Pensaments divins (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:20
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Déu diu que em perdonarà malgrat que pensi.
Déu, en proves, aprendrà papiroflèxia.
Els muts encara no parlen, però els faig udolar.
He comprat un manual de miracles venent un tros d'ànima.
Satanàs m'ha demanat una jornada de pausa.
M'han proposat ser sant, però hauria d'anar al cel.
Jesús provarà de fer cava amb aigua gasificada.
Estic canviant pecats per butlles.
Satanàs promourà un curset de renecs.
Déu posarà al portal: l'estel i un grup elèctric.
La Verge vol promocionar dues telenovel·les.
Necessito certificats mèdics per confirmar miracles.
Per limitacions de pressupost, es reduiran els pecats cars.
Es venen tres aureoles de sant en bon estat.
Iniciació a la santedat, places limitades.
A la quaresma, vaig a l'infern a menjar carn.
Puc fer miracles, però em fa mandra.
A l'escola celestial, han tret els deures.
Satanàs juga a la borsa a les hores lliures.
He parlat amb sant Pere per a patentar un pecat.
Jesús tornarà al desert si li posen més oasis.
La Verge vol aprendre de puntaire.
Judes estudiarà anglès per ampliar el negoci.
Déu vol crear un altre univers sense posar el temps.
Satanàs i Déu faran un pacte de silenci.
La nota per a ser sant, pujarà un punt.
Satanàs rebaixarà les penes als polítics en campanya.
Satanàs diu que, si no peco més, em deixarà sense vacances.
Déu no sap on posaran a Catalunya.
Déu fa saber que hi ha més sants que creients.
Les accions de l'infern han pujat un dos per cent.
Jesús diu que passa d'anar a la Judea.
Satanàs diu que no hi ha dimonis com els d'abans.
Déu penjarà activitats a la pàgina web.
Jesús s'ha apuntat a un seminari de pastors d'ovelles.
El dimoni m'ha dit: Si peques més, et faré descompte!
Un cop mort, per qui demano?
Jesús està disposat a regentar una agència de viatges.
Neguit a l'infern, estan valorant la qualitat dels pecadors.
El dolent de ser pobre és no poder pagar la salvació.
Hi ha sants preocupats per la venda de ciris.
Vull ser sant, però en horari reduït.
Dimoni, sense èxit, ha començat a pregar.
Estic esperant que Déu canonitzi el primer sant.
He demanat anar a un altre cel, per provar.
Satanàs vol dimonis més propers.
He somiat que Déu plorava.
No sé ben bé com es pessiga l'esperit.
Satanàs va fer apagar el segon sol per haver tenebres.
Satanàs m'ha regalat un cove ple de dubtes.
He provat de posar Déu a una església, però no hi cabia.
Jesús ha acabat el segons curs d'ebenista.
Satanàs ha demanat una paga per a fastiguejar.
La Verge necessita més pomada per a les cremades.
Jesús ha inaugurat una fàbrica de sandàlies.
Satanàs provarà de fer: pedres d'or.
Arribat al cel, on puc menjar?
Déu em comenta com se sent trist.
Satanàs diu que Judes és un ploramiques.
Pensaments educatius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:18
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Porto mesos fent-los saber que no hi estic d'acord.
La darrera reforma ja duia un paquet d'eines.
El millor de ser mestre és que pots entrenar sovint.
Quan arribi a vell, seré un alumne díscol.
Haurien d'aprendre a multiplicar sense desllorigar-se.
M'agrada el concepte posar interès.
Quan siguin grans, ja l'encertaran.
Caldrà fer-los saber que ja sóc aquí.
És una sort no haver ruc d'on baixar.
M'he proposat ensenyar peti qui peti.
Quan són a classe, ja tenen un referent.
He passat full sense acomiadar-me d'ell.
Ni vull pensar tot el que podrien aprendre.
Si no escolten, proveu de somiar.
Quan sigui gran no vull ser vell.
Haig massa llops per a tan poc ramat.
Sempre he pensat que no podré volar.
O no són els meus o no els reconec.
Els he fet saber que encara no dormo.
Procuro ensenyar sense molestar massa.
Haig la setmana programada i incerta.
M'agrada comprovar sovint les sortides d'emergència.
No sé on deu restar la solució adequada.
És, pràcticament impossible, recuperar la bona singladura.
Hauré de demanar, a Júpiter, més llamps i trons.
Sempre és millor raonar que eructar.
Si aplega el vent, procureu que no l'escoltin.
No entenc perquè, quan m'encenc, deixen de riure.
Mai he entès quina part del cervell els funciona.
M'agradaria ser ruc i no acabar-me mai les garrofes.
Vaig despertar i vaig agafar el paper de mestre.
Haig força problemes sobre la intel·ligència objectiva.
Tenen dicotomia entre escriure i entendre.
El complicat és saber quan el sarró és ple.
La lliçó es repartia entre sostre i finestra.
Ells volen i nosaltres els ensenyem a aterrar.
Estic satisfet perquè no badallen gaire.
He fet un control per si n'he perdut massa.
Aprendre és una menja que mai ha d'atipar.
He conegut més alumnes que savis.
Estic a la recerca d'un superdotat, igual no el trobo.
Sembla que els guies no saben on van.
Entre dues reformes, no hi ha temps per ensenyar.
El llibre era bo, però tenia fulls.
He deixat la pressa al calaix, però se'n surt.
No cal que aprenguis cap mètode prescindible.
Ja saben que una a no és un capgròs.
Proveu de fer el sord per veure què passa.
Hem anat d'excursió i no n'he cansat suficients.
M'agrada berenar a migdia, per si de cas.
Es prenen massa interès en fer-me quedar malament.
Vaig haver de callar perquè em passaven al davant.
Porten ordinador, però no endrecen massa.
Si els faig pensar, m'ho apuntaran com a pecat?
He estat mestre amb poca premeditació.
Poseu-los feina, però oferiu-los rebaixes.
Dec somiar, he sentit que em criticaven.
No assenyalaré ningú que tingui la boca oberta.
El que m'agrada d'ells és que sempre m'odien.
Poc després arriba el plor i set poemes més
01 Novembre, 2019 09:14
Publicat per jjroca,
Poemes
Poc després, arriba el plor
En comptades ocasions:
Un i un poden ser dos!
Voldríem ser a l’altura
d’aquells núvols dissortats
que engreixen de vanitat
i van perdent compostura.
Poc després, arriba el plor
i davallen fins al terra,
una ombra matussera
com demana trobar el sol.
És una lluita ferrenya
entre infern i paradís,
on s’ha perdut el precís
avançar per la tenebra?
Allà lluny
Allà lluny, ni sé el perquè,
les joguines són de sucre,
el somiar seria luxe,
el lluitar anava bé.
Però vet aquí que un dia
aparegué el benestant
i manà, per endavant,
treballar la poesia.
Quatre versos van al sac
d’aquelles ganes de viure
per a aprendre de debò.
La meitat diran que no,
no volen pensar ni escriure
mentre riuen i se’n van.
Quan aplega la fatiga
Mariner, barca feixuga
i massa llarga la mar,
el glatir no s’ha acabat,
cada vespre no té cura.
És el vent qui ressorgeix
quan semblava adormit,
cadascú cerca l’oblit
en una menja de peix.
Com torna la nova albada,
truca a la porta del seny,
però, gairebé, ni crida.
Trobarà la mà amiga,
la qui pena, a deshora,
quan aplega la fatiga.
Passaran les orenetes
Passaran les orenetes
pel carrer del ample sol,
ben lleugeres, vestit de dol,
sense son a les parpelles.
Tenen el camí marcat
i el guia és a punt,
han de tornar al seu tancat
quan el fred, de nou, s’esmuny.
Les fulles ploren també
abans del nou davallar
tot comentant que s’acaba.
Hi haurà repòs, sense paga,
prop la font del comellar
on mai enganya l’hivern.
Parla la poncella
Parla la poncella
de l’amor joiós,
del son de l’estrella,
del vestit com d’or.
