Poemes curts (XXIII)
30 Juny, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Dolces hores de la nit
en un estiu que trafega,
a la plaça, massa crits,
una mossa, prou ofesa,
tot pensant en no glatir.
Al Senyor, demano:
dolces hores per pensar,
les més toves, les regalo,
les més fermes, vull guardar:
en un cove, per si guanyo.
Si els seus ulls demanen:
un amor planer,
poseu-me, el voler,
ben desat, en capses,
per si em té present.
Poseu, al cel,
força sentinelles
per si les estrelles
cerquen el saber
el que deia d'elles.
Per donar-li un bes:
saltaria les muntanyes,
lluitaria amb les mil banyes
i restaria despert,
neguitós, a estrebades.
Al carrer
del desesper
no hi ha bé
per gaudir,
sols glatir.
Massa dies,
si no crides,
no serveixen
per a res,
és com és.
Pobra sort,
en el desert,
com es perd,
no té nord
ni sap on és.
El riu de la vida
com es va perdent,
l'estimar pretén
el trobar la mida
d'un subtil moment.
Per a fer camí
no calen tresors
ni nobles raons
ni amics de debò,
només saber: On?
Les tardes d'estiu
són tan isolades
que el fugir del niu
convida, a vegades,
a un futur nociu.
En mon caparró,
s'entrebanca un somni:
Vull ser un dimoni
sense cap raó!,
porteu-me on el torni.
Si estimar fóra volar.
de segur que estimaria,
però el cos no vol anar,
vol aferrar-se a una vida
on es perd entre pecats.
En un racó del cervell,
he trobat força mentides,
estaven ben amanides
per a fer un reguitzell,
n'hi havia de totes mides.
Dormint en el prat,
a les hores baixes,
he sentit les vaques:
menjant i trescant,
somiant amb muntanyes.
La formiga amiga
no sap on deixar
una fulla enorme
qui fa mal de cap,
innocent, mediocre.
Quan el son demana
un llit per a mi,
com li dic que sí,
sóc fill de nissaga
qui empaita el dormir.
A la font del prat,
les roses vermelles
demanen estrelles,
fer la mitja part,
ni es cansen ni breguen.
A l'amor voldria
trobar en un recés
per sentir el vell frec
de la melangia,
mai em diu on és.
Estimat diumenge:
Conta-li al dilluns
que no es perdre punts
el no poder entendre!
Havem tant de rucs.
Epigrames (XXIII)
30 Juny, 2019 06:29
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia maca
em dóna raó,
el nuvi és un tro:
veloç, poca-traça.
Quan les fulles
van al llit,
els follets
senten els crits.
Bon pare, caseu-me,
trobeu-me pubilla,
si mana o crida,
puc ensordir o creure.
Amb el pic, la pala,
cercaré un tresor,
si perdo la gana,
planyeu-me del tot.
Quan l'amor aplega
al balcó de dalt,
la lluna s'emplena
de somnis preats.
La barca vella,
quan entra a port,
es mostra bleda,
glatir la pot.
El rei demanava
deixar el seu palau,
sempre hi ha un babau,
fent la gara-gara.
La tardor cantava
vora de la llar,
una cançó esparsa
d'un enamorat.
Massa pedres,
al terrat,
conten penes
del passat.
Si l'amor demana
que surti al carrer,
doneu-me l'espasa,
vull ser cavaller.
Me l'estimo, de passada,
entre pedres del camí,
quan em veu, com escridassa,
com pregona, està per mi.
La Verge parlava
amb un caire dolç,
Jesús escoltava,
guaitava l'enyor.
Per no ser la Ventafocs
al bon Déu demanaria:
una capsa amb pebrots
i tomates d'amanida.
Per perdre diners,
tot el món et crida,
escolteu primer
i desprès feu via.
A la casa del pagès
toquen les dotze i la una,
la mestressa no diu res,
però creu que es va fent muda.
