com enfilo el carrer de casa
esperant trobar la mel.
Aquest noi ni gosa
Altre haurà de dir
que camino sol,
cercant un corriol,
des de bon matí.
Com em parla el vent,
fluixet, a l’orella
i passa poncella
del tot somrient.
Els llavis de rosa,
els ulls plens de verd,
amb flaire de festa.
Segueixo amb la pena
mentre va dient:
Aquest noi ni gosa!
Pensaments divins (XV)
30 Abril, 2019 05:49
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
La Verge ha posat a Jesús una altra manta al sarró.
Jesús feia de mestre, però els patis eren molt llargs.
Judes va trair Jesús, però sense males intencions.
Que David arribés a rei, ho van agrair les ovelles.
Déu creà l'univers, però no té cura del seu manteniment.
Satanàs està que talla claus, ha visitat l'odontòleg.
Satanàs perdonarà els pecats als més grans de seixanta anys.
Queden prohibits els jocs d'atzar en tot el recinte celestial.
Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.
Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.
Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.
El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.
Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.
He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.
No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.
Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.
Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.
De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.
Satanàs ha canviat el menú de síndria per olives sense os.
Déu va fer córrer el conill més que el caçador.
Satanàs ha ordenat classe turística en totes les calderes.
No sé si podré anar a l'infern, Satanàs no vol més escrivents.
El pecat hauria estat deixar-ho al plat.
Va ser un pecat de carn, anava a les palpentes.
Déu ha creat un home nou, però no té pressupost per engegar-lo.
Jesús tornarà a Betlem, vol saludar els tres Reis.
Judes vol fer un màster de mediació.
Aquest cop, Jesús aprendrà fusteria de l'alumini.
Jesús i l'estrella de Betlem tenen un conflicte obert.
Herodes, un altre cop, revisarà totes les pernoctacions als estables.
Judes li ha dit a Jesús que li donarà mig dia d'avantatge.
Sant Pere vol un mes de vacances per anar a pescar.
A l'església, trobareu Jesús si el tenen clavat a la creu.
Jesús envià els deixebles de dos en dos, un home sol no va enlloc.
Déu trià un home blanc per salvar el món, tenia poca visió de futur.
Demanaré una butlla per tenir més temps per pecar.
Satanàs necessita un altre déu, amb Un de sol, s'avorreix.
La Verge està preocupada, Jesús fa dos mil·lennis que no apareix per casa.
Sant Josep tornarà si li canvien la somera per un cotxe de cavalls.
Canviaria tres quadres d'autor per un miracle, vull ser sant.
Si he d'anar a l'infern, vull la caldera a la vora de la finestra.
Provaré d'entrar al cel amb el carnet del PP.
Judes no es treu de casa els Testimonis de Jehovà.
Estava llegint la Bíblia quan em va caure el cap d'Holofernes.
Em sap greu que Jesús patís tant per deixar-nos aquest món.
Espero que Déu no s'hagi posat una paga vitalícia.
Com és que Sant Pere continua de porter si té tants successors?
No m'estranyaria que Jesús tornés de polític.
Jesús només va fundar una església, no era bon matemàtic.
Satanàs es va jugar la cua que guanyaria el Madrid.
Judes vol fer una pel·lícula amb paper d'heroi.
Es venen apartaments al cel a preus de glòria.
Aniré al cel com a darrera opció.
Es pot considerar un miracle, viure sense demanar un crèdit?
L'associació de flequers denuncia Jesús per competència deslleial.
Déu li ha pres el G.P.S. a Moisès.
Satanàs és el segon en la nissaga celestial si Jesús no té fills.
Déu no es vol presentar a les presidencials.
Judes vol canviar el paper de dolent per un de boig.
Pensaments educatius (XV)
30 Abril, 2019 05:42
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Cal fer immersió lingüística, el nas romandrà fora de l'aigua.
Ja deia jo que avui no xerraven, és diumenge.
Faré un curset de miracles, vull convertir els alumnes en corders.
He millorat el rendiment, puntuo de set a deu.
Com no callen, els deixaré xerrar una estona més.
Li he dit a la mare que cal que signi les redaccions.
Estic convençut que, algun dia, trobaran la porta.
Estaven aprenent quan he despertat.
Passaran el curs, malgrat que hagi de fer un pont.
Els alumnes milloren, prompte, no podré ni entrar.
Havíem de fer proves de suficiència quan m'ha vingut el riure.
Una sínia és una lliçó assolida.
A classe, no ressolem problemes, només els comentem.
Faré via, posaré les notes abans de l'examen.
Era un mal alumne, sempre arribava d'hora.
El dimoni diu que entri sol a classe.
