Epigrames (XXXVI)
11 Octubre, 2019 12:10
Publicat per jjroca,
Epigrames
Ballem, una estona,
pel palau preat,
enmig del sembrat
tot cercant la rosa.
Com parlen les flors,
sense gens de pressa,
de dormir, amb dolcesa,
lluny d'estirabots.
La noble mestressa
demana per mi,
dieu-li que sí,
que torno a la festa.
Estimades marietes
no fugiu del meu jardí,
el pugó m'ha dit que sí,
que tornarà a les desfetes.
La bruixa més vella,
quan em ve a trobar,
em parla d'empenta,
del mal que li sap.
A la lluna plena,
dormen els gegants,
dormen en renglera,
somien amb la mar.
Posaré, al capvespre,
tot enmig del bosc,
un farcellet d'herbes,
menges i cançons.
Entrant a la casa,
pujant al terrat,
he trobat la fada:
queda, tot plorant.
Trenta perles:
un collar,
trenta vespres
per somiar.
No han de passar,
la munió de dies,
sense el dolç parlar
del dubte i fatigues.
Paraules, al vent,
portaran tempesta,
pobres innocents
empaitant la fressa.
Mireu-la com va
amb vestit florit
ni vol el demà
ni fuig de l'ahir.
Una rosa sola
viatjant amb la mà
portarà el demà,
plànyer li fa nosa.
Tinc per a coixí
la pedra poruga,
no parla ni és muda,
no ha res a dir.
Sembraré paors
a la terra ferma,
a la mar, tempesta,
en el cel, sermons.
El son com puja
escala amunt,
sóc a les golfes,
estic perdut.
Em plauen llamps
i hores de tempesta,
quan l'amor se'n va,
quan l'amor no es queda.
Parlem amor
del si del nostres cossos,
estimats ossos,
captaires d'escalfor.
A la mà, la rosa,
tot parlant d'amor,
mai em farà nosa
mentre siguem dos.
El vespre demana
que estigui per mi,
la rosa proclama:
Corre, dona-li!
Amarat al moll,
com si fos la barca,
ha vingut la Parca
per si em troba sol.
Pas he de morir
sense estimar-te,
només, el besar-te,
em diu: Resta aquí!
Les paraules dolces
amb un xic de mel
em porten al cel,
de segur que et troben.
No tinc hores per dormir
puix l'absència em fa vetllar,
com li hauré de demanar
que s'acosti un xic a mi.
Mon cabirol i set poemes més
08 Octubre, 2019 15:36
Publicat per jjroca,
Poemes
Mon cabirol
Mon cabirol
trascola entre muntanyes,
enmig de banyes,
com surt el sol.
I tot s’avé
a un nou sobreviure,
qui sap descriure
on dorm el bé?
Mon cabirol
estima l’herba tendra
i vespres plens de pau.
De son palau,
com ix la nit serena
sense cap dol.
En el regne del somiar
En el regne del somiar,
he de posar una estrella
mig desclosa, a mig anar
i ben lluny de la tenebra.
A la cambra, haig un buit
des que ella ha marxat,
com demano minsa part,
un desig gran i prou cuit.
Fóra aquesta l’ocasió
d’assolir nou enrenou
i sentir bategar l’aire.
En el neguit, sento flaire
i recordo aquell temps com
qui ha trobat la solució.
Lluu el llum de la taverna
Lluu el llum de la taverna
entre pensa i processó,
el mariner no té espera,
vol somiar-ho tot d’un cop.
A la mar, la nit serena,
en el port, pena i oblit,
a casa, no hi ha marit,
en el cel, la lluna plena.
Contalles per a no dir,
històries per a no fer
i recomptes imprecisos.
A la vida, pocs anissos
i embolics, sense caler,
fins que els ajorna la nit.
Sento venir tardor
Sento venir tardor
pel gran corriol del mas,
és capciosa, no em fa cas
i brandeix força a l’engròs.
Les fulles, esporuguides,
com senten el seu passar,
s’esblaimen, volen tornar
a l’escalfor d’altres dies.