Paraules d'amor
van per les estances,
les dolces són vanes,
les agres són dol.
Quan arriba el fred,
sense mitges parts,
les vaques demanen
estables tancats.
A la plaça
de ponent,
cada vespre
porta un prec.
Ben vestit i pentinat,
he anat a gran empresa,
la pubilla resta ofesa,
diu com sóc d'espavilat.
Com formiga,
pel corriol,
vaig fent via
si fa sol.
A la lluna plena,
com diré que sí,
vaig com la lluerna
amb pas eixerit.
Ni he demanat
ser en un palau
ni vull el regal
de viure de franc.
Massa casa
per a mi,
massa estança
per dormir.
Amb un regalim
de la bóta vella,
engego la festa
si el vi és eixerit.
En Llucifer m'ho ha dit i set poemes més
26 Juny, 2019 06:28
Publicat per jjroca,
Poemes
En Llucifer m’ho ha dit
Com voldria altre rei,
el qui haig no fa patxoca,
s’enfada, diu el que no toca
perseguint arreu per llei.
Un rei fet al pensar
amb els pobres impacients,
als benvolguts i conscients
quan són a punt per plorar.
El demano pel matí,
el desitjo al migdia,
el suplico per la nit.
En Llucifer m’ho ha dit:
Espera’t un altre dia,
potser el porti fins aquí!
He passat terres i valls
He passat, terres i valls,
recercant indrets de pau,
no ho he trobat al palau
ni enmig dels encenalls.
En ma vida no hi ha seny
ni racó per a la follia,
m’agrada la companyia
dels arbres i d’algun be.
Així governo els meus dies
amb la dolça solitud
que mai més em serà estranya.
De tant en tant, una canya
es gronxa d’un vent feixuc
esperant haver mil vides.
Els fantasmes de la nit
Els fantasmes de la nit
com treballen sense pors,
són valents, empipadors
i sorprenen els veïns.
Descansen, en el castell,
en una sala petita,
de tard a tard, van a missa
i empaiten els donzells.
Els fantasmes, ja se sap,
els dissabtes, fan bugada
i netegen els llençols.
Mai avancen com cargols
ni pensen en fer bona cara
en aplegar al mercat.
Els catorze versos
Els catorze versos
fan de bon portar
quan volen anar
entre malentesos.
Comencen, de sobte,
i van avançant,
passes d’un gegant
amb cara de pobre.
Lluny d’avinentesa,
m’esperen tres reis
per a fer comanda.
El viure no cansa,
però no ha el remei
ni porta fermesa.
Amb una porta ferrenya
Amb estrofes i rodolins,
vénen quatre esguerra-pins
enmig d’enciam i tomata.
Les taüts ben preparades,
amb una porta ferrenya,
per a descobrir el paradís,
com voldria el compromís
per gaudir tan digna empresa.
Orenetes, llangardaix
i algun poruc tafaner
aniran a trobar el peix.
Podria ser un daltabaix,
però em manca un nou calaix
per a omplir-lo ben ple.
Parlem d’amor
Parlem d’amor,
sense peresa,
amb la mà estesa,
obert el cor
i viatgem
per terra fèrtil
fugint d’un premi
mentre somiem.
Parlem d’amor:
mesos i dies,
matins i nits,
cerquem els mims,
lluny de fatigues,
trobant clarors.
Dolça primavera
Dolça primavera,
porta de l’estiu,
plorem, amb el riu,
per la gran quimera.
Banyem els records
amargs del cafè
on tot s’esdevé:
agre i perdedor.
Dolça primavera,
parla-li a l’abella
del gran enrenou.
Quan el vent ho mou,
vull sentir com crema:
fatiga i espera.
A la sínia, brama el ruc
A la sínia, hi ha enrenou
i la figuera s’ho mira,
qui li portarà la figa
per a ajuntar-la amb la nou?
La pagesa, he de dir,
com feineja camp i casa,
farà créixer la nissaga
de l’albada a la nit.