A cada vesprada,
quan s’amaga el sol,
sent l’enamorada
com batega el cor.
Preciós cavaller,
ben blanc el cavall
i un neguit etern.
Em sento proper
i convido a un ball
llarg i prou lleuger.
Les animetes amb pena
I caminen per la plana
les animetes amb pena,
com odien la campana
i aquella gent tan propera.
Com la nit és freda i llarga,
voldrien trobar un palau
per a passar la jornada
esperant la dolça nau.
Mariners sense taverna,
amatents del negre vi
i entremaliats pidolaires.
Prop de la costa, una flaire
que ens acosta al diví
quan la paor espetega.
Potser dimarts o dilluns
Potser dimarts o dilluns,
aplegaran els difunts!
Han abandonat el terra,
la foscúria dels esclaus;
de vius, semblaven babaus
i, de morts, mitja lluerna.
A missa, toquen campanes
sense festa i processó,
qui oblida la raó
quan apleguen les febrades?
Nostres homes hauran gana
de moscatell i campanes,
d’ametlles potser torrades
per un agosarat fantasma.
Per una mossa galana
Escriuria si pogués
haver alegria,
és el pas de cada dia
qui em diu el que he de fer.
Per una mossa galana
he perdut cavall i estreps,
cavaller sense cap gana,
com em perdo entre els estrets.
I la pausa m’acompanya
per camins insospitats
farcits de pena i ràbia.
He plorat quan perseguia
la moixaina en els tancats
tot eixint de gent estranya.
Epitafis (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:11
Publicat per jjroca,
Epitafis
De fet, estic escabellat.
O fa vent o han començat les festes.
A quin sant he d'avisar?
Em podríeu dur mitjons.
Anul·leu la liposucció.
De moment, tinc la baixa.
El metge diu que m'he de distraure.
Endevina on sóc?
Necessito vi i una esponja.
Procureu que no em desvetlli.
Normalment, torno tard.
Tampoc cal que ploris tots els dies.
Sí, he mort i què…?
Ho tinc tot per a vendre.
Massa misses i poc vi.
Com va anar l'analítica?
De segur que estic hipotens.
Estic pensant!
Li he demanat per sortir.
Ho sento, però tinc un mal dia.
Suposo que encara estic cansat.
Fa dies que espero la barca.
He perdut el gust i la gana.
Ni penso en badallar.
He portat diners per al viatge.
No sé perquè he vingut.
Em queden sis-cents rosaris.
Parlo poc perquè no m'escolten.
No hi ha manera de trobar el llum.
Necessito un rellotge de corda.
Em passa el temps volant.
Demà faré el paper de fantasma.
No gasto ni en menjar.
Estic intentant cobrar l'atur.
Em sembla que no respiro.
No sé ben bé si em marejaré.
Qui sap on anirem a parar?
Perdona si t'he fet esperar.
Crec que he perdut la raó.
Necessito un bon bany.
Et prometo que no ho faré més.
Ha estat un cop molt fort.
Encara està enfadada?
Ni penso en tornar.
Mani vostè!
Va ser un traspàs prou avorrit.
Porteu-me dolços, estic lliure de colesterol.
Plora mig minut més i prou.
Afanya't a parlar, haig pressa!
Jo també me'n recordo força de tu.
Si et poses així, igual me'n vaig.
Demà és dia de pagar.
Estic connectat al twitter.
Et convidaria, però no tinc solt.
Us recordo que demà faig festa.
Posi com es posi, no la trauré a ballar.
Tancat per eleccions.
Mira, vaig fer un mal pas.
Pensaments festius (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:09
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
Si les dones són com els homes, què podrem triar?
La dona engreixa l'home per a què no corri massa.
Si podés treure els fums, no em caldria fumar.
El millor de festejar és no despertar.
El ric pot arribar a un bon percentatge de felicitat.
Ser fidel a una dona és quasi ofendre a les altres.
El millor d'estar casat és que ja no et cal manar.
El bo de ser estranger és que et donen temps per parlar.
Si els homes porten pantalons deu ser perquè els paren millor.