He donat les notes, fer-les pagar seria pecat.
Han assolit els objectius mínims, no sé ben bé on són.
El nen té bona comprensió lectora, però no sembla manifestar-ho.
Quatre ho entenen, els altres de segur que ho saben.
Ho saben, però no ho troben.
Proveu d'ensenyar per veure què passa.
Els dimarts solen entendre on són.
Procureu no opinar quan estan desperts.
Tinc un programa d'emergència per si volen aprendre.
Després de parlar amb els pares, sempre em confesso.
Una mica més i li poso un onze.
No escolten perquè no saben on és l'interruptor.
Els tinc ocupats cercant l'endoll de la goma.
Una mica més i escriuen.
No té problemes de comprensió, no escolta mai.
Regalo dues hipòtesis si identifiquen un problema.
Estan aprenent a sumar taules amb cadires.
L'examen era senzill, vaig treure les preguntes.
Tinc dos alumnes nous i vint de tres.
Cada dues reformes, consulteu el traumatòleg.
Són alumnes inquiets, tarden poc en canviar-me el malnom.
Hem fet una lliçó d'economia en vint-i-tres segons.
Hem aconseguit convertir vint controls en catorze avions.
Deuen estar en vulcanologia, estan llençant pedres.
El noi menteix bé, no necessita recuperació.
Fins el rellotge, tenia ganes d'acabar l'hora.
El mestre buscava l'excel·lència per terra, mar i aire.
El conseller vol estalviar, parlarà menys.
La classe era gran, quasi vella.
Estàvem al neolític i no feia falta llegir.
Els mestres aniran a classe el juliol per a gaudir de la solitud.
Els mestres treballaran més hores, algú ha de fer la feina.
L'inspector donarà exemple, entrarà a classe amb armadura.
Els alumnes mai són dolents, però poden estar caducats.
Estaven vint mestres fent claustre quan van moure les fonts.
Darrera reforma: dues hores de classe i deu minuts de plorar.
No patiu per la lliçó, l'oblidaran prompte.
Abans de començar el curs, arribaran els cilicis.
Els nens aprenen amb alegria, hem de fer el pallasso.
Necessiten mestre monòton que es dediqui a ensenyar.
Els nois estudien anglès, sobretot els aguts.
No trobo la diferència entre ortografia i ortoedre.
Era un home de lletres, o sigui no-làctic.
Epitafis (XV)
27 Abril, 2019 06:57
Publicat per jjroca,
Epitafis
Es prega, plorar fluixet.
Tinc el testament a la butxaca.
Al costat del nínxol, tinc el paraigua.
Endevina qui sóc.
Demà vindré a sopar!
Suposo que m'ha baixat la febre.
Estic content de veure't!
Espai lliure de fums.
Em penso que et conec.
Dos rosaris més i ressuscito.
Ni sé quan tornaré.
Escriu-me a aquesta adreça.
He demanar acampar sota el xiprer.
Estic a la tercera fase de restauració.
Si em portes un ull, me'n vaig.
Sortiria si em traguessin el crucifix de sobre.
Vull donar part d'una incidència.
Àvia, ara sí que estalvio!
Us dono paraula que no parlaré.
Mort a l'atur, demana feina fixa.
És mentida que el cotxe frenava.
El metge diu que he de guanyar pes.
No vinguis si no et demanen.
Acceptaria feines que pogués fer des de casa.
El matí ha estat prou avorrit.
Precs no, gràcies!
Venc llençol de fantasma en bon estat.
Posa't en el meu lloc, per favor!
He patit que ni t'ho conto!
Entreu i pregunteu per mi.
Han pagat dues misses, però voldria canviar el vi.
Tanqueu bé o em moriré de fred.
Aparteu-vos que perdo el tren.
Es prega abreujar els comentaris.
De segur que no et vols quedar?
Si has d'estar una estona, et trauré una cadira!
Ho sé que no et trobes massa bé!
Si teniu dubtes, entreu tot seguit!
Suposo que saps qui hi ha dintre.
Mamà, tinc por!
Vaig errat o és el meu aniversari.
Vaig perdent les esperances.
Igual ressuscito demà al matí.
Us puc regalar la corbata.
Necessito saber on sóc.
Hauria de revisar el testament.
Sé que et conec!
D'on heu tret aquest taüt?
Invertiu en pompes fúnebres.
Amb les presses, m'he quedat de costat.
No sé on tinc l'esperit!
Necessito una agenda i un llapis.
Us puc donar a les set del matí.
Trobo ossos arreu.
No truqueu si porteu males noves.
Fins una altra!
No penso morir sense avisar.
