Epitafis (XXV)
15 Juliol, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Epitafis
He demanat els papers per a anar-me'n prompte.
No vinguis sense carmanyola.
La meitat han anat a la festa de Resurrecció.
Si teniu pecats, guardeu-los amb cura!
Estic esperant la baixa.
Vull saber qui m'ha deixat aquí.
Descarteu, malalties per estrès.
Els xerraires estan a l'altra banda.
Procureu revisar la botzina del cotxe.
No recordo com us dieu.
Us esperava la setmana vinent.
De fet, menjo menys.
Apunteu-me per a regidor.
No em deixo veure massa.
Acabo de perdre la raó.
Què vol dir respirar?
No tinc ganes de rebre ningú.
Acabo de complir la darrera promesa.
Suposo que ja ho sabies.
Ni et comento com em trobo.
Enllesteixo i vinc a pagar-te.
Estic esperant la factura de l'enterrament.
Es prega la devolució del canelobre.
Ja m'han furtat cinc rams de flors.
Aquest hivern espero no agafar fred.
Tampoc cal que vinguis els diumenges.
Porta'm flors i et donaré informació.
El jutge no em deixa acostar-me a la veïna.
La senyora no hi és, l'han nomenat santa.
Hem declarat tot el cementiri: Terra independent!
Participo en un seminari d'exclusió social.
Per Tots Sants, és un no parar.
He de deixar-te, han tocat a difunts.
Mort a l'atur, necessita feina lleugera.
Tampoc vull: Balls i processons!
Difunts en vaga de fam, no ens guanyaran!
Ara, que havia après a cuinar.
Havent dinat, em recullo.
La gana no em mata.
Podríem dir que no tinc piles.
Suposo que saps on sóc.
El metge em portarà a cures intensives.
Demà mateix, em queixaré del tracte.
Espero que, aquí, no faré nosa.
He arribat a pensar que no me'n sortiré.
Passen els dies i no m'escriu ningú.
Presento problemes d'orientació espacial.
De segur, que saps qui sóc?
Qualsevol dia, faré una bogeria.
El veí del costat ha anat a cobrar.
Demà al vespre, ball d'etiqueta.
No suporto els cobradors del frac.
Si no us trobeu bé, us recomanaré un metge.
He guanyat un concurs de resurrecció.
Aquest mes, ja porto tres sermons.
Qui m'ha pres la bàscula?
Menjo com un ocellet.
Ja ho sé que estic magre!
Pensaments festius (XXV)
15 Juliol, 2019 06:33
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He començat un discurs, ara ja no sé on sóc.
No us vull fer patir més, ja podeu aplaudir.
Visc al teatre, no puc sortir viu d'ell.
Tinc por de no resoldre bé el meu personatge real.
És bonic tenir la culpa, ningú me la vol prendre.
Ha vingut un lladre a casa, no sé el que m'haurà deixat.
Déu és bo, m'omple de dubtes i malalties.
Vaig provar de parlar amb ella, ara sé gronxar el cap.
Si Déu no estès sord, encara seríem al paradís.
Pregueu i us salvareu, però de qui?
He fundat una religió, sóc l'únic déu!
Déu estima els fills pròdigs, sobretot si no tornen a casa.
Puc anar al cel, però em fa mandra.
Llegir és un vici, et pot durar fins la mort.
Tot i entrant a l'infern, trobareu l'oficina de reclamacions.
Si els llibres no tinguessin fulles, com us podríeu enlairar.
Estimo una noia, mal m'estaria dir-li.
Tot i aprenent no puc passar de la be.
Mai descobrireu en el llapis, la paraula que voleu escriure.
Escriure és una malaltia que curen els nens de pit.
Casar-se és només: No fugir.
Tinc més por de la saviesa que la riquesa.
Tenia interès, després vaig tenir paciència.
Mai va pensar Jesús que muntaria una agència de viatges.
La vida no és un engany, són molts més.
La felicitat no sap llegir ni escriure ni comptar.
