Pensaments educatius (XXXIV)
29 Setembre, 2019 21:26
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
He aconseguit arribar sense massa esma.
Avui, els he convençut de sortir al pati.
Voldria començar, però no poso dates.
De moment, ja saben que el llapis es pot agafar.
Porten una setmana cercant la primera lliçó.
Segurament, em coneixen millor que jo.
Els he fet preguntes i m'han fet callar.
Haig un concepte clar eixida.
Tres alumnes han caigut de la figuera.
Si volen aprovar, que m'honorin.
He posat tres preguntes amb nou comodins.
Potser, en un temps, ni els caldrà respondre.
He deixat el rigor per si de cas.
Tampoc fóra bo que pensessin.
Aprendre no és del tot obligatori.
Haig una bona collita de respostes.
Cal fer-los saber que respiro.
Tenen llapis i paper, els portaré temps.
Procureu-los llibres de continguts lleugers.
Els he fet dues preguntes i s'han marejat.
Mai sé quan volen callar.
Tenen preguntes i respostes sense connexió.
Sempre és bo saber que els deixaré de veure.
Porto anys aprenent a resistir.
Quasi endevino quan em volen enganyar.
He posat els llibres en ordre de batalla.
Deu ser superdotat perquè mai pregunta.
De vegades, arribem a un punt de treva.
Mai sé quin de tots escolta.
He posat vint preguntes tancades i lligades.
Sempre solen escollir la millor nota.
Parlen poc, però saben xisclar.
Porto mesos intentant explicar el silenci.
Estic fent un seminari de sordesa intermitent.
Vaig cridar els pares fa un mes, deu ser que viuen lluny.
He demanat repetir els esbarjos.
Els he fet saber que el dau va al davant del deu.
Ja sumen peres amb pomes.
He llegit un poema de tres versos i cinc s'han adormit.
Ja compten fins a quatre síl·labes sense calculadora.
Estan escoltant o somio.
A la primera definició, ja els he perdut.
Aprenen, imagineu si escoltessin.
Provaré d'enraonar amb la pissarra.
Els he suggerit que no fóra bo volar.
Porto dies obrint la mateixa pàgina.
Procuro ensenyar sense trencar miralls.
Tenen poca sort, he escrit l'examen.
Pluja d'idees, a poder ser sense llamps.
Els he deixat parlar i no en saben.
Estic aprenent a escoltar entre crits.
Ara, valoraré la comprensió entre línies.
Suposo que pensen, no estan ratllant res.
Ben mirat, no em demanaran comptes.
Deixeu-los anar, ja els recollireu.
Procureu ensenyar sense que es despertin.
He ampliat l'apartat de seure.
Normalment, acabo la setmana en dimarts.
Podrien callar, però no hi estan fets.
Epitafis (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:53
Publicat per jjroca,
Epitafis
Si em vols veure, truca fort.
Heu fet massa tard!
Algú va a la farmàcia?
Ni sé on he d'anar a cobrar.
No penso donar-me de baixa.
Necessito recuperar la gana.
Per fi, sóc infidel!
Ei, sóc aquí!
Qui demana per mi?
Cada dia tinc menys por.
Ahir, vaig provar de fer feina.
Avui, no m'han manat res!
Va ser: morir-me i tocar el dos!
Mai sé quan fa calor.
Tampoc cal que corris tant.
He deixat un llibre de reclamacions.
Qui m'ha furtat l'anell?
El darrer record?: Crideu el metge!
Diuen que la mort menja, no sé de què?
Ja n'estic tip de restar!
De pau, en puc vendre.
No sé si plou o és el gos del veí.
Necessito taüt nou, aprofiteu les rebaixes.
Crec que la dona no sap l'adreça.
Sempre el mateix: Torno de seguida!
Es permet pregar a la mitja part.
Avui, n'he vist una de fantasmes.
Algú sap on he deixat la comanda?
Diu que era molt bru, no m'ho crec.
Feu via que he d'anar al cel.
Qui ha apagat el llum?
Menys mal que em trobo bé.
No et moriràs mai: Riu, riu,...!
Descansi, descansi..., i menjar quan?
M'hauré de fer de dretes.
No us penso dir on sóc.
Surto o ho negociem!
Us faig saber que estic trist.
Si has d'anar al cel, lleva't d'hora.
