Poemes curts (XXXII)
10 Setembre, 2019 07:11
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Si he de partir
enllà de la mar,
regaleu-me un far
per si vull venir,
per si us vull trobar.
Meravelles totes
dormien al prat
cercant l'entrellat
d'aquells petits pobles
qui fan mitja part.
Al racó del mas,
diu la masovera:
Si l'amor espera,
prompte ha d'arribar!
De segur que encerta.
Quan l'ocell piulava
des de l'alturó,
la tardor cantava
demanant al sol
que fes bona cara.
Com els amics
de la fortuna
troben la lluna
sense esgarips,
és tan poruga.
La pluja se n'entra:
dolça, a poc a poc,
per mullar la freda
fulla de tardor,
poca malifeta.
Quan el vent em parla
del proper hivern,
és el cor qui esclata
per paor del fred,
poc després, es cansa.
Una rosa sola
predica el teu nom,
com reclama el sol,
com la lluna troba
en el minso amor.
Cavaller sense cavall,
vianant sense aventura,
una nau massa feixuga
per guarir de tan gran mal,
minsa sort per no fer muda.
El llapis viatja
per mar de paper,
dibuixa la plana
cercant el seu cel,
empresa galana.
En el llum dormia,
enmig d'un rampell,
el gegant més bell
que en el món hi havia
tot cercant la fe.
La mossa demana
anar a passejar
i l'àvia proclama:
Després de dinar!
La menja s'allarga.
Per aprendre
a no saber,
cal entendre:
ser i no ser,
tot un repte.
Van els gegants
pel carrer del mig
ni volen els planys
ni els plau el desig,
tenen massa anys.
Quan la barca surt
tan rabent del port,
va cercant tresor
en deixar aixopluc,
mai pensa si pot.
A la casa vella,
sense massa nins,
els deures són fins
que algú esvellega,
com volen gaudir.
Cada nit,
en allitar-me,
deixo escrit
que vull ser amable
i eixerit.
Amb la pell ben fina,
amb un gran coixí,
qui no vol dormir
quan arriba el dia
per anar al glatir?
Amb dues roses
i un clavell,
tinc cent noies
al palmell,
no hi són totes.
Massa monstres
duu la nit,
els tanoques
fan dormir
sense ombres.