A la sínia, brama el ruc
i l’aigua fresca singlota
quan aplega al reguer.
Com passa l’estiu també,
enmig festes, llarg de boca,
però amb pensament poruc.
Pensaments divins (XXII)
25 Juny, 2019 05:50
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Sortir-se'n del caos és anar a parar al buit.
Satanàs diu que només posarà tres quilos de patates per caldera.
Un terç dels dimonis estan en contracte temporal.
No ho hauria de dir, però Jesús està en hores baixes.
Putifar li ha dit a Josep que ha canviat de dona.
Déu està disposat a vendre la Terra a meitat de preu.
Si Déu fóra espanyol s'anomenaria: Diez!
He decidit fer-me ric i anar al cel.
Judes li ha proposat a Jesús una assegurança de vida.
Al cel, no hi ha problemes perquè no hi ha solucions.
Aniré a l'infern si puc pecar els dissabtes.
M'ha tocat un dimoni que té al·lèrgia a les pomes.
Satanàs vol un nou joc olímpic: carrera de calderes.
Déu creà el cervell dels homes, però no li posà una guia.
Judes comenta que Jesús no és millor enòleg.
Samsó mai dorm prop d'unes tisores.
Jesús no creu que un Bon Pastor hagi de portar xerrac i claus.
Déu viu, sovint, en un forat negre.
Satanàs permetrà curses de braus si li deixen tallar les orelles.
La Verge vol que Jesús eviti les males companyies.
He demanat que em posin el Judici Final en dilluns.
Satanàs farà un congrés de temptacions per la xarxa.
Judes està provant de convertir aigua en sangria.
Satanàs cerca psicòlegs per recuperar dimonis depressius.
Déu ha demanat als àngels que ampliïn la cobertura.
Si vols anar al cel, prem l'u.
Sant Pere restringirà les sortides nocturnes del cel.
Tres àngels han demanat asil a Satanàs.
Han prohibit a la Parca portar més de tres condemnats per viatge.
Jesús només ha convençut a tres dels antics deixebles.
Queda prohibit caminar sobre les aigües amb les sandàlies brutes.
Déu no vol assolir els resultats de la creació.
Es demana als pecadors una mica de responsabilitat.
Satanàs ha proposat a Déu: dies de vint-i-set hores.
La Verge ha demanat a Jesús que es vacuni per al tètanus.
Jesús acceptaria substitut per a la pujada al Gòlgota.
Satanàs vol fitxar el drac de Sant Jordi.
L'associació antialcohòlica no vol misses amb vi.
Judes comentava: No torno a Jerusalem ni begut!
Sant Joan Baptista no posarà el nom de Salomé a cap batejada.
Els pecadors de tercera només podran conduir patinet.
Jesús ha dit: Qui vulgui ser Rei que pugi a la creu!
Les escoles celestials tenen els patis força llargs.
Satanàs diu que els pecats són accions preferents.
Judes ha estat nomenat corresponsal de banca.
Déu ha dit: Farem Quaresma quan baixi el preu del peix!
Han aprovat passar el Divendres Sant a dilluns.
Jesús procurava que els rucs caiguessin al pou els dissabtes.
Les figueres fruitaven quan Jesús s'acostava.
Déu també va aprendre a ser Pare.
Jesús li ha demanat a Pere que aprengui de pastor.
Satanàs proposarà trobades amb àngels d'esquerres.
El sindicat d'àngels ha demanat vacances per Setmana Santa.
Déu està disposat a habilitar un nou planeta per a rics.
Déu demanarà deu miracles per a obtenir el diploma de sant.
La Verge vol canviar el disseny de l'aureola dels sants.
He vist a David triant pedres i gomes per a la fona.
Sant Miquel està perfeccionant tàctiques de combat.
Sant Jaume anirà a Galícia si el clima és adient.
Pensaments educatius (XXII)
25 Juny, 2019 05:47
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Visita d'inspecció: El mestre respira!