Déu és un bon creador però un mal novel·lista.
No dubto de la intel·ligència humana, però no puc trobar-la.
El negoci dura mentre hi ha un guanyador.
Compro el diari per saber si encara estic viu.
Déu vindria més a la terra però no troba bons hotels on passar la nit.
Sóc poc important, ningú s'atreveix a salvar-me.
El millor de la dieta és el poc que et cal triar.
He tingut un cos per anar, ara m'agradaria tornar amb un altre.
Sense música, el sol no sabria quan ha de sortir.
He triat un camí sense pujades i ple de bancs.
Si estalvio un euro més ja en tindré dos.
Els consells sempre van al darrere de les tortugues.
Si teniu diners, anar a l'infern és un somni.
Cap home bo voldrà salvar-se.
Té bona premsa, no el coneix ningú.
Ha vingut la pluja i vol entaforar-se a casa.
Tinc un bon amic encara que sóc ignorant.
He observat que els caragols, tot i tenint casa, no miren la televisió.
Poemes curts (XXV)
15 Juliol, 2019 06:30
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Manta hores
de la nit,
tenen golfes
on dormir,
quasi totes.
Sóc tan pobrissó
que, en veure'm el rei,
promulga la llei:
Que mengi torró
almenys per un mes!
Per aprendre un xic
ni calen paraules
ni portar a les taules:
dèries ni desigs,
sols jugar a les cartes.
Només vull haver:
Un parell de sous,
festes els dijous,
menges de plaer:
ni bledes ni cols.
I per demanar:
el somiar voldria
d'haver l'alegria
sense el treballar,
almenys una vida.
Massa cases de carrer,
en fer-se de nit, tremolen,
on deu ser el cavaller
i aquella munió de roses
qui conviden al voler?
Quan el cap demana:
trobar un bon coixí,
dieu-li que sí,
que el tindrà de llana
per poder dormir.
Tot enmig del bosc,
la gràcil poncella
diu que està sorpresa
en trobar-se el llop
i sentir la queixa.
Vet aquí una vegada
que, viatjant per un corriol,
vaig trobar un negre bou
que fugia de la plaça,
tot plorant, sense consol.
Si el llapis espera
acabar l'escrit,
deu ser que ha dormit
esperant la fressa
d'un monstre petit.
Poseu més roses
al preat jardí,
com vull saber si
es troben a soles
i preguen per mi.
Massa hores
de la nit
van a soles
tot fugint
dels vells ogres.
Paraules llunyanes
no faran per mi,
són totes ufanes,
es riuen així
en carrers i places.
Enmig de les golfes,
un manoll de blat
parlava a soles,
mig enamorat,
sense comptar hores.
Una noia rossa,
amb els rínxols d'or,
la flor acarona,
navega entre olors
quan el son la troba.
Com no he de sentir,
quan aplegui el vent,
el riu de l'oblit,
el desig etern
quan l'amor es perd.
Poseu-me germans,
a les hores baixes,
els somnis daurats,
vestits de paratges
on tots serem grans.
La noia cantava
del balcó estant,
la lluna passava
sense dir-li quan
portaria l'alba.
Marona, no vull
anar a la feina,
dieu que no puc
puix cerco una reina
sense ets ni uts.
Quan la lluna
s'entafori,
vull que em trobi
amb l'aventura,
sense oprobi.
Epigrames (XXV)
15 Juliol, 2019 06:22
Publicat per jjroca,
Epigrames
Passejant
pel rierol
hi ha un gegant
qui parla sol.
El campanar
del convent,
en batallar,
ni se sent.
Una noia maca
n'està per mi,
quan la miro, ni es queixa,
quan li parlo, somriu.
Per no haver diners
he de fer promeses:
viure amb les temences,
dormir en el carrer.
Pobra noia
del meu cor,
té, per joia,
el meu amor.
Per menjar, et donaria:
quatre sopes amb un ou,
bona menja per a un bou
si descansa i no camina.