Si us plau, vull un cafè!
Pensaments festius (XV)
27 Abril, 2019 06:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Sóc un déu encadenat ple de temences.
Sóc un déu oblidat i encadenat a la vida.
Sóc un esclau obedient amb el dret de la llibertat.
Sóc un gegant caigut del paradís dels follets.
Sóc un llibre obert ple de fulls blancs.
Sóc un menestral ple d'eines inútils.
Sóc un pou de ciència ple de forats.
Sóc un ser de necessitats obligades.
Sóc un ser vergonyós per manament.
Sóc un vell presoner que ha oblidat per quina raó.
Sóc una bestiola tafanera i mal ensinistrada.
Som fills de la desfeta i fruits de les hores baixes.
Som vianants d'un regne desconegut.
Somiar és ajuntar la porta de la vida.
Somiar és prendre alçada i veure'ns lluny.
Són els bruixots venedors de paradisos inexistents.
Són massa anys per no penedir-me de res.
Són tants els defectes que formo que prompte ja no em cabran enlloc.
Sona el vent a l'orquestra del bosc.
Sortia la solitud de la casa de la multitud.
Sortir és una il·lusió eterna.
Sortiran les estrelles que s'escapen del sol.
Sortosament, les teules són a terra.
Sota els encenalls, reposen les forces de la natura.
Tinc por de mi perquè no sé qui sóc.
Sota un barret, hi ha una història discreta.
Sovint vaig, però torno amb ben poca cosa.
Suen les mans per a què s' assossegui el cap.
Surt el meu cor a buscar la bondat.
Tinc por de mirar endins i no trobar ni la buidor.
Surt el vent del regne de la fredor.
Surto de casa per oblidar que tinc casa.
Surto sempre abans però no sé on sóc ara.
Tanquen l'huracà a la casa del vent.
Tenim ulls però ignorem el perquè.
Tinc por perquè em canvien les coses de lloc.
Tenir casa pròpia és arribar a la categoria de caragol.
Tinc massa deutes per arribar a ser ric.
Tenir la parella jove és aconseguir mitja joventut.
Tinc massa gana per passar-me el dia escrivint.
Tenir només diners és una col·lecció ensopida.
Tenir poc és començar a ser ric.
Tinc diners però no goso contar-los.
Tinc dues orelles, però he oblidat quina funciona millor.
Treballo per a uns que ni se n'adonen que ho faig.
Epigrames (XV)
27 Abril, 2019 06:38
Publicat per jjroca,
Epigrames
El desig de llibertat
porta follia,
no atureu el caminar,
aneu fent via.
Al pessebre, un rei
ha deixat son or,
és la bona llei
qui ho esguerra tot.
Un dia sense pecar
és dia perdut,
el dimoni parla clar,
però és eixut.
La meva companya,
de sobte, m'ha dit:
No cerquis la palla,
el gra és eixerit!
Per anar a festejar,
posa't perfum,
una camisa ben neta
i un cove amb fum.
He trobat una núvia
que vol manar,
com la deixo i complica
el festejar.
Quan, a dalt la serra,
treu el caparró,
el bon sol es queixa,
demana tardor.
Posaré la musica
enmig del blat
i, en temps de sega,
la vull trobar.
Somio, a l'albada,
en dolces cireres
i veig les estrelles
guarint la contrada.
De tant dormir,
he ferit la son,
ja no vol venir,
diu que li faig por.
Portaran els monstres:
retalls de calor,
de finques deixades
pel pagès quan mor.
Vull anar a l'infern
per saber guarir
quan l'amor es perd
i em torna mesquí.
Les joguines comprades
amb massa diners
ni saben jugar
ni volen carrer.
Pobres lladregots
a la presó estant
ni troben remei
ni volen canviar.
Com li donaré
a la dolça fada:
la fredor de cara,
tibantor de pell.
Per anar al cel,
cal llevar-se d'hora,
prendre: menjar, roba
i un abric de pell.
A la teulada,
miolen els gats,
a la nit clara,
jauen plegats.
He venut les hores
al senyor del temps,
només vol les bones,
les altres, les perd.
A petons, et menjaria
cada matí,
però no em deixes,
no hi ets per mi.
Una noia somiava
amb ulls oberts,
un príncep la festejava
però no hi és.
Per casar, et donaria:
la lluna, el sol,
però aquest Déu no vol,
és un déu poc fet a mida.
Poseu al sarró:
mel amb avellanes
i unes arracades
per si algú les vol.
Amb butxaques
plenes d'or,
veig jornades
sense pors.
Per bastir amor
ni cal mentir,
només glatir
i donar el cor.