Poemes curts (XLIII)
17 Gener, 2020 15:27
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Primavera a l'era,
les nines com riuen,
salten, endevinen
qui serà poncella
en tot el seu viure.
En el cor poruc,
va cantant la sínia,
després, com s'enduu,
plena de malícia,
el tou aixopluc.
Com les volves
van caient en noble dansa,
és la vella qui s'espanta
i va suportant les hores
quan la neu omple la plaça.
Quan la nit arriba
vora del camí,
he de dir que sí
puix dormir em priva
d'un somni eixerit.
Com voldria prendre part
d'un viatge de plaer
entre el ser i el no ser,
entre la serra i el prat,
ser oreneta és un voler.
Passen, pels carrers,
ombres de tempesta,
corredisses, festa,
somnis i delers,
amb polsims de pressa.
Mireu-la com va,
amb cara esblaimada,
cercant una casa,
dolça, amb bona llar,
poc després, s'enfada.
Una mossa jove,
plena de despit,
en passar m'ha dit
que m'assemblo a un ogre,
deu cercar marit.
És en la força
dels teus ulls
on reculls:
cor de marona
i aixopluc.
Quan sigui ric,
he de dur-li:
arracades i anell,
la polsera, atuells,
i, cada vespre, un dimoni.
Com les vaques del prat,
vull una esquella
i, en tornar de la revetlla,
regalar-li el meu esclat,
tres cançons i tombarella.
La tarda, quan dorm,
de sobte, s'enfila,
comenta, em crida,
diu que no estic mort,
què en sap de la vida?
Quatre paraules
al de dalt estant
comenten com van
pertanyent als altres,
al rics menestrals.
Una ombra
sense llum
a cada porta,
la virtut
era prou boja.
Quan el cos
em diu que prou,
m'assec sol
dessota l'om
que mai es mou.
Al regne més vell,
on no hi ha noblesa,
veig el rei que regna
i passa l'hivern
sense massa pressa.
Un poema
sense fi
com emplena:
dia i nit,
fa revenja.
Quatre velles
a la font
tenen queixes
de tothom,
són ben seves.
A l'amor primer,
les menges de gust
però si ve el darrer
toca temps d'ensurt,
viure mentider.
A la mar planera
com fa bon anar,
la barca s'espera,
somia, sap estar
al dedins la cleda.
Epigrames (XLIII)
17 Gener, 2020 15:19
Publicat per jjroca,
Epigrames
Amb cinc pomes
i un meló,
cerco ombres
quan fa sol.
No demano mort
ni cerco desfeta,
m'agrada la festa
sense crit ni sot.
I quan vingui l'hora
de l'anar a dormir,
poseu-me la joia
vora del coixí.
Una pedra contava
penes d'amor,
un roc se l'estimava,
però s'ha fos.
No demano riure
quan de lluny la veig,
vora el safareig
ni la puc descriure.
Les orenetes xisclen
de bon matí,
els minyons se les miren
entre neguits.
A l'hora tardana,
quan el sol se'n va,
el fanal esclata,
es posa a brillar.
Per viatjar,
per tot el món,
cal anar:
minsos de son.
Papallona plora
vora el rierol,
li passa l'estona
xerrant amb les flors.
Una casa dormia
sense volers,
el sol no volia
portar més fe.
La lluna plena
n'està per mi,
avui, no es queixa
ni vol dormir.
A l'hivern, imploro
que vingui més tard,
he anat al mercat
i llenya no en trobo.
Demano al vent
que escurci el pas,
puix el sembrat
encara és verd.
Pare, tant m'agrada
que li vull donar:
la serra, el pla,
el mul i la vaca.
El mestre em porta
ben atabalat,
diu que no he deixat
de fer el tanoca.
El dilluns,
la falç al puny,
els dimarts,
me l'he deixat.
La meva cosina
duu fils i brodats,
no és maca ni prima,
però es vol casar.
La reina brodava
la camisa d'or,
el rei demanava
ser el seu senyor.
Que parli el vent,
enmig del bosc,
és inconscient,
ho conta tot.
Mare, no vull anar
a batre a l'era,
no tinc somera
per a guanyar.
Mireu el sol,
és mentider,
quan és a prop,
ens porta el fred.
Sabeu, el batlle
voldrà ser déu,
viatjar a bon preu,
sense equipatge.
Sabeu, la mar
es lleva d'hora,
vol anar a escola
per a cantar.
És un llop
de muntanya,
té massa gana
per jaure a prop.
Pensaments divins (XLII)
01 Gener, 2020 08:10
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Llucifer comenta que la capsa del temps s'està esgotant.
Moisès tornarà al desert si amplien el menú.
El primer plor de Déu va ser el diluvi.
A la propera creació, s'estalviarà amb cervells.
Quan Déu creà el vent, no va pensar amb els arbres.
Quan Jesús trià a Judes, no sé si la va encertar.
He començat a pecar i el dimoni malpensa.
De moment, vull anar al cel els caps de setmana.
No vull anar a l'infern si les cues són massa llargues.
Déu estimava l'home fins que va plantar la pomera.
Vull aplegar a sant sense passar: ni gana ni fred.
Quan arribi al cel, em sortiran a rebre?
Satanàs estudia les noves tendències de defectes.
Hi ha dimonis que demanen legalitzar les drogues.
He anat a l'infern i fan poques misses.
Llucifer posarà aparells nous a la sala de tortures.
No cal ni dir que les armes de Satanàs són psicològiques.
Déu sempre posa feina inabastable.
Mai he entès perquè Satanàs ha de portar banyes.
Necessito ser pecador, però dels dolents.
Li he proposat a Jesús: fer una col·lecció de sants.
Déu ha ordenat: a partir de migdia, només es pot anar a peu.
Déu està preocupat per la condescendència dels àngels.
Jesús proposa convertir el vi en aigua tota la quaresma.
El ca Cèrber decidí entrar a l'infern per atipar-se d'ossos.
Em costa molt acceptar que només hauré l'esperit.
He regirat l'infern i ho hi havia confessionaris.
Satanàs ja porta molts premis pel paper de dolent.
A l'infern donen diners, però no te'ls pots gastar.
Judes vol invertir en penediments virtuals.
Déu li ha proposat a Jesús: salvar el món a distància.
Mai vull entrar al cel quan reparteixen la gràcia.
Estic preocupat, hi ha un dimoni que parla bé de mi.
Per anar al cel, el metge m'ha prohibit la beguda i la carn.
No sé quan Déu pensa, però sé quan no ho fa.
Si he d'anar a l'infern, vull tots els papers en regla.
He trobat advocat per al Judici Final, és quec.
Judes vol llogar un conjunt de rock dur per a la quaresma.
Llucifer ha embogit, vol promocionar energies renovables.
He provat d'escoltar Déu, però no m'ha donat l'oïda.
Quan sigui sant, vull setial petit i al galliner.
Ja he fet dos miracles: creure i callar.
Satanàs prefereix la sopa sense condiments.
Com pot un dimoni, amb banyes, menjar carn.
Dimoni, amb pràctiques, començarà amb cabres.
Pla d'evacuació, cada sant que vagi a la seva capelleta.
Satanàs ha demanat un assessor d'estalvi energètic.
Es fa saber als pobres, que tenen horari restringit per a sopar.
Jesús vol escriure la seva bibliografia.
Sant Pere troba que hi ha poc peix al menú.
Llucifer presidirà un concurs de pirotècnia.
Déu augmentarà el control de decibels a les àrees de descans.
Maria de Magdala promociona la fira de l'oli.
Al cel, consideren que una pecadora és competència deslleial.
Abans d'anar a l'infern, he demanat perdre la vergonya.
Jesús és amic meu, però mai porta diners.
Déu començà la història, però se'n penedí prompte.
Satanàs mai sap quan fa nosa.
He hagut de rebaixar l'ànima tres vegades.
Pensaments educatius (XLII)
01 Gener, 2020 08:05
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Em preocupa no ensenyar-los a beure ni a fumar.
Quan ja coneixien el tres, em passen al sistema binari.
Multiplicar és sumar amb presses.
Apleguen a les nou i ens hi posem quan toca.
Un cop o dos, respongueren educadament.
Hi ha alumnes als qui no goso treure'ls el plàstic de protecció.
Pensen que un diccionari és un llibre amb problemes de gola.
