Pensaments festius (XL)
01 Desembre, 2019 08:53
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La pau és la manca de desig.
Si pensar fos necessari, tindríem el cap més avall.
Els ulls de les dones poden girar 360ºC.
El pitjor de festejar és la cara que et queda.
Una dona contenta és un signe gran de preocupació.
No et sap mal que et peguin sinó que t'ho retreguin.
No tenir pressa és la primera condició per viure més.
Em sento sol quan no tinc ganes d'acompanyar-me.
Quan el sol surt ens va posant al nostre lloc.
A l'estiu és quan necessito més espai per viure.
Com ha de ploure a l'estiu, si amaguem l'aigua a la panxa.
Estimo l'arbre perquè mai s'allunya.
El pitjor de ser porta és que no pots deixar la casa.
El cap endrapa diners però l'estómac no els sap pair.
La simpatia ha d'omplir els buits de la bellesa.
Sempre podràs aprimar-te si et posen el menjar pels ulls.
La dona fa casa i l'home procura conservar-la.
No em preocupen les fadrines sinó les que es volen casar.
L'església és una casa gran sense dormitoris.
El millor de ser parella és que en coneixes la meitat.
No plora el pobre per gana, plora per fam.
Abans de tenir cotxe aparcava en un banc.
El bonic de ser ric és que no cal portar els diners a sobre.
Si per morir fessin pagar, pobres enterramorts.
És important anar perdent i no desanimar-se.
Despertar-se d'hora és començar malament el dia.
No ploro perquè no et veig, ploro perquè me'n recordo.
El vell vol ser jove i el jove també.
No menjo per viure, ho faig perquè tinc gana.
Estic casat, cansat i feliç.
El millor d'anar és que encara vius.
Aprendre és el fracàs del paradís.
No sé si treballo, però els altres s'ho han de creure.
L'avi mira, jo la veig i ella passa.
Tinc un amic i ell no en té cap.
Darrera d'un davantal hi ha una panxa que té gana.
L'únic bo de ser cuc és que guanyes la guerra.
Les busques del rellotge donen tombs però no se'n van.
Sense números no passarien els anys.
Quan parlo m'escolto, perquè no sóc campana.
Si Déu només fos home no hauria posat tants colors.
El demà i l'ahir són infinits equidistants.
Anar a missa és créixer un pam.
Les velles arriben a missa, els vells només al cafè.
Poemes curts (XL)
01 Desembre, 2019 08:50
Publicat per jjroca,
Poemes curts
He de perdre,
dolça sort,
tot el rebre
de la por,
faig de mestre.
Paraules donades
no troben remei,
van per les teulades
fins a trobar el rei
de les bretolades.
La pluja voldria
el trobar-se amb mi,
sap que li he de dir
que cerco follia
i planyo com mil.
Manta hores
m'han de dir
que són totes
per venir,
hauré les bones?
Portaré demà
el goig i la resta,
l'amor com m'espera
per anar a ballar,
portarà l'orquestra?
A la cambra
de les golfes,
tenen mandra
fins les mosques,
poca gana.
El vent de llevant
quan salta la serra
com es va fent gran
i arriba a la terra:
rabiüt, enfadat.
Com demanaré,
si ho permet la ciència,
dies de paciència
fins acabar el mes,
ho voldrà la fera?
Quan sigui ric
i mengi gra,
vull haver amic:
sincer, taujà,
pa de pessic.
Les campanes
del cloquer
són emprades
per a ser
ben estimades.
Al primer coet,
encetem la festa,
ballades, revetlla
i un joc matusser,
és tota la gresca.
Les granotes,
a l'estiu,
viuen, rauquen,
fan l'ull viu,
no hi són totes.
Al capvespre,
prop la font,
les poncelles
fan cançons:
curtes, tendres.
No he de conquerir
els ulls de la mossa,
penso que faig nosa
quan em troba aquí,
seré poca cosa?
Quan arriba
el carnaval,
la fatiga
és dels queixals,
mai fan via.
Amb quaranta mossos,
un polsim de carn,
endrapar és prou car
si han de trobar ossos
els quatre queixals.
Si ha de ser
la mel dels llavis,
vull haver
consell de savis:
ample, planer.