Es desperta el mussol,
ha somiat amb la gelera
i la blancor de la neu.
Resto aquí puix sóc hereu
d’una pensa sorneguera
mentre va apropant-se el sol.
Massa rella per donar
Massa rella per donar,
el vell ruc com s’incomoda,
es passaria l’estona
dessota de l’arbre estant.
L’olivera per la vall,
en el cim, un garrofer,
l’enyorança ha de ser
qui voldria anar al ball.
El poble afluixa el pas
d’aquell trescar penitent
entre penses i disbauxa.
Hauré de fer bona pausa
per retrobar-me amb la gent
i lliurar-me a l’escarràs.
Els camins no tenen palla
Si camino és per vici
i el deure de no fer res,
com m’empeny el sacrifici,
com m’oblida l’interès.
Els camins no tenen palla
ni taronja els tarongers,
quatre vells voltant la plaça
fins que parla el cloquer.
A taula, el plat d’enciam,
aigua fresca i poc més
per a enllestir la dinada.
On resta la cansalada?,
aquell vi negre i espès
qui ens portava el somiar.
Demà, serà tard
Amics de temences,
monstres compungits,
senyors de les nits
quan manquen tenebres.
Valents com el vent,
fugint de la pluja,
a casa la bruixa,
no aplega l’hivern.
Em mou cos reial,
albiro revenges
de menges de carn.
Demà, serà tard
per saber si vénen
a empènyer el meu mal.
El marit voldria vi
A la casa de l’eixut,
gairebé ni tenen aigua,
la senyora para taula
quan li plau o ve de gust.
Avui, caldrà maridar:
ou fregit i una sardina,
de primer, pobra amanida,
per a postres, ni ho sabrà.
El marit voldria vi
per ofegar la misèria
i oblidar el nou pervindre.
Una gerra, de bon vidre,
va encetant nova platxèria
fins que desperta la nit.
Pensaments divins (XXXV)
06 Octubre, 2019 14:54
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
A l'equip de l'infern, el porter mai plega.
He agafat un cove gran per a posar la fe.
S'accepten suggerències per a pecar.
Sant Pere es vol donar d'alta a la xarxa.
Jesús ha tornar del calvari, tallava claus.
Jesús té la veritat perquè no la deixa a ningú.
Déu farà descompte amb els pecats de carn.
Satanàs ha demanat viatjar a una illa deserta.
He aplegat al cel, de seguida, m'han posat a enllestir.
Necessito un “spa” per a complir la penitència.
Encara que sigueu al cel, cal dormir amb els ulls oberts.
Satanàs donarà classes de monotonia.
Cel tancat pel perill de corrents nous.
Al cel, les roses duren un any.
Dimoni inexpert desconeix quatre manaments.
Jesús opina que no s'hauria de tornar als casaments.
Per cinc minuts de glòria, no vull cent anys d'infern.
Si heu de dormir, no deixeu els pecats a les golfes.
Núvia, sense experiència, festeja amb el dimoni.
Li he donat la moneda a Caront i no m'ha tornat el canvi.
La llacuna Estigia roman tranquil·la.
He de fer bones obres, he rebut queixes dels fredolics.
Tampoc cal que mengéssiu cada setmana.
Satanàs no accepta pecadors sense motivació.
Es fa saber, als sants nous, que han de pagar l'aureola.
Satanàs i Déu es repartiran set anys de vacances.
Déu substituirà: traducció simultània per llenguatge de signes.
A partir del juny, el cel farà horari d'estiu.
Sants díscols es queixen perquè Déu té els peus freds.
Satanàs convoca assemblea per a tots els simpatitzants de l'infern.
Sant Pere patrocinarà la pesca sense mort.
Jesús descarta deixebles adscrits a partits polítics.
Moisès tornarà al desert si hi ha servei de manteniment.
Jesús no descarta multiplicar: pans i llaunes.
La Verge estudia posar servei de rentat i planxat.
Es fa saber que els arcàngels només circularan els dies parells.
Els serafins troben a Déu com a absent.
Déu ha demanat un setè cel lliure de contaminació acústica.