Trauré aigua fresca
pel brocal del pou,
el poal és nou
i la força plena.
He promès que em casaria
un dissabte pel matí,
somrient, ben ple de vi,
vigilat per la família.
Una tarda dolça,
del passat estiu,
vaig sentir el caliu
pesat de la mosca.
Si aplega el fred
tancaré la porta,
és amic tanoca,
vol haver-te pres.
Si callo, el silenci
ho va emplenant tot,
és quan em veig sord,
és quan em faig tebi.
Quan el sol davalla
deixant el Montsià,
és quan vull ser a casa
pregant per demà.
Les foscúries del cor
són engegades,
és quan l'amic es mor
quan són emprades.
Quan arribi al cim
del darrer pendent,
podeu dir a la gent:
Ja no és aquí!
Massa barques en el port
dormen cansades,
massa grans els trencacolls
per fer pensades.
Quan vingui la pressa
a la casa on sóc,
digueu-li que em moc
quan no hi ha tempesta.
Parlaria amb el vent
havent dinat,
però és massa valent
i, avui, fa tard.
Una torrada amb mel,
menja ben bona,
si no t'atrapa al cel
prou que s'acosta.
Vull tornar al capvespre,
del llar viatge,
sense equipatge,
galdós i tendre.
Per la nit,
quan tot és fosc,
l'esperit
està confós.
Trobant salvadors
a cada carrer,
si no porto un gos
m'entrebancaré.
L'estimava un xic
cada capvespre,
en caure la nit,
la tornava a perdre.
Tinc, per a menjar,
sola d'espardenya,
una vall ferrenya
i un passat demà.
A la vora
de la font,
veig com plora
i s'adorm.
La mossa qui m'estima i set poemes més
12 Juliol, 2019 06:31
Publicat per jjroca,
Poemes
La mossa qui m’estima
La mossa, qui m’estima,
em duu el cor robat,
em guanya en el combat
del dubte amb la boirina.
Diu que ens casarem,
un capvespre, a l’ermita,
mai sabré si predica
o endevina el moment.
Haurem fills a l’engròs,
bona taula parada
amb coberts de debò.
Menjarem plata i or
i també una arengada,
però amb mel i mató.
Estic cansat
Estic cansat i un xic avergonyit
del meu anar enmig de grans sotracs,
m’agrada el beure, el somni i l’oblit
i quatre contes de vells avantpassats.
Com sóc maldestre, albiro altre món
on tot s’avé a la deessa fortuna,
estic rabiós enmig de llamps i trons
que van a raure, de nit, a la llacuna.
Estic cansat a mans d’un reietó
qui juga fort amb les cartes marcades
per guanyar, avui, demà i quasi sempre,
a un joc ferotge massa decebedor.
Acabo el dia, la nit em portarà
a entaforar-me en oblidat envà.
Les hores passen
Les hores passen
i s’entaforen
en el mai més.
Les fulles cauen
i després ploren
enmig del fred.
En el corriol,
les quatre abelles
van, amb les presses,
a cercar flors.
Tardor és tardor,
temps de volences,
de sentinelles
guaitant el sol.
A la vora del camí
A la vora del camí,
no hi ha roselles
ni margarides.
Hi ha herbes, de totes mides,
treballant de sentinelles
sense glatir.
Al capvespre, el cargol
s’enfila en una tija
per veure allunyar-se el sol
sense pena ni fatiga.
Més enllà, veiem l’aranya
la teranyina bastint,
una mossa com s’afanya
abans d’aplegar a la nit.
La veïna del meu hort
La veïna del meu hort
diu que menja, però poc,
es passa el dia a la serra
per a aprendre a ser d’esquerra,
és al bell punt del migdia
quan recorda a la família
i torna a baixar al prat
per fer la segona part.
A l’hort, ha posat tomateres,
pebrots verds i albergínies,
n’hi haurà de ben poques mides,
les vendrà amb quatre monedes.