Ajuntar la ema i la a ens pot portar al peu.
No sé anglès perquè no parlen com en català.
Hauré de santificar cada pàgina.
De fet, sóc ovella entre llops.
Podrien aprendre, però saben resistir.
Vaig estudiar a una Escola Normal, no sé com són les altres.
Hem de sincronitzar preguntes i respostes.
Hem passat un trimestre a la pàgina dotze, és tan maca!
La meitat dels fulls no es parlen entre ells.
Hem passat un més lluitant per estar ben asseguts.
La mare en sap més, no sé perquè me'l porta.
És millor presentar problemes oberts.
Quan diuen que sóc puntual, què volen dir exactament?
Els he aconsellat que llegeixin respirant.
Hi ha algú que sàpiga explicar la paraula treballar.
No acostumo a posar deures, no me'ls tornen.
Han entrat a la fase rebuig-fugida.
Treballem la memòria: Qui sóc?
Necessito una escola peripatètica unidireccional.
Les meves classes són nocturnes, s'hi veuen poc.
El millor del matí sempre és l'esbarjo.
Resulta que creuen perquè no poden.
Alguna vegada, suposo que m'entenen.
He de fer saber que, de vegades, penso.
Mai una classe ha durat més del que em demanen.
L'inspector té la capacitat de volar sobre l'aprenentatge.
He de cercar el que trobi més cansat.
Els deixo la il·lusió de la dolça innocència.
Haig prou dificultats en canviar papers.
A la pàgina vuit, he hagut de fer un «reset».
Fa dies que no escolten, però no emmalalteixen.
Els he dit que la ella vol anar al cel, però cau.
Quan aprenguin una mica més serà un no parar.
Els pagesos no compten, ens toquen totes les reformes.
La inspecció ens donarà una altra freqüència.
Un cop enllestits els llibres, cal fer-los servir?
Sóc l'únic de la classe amb manca de flexibilitat.
Els he donat els objectius, no sé quants n'hauran perdut.
Deixen de ser responsables cada cinc minuts.
Suposo que entenen perquè hi sóc.
Els he donat prou continguts per si havien molta gana.
Sé que m'escolten els exabruptes.
Mai gosaria dir que ja ho saben.
He fet una lliçó magistral, suposo que no la llençaran.
Tot és començar la classe i el caos.
I sento venir el fred i set poemes més
01 Gener, 2020 07:59
Publicat per jjroca,
Poemes
I sento venir el fred
I sento venir el fred,
davalla del Montsià,
trobant al rabadà
amb penses de l’hivern.
Les ovelles malparlen
de l’herba i l’entorn,
ni avancen ni badallen
ni creuen amb la sort.
I sento venir el fred
amb desig de quedar-se
a descansar a la vall.
Ni feina ni treball
han provat d’allunyar-se,
és un món estrafet.
Mancats de misteris
Com vaig travessant
les valls i les planes
pensant que m’agraden
els jorns més taujans.
Mancats de misteris,
gràcils emocions
amb capvespres bons
i matins estèrils.
El jaure, a la nit,
ni plany ni humilia
ni porta secret.
Com cerco l’encert,
parca companyia,
en ample desert.
Ben poca traça
Em sento dolgut,
a les hores toves,
quan creen les golfes
monstres eixerits.
Han vingut a menys
els grans sacrificis,
les joies i vici,
un retall de temps.
Voldria avançar
sempre a contracor,
saber quan és l’hora.
Un present m’estova
i perdo el tresor
amb ben poca traça.
De vegades, assoleixo
De vegades, assoleixo
que m’agrada l’aire dolç,
com em plau i l’avorreixo,
sóc un dubte a l’engròs.
Benvolgudes alegries
com s’allunyen de la ment,
ha de ser per compliment
que les trobo amanides.
És la tarda assossegada
qui avança pel record
per a tornar-se lleugera.
Sóc la vella passatgera
qui alenteix, mentre remoc,
per finir en gran fiblada.
Trobo boires
És a l’hora de somiar
quan apleguen les pensades,
qui les pogués estimar
mentre arriben, mentre passen?
Manta nits com regalimen
amb gotims de perdedors,
com me’n ric, com van i criden
ben pendents dels meus dolors.
No avanço per camins amples
puix el seny no fa per mi
ni enllesteixo les cabòries.
Cada vespre, trobo boires
qui s’acosten massa a mi
per reconèixer les nafres.
En el dubtar inconscient
En el dubtar inconscient,
han de raure els fantasmes,
avui, porten poques ganes
i de la feblesa es queixen.
Són fantasmes cridaners,
bastits amb poques despulles,
a l’estiu els veig com suen,
es tornen menys mentiders.
En encetar nou hivern,
cerquen llar i bona manta
i s’asseuen ben plegats.
Són fantasmes endreçats
qui s’amaguen quan es tanca
la gran porta de l’infern.
Pecadors ben cristians
Els miracles són així:
amatents i necessaris,
van davallant del calvari
abans que aplegui la nit.
Car nosaltres, els humans,
anem bastint les històries,
prou perdudes les memòries
de pecadors ben cristians.
En el sostre, el Creador
va teixint arbres i fulles
per tornar a començar.
També jo voldria anar,
però són massa despulles
per tornar i guanyar-ho tot.
He d’emplenar el meu temps
Si la nit porta temences
i mancances d’enrenou,
feu-me veure com un son
ha de finir quan aplegues.
És el viure entremaliat
lloc on deixar la virior,
ben vestit de perdedor
sense ganes de fracàs.
He d’emplenar el meu temps
en comandes lleugeres
qui demanen poca sort.
En el deure, hi ha paor
i hom cerca les dreceres
per provar d’arribar al ple.
Epitafis (XLII)
01 Gener, 2020 07:57
Publicat per jjroca,
Epitafis
De fet, no vull ballar.
Necessito un bitllet de tren.
Cada dia que passa, em trobo més content.
Poseu-me la fe en paquets de cinc.
No demano més que son.
Algú m'ha pres la corbata.
Va ser: destapar el nínxol i començar a córrer.
Ni m'atreveixo a respirar.
Toquem a catorze vídues per cap.
Eviteu els maldecaps.
Espero comprar un televisor.
Suposo que és el dia de la bandereta.
Entra o agafaràs fred.
Procureu ésser breus.
Gairebé ni protesto.
No voldria fer-me pesat.
Acabo de rebre l'acomiadament.
No sé ben bé què vols.
Acosta't una mica més.
La propera vegada, avisa'm!
Ho tinc tot molt fosc.
Fes veure que no m'has vist.
Avui, no em fa mal el queixal.
He decidit romandre un altre mes.
Porto uns dies que faig pena.
No estic per ningú.
Són massa dies de festa.
No us penso plànyer.
M'ha costat prou arribar on sóc.
Mai sé quan arriba el carter.
No vull notícies tristes.
Igual he perdut l'anell.
No espero rebre visites.
Necessito suport psicològic.
Estic fora de mi.
Avui, no tinc ganes d'aprendre.
Ànima per a vendre, accepto ofertes.
Mai sé quan surt el sol.
He demanat una sessió de massatge.
Només contestaré els dijous.
No vull comprar res més.
Algú em pot dir on sóc?
M'he donat de baixa al facebook.
Cerco núvia poc xerraire.
Algú em pot avisar quan deixi de ploure?
Vaig arribar fa dies i no em volen vendre res.
Un cop t'acomodes fa de bon passar.
Potser hauria de prendre un reforçant.
No recordo la cara que feia.
No me n'he sortit del darrer disgust.
Enyoro canviar-me de roba.
M'ha costat perdre la gana.
Avui, tinc jornada de lleure.
Quan posin els llums de Nadal, aviseu-me.
Ha estat un encert donar-me de baixa.
Amb uns dies més, aplegaré als cent.
De fet, em van portar.
Per ara, estic servit.
Pensaments festius (XLII)
01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La felicitat és l'absència total d'energia.
Els pobres viatgen per casa.
Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.
El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.
No et perdràs per pensar sinó per escoltar.
Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.
Si no saps on visc, tot anirà bé.
L'amor sempre s' ha venut a bon preu.
Estaria content si no sabés qui sóc.
Si et surten massa amics, posa terra enmig.
No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.
Ningú m'ha traït, només jo.