Aquest mes, els pecats mortals hauran descomptes.
Es fa saber, als nouvinguts, que cal respectar les cues.
Es prega, als nous sants, que passin a recollir els seients.
Satanàs talla claus, algú li ha pintat la cua.
Totes les ànimes, pendents d'anar a la Terra, que triïn cigonya.
He demanat el cel com a tercera opció.
Ara, Judes vol promoure el ball de bastons.
Tomàs dubta que Jesús pugui treballar de forner.
He anat al cel per aprofitar les rebaixes.
Sant, sense destí, practicarà en curacions a distància.
Satanàs vol invertir en plaques solars.
Per ajustos de pressupost, la quaresma durarà catorze setmanes.
Jesús descarta tornar amb línies regulars.
Vull anar al cel, quants sants he de fer servir.
Judes es vol confessar, pobrissó.
Per haver caldera elèctrica cal ser client de Fecsa-Endesa.
Li he dit a Sant Pere si pot deixar passar el cobrador del frac.
Canvio salvació per jove pecadora.
Li he dit al sant que em llevi les misses del dematí.
Sóc pobre, menjar carn tendra és pecat?
Cerco soci per a compartir un dimoni els caps de setmana.
Pensaments educatius (XXXV)
06 Octubre, 2019 14:52
Publicat per jjroca,
Pensaments educatius
Doneu-los un concepte i a veure què passa.
Tenen la raó, però els falta la capsa.
Han començat el curs amb el desig de veure la mar.
Estic pendent de comptar els enemics.
He comprat més temps per si fa falta.
El cove de les bones intencions ha de romandre ple.
Em pregunto quants déus haig a classe.
Procureu navegar pel fred.
Tampoc cal que notin la soledat de la victòria.
Haig alumnes que aprenen, d'altres que ho prenen.
De moment, em fan més cas les mosques.
Aplegaran a savis sense prendre'n part.
A la darrera reforma, em quedà sense mitjons.
És fantàstic estudiar i no decandir.
Feu-los saber que ja he arribat.
Va ser trobar la gallina i escainar-la.
Portem un mes i no endevinen qui és el mestre.
Entren i, al cap de cinc minuts, ja han acabat.
De segur que ho saben que hi sóc.
Els he donat cupons per a la reforma següent.
Sempre podran dir que no ho he comentat.
Necessito llibres de tres paraules.
Vés a saber, quan començaran les classes.
Han comprat paper i llapis, ara, necessiten gana.
Mai sé on viu Pitàgores.
Obro la boca, però primer amago les dents.
Ha estat horrible, he provat de fer-los pensar.
Vénen, però no acompanyen.
Mai sé quan han de callar.
He matriculat a tres fantasmes.
Mai sé qui em para la traveta.
He decidit començar la immobilitat.
Vulguis que no es va fent a la idea.
Proveu de liquar les idees.
Han d'aprendre a escoltar sense dormir.
Acabo de decidir que no decidiré més.
Tenen ordinadors, però no els pentinen.
De vegades, en la tria, surt un dia bo.
Sempre hem de trobar una mena de guspires.
Els he demanat que despertin altre cop.
Convenceu-vos que el mèrit no us pertany.
Procureu-los, cada dia, un polsim d'adob.
És prou motivador perdre's per la raó.
Ningú haurà la independència al seu abast.
Heu de procurar que sempre es quedin amb gana.
Intenteu marcar bé els silencis.
Eviteu el fred de la indiferència.
Procureu que pensin sense pressa.
El problema d'aprendre és l'horitzó.
Prego per a què no perdin la mesura.
Cal trobar resultats abans que conceptes?
En són prou per a guanyar-me sovint.
El primer problema és endreçar les idees.
La motivació és un regne esotèric i canviant.
He entrat a classe sense saber com me'n sortiré.
Quan obren el llibre surten els missatges desconeguts.
El fer de mestre és una feina sense massa mesura.
He de suportar vent de tota mena i condició.
Poden aprendre, però ho hi ha massa pressa.
Epitafis (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:28
Publicat per jjroca,
Epitafis
Fes veure que no m'has vist.