I quan la fosca esdevé
s’asseu en el seu carrer.
Quatre palles a les golfes
Havent sopat, a l’estiu,
qui no fa la gran contalla:
el carrer és una batalla
d’homenots cansats i vius.
Quatre palles a les golfes,
lleixes buides al rebost,
esperant el mes d’agost
per recollir dolces pomes.
La taverna estarà buida
de mariners enfadats
per no gaudir de la barca.
Un cop de mar duu recança
sense ganes de viatjar
mentre la vella els amida.
El misteri de la nit
El misteri de la nit,
a l’albada, com s’allita,
no hi ha ordre ni esperit,
de paciència: gens ni mica.
Sentinelles dels meus somnis
no em portéssiu a bon port,
les ferides porten pors,
els aldarulls, mal negoci.
El misteri de la nit
prompte farà son viatge
entre núvols i tenebra.
Poseu-me dalt una estrella
car vull trobar mon coratge
abans d’arribar al neguit.
Escriure un vers a lloms de la follia
Escriure un vers a lloms de la follia
amb gest amable, curós i displicent,
cercar, de nou, la innoble companyia
d’avantpassats captius d’un altre temps.
Per sentir el goig inútil de la fressa
d’aquell regust de llimades raons,
endevinar del monstre la feresa
i tombar hores cercant un altre món.
No vull fidels ni pauses segellades,
voltant, egregis, somnis per a fer
en terres velles, dures i maltractades.
Poseu el seny, envolteu-lo de rauxes
i oferiu-lo al gran manifasser
per a, després, endolcir noves nafres.
Pensaments divins (XXIV)
11 Juliol, 2019 07:24
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Per motius de la crisi, s'alenteix l'ampliació de l'univers.
Déu estudia la possibilitat de crear un substitut del sol.
Tres sants espanyols intenten introduir curses de braus.
Déu ha decidit fer el vuitè cel per als salvadors.
La Verge està preocupada amb Jesús, El troba com absent.
Satanàs ha descobert un altre complot de dimonis penedits.
Un dimoni entremaliat ha amagat la pedra filosofal.
Els àngels han denunciat, per competència deslleial, a una dotzena de dimonis.
Déu no atendrà consultes fora d'horari.
Sis àngels han demanat permís per fer un grup de rock.
Déu ha demanat a Satanàs una cambra discreta.
Satanàs amplia el nombre de psicòlegs diabòlics.
Déu estudia reduir les dimensions de les noves ànimes.
Sant Pere estudia el mètode Jesús de pesca.
Els dimonis experimentats atendran els majors de vuitanta anys.
El sindicat de dimonis no accepta l'actual sistema de penediment.
Déu accepta que un segon diluvi seria prou inviable.
Satanàs prova nous efectes per temptar Jesús.
Déu creu que posar l'home va ser una errada capital.
La Verge presidirà la desfilada de la nova temporada.
Satanàs li comenta a Déu que és hora de tancar portes.
L'equip dels àngels perden sovint, són tan innocents.
Hi ha dos tipus de sants, uns no es mouen mai de l'església.
Els rics no van al cel perquè és molt barat.
Els dimonis són àngels sense pedigrí.
Déu posarà dimonis al cel per trencar l'ambient.
La primera missa es va acabar malament.
Déu mai estalvia, sempre es deixa el llum encès.
Jesús va a la processó, de moment, li porten la creu.
Jesús treballa de guia, ensenyarà el desert.
Déu volia tornar a crear, però vingué la migranya.
Satanàs no s'ho creu, acaben d'arribar dos sants a l'infern.
Judes pensava que Jesús guanyava molt si se'l motivava.
Déu procurarà diversificar els mètodes de salvació.
El cel organitzarà un concurs de miracles.
Déu està preocupat: Augment d'hores de religió a les escoles?
Dimoni a l'atur, acceptaria temptar per correspondència.
Àngel ecologista critica el baptisme per immersió.