La frontera del somni és el país de la fam.
Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.
El ric s'omple de l'enveja dels pobres.
El pobre descansa a casa, el ric es realitza.
Em creia un déu, però vaig eructar.
No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.
No m'agrada trobar-me sol i empipat.
No deixo de pensar per si ho oblido.
El problema no és fugir, sinó cap a on.
La vida és un seguit d'estacions desmantellades.
El que estima vola alt, però cau sovint.
Un vol treballar poc i acaba fent castells.
Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.
Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.
He volgut alçar el cap, però pesa massa.
Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.
No em convidis a festes que faré d'hora.
L'amic del meu amic se'l pot quedar.
Si la dona és gran la veureu de lluny.
La dona es fa gran mentre l'home envelleix.
L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.
Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.
Si el cel és blau, els àngels són mariners.
Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.
La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.
Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.
L'odi és el fill pròdig de l' amor.
Si una dona no et fa pecar, malament.
Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.
Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.
Perdem més temps endreçant-nos que sent.
La dona, si la deixes, es perd.
Poemes curts (XLII)
01 Gener, 2020 07:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Haig por de la por,
dels petits gegants
que, volent ser grans,
s'ho menjaran tot,
deixaran l'enciam.
Paraules portades
al si de la por,
no cerquen raó
ni empren missatges
de nobles senyors.
Manta diners,
a la butxaca,
veuen com passa
el petit pagès
sense gens de traça.
Em plau el viatge
a terres properes
on parlen banderes
de gran prometatge:
dels alls amb les cebes.
Mireu-la com va,
amb cara esblaimada,
de casa en casa
per si el pot trobar,
vella enamorada.
Amb les cartes
i el got ple,
passen tardes
per a fer
dolces comandes.
Si jo fóra cavaller
a les guerres aniria,
mil batalles guanyaria
amb feresa, escuder,
glòria i porfídia.
Quan les olives
omplen cabàs
vénen les nines
a omplir el sac,
mai se n'obliden.
Estimo les vinyes
plenes de raïm,
n'hi ha de totes mides:
greixudets i prims,
mossos els trepitgen.
I de dalt estant,
miro com fumeja,
el tren trontolleja
mentre va passant
per la vall planera.
Amb un vas de vi,
un polsim de carn,
espero l'amic
per si em ve a buscar
abans de la nit.
Trobo el meu déu
sense cap regne,
tocat del fetge,
anant a peu,
un xic heretge.
Un poema va
lliscant per la plana,
el cap el desgrana,
prompte el deixarà,
massa tost es cansa.
Em plau el saber,
dolça melangia,
que la pau m'oblida
quan ho trobo bé,
pensa malaltissa.
En el grat racó
de les hores dolces
es planyen les mosses
quan parlen del cor,
potser no hi són totes.
I, de tant en tant,
et faré un petó
per a saber com
m'estimes de grat,
sóc tan pobrissó.
La lluerna sap
que l'estiu la crida,
que caldrà menjar,
de nit i de dia,
abans d'infantar.
Sento la dolçor
de la tarda plana
quan l'hivern reclama
un xic de calor,
quan la té, s'enfada.
Estimo saber,
quan penses amb mi,
que és gran el coixí
per a dormir a pleret,
almenys, mitja nit.
Enllà de la font,
quan el bosc es perd,
cerco el color verd,
el trobo marró,
qui ho haurà permès?
Epigrames (XLII)
01 Gener, 2020 07:44
Publicat per jjroca,
Epigrames
Si va el cànter
a la font,
en tornar,
agafa son.
Com una joguina
prega per jugar,
quan sent qui la crida,
com se'n vol anar.
Caminoi amb fulles
anunciant tardor,
ens demana mudes,
va perdent color.
Una nit volia
aplegar al matí,
però un sol mesquí,
de nou, l'empenyia.
Massa son
i pocs diners,
donen poc,
demanen més.
Quan el ric
va al mercat,
el més dolç
es fa salat.
Per a vèncer
l'enemic,
cal aprendre
a beure vi.
El pare demana
anar a treballar,
li dic que el ballar
potser més m'agrada.
A la banda de ponent,
han posat un cementiri,
allí, callen, no hi ha vici,
no treballen quasi gens.