La moda és la marca del ramat sense cremors.
Ballar és la manera més fàcil de dur la dona de viatge.
Amb el progrés, Déu vol acomiadar els dimonis.
Proveu de no donar-me diners i vindrà el caos.
Déu ens va posar de tot menys coneixement.
Dubto que ella em millori per molt que ho intenti.
Li preocupa molt a una dona el temps que tardes en mirar-la.
El meu, que és meu, me l'estic educant.
Com puc manar a casa, si no sé on tinc els mitjons.
Com parlarem de les dones si ja vénen al cafè.
La felicitat és un somni sense publicitat.
La dona vol un home a casa, l'home un gos.
L'amor vol espais oberts per si ha de fugir.
L'home busca en l'amant la dona que va perdre.
Com trobar el coneixement si viu en una cova tan fosca.
El millor del ball és que veus passar la gent aparellada.
Com controlaré el cervell si no el puc veure.
El cel deu ser un lloc on les dones només miren.
El millor de la crítica femenina és la distància que crea.
Si el dimoni es vesteix d'home, té poc èxit.
El mercat dels homes és minso i defectuós.
Una dona pecadora és més suportable.
La millor solució és aprendre poc i tard.
Estic quasi convençut que només serveixo per a treballar.
Només sé fer un paper i no massa bé.
Em preocupa que, en un món de savis, anéssim així.
Les plantes i les pedres, afortunadament, guarden el seu secret.
El polítics quasi mai troben terra on governar.
Si canviéssim el parlament per un cafè ningú se n'adonaria.
Com poden ser bon jutges, si tenen la taula plena de papers.
El sacrifici del banquers és quedar-se amb el que tens.
Sense banquers, els diners ja haurien volat.
Em preocuparia si els nois volguessin aprendre.
Cobro per ensenyar, sense passar-me.
El bo de la televisió és que et supliquen per a què et quedis.
Poemes curts (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 09:06
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la casa
del remei,
mai hi manca
haver rei
poca traça.
Volen les paraules
tot cercant un mot,
li posaran baules?,
cauran en un sot?,
saltaran les tanques?
A la casa
de ponent,
mai es cansa
el més valent,
només fa pausa.
M'agrada sentir,
quan arriba el dia,
el pagès com crida
a l'ase en eixir
de la nostra vila.
Em porten avui
la meitat dels somnis
a aquells vells oprobis
del passat estiu,
odio ser borni.
A la casa del ric
ni es coneixen les finestres,
unes mai seran obertes,
les altres volen eixir
cansades de tantes festes.
Quan la lluna vella
demana anar a dormir,
un sol ben eixerit
ens diu que està de festa
i deleix per gaudir.
Sento quan plou
i ploren les teules,
han estat malmeses
per un ventijol
que treu de caselles.
Em plau el son
tranquil del migdia
quan el sol crida
i va llençant foc:
feixuc, sense mida.
Com sento cantar
el vent a la plana
quan el blat desgrana
dessota el cavall,
mai sabré qui guanya.
He tingut els anys
del gran improperi,
aquells quan el geni
només ven enganys,
no és un gran premi.
Quan sigui llop,
en lluna plena,
vull, per gran empresa,
defugir del tot,
em dol tanta guerra.
Com em plau el sol
valent del migdia
a l'hivern quan minva
la seva escalfor,
a somiar convida.
Les paraules callen
en arribar a port,
és quan ve tardor
quan els cels demanen
un xic més de sort.
Sabran els amics,
a les hores baixes,
per què ve la nit
farcida de randes
amb preat vestit?
Amb el vent
vénen totes
les revoltes
per a ser:
petits ogres.
Manta vegades,
a la mitja nit,
he trobat les fades
que volen sentir
si ploro quan parles.
Quan el fred es perd
entre papallones,
és quan abandones
el somiar amb el verd
perquè aplega a soles.
Dessota el cel blau
surten les roselles,
parlen les abelles
sense l'aturar
per servar el catau.
Quan la ciutat
es va fent lleugera,
és quan hom espera
que hagi guanyat,
il·lusió planera.