O els alumnes es mouen o hi ha terratrèmol.
Mestre jubilat s'ofereix a no ensenyar res.
Ni vull saber on vaig deixar la lliçó.
A partir d'ara, els claustres es faran de frec a frec amb l'hospital.
Es necessita mestre, tampoc cal que domini la lectura.
Les classes començaran a les nou i ...
Alumnes díscols han fet un grup de rap.
El mestre sua, fins i tot, el dia del cobrament.
Per promocionar, es faran avaluacions suggerides.
Aprenen idiomes: tots et more.
Ensenyeu poc, però amb esperit.
Queda prohibit fer sumes d'emportar.
He aconseguit fer llibres de tres fulls.
Ha estat un curs ràpid, ple a vessar.
Tampoc cal que es posin a treballar.
De vint alumnes, dinou volen ser banquers, l'altre, polític.
Tinc un alumne nou, qui li traurà el plàstic?
No vull saber com s'acabarà la lliçó.
Parlo menys i no penso gaire.
Els llibres de suport no van sota la pota de la taula.
De fet, sempre són a l'esbarjo.
Posaré un control, suposo que se n'adonaran.
Tot va ser: Posar notes i arribar la tempesta!
Vull ser mestre, faré un curset de miracles.
La mare feia un seguiment curós, però no sabia qui era el mestre.
L'escola tenia recursos; en algun lloc, eren amagats.
Tenen moltes ganes d'aprendre, però es contenen.
Saben emplenar la fitxa del mestre nou en vint minuts.
He posat força notables, són així.
Hauria de repetir curs, però hi ha el perill que aprengui.
Ensenyarem tres idiomes a fi que no n'aprenguin cap.
De les deu preguntes, nou són de sucre.
He començat la classe de sota la taula estant.
Els primers dies de curs, fins i tot, em saluden.
Mestre substitut pot arribar a ser sant.
He donat les notes, n'he encertat un dos per cent.
Tenim conceptes, la majoria amb bon estat.
Mestre nou confon classe i armari.
He fet un control, era dolç.
He de revisar els caps, hi ha fugues de cervells.
Farem una ampliació de classe, traurem el sol.
Ha tret un excel·lent, no ho sabia que hi fora dintre.
Estic esperant que facin el salt, he de recollir-los.
He fet un concepte en trossos i li he posat sal.
No tinc enemics, però me'ls porten.
Cada cop que poso un problema en surten cent.
Estic content, la darrera reforma no obliga a pensar.
Estan aprenent, atureu el món.
Mestre desmotivat, vol aprendre a volar.
Farem una avaluació bimestral cada dues setmanes.
He corregit les avaluacions, ara, a confessar-me.
No els puc suspendre, vivim en un forat negre.
Vaig posar una avaluació al taulell, per si de cas.
Déu va posar deu manaments, no sol improvisar.
Ha superat el curs fent servir una enclusa.
Aplicarem la tercera llengua, el mim.
L'aula romandrà tancada per inventari.
Ha passat el curs aprenent a no fer.
Epitafis (XXII)
22 Juny, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Epitafis
Necessito taüt amb pedals.
Porto anys pensant el mateix.
Tornaria a viure amb condicions.
La propera vegada vull ser ric.
Assumeixo que faig mala cara.
Compte, que no avisen!
No em passa res pel cap.
Estic amb la decepció!
Cada dia el nínxol creix.
Em vaig fent a la idea.
M'ho estic rumiant.
Era un home de poca vida.
Tampoc n'hi ha per tant.
He perdut el crèdit.
Ara, li toca a...
No em parlo amb cap veí.
Porta'm flors i et faré de bo.
Només em queden dos pecats.
Acabaré parlant sol.
Estic buscant nínxol a la costa.
No penso tornar en dies.
He anat a un viatge astral.
Em pregunto: Per què has vingut?
Saps el darrer acudit?
Necessito saber on he d'anar.
Tampoc cal que arribis d'hora.