Paga'm una altra missa, garrepa!
Anar al cel, pressuposa no formular queixes.
Ni t'ho penses com estic!
Em sento com a desmotivat.
Qui diu que morir és una desgràcia?
Us regalo la meva agenda.
Gairebé ja he pagat la caixa.
Necessito crema d'afaitar.
Us puc mentir en tres idiomes.
Sóc aquí per a guanyar el concurs.
Necessito company de passeig.
Tres anys més de mort i me'n vaig.
Vull dir-li a la dona que tornaré tard.
A l'últim repartiment, em tocà el paper de mort.
Farem una protesta d'ossos caiguts.
Si entres, et donaré el premi.
No entenc perquè l'àvia em diu Agustí.
Si no has de tardar massa, t'esperaré.
Mai aprovo el test de difunt.
Pensaments festius (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:51
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El dolor invita a la quietud.
Encara estic intentant saber on sóc.
El pitjor de ser maca és canviar.
Si em coneixes et demano que m'ho diguis.
El que no sap la bruixa és on anirà a parar.
La solitud és l'amant que no m'enganya mai.
Com es pot saber, si la llum molesta els ulls.
Preocupa als rics saber fins on arriba el sofriment del pobre.
La tarda, quan passa, intenta enllestir el dia.
Suposo que no caldrà ni que m'oblideu.
Si torno és perquè no he trobat el meu lloc.
Qui li mana al cervell que mogui el dit.
Si patiu pels diners és que encara sou vius.
Al costat de la font, sempre viu qui no vol aigua.
El preocupant és que la fulla pugi a l'arbre.
Si hagués de volar, tindria més bona vista.
El perill del ric és que hom sap on viu.
El mossèn ens guarda els defectes.
Saber obeir és una virtut compromesa.
No ens fa por la nit sinó qui la porta.
Quan dormim no li fem nosa al cos.
Una vida acaba si no caben més desencisos.
La mort no sol admetre equipatge.
El millor dels creients és que saben on aniran.
Si tardo massa és que us heu esperat.
No puc somiar si tinc coses per fer.
La felicitat és una cambra desconnectada de l'exterior.
El que li dol al mort és no poder triar la caixa.
Els problemes esperen pacientment que tornis.
No em preocupen els que no em saluden.
Mai el cos agraeix la visita del metge.
Prefereixo que em tirin les cartes que me les envien.
Estimo tot el que no em destorba.
Necessito viatjar per veure si un dia em trobo.
L'únic bo de treballar és que t'allunya de tu.
El que els passa als humans és que no saben on anar a parar.
Les bruixes confien trobar cervells poc estructurats.
La perfecció és la manca de necessitats mal disposades.
La bellesa sempre surt de la casa seva.
Sempre, he admirat els que no em necessiten.
L'únic bo de ser mort és que ja no cal ser assenyat.
Beure és la millor manera d'aixecar el cap.
Cada nit s'assembla més a la darrera.
La casa és la pell que tarda més en malbaratar -se.
Poemes curts (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:47
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Com he de vestir,
si ho mana la pensa,
amb mitjons de fil,
amb mitges de seda,
la meitat de nits.
Tantes pedres
al camí,
la petita
em fa patir,
són necieses.
Quan demano
anar a la font,
el meu amo
diu que no,
com l'enganyo.
Quan camino
sense ruc
no endevino
si sóc mut,
m'acoquino.
Per perdre diners
ni calen setmanes
ni empreses emprades
on no en saben més,
són les acaballes.
Minsa pena
té el dimoni
si el desori
em fa befa
i oprobi.
Massa dies
sense nits
amanides
per eixir
si convides.
Parla la somera
de filosofia
quan es lleva el dia
damunt de la serra,
després, se n'oblida.
Vull, quan sigui gran,
una barca nova,
peix i farigola
per als estadants,
en deixar l'escola.
Proveu d'emportar-vos
aquest cos feixuc,
el tinc tan rabiüt
que voldrà temptar-vos
fins que es quedi mut.
Dieu-li al gegant
que, quan aplegui el dia,
el vull assegut,
prou ple de malícia,
fàcil d'emportar.
Demaneu per mi
en ser a l'infern,
estic ben obert
al dret de fugir,
m'agrada el desert.