Al racó del mas,
diu la masovera:
L'amor, com espera,
prompte arribarà!
És prou mentidera.
Massa nits
per no dormir
ni sentir
quan ve el dimoni
amb semblant trist.
Per a festes,
li he de dir:
Les promeses
són així,
estrafetes!
Epigrames (XL
01 Desembre, 2019 08:43
Publicat per jjroca,
Epigrames
Massa nits
sense lluernes,
massa dèries
en el llit.
Com em plauria,
si l'amor volgués,
viure en un desert
per saber qui crida.
He signat tornar
des del cementiri,
no he perdut el vici
de beure i xerrar.
Per a no volar,
he trencat el somni,
com plora el dimoni,
no se'n sap estar.
En passar la nit
i retornar el dia,
el sol com em crida,
diu que sóc l'amic.
La rosa demana:
anar a festejar,
no l'escolto encara
ni la puc portar.
Com demanaré:
vi amb un porró,
un menjar més bo
i perdre la fe.
En el cel
dels innocents,
no hi ha hivern
ni els pren el fred.
La pluja davalla
i, en el davallar,
somia l'anar
a trobar el paraigua.
Minsa part
per a un minyó,
s'ha quedat
sense sermó.
Primavera plora
quan veu el desert
de la terra nostra
on la joia es perd.
Com no vull sentir
el tren quan em crida,
m'amago a la vila
enmig dels veïns.
Porteu-me a la cova
on dormen els vents,
on criden els nens
cercant la marona.
Tantes pedres
al camí,
tantes herbes,
cap veí.
He cercat tresors
enmig de tempestes,
en cases desfetes
pel vici i l'enyor.
Si la rosa parla
i se'n riu de mi,
dieu-li que em cansa
i li he fet l'oblit.
No vull albirar
el darrer dels somnis
ni cerco dimonis
per anar a lluitar.
Quan la jove mossa
em convida al ball,
sento com l'estrall
aplega i em prova.
Són les flors
de les mirades
qui fan cases
amb lluïssor.
Setanta cavalls
anant a la guerra,
van al capdavall
quan l'amor aplega.
Massa filles
de pagès
prenen mides
per no res.
Al racó del far,
dormen els fantasmes,
somien amb les flames,
ni saben estar.
Pel teu amor
gronxen els arbres,
són tan amables,
tan perdedors.
Sense pressa
i amb coixí,
el dormir
és una feta.
Pensaments divins (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:12
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Tomàs dubta que Jesús vulgui tornar.
Protesta d'àngels per la pèrdua de qualitat humana.
Llucifer presidirà un fòrum de temptacions a distància.
Jesús s'ha fet un embolic amb el nou testament.
Sant Pere es nega a fer ploure els caps de setmana.
Moisès vol tornar al desert sense acompanyants.
Es prega als nous dimonis que no temptin a les pedres.
No vull anar a l'infern si no m'acompanya l'advocat.
Vull un diable nou, aquest em fa riure.
He arribat al cel o encara somio.
Necessito comprar tres pecats a qualsevol preu.
Satanàs porta una setmana cremant-se la cua.
He sentit a dir que al cel no hi ha hipoteques.
Sóc prou avorrit, sempre repeteixo el mateix pecat.
Mai sé si he d'entrar a la caldera abans de la sal.
Fa temps que sóc al cel i no m'han convidat a la festa.
Era a punt de fer un miracle quan van avisar per a dinar.
Satanàs no vol temptar Jesús, té poc esperit.
El dimoni m'ha prohibit xipollejar a la caldera.
Satanàs diu que, si no em porto bé, em tornarà el cos.
Queda prohibit fer miracles fora de l'horari.
Déu diu que, els deu manaments, es poden negociar.
Vull anar al cel si em treuen anys.
M'ofereixo de dimoni els caps de setmana.
El meu dimoni fa mesos que no em parla.
Va ser arribar al cel i començar les preguntes.
Vull anar al cel amb horari vespertí.
Déu allargarà les vacances de Pasqua.
Satanàs ni investigarà els casos de corrupció.
Jesús aprendrà a caminar pel damunt del gel.
Estic convençut que Judes ajudarà a portar la creu.
La Verge vol la recepta del pa de panses.
Déu creu que l'home, a quatre grapes, era més estable.