Sempre he estat un home fred.
Poseu-vos en el meu lloc.
He d'anar al banc a donar fe.
Ho provo, però em canso.
Acabo de saber que no hi sóc tot.
Jo tampoc volia venir.
He demanat que m'ajornin el Judici.
Noto que m'enfado menys.
Necessito nínxol a l'ombra per passar l'estiu.
Has de saber que t'he guanyat.
Ni sé com he aplegat aquí.
Estic aprenent a no fer nosa.
Estic perdent la paciència.
No suporto visites de més de deu minuts.
Ho sento, estic a l'altra vida.
Només tornaré si m'ho demanen.
En cinc minuts, estic amb vostè.
Només dec sis mil parenostres.
Avui, vull macarrons!
He aconseguit el meu pes ideal.
Li he demanat per sortir.
Acabo de perdre una feina.
T'estem preparant la benvinguda.
Estalvieu-vos els comentaris.
Estic fent un curset de psicomotricitat.
Endevina qui sóc!
Deixa't d'excuses i entra!
El metge diu que no treballi gaire.
Dintre d'un sobre guardo l'herència.
No tinc ni set.
Qui em demana?
Si us plau, crideu-me per dinar.
Pensaments festius (XXII)
22 Juny, 2019 06:19
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La societat sol construir amples carrers sense sortida.
La societat vol abolir la vellesa o almenys amagar-la.
Li molesta al jovent: Córrer més que el vell i no deixar-lo enrere!
Avui costa molt trobar espais oberts sense forasters.
No temo el meu cos sinó el dels altres.
La salut deu ser petita pel que costa trobar-la.
Si m'ofereixen salut, per què volen que els pagui?
El millor negoci és tenir-los a tots connectats.
Si us dono temps lliure no el malgastéssiu pensant.
La mare Terra té massa fills inadaptats.
Sempre he admirat la gent que no té llibreta d'estalvis.
Quan acabi del tot, m'emportaré la meva casa.
L'home perfecte és innegociable.
Ser pobre estaria bé si els defectes també se n'anessin.
El que perd a les dones és el seu afany per ser escoltades.
L'amistat és la caixa forta on guardem les hores baixes.
El problema de l'ull és que només pot mirar el que no li amaguen.
Les dones reformen la seva casa i els homes la deixen decaure.
Que una dona s'avorreixi és tragicòmic.
Penso que el treball es va posar per als que no saben fer res més.
Pensar és tenir fills sense problemes.
El savi no posa a la seva boca les paraules dels altres.
Qui no traspassa la ignorància no pot aprendre.
El pitjor defecte és no saber com tancar les orelles.
Podria descansar si oblidés qui sóc.
Aniria més a missa si en tingués menys al meu davant.
Exigeixo a Déu mantenir les oficines obertes.
El dia del meu judici espero que Déu estigui de bon humor.
El millor de tenir dona és que ja estàs col·locat.
Quan veig la sogra, endevino el meu futur.
Si he de seguir viu almenys doneu-me menjar.
Si moro prompte em llevaré feina de sobre.
Com s'ha de morir una dona si té tant per enllestir?
El pitjor de no ser homosexual és que tens menys referències.
Si algú em coneix, porta avantatge.
Estic penedit, no vull deixar de pecar.
M'he fet gran, ara només puc mirar els qui creixen.
És un encert casar-te, no cal que pensis més.
Una noia maca és, intel·ligentment, suportable.
Estic resolent un enigma, de moment sé com no es fa.
Estic perdent identitat, peso cinc quilos menys.
Escombraria amb més ganes si la rateta no s'hagués trobat el dineret.
Xiular és fer sortir l'aire grinyolant.
Sense dones, els jardins només serien horts.
Poemes curts (XXII)
22 Juny, 2019 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Per anar a segar
ni falç ni corbella
que estimo rosella
i no vol marxar,
diu que no té pressa.