No conec camins
que portin enlloc,
només els antics
han perdut raó,
eren tan bonics.
Des de dalt estant,
quan el déu em crida,
sento que s'amida
el cervell al cap,
després se n'oblida.
Les paraules vanes,
eixint del coixí,
diuen que, a les tardes,
els plau el dormir
enmig de basardes.
Per no plorar més,
crido les estrelles
enmig les tenebres
d'un món de pagès,
la meitat no vénen.
Sento melangies,
prenyades d'amor,
cercant un senyor,
l'hereu de les rimes,
bastidet de flors.
Per escriure,
he de menar
altres viures
mar enllà,
potser lliures.
En sentir el sol
quan desperta el dia
hom vol alegria,
recés i el condol
d'anar per la vida.
Amb els ulls planers,
la mirada dolça,
com espero a aquells
pregant a tothora
per guanyar un castell.
Epigrames (XXXIV)
25 Setembre, 2019 06:42
Publicat per jjroca,
Epigrames
Perduda nit
enmig tempesta,
massa la festa,
minso el guarit.
Doneu-me, amo,
hores al meu dormir,
ella em fa glatir,
la veig i esclato.
Una ceba m'ha dit,
prou satisfeta:
Que no provi la feta
de tallar-la a bocins!
He de volar
com papallona:
Sense esguerrar,
per la penombra.
Paraules sobren
en el trobar,
desitjos ploren,
no aplegaran.
Amors, com se'n van
a la terra ferma
on el sol ens crema
i trobem gegants.
Voldria, amor,
la pau i melangia,
somrís a cada dia,
el batec tou del cor.
On aniran
els monstres de la nit?
Responen esperits:
Allí on tot és plany!
No ploreu més
que l'amistança és morta,
li van tancar la porta,
no li deixaren fe.
Una noia plora
el perdut amor,
un déu se l'escolta
i li diu per on.
La mossa dormia
en un tou coixí,
estimava així:
sense prendre mida.
He trobat la mar
trucant a la porta,
m'ha dit que té força,
però li fan mal.
Com demano a la porta
l'amor perdut,
un firaire tanoca
me l'ha venut.
I si han de venir
les dolces paraules,
pararem les taules
amb menges de rics.
Quan cercava amor
entre rialles,
esclaten les fades:
Encara no ets tot!
Margarida endevina
com me l'estimo,
com la trobo amanida,
com me la miro.
A la casa del rei
no hi ha rialles,
sense estovalles
no hi ha servei.
Quan la mar es gronxa
i parla amb el vent,
se sent prou marona,
però no us fieu.
Cantar, cantaria,
si hagués cançons,
sóc tan pobrissó,
minso d'alegria.
Al carrer, demanen,
els savis d'abans,
que els dies passen
ben atrafegats.
Dolça reina
del meu cor,
no hi ha queixa
si em vols.
Una núvia sola
a la plaça estant,
de vegades, plora,
massa soledat.
Si demanes
massa or,
no proclames
poc amor.
A la lluna plena,
no puc ni dormir,
tanta reina ofesa,
plora sense fi.
Enllestint la poca fe i set poemes més
22 Setembre, 2019 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes
Enllestint la poca fe
Sovintejo el saber dir
que la vida s’allargassa
en aplegar vora casa
sense pena ni delit.
Enllestint la poca fe,
la tardor em duu a la plaça,
avui, m’he posat sabata
és el que he trobat primer.
Bon conco, sense destorb,
com feinejo el pensament
sense assolir cap meta.
Prendré infusió de menta,
ben assegut, entre gent
qui mai trobaran el nord.
Porto un somni
M’arraparé, al teu braç,
fins que passi la tempesta,
és l’amor qui em porta, a festa,
per a seure al teu costat.
En el dubte imprecís,
és on rau el meu imperi,
com mon cor es torna tebi
quan albira el teu somrís.
Visc, a la vora de les mars,
on mai regna la saviesa
ni es guanyen les batalles.
Porto un somni, a les espatlles,
qui em va omplint de dolcesa
mentre passes i te’n vas.
Dieu-me qui...?
En el clar país,
on mai regnen les obres,
esdevenen ogres
amb to malaltís.
Fugint de la feina
de l’amor dolgut,
un es torna ruc
per guarir sa reina.
Dubtes a l’engròs
i dates terribles
voler el guarir.