Eva ha demanat a Déu que canvii pomes per taronges.
La fe està disposada a fer un curset de manteniment.
Ni vull saber on emmagatzemaran els pecats.
Satanàs ha demanat a Déu: ànimes abstèmies!
Si guanyo la vida eterna, us puc deixar els anys.
Noè no entén com el vi no estava aigualit.
Ànima en pena, voldria metge de franc.
Déu ha demanat a Satanàs que amplii el repertori.
No anéssiu al cel en Quaresma, ningú us farà cas.
Núvia, sense complexes, vol conèixer més turments.
Déu vindria a la terra si els homes El deixessin.
Satanàs vol més prima per condemnat.
És un càstig diví: massa aigua i poc vi.
Aniré al cel amb condicions.
Busquem salvador per a caps de setmana.
La Verge avançarà l'horari del menjador.
Sant Josep diu: Si he d'anar, poseu un cavall!
Satanàs tremola: Som al març i no ha pujat el gas!
Mai li he perdonat al dimoni que em fes pecar poc.
Déu vol, al cel, denominació d'origen.
Lladre penedit ni pot acostar-se al cel.
Pensaments educatius (XXIV)
11 Juliol, 2019 07:23
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Màxim d'errades dues per lletra.
Necessito un altre alumne i emprendré el vol.
Són educats, no solen despertar-me.
Va ser avaluar-los i posar-me a l'infern.
Mestre, sense experiència, s'ofereix per a córrer.
L'avaluació ha estat un èxit, només he perdut una orella.
Ja coneixien el tres i em posen numeració binària.
El ministre canviarà fulls per fulles.
Aprenen tant que viuran a Mart.
Mestre pobre festejaria amb psicòloga.
Fa dies que parlo, ja dec ser lluny.
Era bon mestre, responia abans que ells.
Necessito un llibre atractiu i sense compromís.
Darrera reforma: Els alumnes sortiran amb codi de barres al cervell.
Donaré els conceptes en capses de quatre.
Es prega ensenyar sense ànim de revenja.
Accepto un trenta per cent de respostes polivalents.
Hem de crear el concepte d'alumne absent.
Per dalt o pel costat, tots han de superar el curs.
Abans de respondre l'examen, consulteu l'ideari del centre.
Es valoraran les ganes de no tornar a venir.
Proveu d'identificar preguntes i respostes.
Mai un dubte hauria de portar el caos.
Ensenyar és necessari, no vital.
Massa conceptes poden esdevenir en divinitat.
No em resisteixo a ensenyar-los de tant en tant.
He assistit a massa reformes de mort sobtada.
Quasi estic convençut que ensenyar no provoca càncer.
Donaré una lliçó sense pensar amb el lucre.
No necessito dictadors, en tinc una vintena.
Alumne, sense interès, representa el capital.
A meitat de curs, les aigües ni ofeguen.
Mestre jove s'atipa de somiar.
Ofereixo ministre per no poder atendre.
L'alumne no pot ser un ruc, li manquen un pam d'orelles.
Alumne excel·lent aprendrà sense prendre.
He comprar força ciment per si hi ha reformes.
Aprenent de mestre, ha comprat claus i creu.
L'escola és gran, no cal fer comprensió.
Els resultats han estat bons i poc entenedors.
Mestre, sense vocació, només aspira a sant.
Dues reformes més i podré volar.
M'he afegit a ells per a aprendre.
La classe no arribava al caos, era massa petita.
A la lliçó, li he tret l'apèndix, es recupera bé.
He prohibit pensar en tot el curs.
Els he pujat la nota una octava.
Desitjo que mai arribin a la feina.
Mai una escola pot ser un infern el mes de gener.
Té un coeficient intel·lectual alt, d'aquí estant ni es veu.
He demanat una finestra audio-visual.
De moment, confonen corbs i orenetes.
Fa temps, existia un concepte anomenat ortografia.
No sé si entenen la diferència entre aprovar i tastar.