A la casa del mut,
regna el silenci,
és on troba aixopluc:
el gran misteri,
on l'he vençut.
Si la nit venia
a trobar-me al llit,
com li manaria:
Troba'm el melic!
No sé si ho faria.
Massa reietons
no seran negoci,
cal cercar un soci
que pensi per tots,
ha de ser un dimoni.
Manta melangies
porten un coixí
per si han de dormir
la meitat dels dies,
mana el gran botxí.
Tota la recança
ni fa bon portar
ni vull ensenyar
quan porto amistança,
és un repte clar.
Portaré al redós,
de la gran figuera,
aquella quimera
qui viu amb tots dos,
potser passatgera.
Quan el pobre llop
se sent més poruc,
cerca l'aixopluc
un xic més a prop,
és quan l'hem perdut
Porteu-me al regne
de pau i d'oblit
per trobar l'amic,
per guarir d'un setge
ben dolç i ensopit.
He sentit a dir
que la gran semblança
em porta a amistança
on no cal sentir
qui creu o qui mana.
Dolços cavallers
tenen gosadia
de seguir la guia
dels herois primers,
perden de seguida.
Si l'amor primer
fóra de veritat,
un somni preat
em faria ser:
tendre enamorat.
Sento, quan la veig,
aires de tempesta,
riures d'una festa
que mai m'he permès,
massa malifeta.
Al racó del vent,
on singlota l'arbre,
sento el miserable
com ho va dient:
He trobat culpable!
Si la mort demana:
que estigui a punt,
deixaré el costum
de sentir la gana
per menjar de gust.
A les hores del migdia,
quan el dos em diu que prou,
vull haver la gran cobdícia
per a sortir d'aquest pou
on em posà la fatiga.
Amb amics i mendicants,
he bastit una parada,
he de vendre els més grans
per haver una bona estada
en el regne dels cristians.
Al bon Déu, demano:
una mica d'il·lusió,
allunyar-me del meu amo
per trobar bona ocasió
de lliurar-me mentre planyo.
Per anar al mercat,
cal dormir a l'herbei,
prendre l'esmorzar
i aplegar el primer
per no fer salat.
Al bagul dels somnis,
he trobat, dormint:
quatre dracs ferotges
envoltats de nins:
per sota i per sobre.
Epigrames (XXII)
22 Juny, 2019 06:03
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una mosca demana
passar l'hivern,
jaguda, ben tapada,
en un lloc discret.
Escric un vers
per tal d'anar
bastint un prat:
joiós, ben verd.
El rellotge parla
a poc a poc,
és un carbassa
amb poca sort.
Passejant,
per camps daurats,
ve el mestral
ben empipat.
Les pomes del cistell
són eixerides,
tan ben vestides,
amb color verd.
De bon matí,
no gosaria,
vell pelegrí
ni vol fer via.
Quan ve la nit
i els monstres s'aproximen,
les bruixes diuen
com m'he adormit.
No trobo més
que melangies,
velles amigues
sense interès.
El rei poruc
no tindrà regne
ni massa fetge
ni or ni ensurt.
A la casa estant,
quan aplega el fred,
dormo satisfet,
guarit i tapat.
Una noia dolça
és tota tresor,
es farà un xic vella,
es guarnirà amb or.
Per haver unes sabates
i un lloc on sojornar,
treballo a les hores grasses,
a les magres, a les que cal.
No vull conversar amb l'ase
puix és força saberut,
de vegades, resta mut,
però fa bones gambades.
Quan la casa vella
es troba amb el sol,
mou una parpella
badalla i es mou.
Parlar voldria
del meu deler:
ni sent ni mira
ni vol ni creu.
Quan la lluna aplega
a dalt del Montsià,
el sol li comenta:
Me n'hauré d'anar!
Si estimar pogués
fer-ho cada dia,
la nit passaria
somiant i volent.
Trenta pedres
al camí,
totes parlen
mal de mi.