Dieu-me qui
demana ésser lliure
i un temps galdós?
Albiro al dematí
Cada paraula em duu
a trobar la llunyania,
s’emporta el llum del dia
per tornar-me ben eixut.
Cansat de les pertinences,
a la nit, prou traginer,
com vaig cercant el voler
entre ombres prou severes.
Albiro, al dematí,
una fortuna llunyana
enmig de terres captives.
Haig les cames amanides
i una dolça veu proclama:
No tardis, puix sóc aquí!
Dia rere dia
Setembre s’adorm,
dessota del pi,
cercant un amic,
viatjant pel record.
Els joves entesos
tornen a l’escola,
lluny la xerinola,
han de ser malmesos.
Hores sense pati,
pissarra polsosa
i llarga agonia.
Dia rere dia,
el deure fa nosa,
els porta al glatir.
Parlant amb el cep
Parlant amb el cep,
avança la tarda,
com passa cansada
oblidant el verd.
El raïm madur
espera el pagès,
ell vindrà després
quan pugui el ruc.
Com li agrada el vi,
serà a l’albada
quan prepari el carro,
porta els cabassos,
tisores, la gana
i ben poc a dir.
Quan la fulla vella
Quan la fulla vella
pensa en l’enrenou,
voldria ser bou
i portar una esquella.
Dalt de l’arbre estant,
s’obliden les presses,
viure a les finestres
és un gaudi gran.
Quan la fulla vella
demana el volar
com li aplega el vent,
no sé el pensament,
però el seu anar
fineix damunt l’herba.
Entre llibres i ocasió
Entre llibres i ocasió,
passa una vida sencera,
com s’allunya primavera,
com s’espera la tardor.
Puix tots anirem, prou bé,
a trobar el paradís,
us comento que és precís
allunyar-me del també.
Passen dubtes i il·lusió
per una ment missatgera
qui no vol gran aturar.
La història no ha de passar
per indrets buits de fermesa
fins aplegar a l’ocasió.
Pensaments divins (XXXIII)
21 Setembre, 2019 06:39
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Dimoni en excedència, no recorda com es fa por.
Faré pecats de carn si l'adobeu millor.
Pecador amb pressa, vol entrar a l'olla a pressió.
Normalment, el tren de l'infern no porta refrigeració.
No puc anar al cel, tinc dos safates de por buides.
Judes n'està tip de papers secundaris.
Núvia innocent cerca el seu promès al cel.
Cel restringit per a pares de família nombrosa.
Déu es perd per disfressar-se de dimoni.
Revolta de dimonis, Satanàs ha oblidat la paga extra.
Dimoni sord haurà cura de la sala de banquers.
Quan Déu creà es descuidà dels diners.
Canvio vida eterna per una setmana a Hawaii.
Satanàs necessita tres bufadors més de baix consum.
Déu haurà de crear més parcs temàtics.
Difunt previsor ha portar tres jocs de dents nous.
Abans d'encomanar butlles, consulteu preus.
Canvio plaça de caldera per llit de punxes.
Jesús confia més en els mestres ateus.
Dimoni, sense aspiracions, temptarà per encàrrec.
Déu ha fet els deures, Satanàs els qualificarà.
Es podran fer miracles que no tinguin efectes secundaris.
Es prega als profetes que vagin al setè cel.
Déu no acaba d'assimilar: l'ahir i el demà.
Jesús ha demanat un nou pare que sigui informàtic.
Déu ha decidit treure punts a sants agosarats.
Es fa saber als pecadors que les penitències augmenten un vint per cent.
Satanàs proposa rebaixar l'eternitat un terç.
Si he d'anar al cel, necessito un temps d'adaptació.
Els àpats celestials estan lliures de colesterol.
Jesús fa bon vi, però mai és reserva.
És el tercer àngel de la guarda d'aquest mes.
Podria pecar, però no tinc gana.
Tres deixebles de Jesús assistiran a un curset d'interpretació oral.
Judes vol vendre les memòries de Jesús d'aquest darrer mil·lenni.
Avui, porto set hores d'infern.
Demà, a les divuit hores, desfilada de la nova temporada d'aures.
Satanàs estalviarà un parell de bulls als nouvinguts.
Maria ha comprat botes d'aigua per si Jesús ha de tornar al llac.