Satanàs estudia calderes amb oli reciclat.
Sant Pere està tip de fer bona cara als nouvinguts.
Vull un altre apartament, ara, visc amb dos predicadors.
He comprat preferents per si em jutgen més prompte.
Venint de la terra, estalvieu-vos les promeses.
Si aplego a sant, podré canviar l'aigua en brandi?
Necessito un simulador automàtic a les hores del rosari.
Satanàs es fa tou, invertirà més en apòsits per a les cremades.
He demanat una minva en l'horari dels turments.
Necessito company de caldera que sigui optimista.
Agraeixo a Déu que em faci invisible.
Noves sales al departament de psiquiatria del cel.
Al jardí celestial, hi ha més marietes que pugons.
A l'infern dels vells, hi ha pecats de carn de corder.
Satanàs vol comprar paelles i oli de gira-sol.
A l'infern han inaugurat la fira de nous turments.
Estic penedit, però feu via.
Els jardins celestials es tancaran més d'hora.
Llucifer fa paelles, però se li solen agafar.
Si he d'haure vida eterna, porteu-me un altre cap.
Déu vol posar un altre sol per als hiverns.
Satanàs ha demanat un certificat de bona conducta.
Vull anar al cel, però m'hauré de quedar?
He provat amb els miracles dels cecs, de moment, els deixo bornis.
Llucifer ha prohibit l'ús de l'aigua del Carme.
Déu pensa, podem apagar el llum.
Pensaments educatius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:09
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Estan aprenent més que jo.
Segurament, un de tots m'està cercant.
Avui, he decidit compartir les pors.
Vull conèixer com s'aconsegueix estar callat.
Estic prenent mesures de supervivència.
He de regirar els calaixos de la memòria.
Haig un alumne que fresa per no veure'm.
No he aconseguit arribar al centre de l'avorriment.
Les neurones folles van guanyant la batalla.
Mai he entès perquè no els conec.
Escric per si el cap se n'adona.
No he guanyat mai a cap dubte gran.
Vull encetar dies de tota mena.
Procureu deixar prou feina pel demà.
Estic ensenyant mètodes per a no guanyar.
Només em faltaria haver-ne un de savi.
No necessito centres de motivació negativa.
Suposo que ja endevinen on sóc.
Estic quasi convençut que no els mereixo.
Han endevinat que estic enfadat.
Estic desconcertat, el metge diu que no em capfiqui.
El futur serà l'estalvi, ara ja passem amb dos dígits.
Hem anat al zoo i després hem comparat.
Havem una pissarra per a guardar la pols.
Explicar és necessari, cal mesurar-ho amb cura.
M'agrada ser mestre de cinc a set del matí.
Porto les notes i les bosses de til·la.
Els veig entrar mentre preparo les eines.
Un de cada quatre sap que he arribat.
He demanat que desconnectin les presses.
Fa setmanes que espero alguna idea.
Va ser acabar-se les classes i començar a ploure.
Assoleixo que sóc inevitable.
El fet d'entrar a classe ja provoca desequilibri.
Sempre, solen escoltar quan no parlo.
Estic convençut que mai saben on vaig.
Amb setanta vegades set, ja notarem alguna diferència.
Quan ja els tenia asseguts, tocà el timbre.
Porten llibres, algun dia els diré per a què serveixen.
Mai sé a qui represento.
Els objectius terminals cal posar-los molt lluny.
Sempre, és millor que no us comparin.
Avui, he vingut a veure qui trobo.
Cada alumne, és un complet misteri.
Canvio els objectius mínims cada quart d'hora.
Sembla que, avui, no em coneixen.
Sempre, és bo defensar els principis.
La meitat són sords intermitents.
Necessito un cap de defensa personal.
En tinc tres que volen ser sants.
He demanat la baixa i m'han donat l'entresòl.
Tenen prou ganes de no veure'm.
Ja podeu encetar la caixa dels trons.
Podria dir que, en aquest moment, estan connectats.
Sempre, trobareu qui sembla penedit.
He aplegat d'hora per si me'ls volien prendre.
No hi ha dia que no pregui al cel.
No deuen ser tan dolents com manifesten.
La primera mesura és inspirar fort.
En el petit corriolet i set poemes més
10 Novembre, 2019 16:07
Publicat per jjroca,
Poemes
En el petit corriolet
Entre la pensa i l’oblit,
he de bastir les empreses,
sóc un heroi afeblit,
vianant de velles terres.
En el petit corriolet,
he de posar manta ganes,
m’agraden tardes pausades
esperant un nou hivern.
Amb una menja de cebes,
torradetes sense pressa,
he de parar minsa taula.
Deixeu-me obrir la baula
d’una cadena sencera
qui sorgeix de les tenebres.
He tallat tota la llenya
Dolça neu a les muntanyes,
al balcó, s’amaga el fred,
com demano un hivern
amb gran taula i estovalles.
He tallat tota la llenya,
haig a punt els encenalls,
la cacera ha de fer plat,
he deixat, al carrer, la pressa.
Haig un llibre per encetar,
la gandula és a punt,
m’acompanya el meu gat.
Posaré el món de part
dels qui viuen en ensurt
per si troben el guanyar.
En cada carrer
Com es tanca el poble
al si de l’oblit,
mig estabornit,
cansat i mediocre.
Han estat els anys
sempiterns maldestres,
demanant ser mestres
en el saber tant.
En cada carrer,
hi ha monotonia
i un pagès planyent.
Donem-li al vent
parlar de follia,
potser ho sabrà fer?
Galliner sense gallines
Tantes cases per guarir
volen les portes obertes,
al carrer de les finestres,
dormia el desig d’ahir.
Ni minyones a la plaça
ni orenetes al balcó,
és la tardor, poca traça,
la qui empeny sempre que pot.
Galliner sense gallines
i porquera sense porc
es preparen per a l’hivern.
Cada carrer és un infern
on demanen un xic d’or
i polseres de les fines.
Quan aplega al cafè
Aprenent de saberut,
mestre reial del no fer,
com em torno ben eixut
quan aplego al cafè.
Homes de les grans empreses,
profetes sense retorn,
ho enllesteixen, tot d’un cop,
desballestant mil promeses.
Cantaria les temences
si hagués més bona veu
i rebés llums a bescanvi.
Algun dia, he de ser savi
per poder garlar amb Déu
i carregar-li les penes.
No demano el mai més
No demano el mai més
puix la natura treballa,
poc es cansa i badalla,
mai s’acosta a l’interès.
Venim d’enlloc i sabem
que hi ha una porta oberta,
on ningú la veu completa
ni tant sols la comprenem.
Caminants sense camí,
a poc a poc, avancem
cap a unes noves contrades.
Necessitem velles fades
per a oblidar, en un moment,
la feblesa del destí.
Ens han vestit de temença
Sense amor ni providència,
passa la vida sobtada,
aprendre és una ciència
que dura tota l’estada.
Hem de venir a la vida
quan mai ningú vol marxar,
no hi ha pressa ni enganyifa,
no hi ha lloc on retornar.
Ens han vestit de temença
amb una mica de sort
per a avançar endavant.
Estic pensant en ser gran
abans de caure en el sot
on diuen que rau vida eterna.
Si he de ser una formiga
Si he de ser una formiga,
triaré un mes d’hivern,
prefereixo el formiguer
a un treballar sense mida.
La força la tinc donada
en un racó del cervell,
no penso ni de gairell,
el sestejar com m’agrada.
El pagès posarà el gra,
la pluja el despertarà
i el vent com l’esbatussa.
Poc m’agrada aquesta tusta,
però un déu, massa llunyà,
em diu que faci comanda.
Epitafis (XXXIX)
10 Novembre, 2019 16:01
Publicat per jjroca,
Epitafis
No recordo que et deia.
Vols dir que ens coneixem?
Si vens a cobrar, sóc al nínxol del costat.
Si és per les vistes, no el compris.
Has vingut per a quedar-te?
Resto amb pau i sumo poc.
No em parlo ni amb el soterrador.
Tinc bons veïns, no es posen amb res.
La veïna encara no ha tornat.
No tinc plans per a demà.
M'ha costat adaptar-me.
Lliure de recances i supòsits.
Puc sortir a rebre?
Ahir vaig plegar de fantasma.
Vulgues que no, t'has de distreure.
He decidit allargar l'horari d'estiu.
Necessito pobre per a compartir el nínxol.
