24 Agost, 2019 22:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una noia bleda
em demana per sortir,
els dissabtes pel matí
i tots els dilluns de festa.
De pecats, en vull tenir
el sarró ben ple,
per veure, si amb fe,
els puc compartir.
Caminant
per la contrada,
esperant
trobar la fada.
Margarida plora
perquè l'ha perdut,
el nuvi fa estona
que dorm prou begut.
El dilluns
al dematí
ni té seny
ni és bon amic.
He trobat la mosca
sota del balcó,
no vol altra cosa
que jugar amb el sol.
Massa son
per haver set,
lluny de tot
ni em plau el verd.
A la nit, la lluna
diu que vol el sol,
quan s'acosta el dia,
diu que li fa por.
Moria el ric
voltat de parents,
és un mal antic,
es cura amb papers.
Massa terra
per a un ull,
massa sega
per al juny.
Maria tenia
ombres a la cara,
el nuvi mentia,
mai flors li portava.
Al pessebre, en Josep,
porta enrenou,
na Maria no diu res,
Jesús es mou.
He provat deu oficis,
no en vull fer cap,
de segur que porten vici,
fan treballar.
Amb la rosa porto
un desig emprat,
com ho ha demanat
ni escoltar-la goso.
A la banda
de llevant,
faig la casa
i el terrat.
En passar l'hivern,
em trobo a les mosques,
diu que tornen soles,
volen menjar bé.
Aquest doctor
ho té prou clar:
Compra un gos
i a passejar!
Una sínia
amb un ruc
al cent tombs
ja s'ha perdut.
Amb ametlles
al sarró,
passo vetlles
sense por.
La pluja cau
en el sembrat,
que mengi l'au,
que begui el blat.
Amb cent dèries
i un camí,
no em convides
ni a dormir.
He demanat:
deturar el vent,
diu que no ho sent
i ha marxat.
Amb un llapis
i un paper,
sense nervis,
tot va bé.
Amb la barca
i sense peix,
l'ombra creix,
un crit s'escapa.
Afegeix un comentari