Jesús ha demanat pa de motlle i peixos de granja.
Porto tres mesos de cel i començo a avorrir-me.
Es considerarà miracle passar el mes amb menys de cinc-cents euros.
Judes pateix una forta crisi d'identitat.
Puc anar a l'infern i pagar en sortir?
Estava pecant i aplegà la glòria.
Dubto que Déu sigui a l'atur.
Per a ser profeta, cal inscriure's a l'escola d'idiomes.
He sentit a dir que es vol construir una nova establia.
Josep portarà la somera a la I.T.V.
Satanàs admet que ha instal·lat control acústic a les calderes.
Déu sortejarà els nous seients per a sants.
Judes no acceptarà pagaments en diferit.
Jesús vol escurçar el període de temptacions.
No s'admetran nous profetes amb dificultat de visió.
Satanàs em vol fer fora per incompetent.
No crec que Déu admeti la tercera pròrroga que li he demanat.
Estic content, m'han posat a la caldera amb dos rics.
Per a anar al cel, quin calçat és més adient?
M'agrada parlar amb Déu, mai interromp.
Pensaments educatius (XXXIII)
21 Setembre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ho sento els he posat cinc preguntes sense dir-los les respostes.
L'alumne no té dubtes, els hi he pres tots.
Estic a punt de saber on sóc.
Avui, no podré ensenyar, m'han amagat la brúixola.
Estic angoixat, fa tres segons que no xisclen.
Fins i tot diria que no se'n burlen.
El procés educatiu acaba d'entrar al desert.
Cerco un bon alturó per defensar-me.
Ens hem perdut a la cinquena paraula.
Sembla mentida, però identifiquen la o.
Va ser obrir el llibre i començar la tempesta.
No sé ben bé què vol dir: Calleu!
No sé si ensenyo per vocació o per necessitat.
Li he donat el butlletí a la mare per a què l'ompli.
Tinc tres alumnes esponja, la resta són paper de vidre.
Ara, ja saben que un riu és un optimista.
Estan pensant, dubto que despertin.
Estan intentant descobrir com funciona un llapis.
Mai dubto del què saben, ho faig del què aprenen.
He descobert que funcionen sense piles.
Mai endevino quan acaben de no fer res.
Han començat el curs entre ràpids.
Per obrir el llibre no feu servir obrellaunes.
El mètode és cinc línies i esbarjo.
Abans de començar la lliçó, traieu les tovalloles.
Abans de seure, cal mirar on són.
Els poso feina per inèrcia.
Els he fet saber que voldria començar.
Tampoc cal que creguin tots.
La classe anava tot i l'ensurt.
Haig la sort quan se n'obliden.
La feina resultà economia submergida.
Ensenyar no fa por, és la posada en escena.
Un lladregot boig ens ha pres un llibre.
Mai encerto la nota que demanen.
Per a posar notes, faig servir la rosa dels vents.
Els resultats han estat bons, només tinc tres ossos fora de lloc.
Només tinc un excel·lent com només tinc un batlle.
Han fet un examen amb llibre obert, però no els he dit la pàgina.
Contesteu i després posaré les preguntes adients.
El problema no és entrar sinó per on.
He repartit somnis a tota classe.
He trobat dues respostes que s'havien perdut.
He descobert que no estan sords.
Anem avançant, però amb embussos.
Estan esgotats de tant fugir.
La classe avança a saber cap a on.
D'alguna manera ens en sortirem.
Suposo que els avorreix el camí.
Necessitem sorpreses contingudes.
Menys mal que no els tinc a casa.
Almenys la mare va aprenent.
No entenen el concepte senzill.
Tot i parlant, senten el timbre.
Estan convençuts que no cal pensar.
Un dia d'aquests igual volen.
Ja gairebé sóc invisible.
Savis, sense feina, volen ser ignorants.
Porto mesos cercant una porta.
Epitafis (XXXIII)
17 Setembre, 2019 07:43
Publicat per jjroca,
Epitafis
Estic pendent de quatre judicis.
Ho sento, no estic recomanat.
No tinc problemes amb el menjar.
Puc demanar l'excedència?
Sé que sóc mort, però no hi ha vacances?
Ofereixo os en bon estat.
Algú sap on tinc el cap?
Avui tancat, faig inventari.
La veïna tornarà en breu.