Epigrames (XXXVIII)
01 Novembre, 2019 08:59
Publicat per jjroca,
Epigrames
Com t'estimaria
dessota de l'om
ensenyant-te com
és l'amor qui crida.
Portaré la rosa
del jardí preat,
tot cercant l'esclat
d'aquell bes que es dóna.
Quantes voltes
del camí
han parlat
del meu glatir.
Quan tinc a les mans
la flaire de rosa,
és quan ve la nosa,
ho sents i ho saps.
La rosa comprada
no parla com cal
ni et vol d'estimada
ni amaga on vaig.
Per donar, et donaria
cent poms de flors,
un vaixell amb roba fina,
un capvespre vestit d'or.
Si l'amor convida
a seure de nou,
dieu-li que el jou
és per a mitja vida.
Les paraules dolces,
tot i fent camí,
apleguen i et troben
entre el no i el sí.
Sant Jordi,
amb el drac,
aniran de lluita
en un llarg combat.
Com la rosa porta
un xic d'il·lusió,
un polsim d'amor,
un somrís de dona.
A la terra ferma,
el pany porta clau,
mitja nit, lluerna,
la fosca, catau.
Amor, pregona:
el gran encís,
el compromís,
somnis de dona.
L'estimo tant
que, quan la veig,
tot és oreig,
res és mestral.
No tinc res més
que nit i dia,
minsa cobdícia,
parc interès.
En el riure
de les flors,
els amors
no volen viure.
Voldria estimar
dolça melangia,
és nau amanida
que no vol marxar.
A la bella rosa,
li he de demanar
que cerqui una mossa
qui vulgui estimar.
A la nova font,
qui viu a la plaça,
li demano ara:
Vull saber per on!
El núvol passava
massa lentament,
és pobre, innocent,
tot cercant la casa.
En el cloure
dels teus ulls
no hi ha esculls
ni somnis pobres.
Poseu-me la casa
vora de la mar
i moveu a esclat
per veure què passa.
Les roselles,
per la nit,
com es queixen,
fan patir.
No he de venir
a l'hora fosca,
quan ve la nit,
tanqueu la porta.
Al corriol
de la contrada,
quan ve el sol,
troba la casa.
Amb sis ous i botifarres i set poemes més
24 Octubre, 2019 21:37
Publicat per jjroca,
Poemes
Amb sis ous i botifarres
Si el sol envelleix,
que apleguin les fredorades,
les mantes les tinc emprades
i el foc el tinc encès.
En un racó del rebost,
he vist dormint la paella,
devia somiar corpresa
com ho feia el mes d’agost.
Amb sis ous i botifarres,
una llesca de bon pa,
un bon porró de vi,
calentet anar a dormir
fins que aplegui el demà
amb unes millors albades.
No esperava aquests tractes
En el carreró de dalt,
es reuneixen els fantasmes,
van pensant en fer molt mal,
volen entrar a les cases.
Però el mossèn, ben traçut,
mana tocar les campanes,
el fantasma es queda eixut,
no esperava aquests tractes.
En aplegar a les vuit,
el fantasma entra a missa
per a parlar amb el mossèn.
Amb diners ens entendrem!,
però la campana crida
i nostre fantasma fuig.
Sentinelles de l’infern
Sentinelles de l’infern
han deixat la porta oberta,
és una vaga oberta
amb el senyor del castell.
Dimonis sense destí,
aprenents de cap ofici,
els ha de moure el vici,
si no fugen lluny d’aquí.
Sentinelles de l’infern,
Satanàs no ha coratge
ni ganes de treballar.
El bon temps va passar
i, ara, prega fer un viatge
per trobar un nou avern.
I viatjant per viatjar
I viatjant, per viatjar,
he passat un xic despert
pel racó del desconcert
sense ganes d’aturar.
És ma vida passatgera,
anant d’aquí cap allà,
la qui em porta a la vorera
per si algú em vol trepitjar.
Amatent de mil dimonis,
he pactat amb la meitat
per a gaudir del meu lleure.