Tenen més memòria auditiva, ho comprovaré amb el timbre.
Mai dubto que aprenen el necessari.
Els objectius terminals els deixarem per a més avant.
Escriure és un bastó massa gruixut.
Aprendrien més si els tapéssim les orelles.
Epitafis (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:04
Publicat per jjroca,
Epitafis
Podeu portar flors, però no us descuideu el rebut.
Necessito flors de romer, estic recollint mel.
Sortiré a ballar si puc convèncer a la senyora.
Només necessito el certificat de bona conducta.
La majoria, hem vingut per mort natural.
No se m'acut cap excusa per sortir.
Estàvem bé fins que va arribar: Come here!
Suposo que, ara, m'ho explicaràs tot.
Necessito les dents per al dissabte vinent.
Ni et comentaré la cara que fas.
He demanat un canvi de sexe.
Si no para el vent, prompte podré fer un hort.
La propera vegada fes-me un extracte.
Un dia d'aquests m'hi poso.
Senyor guàrdia: Algú m'ha pres l'anell i les sabates!
He oblidat quan vaig arribar.
En veritat només li feia cent dotze anys.
No em reconec: he perdut els nervis i les ganes de beure.
Dos crèdits més i hauré el títol de difunt.
M'han fet vint misses, però els padrins encara no hi són.
Canvio nínxol assolellat per apartament a la vora de la porta.
Acabo d'arribar i no m'han sortit a rebre.
Tampoc em pensava que estès tan avorrit.
Fes el que vulguis, però no facis tard.
Estic preparat per a tocar el dos.
Tampoc cal que m'ensabonis.
Mort, sense compromís, necessita companya.
Odio les visites programades.
Mamà, em porto bé!
He perdut l'instint de conservació.
Vull ser independent!
Digueu-li al dimoni que el trobo a faltar.
Jo també penso amb vosaltres.
Per on vols que comenci?
M'he fet molt casolà.
No sé com acabaré de pagar el pis.
Encara no he mirat el llistat dels nouvinguts.
Digueu-li a la senyora que no porti pressa.
És la primera vegada que no vaig a caçar.
El metge m'ha recomanat sortir més.
He hagut de tancar per la grip.
Busco jove per a relació seriosa.
Sento no venir a l'enterrament.
La propera vegada vull música.
Ball suspès per defunció.
De la quinta, hi som quasi tots.
Prompte seré el mort del mes.
Aquest mes no hi ha excursió.
Respiro amb dificultat.
Per un cop que no vaig aturar-me.
Perdona, però no t'esperàvem.
Fins ara, estic bé!
M'ha tocat un veí fatxenda.
Us faig saber que estic fent la migdiada.
Dóna tres cops i mira el cel.
De fet, he perdut una mica de cabell.
No sé si em podré recuperar a temps.
Pensaments festius (XXIV)
08 Juliol, 2019 06:01
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Tot i tenint només un cap, em faig un embolic cada dia.
Mireu si és poc espavilat que ha de viure i encara es preocupa.
Tinc un tracte amb la mort, m'ha dit que només vindrà un cop a buscar-me.
Si fes cas al meu cos, menjaria tres cops per setmana.
Estic content, a la fi he aconseguit carregar-me de pecats.
Anar al cel o a l'infern és qüestió de gustos.
El millor de ser pagès és tenir arbres per companys.
M'agrada tant respirar que ho faig contínuament.
Que els diners agraden ho demostra que no importa tenir-ne de repetits.
He passat mitja vida intentant ensenyar de volar una catifa i no me n'he sortit.
Veniu amb mi, us adonareu que no tinc res per ensenyar-vos.
Els pobres arriben prompte al cel, gairebé no porten equipatge.
Economia és el camí d'un coix.
Morir és una empresa llarga, pot durar fins cent anys.
Estimar és una malaltia contagiosa amb efectes contradictoris.
Sóc una ampolla de mal vidre plena de forats.
Ell no em fa cas!, dubto que se n'hagi assabentat.