Si t'has de posar així, no cal que tornis.
Necessito recomanació per trobar núvia.
Encara me'n ric del testament.
Ho sento, m'he llevat de poc humor.
Necessito soci per compartir el nínxol.
He decidit llençar la bàscula.
De moment, no trobo la sortida.
Ho sento, tinc el cap en un altre lloc.
No li féssiu cas al soterrador.
Ves-te fent a la idea!
Romandré mort fins que surti millor oferta.
De poc, no la mato a disgustos.
M'he donat d'alta a morts sense recança.
Diuen que he mort, no he notat res.
Vull canviar de soterrador.
Feu-me saber quan he de votar.
Una mica de feina, si us plau.
Entra i pren el que vulguis.
Qui m'ha tallat l'aigua?
No surto per timidesa.
No us cregueu a la veïna.
Ahir, vaig deixar de comptar.
Sóc a l'infern, i què?
He portat una estufa per si de cas.
Ho confirmo: Sóc un home fred!
Les preguntes per escrit, gràcies.
Va ser morir-me i perdre pes.
Necessito certificat de bona conducta.
Encara me'n recordo del deute.
Només estudio llengües mortes.
Dieu-li a la dona que tenia raó.
Quines flors es porten aquest any?
Les abelles també les vull de plàstic.
Avui, tampoc t'escoltaré!
Pregueu per mi i fe-ho saber.
M'han nominat per deixar el nínxol.
Si us plau, no ploreu més!
No m'estiris de la llengua.
Feina fixa, no es valorarà l'experiència.
Proveu de ser més discrets.
Si aplegues tard, adreçat al soterrador.
Ahir, vaig rebutjar una assegurança de vida.
Passa i t'oferiré una til·la.
No em faig massa amb el veïnat.
Entra i oblida't dels preus.
He deixat de celebrar l'aniversari.
Es permetran les lloances.
Tampoc cal que ploris tant.
Gairebé ni respiro.
Trobo a faltar el sol.
El proper diumenge aniré a missa.
No dono fe que el mes proper hi sigui.
Ho sento, avui no m'he dutxat!
Fins ara, sóc fadrí.
Bon dia a tothom!
Estic perdent la il·lusió.
Mai em pensava veure't aquí.
Pensaments festius (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:25
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
La dificultat de viure és el que motiva a fer-ho.
L'oblit és la més còmoda de les posicions.
Si tots fóssim rics ens ofegaríem.
A pesar de la inutilitat de la neteja, la repetim contínuament.
El temps va ser el primer càstig bíblic.
Si Déu m'estimés a mi, què dirien els altres?
El senyor, lluny i el criat a punt.
Déu manté els dolents per a què no l'estimin tant.
Cada cop, estic més convençut que, a l'infern, no va qui vol.
Em pregunto com me'n sortiré si la presó és tan gran.
El meu infern és mantenir-me a 37ºC.
El millor d'estar col·locat és que ja no fas nosa pel carrer.
Si m'ho assegureu tot, on deixaré el meu neguit?
El millor que pot fer el metge és oblidar-te.
Tinc pocs diners perquè els compto amb els dits.
Si ni l'escolto, es queixa i, si ho faig, em menysprea.
El temps de lleure és un estat on no regna ningú.
El millor de festejar és que mai saps on et trobes.
Per què es queixa el meu cos si jo no li vull cap mal?
El millor de pensar és que trobes molts espais buits.
La veritable presó es guarda sense carcellers.
No fa por la nit sinó els monstres que la porten.
A un déu li és més fàcil tallar un cap que desfer una ombra.
Per què sempre he de berenar abans de sopar?
L'únic suportable de la vida és que s'acaba.
Cap viu pot afirmar que ell no serà un negoci.
Una persona és important quan es pot treure negoci d'ella.
El soroll desconnecta el cervell de les idees.
Ser pare és recordar el que hem fet malament.
L'amor és un servent que no vol fer res.
La llargada del dia és qüestió d'anys.
Un sempre vol fugir cor endins.
Qui no pensa és que ja ha arribat.
