Pensaments educatius (XXXII)
13 Setembre, 2019 06:54
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He demanat que escolten, però no em senten.
Ni vull esbrinar quin de tots atén.
Donaré les notes i començarà la festa.
Posats ens aquestes, dos i dos poden ser vuit.
Avui, ja he llençat tres programacions.
Sortosament, mai saben el que penso.
He demanat asil a la classe del fons.
Porto anys oblidant qui represento.
Obrim el llibre i tanquem les orelles.
Mestre, amb experiència, domarà lleons.
He aconseguit ensenyar sense penediment.
Sempre estan disposats a no fer-me cas.
Arriba l'hora de no pensar massa.
Mestre decebut, rebrà un pla de xoc.
Porto mesos cercant el moment adequat.
Quan semblen escoltar, vigileu.
Procureu que l'aula no es mogui del lloc.
Mai sé quan tenen gana d'aprendre.
No vull classes de suport, només una cadira.
Ara, ja no sé on he deixat la raó.
Els he fet saber que no dormo.
Els he donat un concepte i l'han amagat.
Mai sé quan s'obre una finestra.
Vaig perdent alumnes sense plorar.
Ara mateix, estic perdent temps.
Haig alumnes rics i atipats de coneixements.
Vull començar la classe, he comprat rajoles.
No els tinc por, sóc prou inconscient.
Mai endevino on és el pare.
Fa mesos que demano silenci.
El darrer control està reposant a les golfes.
En algun racó del seu cervell, hi ha un savi.
Necessito nous cervells amb endoll.
Necessito una caixa màgica per a guardar els llibres.
Els he dit: En tres minuts, sortiré volant!
Darrerament, estic bastint ponts.
Ja sap que no és un gripau.
Per dominar llengües, els he comprat un clarinet.
Aprenen tant que dubto ho entenguin.
Els he donat dos conceptes nous i cinc d'usats.
Va ser aprendre a sumar i menjar-se el món.
Si aprenen prou, voldran menjar sovint.
Cinc dels alumnes s'han esgotat mirant les mosques.
Estic investigant la desconnexió pausada.
Comprar els llibres no pressuposa obrir-los.
Ja quasi distingeixen un ruc d'un roc.
Solen oblidar que tenen orelles.
Han començat el curs per la zona baixa.
He posat els deures massa lluny de les ganes.
La vida ha de ser un cicle deformat.
Estic començant a no entendre gairebé res.
Haig un amic amb problemes, però no me'ls ven.
Amb cinquanta oïdes, alguna deu funcionar.
Per saber si ho entenen, premeu la tecla.
No sé si em veuen, però no penso xisclar.
He portat la lliçó a la capsa dels entrepans.
No sé si han entès res, però se'n riuen.
Mestre jove ha demanat fer-se vell.
Els ho faré saber: Fa tres dies que sóc a classe!