Tornar és acceptar que no anaves bé.
Escriure és tan bonic que només ho haurien de fer els bojos.
Em fa mal tot, fins la punta del llapis.
No perdo el temps, ell sempre està en el meu costat.
M' agrada l'hivern, no cal saludar a la meitat dels veïns.
El sol és un viatger amb pocs diners.
No tingueu por de perdre, és la vostra condició.
Si quan la vaig conèixer era jove, qui me l'ha canviat.
El dimoni m'ha dit que treballar és dolent, pots acabar tenint diners.
Tinc tres amics absents, la resta són invisibles.
Vostè no sap qui sóc i jo ho estic dubtant.
Patir és estimar i no existir.
Per molta feina que facis, el temps se l'emportarà tota.
L'infern és una caixa sense tapa d'on s'escapen els tresors.
Pel camí, trobareu amics que us acompanyaran poc temps.
Sento arribar d'hora, el camí era prou dolent.
Engreixar-se és escombrar les muralles de l'estètica.
Si voleu ser feliços no deixeu de somiar espais oberts.
Estic buscant un racó a casa on no passi l'escombra.
Estic viu, m'ho ha dit l'inspector d'hisenda.
El pitjor de les dones és que acaben descobrint que l'home és un nyap.
Em tornaria a casar, però ja em van cridar prou.
La felicitat és una fadrina que no vol ser esposa ni mare.
Tinc una vida ensopida, no la venc a cap preu.
Estic bé sense fer res, sóc un bon aprenent de mort.
Tinc prou paga, espero operar-me de l'estómac.
Intentava convèncer el cotxe de viure sense gasolina, però em deixava a peu.
Poemes curts (XXIV)
08 Juliol, 2019 05:54
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La jove sabia
que em poso vermell,
sóc tot un mesell
passant per la vida
on tot és hivern.
Una cuca canta
la dolça cançó,
parla d'un senyor
qui l'ha enamorada
i, en ser nit, s'adorm.
Hauré de somiar
en terres llunyanes,
en terres estranyes
on ni cal menjar
ni enllestir mesades.
Com et contaré,
voreta del folc,
que viure no es pot
sense posar fe,
haig febre del tot.
A la vora de la mar,
hi ha una princesa
amb la tovallola estesa
i mil estris per jugar,
mai serà reina.
Una pobra rosa,
plena d'il·lusió,
demana, si es pot,
ser la més formosa,
li diuen que no.
La barca navega
per tranquil·la mar
ni es plany ni es queixa
per fer massa tard,
viatjar duu enveja.
Com estalviar-se
la primera part,
quan vingui a posar-se
tota dintre el cap:
és la nova idea.
Sense ganes de glatir
menjo cebes a desdir
és la gaia ciència
qui em porta aquí,
de segur que encerta.
Pobrissons humans
tan lliurats a tot,
volen ser galants,
obtenir la dot
i no fer-se grans.
En el regne
de la sort
cada vespre
porta or,
no és per vendre.
Comencen ara
les grans meravelles,
aquest doll d'estrelles
vora de la barca,
com vull ser amb elles.
Per a viure
sense dot,
no cal riure
ni subscriure
cada mot.
Com un gegant
sense coratge,
porto equipatge
per no fer tard
al gran viatge.
Manta flors
en el jardí
volen mons
on el gaudir
és devoció.
Ni les portes
tenen ganes
de dormir en el carrer,
totes volen,
totes somien,
en ballar i quedar bé.
Si quan crida el temps
que vingui l'hivern
no em trobeu despert,
és que sóc conscient
que he perdut el tren.
La princesa espera,
seguda, a la font
que vingui l'amor
a la primavera,
som a la tardor.
Diria que la follia
tot i venint del desert,
aplega, com cada dia,
a les terres de ponent,
fer-se vell és gosadia.
Si la lluna plena
demana per mi,
dieu-li que sí,
que escolto la queixa,
però poc puc dir.