De segur que hauré de creure
el que l’amo m’ha manat
per a guarir d’un vell somni.
A la casa de l’amic
A la casa de l’amic,
és on trobo la fortuna,
com l’endrapo i em desdic,
com viatjo vers la lluna.
M’agradaria sentir
i oblidar manta problemes,
hi ha més son que no pas celles,
els monstres no han de venir.
A la casa de l’amic,
he parat: ganes i taula
per perllongar els meus dies.
Haig les penses amanides
mentre va guanyant la pausa
fins al punt d’ésser més ric.
Benvolguts i mentiders
En la pau del paradís,
és on mandrejo més hores,
m’agrada el seny dels tanoques,
el seu caire malaltís.
Oblidant per oblidar,
mai penso en haver ciència,
és la mare providència
qui em diu on he d’anar.
Els cofois i malfeiners
aniran cercant les ombres
quan s’enlaire el gran sol.
Permeteu-me el condol,
el manteniment dels nostres:
benvolguts i mentiders.
Serem nosaltres
Heu de saber,
eterna melangia,
que, en el passar del dia,
albiro el gran poder.
Serem nosaltres,
esporuguits humans,
qui cerquin, entre actes,
misteris i entrebancs.
No volem més
que pau a l’encanteri
i monstres saberuts.
Anem, esmaperduts,
entre joies i tedi
a perdre l’interès.
La més jove fada
Mireu-la si ho és,
dolça i estimada,
la més jove fada
qui somia i es perd.
Capricis sensats,
en vells alturons,
tornen els minyons
al regne oblidat.
La nostra platxèria
com perdrà l’encís
en fosques pregones.
Hi ha homes i dones
cercant paradís
dintre la misèria.
Pensaments divins (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:34
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A Déu li ha sortit el Fill progressista.
Es prega als pecadors que confessin un a un.
Sant Pere s'ha fet un embolic amb les hores d'atenció.
Dimoni, sense pedigrí, temptarà els sords.
Queda prohibit fer miracles abans del migdia.
Jesús necessita un deixeble que sigui cuiner.
Déu creà el món, es veu que no tenia res més per a fer.
Necessito cos per a rebre turment.
Satanàs ha tancat, per la crisi, tres sales de calderes.
A sant Pere només li faltava ser el porter de l'equip.
Set àngels novells cercaran la bona fe.
Va ser: tornar a viure i començar a renegar.
Vull anar al cel i entrar per la nit.
Si faig un altre pecat, me'n perdonaran sis.
Jesús va fer el miracle del vi i li van treure tres punts.
He mort amb pecat, però no me'l puc endur.
Els pecadors pobres tenen dret a un dimoni d'ofici.
Aniria al cel si trobés el temps.
No sé si anar al cel o menjar-me el món.
Satanàs ha desistit de comprar paelles de vuit places.
Déu farà campanya per a aconseguir més ànimes amigues.
He provat d'anar al cel, però hi ha problemes de protocol.
Mai he vist a Jesús saltant a la corda.
Vull anar al cel, quants cupons necessito?
I un cop mort, amb qui he de parlar?
He d'anar a l'infern, quines espardenyes em poso?
Judes no accepta diners de plàstic.
He vist a Tomàs, no m'ho puc creure.
Es prega penedir-se de nou a catorze hores.
Tres sants no saben on han deixat el cap.
La Verge vol viatjar sense anar a la processó.
Aniré al cel si accepten crítiques.
Jesús estaria disposat a crear un altre món.
Tomàs farà un estudi de la densitat de l'aigua del Tiberíades.
Sant Pere dubta de la santedat d'algun successor.
Judes va participar en l'emissió de les preferents.
Satanàs aconsellarà a Déu si té dubtes.
Sant revolucionari vol anar al cel sense morir-se.
En entrar al cel, me n'adonà que no portava orelles.
Al cel dels rucs, hi ha garrofes tots els àpats.
Satanàs canviarà la vida eterna per intermitent.
M'agradaria saber com s'asseuen les ànimes.
El millor de conversar amb Déu és que mai interromp.
