Pensaments educatius (XXXVI)
14 Octubre, 2019 06:35
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Quan vaig a enlairar-me, s'aturen per a contemplar-ho.
La innocència es guarda en una capsa sense tapa.
Cada nit, en allitar-me, prego pel canvi.
De fet, aprendre a ser pobre és barat.
Mai sé quan són a punt per a escoltar.
Sempre cal trobar a l'alumne agraït.
És agradable perdre's de tard a tard.
De moment, xerro per a què no agafin son.
El primer problema és la distància.
És millor que escriguin sense vici.
Sembla mentida, però l'oïda els funciona.
Dubteu si no us deixen perdre la batalla.
La patrona del mestre ha de ser l'au Fènix.
Hi ha pocs mestres sense creu.
Xisclen tan fort que hauran d'aturar.
No oblideu que els pares els sofreixen millor.
Mai he dubtat que se'n sortiran.
La classe és un estat petit i dependent.
Procureu-los aire suficient.
Els he posat feina, però pot sublimar.
Procureu que tota la classe sigui un racó de pensar.
Feu-los entendre que un llapis sol ja escriu.
Mai heu d'interpretar el que ignoren.
Els he fet saber la meva capacitat de xisclar.
Heu de procurar ésser un escull immòbil.
Posats a plorar que comencin ells.
Estava tan enfadat que van obrir les finestres.
No proveu d'encerclar més de tres línies.
Procureu recollir sense que se n'adonin.
Dubtar és bo, però no ho encomaneu.
Possiblement un mestre mai farà prou miracles.
Acordeu, amb els pares, un repartiment d'ensurts.
El millor dels alumnes és que dubten de la vostra raó.
Llenceu les idees pel damunt dels seus caps.
Mostreu-los la feina a una certa distància.
Tremolo, dos m'han fet la gara-gara.
Necessiten un sol que no enlluerni
Procureu que perdin la por d'aprendre.
Voldria saber on són i on sóc.
Porto segons sense barallar-me amb ningú.
He decidit entrar a classe sense tremolar.
No sé ben bé quan passar pàgina.
Per ara, tinc sort, no em coneixen.
Quan em pensava que ho sabien, ho van oblidar.
Porto anys escoltant-me.
Només he aconseguit que respiren.
Cadascun d'ells sembla ignorar que hi sóc.
Aquest any, he fet tres cursets d'interpretació.
Un dia us llevareu i ja ho sabran.
M'agrada el fet d'anar a escola.
En són tants, que algú ho deu saber.
Abans de començar a llegir, cal donar corda.
He provat de sobreviure amb prou èxit.
Els alumnes han de rendir o rendir-se.
No sé perquè tots els llibres estan en pendent.
Abans d'aprendre, igual eren feliços.
Dubto que cap cap es desenvolupi adequadament.
M'agrada ser mestre i raure inadvertit.
Han posat massa feina per a un cap sol.