Amb un pom
de bones flors,
festejar
ni porta sots.
Si jo fóra ric,
digna gosadia,
poc treballaria
amb la son que tinc.
Maria volia
amb mi festejar,
de nit i de dia,
no sé com ha estat.
Quan el vent
aplega a casa,
al moment,
se n'entra i parla.
A l'escola vella,
prenen la lliçó,
menen la llibreta,
dibuixen coloms.
Com l'estimo,
de passada,
com gotimo
quan es cansa.
Estudiant,
sense fortuna,
amb trenta anys,
ni sap ni atura.
Al carrer
de melangies:
menjar bé
i passar dies.
Amb la rosa
i un desig,
és quan gosa
amb mi venir.
Amb un vas de vi,
el mirar perdut,
cercant aixopluc
on passar la nit.
Aprenent
de mentider,
menjo poc,
descanso bé.
A la plaça
de la font,
la més maca
beu quan vol.
Les passes perdudes
pel camí més vell,
cerquen les pastures
i un ramat sencer.
Paraules donades
enmig del carrer
mai les vull emprades
puix porten poc seny.
Al racó de l'era,
dormia el cavall,
no volia estrall
ni el batre amb pressa.
Pensaments divins (XLI)
12 Desembre, 2019 08:20
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Un cop a l'any ens permeten pecar.
Satanàs ha comprat una forca de disseny.
Sant Pere no vol tants dies d'horaris intensius.
He comprat un dimoni per a ser sant.
Al cel, no es podran superar els vint-i-cinc grams.
Satanàs vol augmentar l'import de la refrigeració.
Va ser arribar a la glòria i començar els disgustos.
Fa anys que busco la taula de l'àpat.
Sóc aquí pel miracle.
La Verge diu que els diumenges no s'obrirà la cuina.
Déu vol provar de canviar manaments.
El cel de les viudes és gairebé ple.
Vull anar al cel fent força escales.
Canvio plaça del cel per una mica d'aventura.
He portat l'enemic al cel per si se'l volen quedar.
Ni vull saber on he deixat els pecats.
Va ser: anar a l'infern i trobar el metge.
La darrera fornada de diables sortí dolça.
He hagut de fer miracles per a dinar amb dos euros.
Dimoni, sense escrúpols, temptarà heretges.
Necessito company de caldera que sàpiga conversar.
Quan Déu era petit, a quina escola devia anar?
Déu dubta que l'home entengui res.
Satanàs ha demanat més il·lusió en la feina.
Déu vol apagar el llum del planeta Terra.
Satanàs no està disposat a suprimir els diners.
Si vaig al cel, on puc deixar les dèries?
Vull deixar la gola sense privar-me de menjar.
He demanat que escurcen les novenes a setenes.
Satanàs proposa una setmana de quatre dies.
He demanat a Jesús un apartament de sant.
Satanàs estudia noves temptacions per a Jesús.
Jesús ha demanat una Setmana Santa cada set anys.
He canviat tres cops de dimoni i encara no peco.
He decidit canviar-me al cel dels joves.
Estic pendent de l'ascens al segon cel.
Mai sé quan em tocarà el miracle.
Va ser: aplegar al cel i acabar-se el pernil.
Vull parlar amb Déu, però no trobo el tema.
He decidit poder pensar en privat.
No sé quan a Llucifer se li fa el cor tendre.
Vull la vida eterna, però sense I.V.A.
Si he d'anar a l'infern, necessito un altre ull.
He demanat descompte a la penitència.
En aplegar al cel, procureu-vos un seient.
El primer que us heu de treure són les presses.
Porto setmanes aprenent el Parenostre.
Necessito saber l'horari de visites de Satanàs.
Tomàs vol crear un premi literari sobre el dubte.
Déu vol saber quan podrà fer festa.
Si l'univers s'amplia és perquè Déu creix.
Satanàs s'ha plantejat crear una loteria.
Al cel dels pobres, només posaran dos plats.
Déu prepara el Judici Final, començarà amb els muts.
Porto setmanes motivant el meu dimoni.
Vull fer una visita turística a l'infern per a fer-me a la idea.
Satanàs vol actualitzar el pla d'evacuació.
Tres àngels protesten per l'horari d'estiu.