La vida és l'etern desencant.
Prefereixo tenir diners que endevinar-los.
Si tinc llibertat, on posaré els altres?
El millor de la platja és damunt l'arena.
Camina que caminaràs i sempre arribes tard.
El millor de ser pobre és el poc que costa.
El temps és el mosso del magatzem.
El camí de la vida és de peatge.
Escriure és fer tir al blanc.
És bonic veure com et prenen el cos i et regalen la resta.
El bonic és estat enmig i inconegut de tots.
Poemes curts (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:21
Publicat per jjroca,
Poemes curts
A la mar dels decebuts,
cada barca duu sa flama
i, de lluny, la veig galana
sense feblesa ni ensurt,
ésser vençut s'encomana.
Portaré el llum
al carrer estret
per saber si és cert
que l'hivern és curt,
sense color verd.
No hi ha hores
per dormir
ni cabòries
per sentir,
les prenen totes.
A l'amor llunyà,
qui sotja altre cop,
dieu-li que he mort
per no saber anar
o anar-me'n del tot.
Sento, en el silenci
de l'estiu darrer,
aquell voler ser
part de l'encanteri
quan s'allunya el fred.
He estat cercant
en el meu jardí:
herbei, romaní
i tardes de grat,
restaran allí?
Aprendre a somiar
amb un país nou
on no trobem bou
que ens vulgui menjar
en ser només cols.
Com l'amor poruc
resta a la natura
el bé que procura:
el tornar-se ruc
al temps que madura.
No he de conquerir,
al castell dels somnis,
àngels o dimonis,
el viure o morir
carregat d'ivori.
Com em plau saber,
en llevar-se el sol,
que, darrere un dol,
s'amaga el voler,
pensament resolt.
A la casa del veí,
quan la fosca arriba d'hora,
han posat, a la cassola,
el millor que es menja aquí:
ous bullits i vi de bóta.
Suposo que ho saps:
Quan, l'esdevenir,
surt a barrar el pas,
plora per tenir
un xic més de nas!
A la casa gran,
es guarda un secret:
saber plorar quan
havem poc encert
i dormim al ras.
Com endevinar:
temps de parar taula
o deixar-ho anar
tot cercant la rauxa
per poder callar.
A la riba vella,
on s'acluca el riu,
noto aquell caliu
vestidet de pena
per no saber on viu.
Mireu-la con va:
tota esblaimada,
trencada de cara,
amb dolç caminar,
sense trobar plaça.
He de demanar,
a la bona bruixa,
que porti musica
puix he de ballar
quan l'amor convida.
Poques hores
per dormir
i enllestir
quan vénen totes
de bon matí.
En el desconcert
de les bones noves,
he sentir les noses
de viure a l'hivern
i trobar les ombres.
En el reialme,
vull esbrinar
si trobo un patge
a qui confiar
el meu missatge.
Epigrames (XXXV)
03 Octubre, 2019 06:08
Publicat per jjroca,
Epigrames
Dintre de la cambra,
el secret guardat,
dessota la manta,
ni son he trobat.
Estava assegut
dessota d'un arbre,
amb un cos de marbre,
pensament eixut.
Quan el vent
passa per la plana,
encomana
un xic de fred.
Paraules emprades
per guarir l'amor,
viatgen, plegades,
farcides de pols.
Per estimar,
primavera,
per delirar,
lluna plena.
Bossa buida:
poc amor,
gràcia minsa
dintre el cor.
Conta el llop
a les ovelles:
Manta esquelles
porten nom!
Per anar
a festejar,
cal pregar
i cal menjar.
Quan sigui pagès,
vull tres camps de blat,
vinyes, ametllers,
almenys, sis criats.
Si el vent pregunta:
On és el moliner?,
de segur que porta:
olives a milers.
Per Sant Jordi,
tot és preat,
l'enamorat
ni té dimoni.
Poseu-me flors
en el jardí,
si han de glatir,
cercaré el sol.
Quan l'estimar
a dolç convida,
vull ser guarnida
amb sol i mar.
La mare demana
tenir un minyó,
ben dolç, ben bo,
per a ser estimada.
