17 Setembre, 2019 07:27
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan l'hivern demana
un polsim de neu
es troba amb un déu
qui se'n riu i esclata.
A la voreta del foc,
surten rondalles,
la meitat plenes de por,
la resta qui sap on passen.
Passaran els dies
sense fer aturada,
comenta la fada,
parla de cobdícies.
Quan vingui el son,
pareu-li taula,
té tanta gana,
parla de tot.
El vent sortirà
a trobar l'amic,
és tan eixerit,
tan fet a xiular.
La pluja primera
no sap on caurà,
els camps secs travessa,
mai vol deturar.
La mossa volia
amb mi festejar,
poc que ho sabia:
Prega per casar!
El ser ric
és meravella,
a cada festa,
troba un amic.
Per a cloure
el meu glatir,
em cal seure
i beure vi.
He anat
a fer camí,
m'he cansat
i he dormit.
Si la lluna nova
demana per mi,
estic a l'escola
ben voltat de nins.
Una branca sola
parlava d'amor,
mireu com s'envola
i vola i no pot.
Guanyaré, a les postres,
un racó del llit,
m'agraden les fosques,
em porten la nit.
Portaré, a la mar,
un cubell amb roses:
maques, ben formoses,
tendres, com abans.
Si la menja
és un plaer,
la revenja
està per fer.
Escriure és comparar
la força i la feblesa,
deixar una mà estesa
i provar de volar.
A la rosa nova
del preat jardí,
li han posat penyora:
Fes-li dir que sí!
Com demano
mals d'amor,
com esclato:
Estic tan sol!
Amb aquest mirar
de dolça carona,
qui no s'enamora?,
qui no es vol casar?
Per haver diners
i gaudir fortuna,
res hauré de fer,
viuré a la lluna.
Al cant de melangies,
vivien els benestants,
ben contents, prou afartats
i somiant amb altres vides.
Mireu si n'és
de gran i rebonica
que em porta a botiga
i diu què cal fer.
A la lluna estant,
tot són meravelles:
Per la nit estrelles,
son a l'endemà!
El dimoni ofereix
un bon negoci
ni m'agrada el soci
ni el guanyar en escreix.
Afegeix un comentari
