Pensaments educatius (XXXIII)
21 Setembre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Ho sento els he posat cinc preguntes sense dir-los les respostes.
L'alumne no té dubtes, els hi he pres tots.
Estic a punt de saber on sóc.
Avui, no podré ensenyar, m'han amagat la brúixola.
Estic angoixat, fa tres segons que no xisclen.
Fins i tot diria que no se'n burlen.
El procés educatiu acaba d'entrar al desert.
Cerco un bon alturó per defensar-me.
Ens hem perdut a la cinquena paraula.
Sembla mentida, però identifiquen la o.
Va ser obrir el llibre i començar la tempesta.
No sé ben bé què vol dir: Calleu!
No sé si ensenyo per vocació o per necessitat.
Li he donat el butlletí a la mare per a què l'ompli.
Tinc tres alumnes esponja, la resta són paper de vidre.
Ara, ja saben que un riu és un optimista.
Estan pensant, dubto que despertin.
Estan intentant descobrir com funciona un llapis.
Mai dubto del què saben, ho faig del què aprenen.
He descobert que funcionen sense piles.
Mai endevino quan acaben de no fer res.
Han començat el curs entre ràpids.
Per obrir el llibre no feu servir obrellaunes.
El mètode és cinc línies i esbarjo.
Abans de començar la lliçó, traieu les tovalloles.
Abans de seure, cal mirar on són.
Els poso feina per inèrcia.
Els he fet saber que voldria començar.
Tampoc cal que creguin tots.
La classe anava tot i l'ensurt.
Haig la sort quan se n'obliden.
La feina resultà economia submergida.
Ensenyar no fa por, és la posada en escena.
Un lladregot boig ens ha pres un llibre.
Mai encerto la nota que demanen.
Per a posar notes, faig servir la rosa dels vents.
Els resultats han estat bons, només tinc tres ossos fora de lloc.
Només tinc un excel·lent com només tinc un batlle.
Han fet un examen amb llibre obert, però no els he dit la pàgina.
Contesteu i després posaré les preguntes adients.
El problema no és entrar sinó per on.
He repartit somnis a tota classe.
He trobat dues respostes que s'havien perdut.
He descobert que no estan sords.
Anem avançant, però amb embussos.
Estan esgotats de tant fugir.
La classe avança a saber cap a on.
D'alguna manera ens en sortirem.
Suposo que els avorreix el camí.
Necessitem sorpreses contingudes.
Menys mal que no els tinc a casa.
Almenys la mare va aprenent.
No entenen el concepte senzill.
Tot i parlant, senten el timbre.
Estan convençuts que no cal pensar.
Un dia d'aquests igual volen.
Ja gairebé sóc invisible.
Savis, sense feina, volen ser ignorants.
Porto mesos cercant una porta.