No tinc ganes de discutir.
Porteu-me una mudada neta.
N'estic tip d'anar de fosc.
Necessito hores de sol.
Ja és més bé fam.
Algú sap arreglar un taüt?
Ha estat llevar-me i agafar mal de cap.
Aquest aniversari vull un despertador de corda.
Fins aquí arriba la C.O.P.E.
Està bé, em confessaré demà.
No acostumo a fer comentaris.
No vull demanar ni l'hora.
Noto que no empitjoro.
Em manifesto apàtrida.
He demanat més hores de lleure.
Ho sento, he rebut una mala notícia.
Suposo que ja estem a la tardor.
Cada cop faig menys nosa.
Ni penso en moure'm.
Acceptaré qualsevol oferta.
Sóc aquí per conveniència.
Us prometo que restaré callat.
A quin preu estan les misses?
No sortiré si no em donen la raó.
M'estic fent a la idea.
Estic a la processó.
Ahir, no vaig menjar.
No hi ha manera de tornar?
Estic pendent de bones noves.
Ni aquí em deixen manar.
Avui, m'he recollit a les tres.
No suporto els venedors d'assegurances.
He aplegat aquí sense ganes.
Mira per on: no tinc feina.
Ara, tinc temps per a mi.
No penso comentar el que dec.
Poseu-vos en el meu lloc.
Estic pensant que necessito parella.
He d'anar a renovar el carnet.
Demà, igual me'n surto.
Surto, però sense ganes.
Pensaments festius (XXXIX)
10 Novembre, 2019 15:59
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si publiques el que escric, ja m'has descobert.
Per escriure demano permís al déu que m'acompanya.
Què opineu d'un déu que ens suporta i ens vol salvar?
Com dubtar del dimoni amb aquestes dones que veig.
Com gaudir del meu castell si el tinc hipotecat.
Sense bancs on aniríem a parar.
Mireu si vaig malament que he caigut en mans del metge.
U.S.A., és el país que ven més somnis a preu d'or.
Com creure en EE.UU.,si només ens venen enganys cars.
Heu observat que de "dòlars" a "dolors" només hi ha una lletra.
Per què he de viatjar si la terra em porta de franc?
M'agrada dels anglesos: Que no em dirigeixen la paraula
El pitjor és tenir enemics a menys d'un dia.
Si la bruixa és més intel·ligent, per què vol els meus diners?
Mentre hi hagin ombres, hi hauran il·luminats.
Us vendria el que sé, però no sé el preu.
Com m'endevinarà el futur si no sap que penso d' ell.
El pitjor de comprar és que sempre recaus.
Sempre admiro qui ven tresors per pocs diners.
La primera lliçó d'economia és treure els economistes.
Mai pagaran els banquers, el que deuen als bons lladres.
El dotzè manament diu: Fes el favor de pagar els deutes!
Jesús també devia morir per culpa dels diners.
Com he estat bon minyó em regalaran un "parquing" al cel.
Per què diuen misses als morts, si no les senten?
Si torna Jesús serà directiu de Telefònica.
És possible que, si continuo pobre, em mori.
Seure a la tassa, ens fa aterrar.
Viure és anar topant sense perdre el cap.
El que sua és pot confondre amb un treballador.
Ser amic de tots és no anar enlloc.
Escric per netejar el cervell de dubtes.
És agradable ser, dissimuladament, criticat.
Si gronxo el cap puc arribar a perdre les idees.
Si pensar no ocupés lloc, tindríem el cap petit.
Admiro de les dones: Els tombs que fan per no dir.
Darrerament observo que em creixen els dedins.
Si us faig perdre temps és que us sobrava.
El metge ho aprèn: Morir-se és qüestió de temps.
Morir-se és un mal negoci per al client.
Un fadrí és un mitjó desaparellat.
L'únic bo de casar-se és si intentes que l'altre ho solucioni.
Elles deuen ser més intel·ligents però ells no volen ni saber-ho.
L'infern d'una dona és deixar d'agradar.
Poemes curts (XXXIX)
10 Novembre, 2019 15:56
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Porteu-me la nit
al racó de l'era,
allí, on espera
calmar el neguit,
aquest cos tronera.