Quan aplegui l'hora
d'aquest dolç partir,
no vull cap penyora,
m'esperen a mi.
Quatre lletres,
al tinter,
es barallen
per no ser.
Decebut,
sense diners,
tinc l'ensurt
de ser el darrer.
Si el sol té pressa,
quan ve la tardor,
que oblidi qui crema
i es lliuri a l'amor.
Les fulles dormien
al reclau del bosc,
quan van sentir el llop,
com moltons, fugien.
No vull una nit
llarga de l'hivern,
vull capvespre fresc
i estels al meu llit.
Primavera dorm i set poemes més
18 Juny, 2019 05:29
Publicat per jjroca,
Poemes
Primavera dorm
Primavera dorm
després de la festa,
vora la finestra,
voltada de flors.
Primavera espera
la lluïssor del cel,
demana, amb anhel,
tornar a casa seva.
Primavera dorm,
dessota, a la foia,
enmig de rosers.
Un déu tafaner
li demana joia
quan aplega el sol.
És la pensa vana
Donaria el beure,
el plaer del niu,
el goig qui descriu
i no puc concebre.
Les tardes capcioses,
els jorns amatents,
les dèries de reis
per cercar corones.
És la pensa vana
qui creua el carrer
i s’asseu a la plaça.
Vestit com carbassa,
deixeu-me primer
esbrinar com calma.
Malaguanyats perdedors
Per corriols i corriolets,
van homes sense peresa,
hauran promptitud i pena
per somiar en altres indrets.
Malaguanyats perdedors,
fills porucs de la nissaga,
volen fer la filigrana
per a guanyar quasi tot.
Menestrals i mendicants,
joves, vells i decebuts
cercant el goig i la glòria.
Van esguerrant la memòria
per no saber-se volguts
enmig de tants benestants.
Inusitat el negoci
En un dissabte cregut,
mig mandrós i estabornit,
com vaig trobant l’esperit
d’un personatge rabiüt.
Massa cor, més minso el cap,
viatjant, ben sol, per tenebres,
en gran sarró, porto penes
que vaig perdent a bon pas.
Inusitat el negoci
de perdre en lloc de guanyar
uns condiments principals.
La cuina no haurà fanals
i el foc es deixa anar
per un camí irrisori.
Hi ha tendresa
En el desert, hi ha tendresa,
massa força per guanyar,
diria que no sé anar
perquè planyo prou de pressa.
En el desert, hi ha muntanyes,
rius ressecs i un ample pla,
un silenci qui plaurà
i riqueses amagades.
Com la pausa m’acompanya
d’unes nits prou ensopides
amb un regne insospitat.
Pregoneu el seu estat
quan lluita, amb altres mides,
per trobar nova companya.
El cavall demana pau
El cavall de la dissort
avança sense peresa,
va seguint camins de pols
des del dubte a la fermesa.
El cavall demana pau
tot i esperant la revenja,
poc que la lluita li escau,
com li manca fortalesa.
El cavall de la dissort
com demana ser un heroi
enmig de tan poca gràcia.
Més tard la vida li passa
enmig de gran enrenou
fins que aplega a la mort.
Benvolguts convilatans
Benvolguts convilatans,
enemics de la fortuna,
com deixareu una engruna
perquè s’atipin els sants.
De les terres isolades,
volíem fer els llogarets,
com empràvem ser distrets
per velles bruixes i fades.
Benvolguts convilatans,
quan em toqui anar a plorar,
no portéssiu les angúnies.
Montsià enllà hi ha altres vies
per poder-les explorar,
algun dia serem grans.
El viatge de la ment
El viatge de la ment
no cerca goig ni fortuna
ni vol aplegar a la lluna
per a tornar al moment.
És viatge dissortat
sense joc ni benefici,
acceptar el malefici,
és premissa d’on anar.
Tantes peces menystingudes,
passen a ser principals
enmig d’aquell gran desori.
El pensar és nou oprobi
per a homes benestants
qui mai demanen pressures.