Déu no va a l'església, prefereix indrets més íntims.
He demanat hora a Satanàs per a què em tempti.
Jesús diu que prefereix les ovelles als homes.
Judes provarà de guanyar diners a la borsa.
La Verge diu que no té edat d'anar de curt.
Jesús busca aigua de qualitat per a millorar el vi.
Àngels i dimonis discuteixen l'horari d'hivern.
Mai sé quan tinc el meu àngel de cara.
Déu promourà el celibat, vol estalviar en judicis.
Satanàs ha tornat a reduir l'horari d'atenció al públic.
Si heu d'anar al cel, porteu una bossa hermètica per als pecats.
Amb menys de cent pecats mortals, cal passar la duana.
Hauria mort sense pecar amb una infermera menys maca.
La cua dels mossens pecadors era plena.
Aniré a l'infern, però no cal empentes.
He demanat d'anar al cel per si de cas.
Pensaments educatius (XXXVII)
24 Octubre, 2019 21:32
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Els alumnes no volen pensar perquè és barat.
Cal aprendre a viure en el regne dels sords.
El sol és avorrit, però il·lumina.
Sobretot cal treballar l'expressió corporal simple.
Procureu que al set no el posin a beure.
Aprendre pot arribar a perjudicar la ment.
Recordeu l'estat de les paraules quan engeguem l'electricitat.
L'aprenentatge és una lluita de somnis amb intencions.
Proveu de parlar amb idiomes semblants.
De moment, llegim i ens equivoquem.
Sempre estan disposats a saltar les barreres.
Mai els prego per a què tornin.
Els ensenyo el camí de l'alturó.
M'examinen, curosament, tots els dies.
Aplegueu d'hora i hauran de canviar de tàctica.
No conten mentides, fan aproximacions de la veritat.
La classe ha d'estar una democràcia suggerida.
Mai sé el número de pedres que em porten.
Fem escola oberta per si necessitem respirar.
Intel·lectualment són bons, però es contenen.
Escriure és llaurar en un camp ple d'herba.
No vull saber l'estona que em malparlen.
He demanat, a l'inspector, mètodes de camuflatge.
Tenen bon rendiment i algun dia faran negoci.
Quan vénen per mi, noto turbulències.
He demanat als Reis fer classes a la planta baixa.
Jesús ensenyava als apòstols i no se n'acabava de sortir.
De fet, ja no sé si sóc a la dreta o a l'esquerra.
El millor dels romans és que no solien restar.
És més senzill ser un mal alumne que un bon mestre.
Quan sigui més vell, m'agradaria ensenyar les dents.
L'escola no s'acaba mai i els deures tampoc.
Porto mesos intentant escoltar amb ordre.
Treuen punta al llapis per començar la batalla.
Erro tant que no tinc temps per apuntar-ho.
Dues mares m'han donat l'absolució.
Suposo que la saviesa té moltes capses on passar la nit.
No he trobat la distància adequada per a ensenyar.
El millor de ser mestre és si no cal demostrar-ho.
Ensenyar no és la pluja fina del desert.
He donat notes altes amb l'esperança que no hi arribin.
Quan saben que erren, heu guanyat la primera batalla.
Quan totes les classes us semblen llargues és que ja esteu madur.
Procureu que pensin sense desviar l'eix de la Terra.
No vull ni somiar quan ho sabran.
No em fan prou pena com per a beneir-los.
Quan sigui ric, vull una escola sense presses.
No m'atreveixo treure'ls del seient sense assistència.
Quan plogui més, farem força dies de festa.
Ja saben llegir sense saltar-se cinc línies.
Els he llegit un conte per a saber quants agafen son.
No vull anar a la lluna totes les setmanes.
He d'aconseguir introduir-los en el regne de la por.
Els he deixat un moment per a què em malparlin.
De vegades, fins diria que saben que hi sóc.
La lliçó és bo que arribi com si res.
El resultats són bons, cap alumne ha mal de panxa.
Caldria enviar els controls a cobrament revertit.
Mai sé quin de tots no s'avorreix.