No hi ha res més
que ombra a la plana,
neu a la muntanya
i un pobre pagès.
El meu infern
no té ni llar
ni foc per cremar
ni un racó de fred.
El meu silenci
és neguitós,
ben poc galdós,
ni clar, ni ebri.
Em toca viure
en temps ignots,
voltat de sots
buits de queviures.
Poseu-me a les mans:
desigs per a guanyar,
tendres nits per a lluitar
amb heretges i cristians.
Una rosa sola,
enmig del neguit,
espera l'occit,
des del si de l'ombra.
Si ve el senyor,
dieu-li que, demà,
em podrà ensarronar,
trencat del tot.
Els teus ulls porten:
somnis del més enllà,
tresors per encetar,
clarors enmig les ombres.
Tinc per a regalar:
paraules sense seny,
palaus on no hi ha rei
ni or ni un dolç demà.
La solitud de paraula
no us portarà mai enlloc
ni demana parar taula
ni dubtar: del res, del tot.
Com pesa el llit i set poemes més
30 Setembre, 2019 06:04
Publicat per jjroca,
Poemes
Com pesa el llit
Amb el cos adolorit,
amb la llengua ben eixuta,
el mariner no ha neguit
ni riqueses ni fortuna.
Pel matí, com pesa el llit,
un esmorzar d’una poma,
la gran ombra l’abraona,
ha perdut tot l’esperit.
En un banc, com es retroben
aquests quatre amigots,
abans, miraven les dones,
avui, gairebé, ni ploren,
no parlen de mar ni port,
n’eren pocs i ara en sobren.
Cada vespre una aventura
Algun dia, en algun lloc,
he de trobar l’alegria,
la segueixo, és ma guia,
com m’empaita si no em moc.
Cada vespre, una aventura,
cada nit, una sorpresa,
ve la pluja, ve la queixa
i se’n va, mai haurà cura.
Passen mesos i setmanes,
la vida tira endavant
sense demanar sorpresa.
És la pena la qui pesa,
va les contrades topant
allunyant-se de les flames.
Pugeu-me al serrat
Com a home poruc,
enceto conversa,
he deixat la pressa
al racó dels muts.
Llarg mon averany
no em demana ajuda,
sento com la pluja
vol traginar l’any.
Setembre s’adorm
a la vinya vella
que no han veremat.
Pugeu-me al serrat
per parlar, amb l’estrella,
de les nostres pors.
No albireu altre despit
Mentiria si digués
que no vull gran encanteri,
en el paper de promès,
quasi he perdut el senderi.
Ella em demana volar
per la tebior del gras núvol,
com li dic: Deixem-ho anar!,
mai em plau un dia rúfol.
Són històries de pagès
cansat de somiar tant
per a raure a l’oblit.
No albireu altre despit
puix el pas del vianant
a ningú porta interès.
Han vingut quatre dimonis
La moixaina de la nit,
lluny la fúria de tempesta,
no em donéssiu massa empresa
puix m’abelleix el dormir.
Segrestadors dels meus somnis
apleguen ben ran del llit,
han vingut quatre dimonis,
volen portar-me a l’oblit.
Ni guanyo temps per pecar;
en aquest carrer vital,
m’han manllevat la fortuna.
Només em queda una engruna
per a guarir mon sidral
fins a l’hora de lliurar.
Toca casar
Manta roses i neguit
en una tarda tardana,
el festejar s’encomana
quan aplega llarga nit.
Ella és mossa i galana,
pubilla d’una gran casa,
he de dir-vos que m’agrada,
he de fer-la la senyora.
Li daré, a primera hora,
el millor del meu somrís,
és valent i trencadís,
però mai deixa penyora.
Com després toca casar,
la resta deixem-ho anar.
Mariner sense taverna
Mariner sense taverna
com no havia de glatir,
el Montsià veu la tempesta
car s’acosta per la nit.
Més enllà, la barca gronxa
quan tornava de pescar,
quatre caixes estan buides,
la resta de peix barat.
Massa fums a la taverna
anuncien la tardor
i l’inici de la veda.
A les cases, regna el plor,
el pare els renyarà
quan el llum encara crema.
A l’escola, ja se sap
A l’escola, ja se sap:
Entrar, callar i pissarra!,
el mestre ha maldecap
perquè té massa canalla.
A l’envà, els manaments,
els deures i l’obediència,
la lliçó dels quatre reis,
per aprendre, cal paciència.
I al de dalt del Montsià
una pluja s’endevina,
ha de ser una pluja fina,
d’aquelles de bon passar.
I, quan la feina s’acaba,
retornarem cap a casa.
Pensaments divins (XXXIV
29 Setembre, 2019 21:29
Publicat per jjroca,
Pensaments divins
Tremolo, m'ha tocat un dimoni aprenent.
He pecat prou, no crec que me'ls deixin emportar.
No sé si aniré al cel, però he begut força vi.
He demanat a sant Pere que em deixi entrar les joguines.
Si em prenen el temps, com sabré quan és festiu?
Judes li ha proposat a Jesús: Prendre verí!
És complicat saber com Déu escruta el paisatge.
El desig de l'home en anar a un altre planeta, té a veure amb el diluvi?
Satanàs no acceptaria una dació de pecats.
Dimoni, sense esperit, temptarà cogombres.
Si vaig al cel, quant cobraré?
Déu, en hores baixes, vol deixar el càrrec.
El premi de miracles ha estat declarat: Desert!
A partir d'ara, es podrà aconseguir fe en tendes de comestibles.
Déu nouvingut, oferirà descomptes en els miracles.
Jesús està disposat a tornar si pot fugir volant.
L'escola d'àngels rebrà informació puntual dels nous pecats.
Sant Miquel vol que la nova guerra sigui psicològica.
Jesús tornarà a Betlem si li condicionen el pessebre.
Judes serà deixeble si li canvien el paper.
Tomàs provà de caminar sobre l'aigua, de poc, s'ofega.
Maria de Magdala assistirà a la propera fira d'olis corporals.
Satanàs dubta que sigui més dolent que ell.
Sé que aniré a l'infern, no vaig votar a les dretes.
Haig un quart d'hora per pecar, hi ha assemblea de dimonis.
Si haig el foc etern, qui proveirà de llenya.
No he pecat més perquè he de descansar.
Estic trist, només peco d'esma.
Si heu d'anar al cel, proveïu de mitjons de llana.
He fet pecat de carn, he comprat corder a les rebaixes.
Pecador, sense experiència, vol canviar de pecat.
Per estalviar despeses, les calderes bulliran als 40ºC
Jesús comentarà paraules amb experts de mim.
Judes canviarà els pans per barretes de quart.
Vaig decidir salvar-me en conèixer les noves mesures per pecar.
Dimoni, sense experiència, no sortirà per les nits.
He estat amb la glòria i és massa prepotent.
Hauria d'anar al cel, però tinc visita amb el metge.
Peca més o et trauran els punts.
Deixeble, sense expectatives, vol allistar-se de dimoni.
Satanàs somia amb els pecats d'abans.
Era al cel, però no tenia amics dimonis.
He fet tres pecats mortals i encara no he mort.
Per a entrar a l'infern, calen dos padrins generosos.
Va ser morir-me i començar les rebaixes.
Si aneu al cel, deixeu els pecats a la consigna.
Satanàs està escrivint una versió lliure de la Bíblia.
Satanàs considera que Déu es complica l'existència.
Jesús presentarà la nova temporada de miracles.
Judes necessita un soci per a invertir els guanys.
La Verge no crec que arribi a ser àvia.
Sant Pere ha demanat un servei de logística.
Si he d'anar a l'infern, vull morir a l'hivern.
Satanàs vol aigua destil·lada per a les calderes.
Si sant Pere està tou, us dirà la contrasenya.
Demà, sorteig de dues entrades per a anar a l'infern.
Satanàs ampliarà les temptacions de Jesús a cinc.
Amb menys de vint pecats mortals, respecteu la cua.
Judes tornarà a trair Jesús si li accepten la jubilació.