Aprendre ens porta,
ben enfeinats,
a mostrar un combat
on la vida escolta
amb un to sensat.
Les velles paraules
sortint del coixí
diuen que, a la nit,
s'esberlen les baules
tot fent esgarips.
La mare somiava
anar-se'n al ball,
el nin demanava
sentir com abans
quan ella el gronxava.
Sense joia ni diners
cal ser fadrí,
si els amors són tafaners,
traieu-me d'aquí,
sóc poruc com el qui més.
Al corriol del vent,
les fulles porugues
cauen com a cent,
són massa pressures
per parar un moment.
Em plau dormir
dessota de l'om
per a saber com
m'estima a mi:
la dolça son.
En buidar la casa,
baixar les finestres,
la tardor proclama:
Vénen malifetes!,
després, clou, descansa.
En parar a la plaça
per somiar en el banc,
com em sento estrany,
com l'amor es cansa
d'oblidar on va.
Manta hores
sense nits,
parlen totes
d'esperits,
són ben pobres.
Sento la nostàlgia
del cantar del vent,
pobre innocent,
quin déu me l'obliga
a sortir corrent?
Amics infidels
de primeres hores,
les gràcies són pobres,
viuen sense gent
en terrats i golfes.
He comprat cavall
per no haver somera,
el porto a la cleda
per veure com va,
com torna: de pressa.
Si voleu venir
al país del somni,
no us féssiu mal borni,
cal saber mentir,
tot just quan us trobi.
Al carrer del mar,
no he trobat les barques,
potser han marxat
cercant altres bandes
on poden guanyar.
La més bella rosa
de tot el jardí
quan l'amor es posa
li dirà que sí,
és tan suau i dolça.
Per haver diners
i bona consciència,
cal haver paciència
i algun mentider
que raurà per feina.
Les mil portes
de la mort
mai es tanquen
si hi són tots:
vius, tanoques.
Quan demano
anar a la font,
el vell amo
diu que no,
com l'enganyo.
Qui demana,
en ser a la nit,
ser enemic
d'aquell qui mana
pel camí?
Epigrames (XXXIX)
10 Novembre, 2019 15:49
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sóc tan petit,
de cos tan minso,
que regalimo
quan plou un xic.
A la casa ferma
no plora la clau
ni clou la finestra
ni viu cap babau.
Una rosa
per donar
és amor
per encetar.
No vull la sort
ni és gosadia
demanar al dia:
petit tresor.
Per a gaudir
de mil meravelles
no calen estrelles
ni mitjons de fil.
Diu que m'estima,
ho diu de debò,
que Déu la perdó,
paor l'acoquina.
Doneu-me més set
de vi i de cervesa,
de seny i feblesa,
n'estic satisfet.
Per la feina necessito:
el desig de treballar,
demà l'aniré a cercar,
si el trobo, us convido.
Amb voluntat i fermesa,
el país es fa més gran,
però vénen els cristians
a ofegar-nos la festa.
Tot seguint al bon Jesús,
he comprat una somera,
va ser a la primavera,
a l'estiu, demano ajut.
Per demanar, demanaria,
una ombra per al sol,
un bon àpat al migdia,
a la nit, fer de mussol.
Mai oblido que els veïns
tenen finestra,
una ràbia manifesta,
el desig de ser roïns.
Al balcó estant,
trobo el carrer,
els vianants
no hi volen ser.
Al seixanta
et poden dir:
No passis ànsia!
No et cal venir!
Porto la son
ben arrapada,
vol anar a port
cada vesprada.
Quan el gat miola,
em mira, descriu:
una gana boja,
desig de ser amic.
A les portes amples,
no resten records
ni seran amables
ni parlen amb tots.
Una rosa sola
a la plaça estant,
demana una noia
per a anar del braç.
Sense pena
ni il·lusió,
un es queixa
de debò.
I quan ve la nit,
ploren els fantasmes,
són massa esgarips
carregats de nafres.
Una dona vella,
a la casa estant,
pensa que es fa gran:
la por i la tenebra.
Si haveu
pocs diners,
no mengeu
ni beveu res.
A la mort solia
demanar l'eixir
i, com cada dia,
deia: Has de glatir!
Una branca verda,
en aplegar el sol,
li demana, encesa:
Vull aigua a l'engròs!