Fa temps que no rebo cap comanda.
Llogo nínxol per hores.
Fa anys que he demanat una pizza.
Aviseu el manyà, no puc sortir.
La Parca no vindrà fins demà, fa vaga.
No perdo el temps, el lligo amb promeses.
Tinc gana, però no sé on desar-la.
Aprenent de difunt accepta suggeriments.
A l'hivern, es reduirà l'horari de sortides.
Mort, sense destí, accepta viatges curts.
Cerco enze per al meu paper.
Els primers dies no saps com posar-te.
Vaig entrar per les ofertes.
Gairebé no tinc por!
Us trobo a faltar.
Avui, estic enfadat.
No he rebut cap import més.
Necessitem wi-fi.
No més sermons, si us plau.
Si pogués parlar...
Ni em grinyolen les dents.
Porteu-me una manta!
Savis, toqueu el dos!
Fa o no fa, estic com ahir.
Si heu de plorar, aviseu.
Sóc un sac de paciència.
En ser viu, tampoc em miraven.
De poc, que no milloro.
Si voleu diners, no hi sóc!
Tinc advocat per al judici.
Déu no hi és aquí!
Escolteu, sé el número del premi.
Procureu enllestir en dos minuts.
Voldria saber qui em va curar.
La mort és dolça, miau!
Ara, no recordo on era!
No sé, ben bé, qui ets!
Estic encallat al túnel.
El cel tampoc és gran cosa.
Estic a punt per volar.
Tampoc cal que ens enfadem.
Pensa en portar-me més piles.
Ho sento, he reduït l'horari de visites!
No penso comprar-li l'enciclopèdia.
Restaré disponible fins a …
No passis ànsia, no em mouré.
Quan tornaràs?
Sempre em llevo d'hora.
Si us plau, aneu a demanar a un altre.
Pensaments festius (XXXIII)
17 Setembre, 2019 07:38
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
He perdut la fe, començo a ser lliure.
L'únic que em preocupa de ser ric és si oblido quins són els meus mitjons.
Estic aconseguint no veure tot el que m'aniria bé.
Vull anar a dormir, poseu el carenat a tots els dimonis.
He tingut hores baixes, ara em queden els anys.
Déu m' ha oblidat, encara sóc dintre de la capsa.
Tinc cent negocis bons per ignorar i un sol per a perdre'l.
Podria ser un rei, però guanyaria massa indesitjables.
M' avorreix morir-me una altra vegada.
Tinc casa i ofici, no necessito res més per no enlairar-me.
He anat a trobar el meu déu i m'havien furtat el mirall.
Tinc un problema amb la beguda, no sé mai on posar-la.
Estic passant per la vida, algun dia creixeré.
No he vingut a pagar res, m'agrada tenir deutes suficients.
El mar té massa ones, per això les llença contra la platja.
No sé massa on vaig però perdo prou temps.
És trist fer-te gran, no encaixes enlloc.
Estic a punt per sortir, de moment encara no lluito.
El cos és un cuiner una mica brut.
La gana em diu el buit que estic per dintre.
Les dones es perfeccionen molt, però sempre enganyen els mateixos.
El perill de ser príncep és acabar sent rei.
La noblesa ha d'estar ben pagada i desenfeinada.
El millor de tenir rei és que ja saps de qui queixar-te.
La millor joia és manar del no res.
El que em molesta del meu cos és el poc que m'obeeix.
Tindria més dones si tingués més poc coneixement.
Com queixar-me del cos si ell no es queixa de mi.
Escrivint, treballo al meu hort particular.
Per ser intel·ligent cal tenir temps i paciència.
Molts encara tenen por de treure l'embolcall del cervell.
Al regne del dolor li manca el rei.
La gran niciesa és creure que estic pensant sol.
Discretament agraeixo qui em suporta.
El bo de la televisió és treure't els convidats sense esforç.
Mireu si tenen por els diners que sempre s'estan amagant.
Cal donar els diners a qui els sap guardar.
Els pobres banquers han de carregar amb els deutes de tots.
Només el pobre pot viure sense claus.
El lladre bo ni destorba ni es fa notar.
Només matino si m'escurcen el temps.
Un home treballador és un perill per al entorn.
El que perd al tafaner és tenir poques finestres.
Perdoneu, si us he fet pensar.