Enllestint la poca fe i set poemes més

22 Setembre, 2019 06:58
Publicat per jjroca, Poemes

Enllestint la poca fe


Sovintejo el saber dir

que la vida s’allargassa

en aplegar vora casa

sense pena ni delit.

Enllestint la poca fe,

la tardor em duu a la plaça,

avui, m’he posat sabata

és el que he trobat primer.

Bon conco, sense destorb,

com feinejo el pensament

sense assolir cap meta.

Prendré infusió de menta,

ben assegut, entre gent

qui mai trobaran el nord.


Porto un somni


M’arraparé, al teu braç,

fins que passi la tempesta,

és l’amor qui em porta, a festa,

per a seure al teu costat.

En el dubte imprecís,

és on rau el meu imperi,

com mon cor es torna tebi

quan albira el teu somrís.

Visc, a la vora de les mars,

on mai regna la saviesa

ni es guanyen les batalles.

Porto un somni, a les espatlles,

qui em va omplint de dolcesa

mentre passes i te’n vas.


Dieu-me qui...?


En el clar país,

on mai regnen les obres,

esdevenen ogres

amb to malaltís.

Fugint de la feina

de l’amor dolgut,

un es torna ruc

per guarir sa reina.

Dubtes a l’engròs

i dates terribles

voler el guarir.

Dieu-me qui

demana ésser lliure

i un temps galdós?


Albiro al dematí


Cada paraula em duu

a trobar la llunyania,

s’emporta el llum del dia

per tornar-me ben eixut.

Cansat de les pertinences,

a la nit, prou traginer,

com vaig cercant el voler

entre ombres prou severes.

Albiro, al dematí,

una fortuna llunyana

enmig de terres captives.

Haig les cames amanides

i una dolça veu proclama:

No tardis, puix sóc aquí!


Dia rere dia


Setembre s’adorm,

dessota del pi,

cercant un amic,

viatjant pel record.

Els joves entesos

tornen a l’escola,

lluny la xerinola,

han de ser malmesos.

Hores sense pati,

pissarra polsosa

i llarga agonia.

Dia rere dia,

el deure fa nosa,

els porta al glatir.


Parlant amb el cep


Parlant amb el cep,

avança la tarda,

com passa cansada

oblidant el verd.

El raïm madur

espera el pagès,

ell vindrà després

quan pugui el ruc.

Com li agrada el vi,

serà a l’albada

quan prepari el carro,

porta els cabassos,

tisores, la gana

i ben poc a dir.


Quan la fulla vella


Quan la fulla vella

pensa en l’enrenou,

voldria ser bou

i portar una esquella.

Dalt de l’arbre estant,

s’obliden les presses,

viure a les finestres

és un gaudi gran.

Quan la fulla vella

demana el volar

com li aplega el vent,

no sé el pensament,

però el seu anar

fineix damunt l’herba.


Entre llibres i ocasió


Entre llibres i ocasió,

passa una vida sencera,

com s’allunya primavera,

com s’espera la tardor.

Puix tots anirem, prou bé,

a trobar el paradís,

us comento que és precís

allunyar-me del també.

Passen dubtes i il·lusió

per una ment missatgera

qui no vol gran aturar.

La història no ha de passar

per indrets buits de fermesa

fins aplegar a l’ocasió.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Un colom és un ocell o un mamífer?: