20 Octubre, 2019 14:41
Publicat per jjroca,
Epigrames
Tornaven les presses
portant el coixí:
Com volem dormir,
però tu no ens deixes!
A la banda
de ponent,
manca força,
sobra gent!
Cavaller
sense aventura,
estimat
sense malura.
No demano més
que llum als teus ulls,
que mar sense esculls
i amor quan et veig.
Entre melangies,
primavera esclata,
la flor li demana
que escalfi els dies.
No tinc regne
on anar
ni vull setge
on restar.
Dolça estimada,
si n'estàs per mi,
la lluna demana,
et diré que sí.
Trenta bruixes
al castell,
totes criden
llur flagell.
A la bona casa,
no trobo els records,
se'ls emportà l'ama
cap a altres llocs.
El diumenge,
quan m'hi poso,
faig d'heretge,
com m'hi trobo!
Una rosa sola
no farà per mi,
ella sempre plora,
mai dirà que sí.
Quan m'estimaves
i era un tresor,
com em cantaves
dolces cançons.
Al dimoni li diré
que no t'estimo
ni endevino
quan ho faré.
En un maig joiós,
quan el rec cantava,
vaig seure al redós
per si enamorava.
Com cada vespre,
abans de la nit,
demano pel mestre,
per si vol venir.
Una noia jove
no n'està per mi,
no tinc seny ni cove
ni, d'amor, desig.
Quan aplego
al cap del mes,
ja no menjo
ni haig diners.
El llum de la llar
avui voldria.
de l'estimar
en demanaria.
Som així
els vilatans:
mengem vi,
bevem pa.
Al banc de la plaça,
no deixo diners
per si el vent, quan passa,
porta interès.
Per haver
tan poca sort,
vaig voler
vestir-me amb or.
La senyora diu,
quan aplego d'hora,
que refaci el niu
amb plomalls i sorra.
I quan voli el vent
cercant la tenebra
porteu-me a la festa
del penediment.
Massa roses
del jardí,
totes parlen
mal de mi.
Afegeix un comentari
